Més de 1.300 persones són les que conformen Ribarroja d'Ebre,
una vila situada a la part occidental de la comarca de la Ribera d'Ebre,
gairebé tocant amb l'Aragó.
De fet, el seu terme destaca a l'inici del pantà de Ribarroja,
que s'extén també per terres aragoneses.
Entre el seu patrimoni històric destaca l'església romànica de Santa Magdalena,
que diuen va ser desmuntada peça per peça i traslladada a un altre lloc
per evitar que desaparegués baix les aigües d'aquest pantà.
I entre les seves festes destaca, en aquesta època de l'any, la de Santa Agda.
Sí, Santa Agda, perquè allà de Santa Agueda en diuen així, Santa Agda.
De fet, és la festa de les dones, on aquestes prenen el poder
i es cullen alcaldessa i regidores.
També se celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de peixic en forma de pit.
Però si la festa s'ha consolidat com a festa major d'hivern
i fins i tot d'interès comarcal, és perquè va molt més enllà.
De fet, ja ha començat i en tenim fins al diumenge.
Acompanyeu-me a mi i a la Tere Corcuera,
la presidenta de l'Associació de Dones de Ribarroja d'Ebre.
Durant la setmana...
El diumenge passat ja vam començar a fer el bingo de Santa Agda, que diem, no?
Que després repartim xocolata amb redoltets.
El redoltet és una pasta molt típica d'aquí de Ribarroja.
i sempre traus calerons, eh?, per la festa.
Divendres, dia 3, fem una tarda així d'una mica de desbaus, ja,
li diem divendres del Parc Xis Xis.
Juguem al Parc Xis, verenem, xarrem, què diem aquí...
Vull dir, bueno, anem fent.
Però això és només el principi.
La festa, que se celebra des de temps immemorials a Ribarroja,
va ser refundada l'any 1987,
quan un grup de dones vinculats a l'Associació de Dones de la Població,
amb el suport de l'Ajuntament, va donar-li un nou impuls.
Des d'aleshores, la festa ha anat incorporant nous elements,
com l'elecció de l'alcaldessa i el berenar per a dones,
i ha estat un model que han imitat des de diferents pobles de la comarca.
El poble s'omple d'actes multitudinaris per a grans i petits,
com és el cas del dissabte al matí.
El dissabte al matí el dediquem als minuts, als nens petits.
Allí al pavelló municipal i l'Associació de Jovens,
que molt amablement ens ha volgut ajudar,
l'Associació de Jovens el que farà és encarregar-los d'aquests nens
que tindran els ha tingut tot el matí.
Tinc cames, carreres, bueno, allí dintre el pavelló que s'ha tancat,
no tindran fred, i suposo que se ho passaran, bueno.
Uns dies abans de la festa és quan l'Associació de Dones de Ribarroja d'Ebre
fa una reunió general en la qual,
mitjançant unes eleccions democràtiques,
es vota l'alcaldessa i les dues regidores de la festa de l'any en curs.
Totes les dones que van a la reunió
poden votar a les candidates que han estat proposades
per aquests càrrecs que durant els dies que durà la festa
ostenten el poder municipal
i que representen totes les dones del municipi.
El nomenament oficial de l'alcaldessa i de les regidores
té lloc aquest dissabte,
quan en el marc d'un ple extraordinari a l'Ajuntament,
l'alcalde imposa la banda a les tres dones
i atorga la vara de l'alcaldessa,
símbol del poder municipal.
El ple és multitudinari
i participen tots els regidors i regidores de l'Ajuntament.
Acaba però amb el pregó d'inici de festa
que cada any fa una dona de Ribarroja
que visqui fora del poble.
Igual com en una festa major d'estiu,
les podilles van a tot arreu
i el senyor alcalde van a tot arreu,
doncs ara aquí, a la festa major d'hivern,
el que és l'alcaldessa i les dues regidores
van a tot arreu, a tots els actes que fem.
Proclamem a l'alcaldessa i les regidores
que l'alcaldessa de la senyora Maria del Mar Puig Campamà
i les regidores són Maria del Carmen Valverde Sánchez
i Maria Àngels Peralta Valero.
Després tenim un plegó de festes també,
i evidentment és una dona.
I aquest any ha carregut el càrrec de la senyora Pepa Prunera García.
És una noia que és del poble però que viu fora a pobles.
La jornada continua amb una arrebetlla
durant la qual l'alcaldessa obre el ball.
Normalment aquesta festa se celebra sempre pels voltants del dia 5 de febrer,
dia de Santa Agda o Sant Agda.
El diumenge, aquest any, nosaltres sempre fem Sant Agda,
caigui el dia que caigui.
Perquè a més com a ajuntament ho va proclamar,
l'ajuntament va proclamar, no recordo quin any, festa local.
Se pot dir que és una festa grossa perquè és el dia de Sant Agda,
és el dia que fem una missa.
A partir de les 11 del matí, totes les dones del poble que vulguin,
les dels 40, les regidores, l'alcaldessa i el que és la dona en si,
ens trobem a la plaça de l'Ajuntament de Ribarroja
i després anem a cercar la majorala.
Cada Sant, aquí a Ribarroja,
tant se val si és la festa major d'estiu com la festa major d'hivern,
tenim uns majorals.
Els majorals són els que paguen la coca en forma de pit.
Tot seguit anem a buscar la Santa Agda major,
la majorala en l'opam beneït i tot això,
i anem a la iglesia.
Fem una santa celebració de la santa missa,
que serà a les 12 del migdia
i després ja anirem a fer tot això,
la geganta Agda,
que nosaltres també tenim una geganta que es diu Agda,
tenim una nana que es diu Clotxa
i l'any passat vam batejar a la nana majorala.
Les santagderes són el grup de dones
que cada any s'encarreguen de dur damunt el cap els pans beneïts,
uns grans pans de pessic que s'ofereixen a Santa Agda.
Les santagderes s'escolleixen cada any
i per optar-hi cal inscriure'ns en una llista
que a hores d'ara garantitza la continuïtat de la tradició
durant anys i anys.
Sembla ser que antigament les santagderes
eren les noies que s'havien casat l'any anterior.
Com a patrona de les dones que estaven a punt de criar,
Santa Agda protegiria aquestes dones futures mares
i faria que fossin elles les protagonistes de l'ofrena,
dels pastissos en forma de pit.
La creença popular diu que qui menja d'aquest pa
queda protegida del mal del pit.
La festa acaba, però, diumenge, amb un gran verenar popular,
tal com ho explica la Tere Corcuera.
Així va començar la festa l'any 87
i així acaba ara cada any.
S'esperen unes 250 dones.
L'any 87 ja es va començar...
Què vam fer?
Vam anar a l'iglesia per dir alguna cosa, no?
I després ja cadascú que la feia a la tarda el verenar.
No vam fer tots aquests preliminars de davant i tot això.
Vull dir, se va començar així la festa, no?
I clar, se va començar, evidentment, en un verenar
per poder reunir a totes les dones que vulguin del poble.
Per cert, que en aquest verenar hi haurà alguna cosa especial
que la Tere Corcuera no ens ha pogut explicar.
Si ho voleu saber, haureu d'apropar-vos cap a Ribarroja d'Ebre.
I és que a la Ribera d'Ebre, Terra d'Alta i Priorat,
la Santa, Santa Àgueda o Sant Agda,
és sinònim de la festa de les dones
que gaudeix de plena vitalitat a poblacions tan diverses
com Ascó, Fliix, Ginestà, La Palma d'Ebre, Mora d'Ebre,
Mora la Nova, Arnes, Bot, La Fatarella o El Masroig.
Tot i que a cada localitat la festa presenta la seva peculiaritat,
l'element comú és que hi ha un dia, normalment el dia 5 de febrer,
en què les dones manen els pobles i els homes es queden a casa
o els han de servir durant un dia.
També es poden trobar governs de dones,
empresa de possessió d'alcaldessa i regidores inclosos,
àpats servits pels homes del poble,
valls femenins, homenatges a les dones més grans de la vila,
teatre, processons o campionats de cartes.
En moltes d'aquestes localitats,
la festa de Santa Àgueda està inscrita
en els actes de les festes major d'hivern dedicades a Samblai.
A Arnes, per Santa Àgueda,
destaca el ball de la Jota
amb les dones vestides amb mantons
i la venda de les mamelletes de Santa Àgueda,
uns pastissets que s'elaboren per aquestes dates.
De fet, segons la tradició,
a Agueda li van arrencar els pits amb unes tenalles
i se la invocava per evitar els mals de pit
i per tenir llet quan la dona havia de lletar els fills.
A nosaltres només ens queda desitjar-vos
que ho passeu bé si opteu aquest cap de setmana
per visitar la festa de Sant Agda de Ribarroja d'Ebre
o qualsevol de la Ribera d'Ebre, Terra Alta o Priorat.
Alta Festa en Festa
i l'ajuda al 4, que va de millor
serà una gran festa
que diguis que no
que metis excuses
que ens coneixeu prou
Gaudeix dels esdeveniments més curiosos de la nostra demarcació.
Alta Festa en Festa
Gràcies.