Gràcies per estar aquí amb nosaltres, gràcies per compartir aquests moments
que són molt emotius per nosaltres.
Espero, desitjo, al febrer estarem a casa vostra,
que la capitalitat cultural de Ripoll sigui una fita històrica
per la teva ciutat, per Catalunya, pels països catalans, pel món.
Espero de bo, de bo, que us serveixi per deixar un llegat millor
a nivell cultural i a nivell social a les futures generacions.
Gràcies especialment pel teu relleu i ens veurem segur, segur, durant moltes vegades.
Som a terra de castells, som terra de castells,
i fa temps que sabem que una torre humana, sense una bona pinya,
una pinya equilibrada i compacta, és molt difícil que s'enlairi i aconsegueixi tocar el cel.
Aquest vespre, els que som aquí i els que no hi són perquè no hi cabíem tots,
estem vivint un triomf de primer ordre.
Haver construït entre tots i cadascun dels ciutadans de Tarragona
la pinya més gran possible, la més assentada,
una pinya immensa que ha possibilitat que el nou teatre,
el Teatre Tarragona, llargament anhelat,
finalment obri les seves portes i aixequi el seu teló.
Aquest vespre, alguns membres d'entitats ciutadanes de teatre, dansa i música,
han traspassat en una desfilada plena de simbologia
el foc blau del nostre teatre metropol a aquest nou espai cultural.
Un equipament, com he dit, fet per tots i totes,
fet també per a tots i per a totes.
El Tarragona ha encès la seva façana i ha recollit així els valors de la nostra joia modernista,
el Metropol, un teatre popular que dona servei a molts tipus d'iniciatives,
que impulsa la formació i l'educació teatrals,
que comparteix i treballa amb i des de la proximitat.
Josep Maria Jujol ens va lliurar un teatre subtil,
ple de delicadeses amagades i properes,
que ens han conformat i han conformat el seu caràcter,
des que va néixer i el vam reconèixer com a nostre.
I no ho dubteu, amb el traspàs d'aquest foc al Teatre Tarragona
es fa seu aquest caràcter amb orgull,
per convertir-se, per esdevenir igualment un espai per a totes aquestes entitats
que porten el foc, que traslladen la força de la cultura quotidiana,
la força que ens fa ser realment capital cultural.
Malgrat els moments que vivim, plens de dificultats i d'obstacles,
la màscara ens somriu i la ciutat està d'enhorabona.
Després d'uns quants anys de lluitari,
finalment el nostre tercer gran teatre és una realitat
i converteix Tarragona en un emplaçament de primer ordre
en el panorama de les arts escèniques.
Tres teatres repartits entre la Rambla i el Camp de Mar,
Metropol, Auditori i Teatre Tarragona.
ofereixen 3.000 cadires per viure històries,
per gaudir-ne, per crear-ne,
i s'assumen a la constel·lació d'espais i programacions
de la ciutat que ja s'han esmentat abans.
El Teatre Tarragona obre les seves portes avui
i no les tancarà un cop hagi passat aquesta celebració inaugural.
Durant els propers dies i setmanes,
tota la ciutadania, tothom,
podrà conèixer els avantatges que comporta
la magnificència d'aquest espai.
Gairebé 700 butaques més
per a la nostra ciutat i per al nostre territori.
Un escenari amb molta capacitat.
Un espai preparat tècnicament
per acollir espectacles de mitjà i de gran format.
Un valor de promoció turística i econòmica per Tarragona.
I, el més important,
un punt de trobada i de cohesió
dels agents culturals,
dels creadors i dels ciutadans en general.
D'altra banda,
un cop iniciat el 2013,
el teatre ens oferirà
una gran temporada
plena de propostes atractives
i compartida
amb el teatre d'origen,
el teatre metropol.
Com les persones que hem vist
al començament d'aquest espectacle,
durant el 2012,
també m'he preguntat
de quina manera la cultura em transforma.
he vist que més que transformar-me realment
em conforma,
que des que em llevo fins que me'n vaig a dormir,
estic en contacte contínuament,
estem en contacte contínuament
amb la cultura.
És allò que m'emociona,
que ens emociona,
que ens interroga,
allò que ens permet continuar experimentant
i aprenent dia a dia.
La continuïtat natural
d'aquella curiositat,
d'aquella inquietud
que teníem d'infants.
Quan inventàvem diàlegs
entre les noves
i boniques joguines preferibles
i muntàvem,
sense saber-ho,
un petit acte de dramatúrgia.
És aquella cançó
amb què em vaig enamorar,
aquella sensació de sortir del teatre
amb la certesa d'haver entès millor
certes sensacions i reaccions humanes,
els sentiments i les passions
que realment ens mouen.
De ben segur
que la ciutat es transformarà
en aquest nou teatre,
amb molts sentits
i que les nostres vides quotidianes
també es transformaran en vell.
Vull agrair i felicitar
especialment l'arquitecte Javier Climent,
que no sé on ets.
On té?
Aquí.
Doncs un aplaudiment pel Javier Climent,
que és l'arquitecte d'aquest teatre
i el teu equip.
A les empreses participants,
malauradament més dura,
especialment a Solius,
que és qui ha acabat finalment aquest teatre
amb totes les seves dificultats.
Moltes felicitats.
Empresa seriosa i compromesa
amb la nostra ciutat,
que ha fet el traspàs d'una obra
començada per una altra empresa
i que finalment tingui aquest final feliç.
Gràcies també a Josep Maria Rosselló,
l'artista que ens ha ofert el tríptic
d'aquí baix, el pintor no sé en teig,
ni sé si ets,
però en tot cas,
un aplaudiment pel Josep Maria Rosselló,
sisplau.
I felicitats també,
no me'ls vull deixar,
perquè no per anònims
han deixat de fer molta fenya,
a la gent de l'oficina de projectes,
a la gent de l'Ajuntament en general,
als treballadors de l'àrea de cultura,
que han fet un treball extraordinari,
una corrada enorme,
al director de l'espectacle,
també molt especialment,
en Sergi Guasc,
una persona de 17 anys,
és Carme,
molt jove,
que ha dirigit
tot aquest espectacle inaugural
del Teatre Tarragona.
Com veieu,
tenim valors importantíssims,
consolidats,
com l'Àngel Òdena,
o valors que ja tenen un futur
també important,
com el Sergi Guasc,
i gràcies, finalment,
a totes les entitats i persones
que hi heu participat.
per molts anys més,
Teatre Tarragona.