Faltan sis minuts per arribar al punt horari
de tres quarts onze del matí.
Deixem una estona els estudis de la ràdio
amb la unitat mòbil, ens n'anem fins a la part alta
de la ciutat. Avui hi ha escoles, instituts,
tothom està fent celebre
d'alguna manera el Carnaval, els més petits,
i avui tenim una trobada amb alumnes
de batxillerat d'Arts Escèniques
de l'IES Pondicar, que també fan el seu
podríem dir espectacle de Carnaval
pels carrers de la part alta.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i Núria Cartanya. Núria, bon dia.
Bon dia, Ricard, com esteu?
Molt bé, ha començat ja tot?
Doncs mira, sí, ha començat tot i com que han començat ja,
el que hem fet nosaltres és venir puntuals
i enganxar-los entre bambalines.
Estem parlant dels alumnes
del Batxillerat d'Arts Escèniques, Música i Dansa
d'Elies Pons d'Icar, que per avui
fan un espectacle que ells anomenen
monòlegs de Carnaval i que serveix una mica
per posar en escena, mai millor dit,
i per posar en públic també el que han après
a les aules amb un batxillerat
molt jovenet, que és nou
d'aquest any i que té, doncs,
uns alumnes interessats, com ho diríem,
molt il·lusionats. Ara mateix són a l'antiga
audiència, estan a punt de començar els seus monòlegs,
la seva representació, envoltats d'altres
alumnes que han vingut a veure'ls i després
presenten la seva obra, fan un recorregut,
se'n van a la Casa de la Generalitat,
a la Casa de Cultura, al carrer Major
i després se'n van cap al Museu d'Art Modern,
al carrer Sant Anna. Si et sembla, Ricard,
el que farem serà escoltar l'entrevista que hem fet
amb la coordinadora d'aquest batxillerat
i amb alguns dels alumnes.
Parlem amb la Mari Carme Domingo,
coordinadora d'aquest batxillerat d'Arts Escèniques,
que et veig una mica nerviosa. Mari Carme, bon dia.
Hola, bon dia. Estàs patint per ells?
Hi ha molta gent aquí, una miqueta disfressats,
tots assajant? Estàs patint?
No, no és patint, no. Ho estem gaudint
i estem molt contents i molt emocionats
de poder sortir avui a fer l'actuació en directe.
Explica'ns exactament en què consisteix
això del Monòlegs de Carnaval.
Monòlegs de Carnaval és un espectacle
que volem oferir fruit del treball a l'aula dels alumnes,
on es barregen uns diàlegs.
Hem treballat autors clàssics i autors contemporanis.
Avui, en Carnaval, triguem més els autors contemporanis
i van acompanyats d'unes músiques
que també els mateixos alumnes
interpreten en consonància amb aquests monòlegs.
És tot una funció, un espectacle,
que dura uns 25 minuts, 30 minuts,
que hem elaborat amb tot el que s'ha fet
en arts escèniques, amb música i amb teatre.
I avui fem una col·laboració conjuntament
amb els alumnes que també han participat
en tot l'espectacle.
Els mateixos que fan arts escèniques
també canten, també interpreten, també fan teatre.
Precisament aquest batxillerat d'arts escèniques
és bastant complet.
Explica'ns una miqueta des de quan fa que funciona,
que l'altre dia ens deia,
relativament fa poquet, parlàvem amb la companyia 7-6,
que són els que una mica van impulsar tot plegat.
Quant de temps fa que funciona
i quina és la finalitat del batxillerat d'arts escèniques?
Està funcionant des del mes de setembre,
la finalitat és formar actors,
però perquè tenen ganes de presentar-se
i de, a la seva vida,
doncs, tenir aquesta formació,
però no exactament només això.
És fer un batxillerat com qualsevol altre batxillerat,
que es puguin presentar-se a l'activitat,
tot igual,
sol que les matèries optatives
que aquests alumnes trien
tenen a veure amb les arts escèniques,
la música i la dansa.
Llavors, és una formació que ells reben
amb la qual després ells poden fer
el que vulguin a la seva vida.
El professor Juan Carlos Elijas,
que és el que ja va venir a parlar amb tu
d'aquest grup de teatre,
porta la part d'arts escèniques
i jo, Mari Carme Domingo,
porto la part de la música.
Serien les assignatures, doncs, extra, no?,
més enllà, les optatives, com deies.
Les optatives, d'acord.
Jo crec que molts d'aquests alumnes
acabaran a Barcelona, també,
a l'Institut del Teatre, no que sí?
Es volen preparar per aquestes proves.
Ara estan a primer
i després, doncs, encara els hi falta,
doncs, segon,
però ja estan començant a estudiar textes,
a fer monòlegs, a cantar,
a treballar la veu, al cos, sí.
Una de les activitats...
Després parlarem del recorregut, Mari Carme,
que fareu amb aquests monòlegs de Carnaval,
però una de les activitats que vau fer fa poquet, no?,
va ser una xerrada del Josep Maria Tosset,
actor tarragoní,
l'hem vist amb Mil Pastorets,
l'hem vist amb el grup escènic que tenia,
anem a parlar amb ell?
Josep Maria, mira,
que t'enredem una miqueta i una altra vegada.
Hola, bon dia, què tal?
Què els vas explicar?
La idea era que estaven tots asseguts
i tu els hi feies una xerrada
sobre com és això de ser actor,
de dedicar-se al món de l'espectacle.
Foramentalment, el que es tracta
és de fer-los donar...
caure en el compte de què és el teatre.
Foramentalment, des de la meva òptica,
no és més que un mirall de vida.
Es tracta que en el teatre
trobem totes i cadascuna de les passions,
aspectes, facetes d'una persona, de la vida.
I aleshores és això,
anar-ho a buscar, explicar-los el que és
i per introduir-los hi vam fer
una petita teatralització
perquè vegeixin a peu dret el que hi havia.
Quin niput vas rebre d'ells?
Tu creus que ja coneixien el món del teatre,
que es toquen de peus a terra?
Perquè a vegades això, amb aquestes edats,
són molt joves, no?
Quants anys tenen, Mari Carme?
16, 17, 18...
És un món una mica mitificat.
Com els vas veure?
Home, jo els vaig veure molt atents, curiosament,
perquè normalment, quan algú fa una xerrada,
tot i que procures adaptar-te al nivell,
doncs esperes que l'atenció sigui fluctuant.
Però crec que aquí la Carme pot constatar
que de fet van estar molt atents
i es van mantenir perquè, no sé,
potser vaig aconseguir captar l'atenció
amb la manera de fer-ho,
no tant pel contingut,
perquè el contingut és el que és, no?
Vull dir, què és el teatre,
com s'arriba des de l'acte creatiu
fins a la representació.
Van fer preguntes?
Algunes.
Més que preguntes, respostes,
perquè, clar, més preguntava jo que no pas ells,
perquè intentava, doncs, vincular-los,
estirar-los,
fer-los partíceps de la xerrada,
perquè tal com vam quedar amb la Carme,
jo intentava que fos més un diàleg
que una ponència, no?
A més, amb aquest nivell, doncs,
no es tracta de fer això.
però, bueno, hi va haver, com a mínim,
un feeling en quant al manteniment
d'aquest fil conductor d'atenció
que crec que es va mantenir
durant tota l'estona.
Més enllà que després vagin
a l'Institut del Teatre,
suposo que creieu necessari i important
el fet que ja comencin a tocar
algun d'aquestes matèries
dins del batxillerat, no?
Perquè després potser algú dirà,
sí, sí, jo ara ja m'oblidem
que vén cap aquí
o mira, jo quasi millor que no.
Aquesta és la idea.
La idea no és encararar-los directament,
sinó que facin un tas,
que sàpiguen realment
que això és una professió,
com tota altra, seriosa,
i que realment agafen una molt bona base.
Treballem la veu, treballem el cant,
treballem la posta d'escena,
treballem el cos, treballem la dicció
i treballem, evidentment, la interpretació.
I som molts,
i apostem per treballar també al costat
de molts professionals tarragonins
que ens acompanyin i ens ajudin
venint a les classes.
Ell ha vingut,
perquè ho ha fet amb un grup molt més ampli,
va estar més de dues hores
i escaig i mitges compartint,
van venir tots els alumnes possibles,
els que fan i els que no fan també,
que també estaven interessats,
perquè això és formació.
I a les classes portem cantants,
portem actors,
portem gent de l'aula de teatre
de la Rovira i Virgili.
És a dir,
intentem nodrir-nos
de les persones que ja estan treballant
perquè ens ajudin
i ens acompanyin
i es donin la seva experiència,
perquè entre tots
pensem que l'aula ha de ser oberta,
dinàmica,
i l'educació d'avui en dia ha de ser
no gens tancada,
sinó veient el que tenim al costat,
començant per estudiar el que tenim,
i treballant també des de la base
amb autors clàssics,
textos clàssics
i tota la tècnica que s'ha de fer
i això no es fa en quatre dies.
Per tant,
ara estem posant unes primeres pedres,
pilars.
Anem a parlar amb algun d'ells?
Ens ha al·lucionat, Carme,
quatre persones,
n'hi ha molts que estan assajant.
Presenta'ns algú,
a veure,
qui és el primer a parlar?
Mira, aquí tenim l'Ariam Borràs.
Ariam,
doncs vinga,
tu ets la primera.
Bon dia.
Bon dia.
Per què has triat aquest batxillerat artístic?
Bueno,
és que jo estic fent
el segon de batxillerat
d'Humanístic
i a les dades que tinc lliures
vinc aquí a l'Artistic.
Aquesta és una possibilitat que teniu,
doncs.
Feu un tipus de batxillerat
i llavors algunes assignatures
les compartiu?
Sí.
Què has après de moment?
Per què has après de moment?
Doncs,
primer de tot,
perdre una mica la vergonya
i, doncs,
una mica d'història del teatre
i saber interpretar millor.
Quin paper fas tu ara
dins d'aquests monòlegs de Carnaval?
Jo faig de Clara
una obra de l'Enric Nolla,
que és així contemporània,
de l'obra Cólera.
Presenta'm algun company teu?
Doncs,
aquesta és l'Helena.
Helena,
bon dia.
Bon dia.
Escolta,
tu també interpretes,
no?
Suposo, ara?
Sí, sí.
Vosaltres feu més aviat teatre,
no toqueu,
o no feu música?
No,
només fem els monòlegs
i ja està.
Tu també fas com l'Ariadna,
que comparteixes mig-mig batxillerats
o estàs plenament a l'artístic?
Plenament a l'artístic,
sí.
Com és que has triat aquest?
El meu en concret?
Sí.
Bueno,
el meu és de l'autor
d'Anton Chejo.
Et deia,
no,
com és que has triat
el batxillerat artístic?
Ah, vale.
El batxillerat artístic,
en general,
que vols tenir una mica
de les classes i...
Per què l'has agafat tu?
L'has agafat principalment
perquè m'agrada molt
el tema audiovisual
i em cridava molt l'atenció
a l'artístic,
amb teatre,
música,
tot en general,
m'agrada bastant tot.
Què passa quan acabis?
Quan acabi,
segurament faré la selectivitat
amb espondracions audiovisuals
i després aniré a una escola
de cinema a Barcelona.
Ja ho tens clar,
això.
Molt bé.
O sigui,
tu tires més cap al cinema,
per dir-ho així.
M'ha parlat de She-Hoff?
Sí.
És l'autor de l'obra Gabina,
una adaptació del monòleg
que faré jo
i és del segle XIX
i, bueno,
el meu monòleg
més o menys tracta
d'una noia
que volia ser actriu
però que per una sèrie
de problemes
de la seva vida
no ha pogut acabar
de complir la seva meta.
Escolta,
jo estic veient
que les obres
que esteu fent
són una mica,
vaja,
bastant dramàtiques
i serioses,
no?
Com et dius?
Bon dia.
Sergi.
Sergi,
és això,
monòlegs de Carnaval
però no és gaire,
diguem-ho així,
carnavalesc
en el sentit
que són obres profundes,
eh?
Sí,
teníem diversos,
podíem triar diversos
però al final
ens vam decantar tots
pels dramàtics
ja que és una cosa
que la gent ja
s'espera per Carnaval,
s'espera tots
que siguin divertits
i doncs així
poder fer una forma
de captar
l'atenció de la gent
que estigui més distrets.
Com és el teu personatge
i què fas tu?
Jo faig un soldat
de la Guerra Civil
del bando republicà
que al principi
de la guerra
doncs
anava per cases
executant llistes
que tenia d'anar
reclutant la gent
de dins les cases
per executar-les.
Tu haguessis pensat
que agafaries
un personatge
home tan dur
tan profund?
No,
la veritat
és que no.
M'ha,
doncs,
vaig triar
aquest monòleg
i després vaig anar
a la veritat
vaig anar descobrint
doncs
quin comportament
tenia de tindre,
quins actes feia
i quina mentalitat
tenia que tenir
però em va sorprendre molt.
Et va sorprendre a tu mateix,
no?
Perquè és posar-te en el paper
d'algú
doncs
totalment diferent
a tu.
Doncs sí,
la veritat
és que sí,
perquè és molt dramàtic
com que no ho soc,
però bé.
Ara m'has deixat parada.
Escolta,
no estàs nerviosa,
a més?
Bueno, sí,
sí que estic nerviosa.
El que passa
és que jo sóc músic
també i he tingut
ja diversos concerts
i he fet ja
diverses actuacions
i doncs
ja sé el que són
els nervis
abans d'una actuació
i doncs
els puc controlar
de moment.
Què és l'assignatura
doncs potser
més destacable
o les assignatures
més destacables
que us ensenyen
en aquest batxillerat?
Doncs tenim el teatre,
tenim cultura audiovisual,
anàlisi de la música
i també tenim
llenguatge musical.
Què faràs
quan acabis
el batxillerat?
Jo després
de batxillerat
també estic
a part de batxillerat
estudiant
a un conservatori
aquí a Tarragona
i doncs
em voldria dedicar
al superior de música
que faig percussió
i doncs
m'agradaria
poder estudiar això.
Doncs escolta,
moltíssima sort,
molta merda per ara
que és el que es diu
i molta sort
en la professió.
Moltes gràcies.
Em presentes alguna cosa més?
Sí.
Qui més ens queda
per parlar?
Aquí tenim una
que va de rojeta.
I tant,
de rojeta.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Com et dius?
Kènia.
Escolta, Kènia,
de tothom que hi ha aquí
que aquí més que menys
porta un antifas,
un nas,
una màscara,
tu ets la que vas
més vestida.
De què vas vestida?
Portes una capa vermella
i una camisa així
com a vermella
i platejada?
És que veuràs,
va haver un problema
amb el meu vestit
i vaig pensant una mica
com podia fer un traig
una mica així clàssic,
però veig que no ha funcionat.
Sí,
d'acord, sí.
Però, escolta,
era imprescindible
que donessis vestida?
Sí,
sí,
perquè és una obra...
Sí,
és un monòleg,
saps?
Què és clàssic?
És com una noia
que li està explicant
les raons
per les que no es vol casar.
Sí,
tot això l'explica el seu pare,
ja que el seu pare
vol obligar-la a casar
amb un home
que ella no vol.
Probablement,
sigui per motius econòmics,
però ella l'està explicant tot.
És molt clàssic.
Molt bé.
Escolta,
què és el més difícil?
Tots són monòlegs,
el que feu,
ho veig, no?
Sí, sí,
tots.
I què tal memoritzar?
Com ho porteu, això?
Home,
per a mi memoritzar-ho
no em va costar molt,
sigui el que més va costar
sigui és
aprofundir en el personatge
i treure la intensitat.
És això.
Tornem a ser
el que ens ha dit el teu company,
no?
És un personatge,
clar que clàssic
i que no té res a veure amb tu
ni amb el que puguis viure tu
avui en dia.
No, no,
no,
és molt diferent.
O sigui,
i he de fer-me la idea
que soc ella
i he de actuar com ella.
Suposo que valoreu
positivament, no?,
el fet de poder
representar,
sortir de les aules
i fer-ho de banda públic.
Sí, sí,
es veu molt bé,
estic una mica nerviosa,
però estarà bé, segur.
Ha anirat tot molt bé.
Fins ara.
i ja simplement preguntem
per aquí,
hola.
Hola.
T'hem enganxat de sorpresa,
no sabies.
Com et dius?
Anna.
Anna, has vingut de públic,
també formes part del grup, no?
De Arts Escèniques,
sí,
com ells, sí.
Escolta,
i qui teniu de públic avui?
Perquè aquí veig molts d'alumnes.
Els dels altres cursos.
Molt bé.
Nerviosa?
Una mica.
Però tu et surts també?
No, jo t'ajudo.
Ajudes en què?
Clar,
hem parlat amb actors,
amb músics,
però després Arts Escèniques
implica també tot el que hi ha al darrere,
no?
Tota la part tècnica i d'ajut.
Què fas tu?
De muntar les coses,
els escenaris,
maquillar i tot això.
Ja és el que vols fer?
És cap on te encamines o què?
Bueno,
no,
jo actuava,
però avui em toca ajudar.
Alguns dies toca actuar
i alguns dies toca ajudar.
Què faràs quan acabis aquest batxillerat?
Magisteri vull fer,
sí.
I com és que has agafat,
doncs,
aquest batxillerat?
Faig l'adaptiva
perquè m'agrada molt el teatre i tal.
Per això.
Moltes gràcies.
Mari Carme,
quin recorregut fareu?
Ara esteu aquí a l'antiga audiència
en què bàsicament el públic
és gent del mateix Pons d'Icart.
Després on aneu?
Després ens anem al carrer Major,
a la Casa de la Cultura de la Generalitat,
i allí a la sala d'actes
tornem a fer una altra interpretació,
on vindran botigues del carrer Major
i també qui vulgui publicar en general
i també vindran altres classes.
Ens hem repartit una mica
les classes de l'institut
en els diferents recorreguts que farem.
Allò és gran,
vull dir que hi haurà molta gent.
A quina hora esteu al carrer Major?
Onze o un quart de dotze,
per començar.
I després, posteriorment,
ja acabarem al Museu d'Art Modern,
al carrer Santana,
on a la sala d'actes
farem l'última actuació
a dos quarts d'una.
Surt una escola,
que tenen un recorregut
per fer el museu,
i quan ells marxen
igual també es queden de públic,
i llavors actuaríem nosaltres,
que també ens vindrà públic de l'institut,
uns altres alumnes,
en aquest cas de batxillerat,
companys d'ell,
i també gent del carrer,
que ho saben,
i que també vindran.
Déu-n'hi,
doncs una feinada,
organitzar això, suposo,
contactar amb tothom,
fer la ruta,
preparar-los,
però és satisfactori,
no?
El fet de dir,
com dèiem,
sortim de l'aula.
Sí,
això és important,
i ho hem d'aprendre
com una cosa més.
Ara és el primer dia
que ho fem,
perquè sempre ho hem fet
a l'institut,
per Nadal,
però aquesta vegada
penso que ja és
una primera experiència
que està molt bé
que sigui per Carnaval,
i que quedarà com a institucionalitzada
per posteriors vegades.
Una sortida
que volem deixar institucionalitzada,
com la sortida
del Pons d'Icar,
per Carnaval.
Molt bé,
doncs recordem,
és el primer any,
el primer curs
que es fa aquest
batxillerat d'Arts Escèniques.
Suposo que,
arran de què heu començat,
hi ha alumnes més interessats,
tindrem batxillerat d'Arts Escèniques
per temps,
no?
Esperem que sí,
avui no s'ha dit,
però tot va acompanyat
de música,
l'espectacle.
Nosaltres tenim un pianista
que tot l'any
ens acompanya
i ens fa tot
l'acompanyament instrumental,
que avui també està aquí,
el mestre Joan Soler,
el tenim aquí al costat.
Anem a saludar-lo.
Mestre Soler,
bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia,
que és el pianista resident
del Pons d'Icar.
Sí, bé,
una mica col·laborador,
diguem-ho.
Sí, sí.
En quin s'ha embolat
l'enreda, no, vostè?
Quan fan això,
sortides o quan fan actes?
Sí,
amb una mica de tot.
Com que jo
m'ha deixat enredar,
doncs també l'enredo
amb ell a vegades,
vull dir que s'ha de dir així.
col·laboreu a dues bandes, no?
Sí, sí, perquè...
També fa teatre,
és home de teatre,
en diuen la Mari Carme.
Sí, bé,
més que fer teatre,
jo em dedico
al món de la música,
en general.
I ara estem fent
dintre de 15 dies
un espectacle,
bàsicament,
entre òpera,
Sarsuela i Opereta,
en la qual ella intervé
amb els rols d'òpera.
Sí, a Reus,
però ho farem això, eh?
També hi ha el cor gregal
d'aquí de Tarragona,
que també col·labora,
el cor d'homes
i el cor de dones que tinc.
Total,
unes 45 persones en escena.
I com és això
de treballar
amb tants nois
i tants joves?
Doncs mira,
situar-se,
baixar una mica
allò que es diu el llistó,
no?
I, bueno,
situar-te al món
de la joventut
i ja està.
Ja ho han encomanat
la il·lusió, no?
Perquè tenen els olls brillants,
els nervis a flor de pell,
això es deuen encomanar també.
A veure,
hi ha la part artística
que d'alguna manera
s'ha de despertar,
com totes les coses, no?
Quan és gran,
tu ja ho tens
una mica solit i, bueno,
ho comprens, no?
Ells estan en fase, doncs,
d'això,
de començament.
I, bueno,
tots els començaments
són iguals a la vida.
Ho hem après
i ells ho han d'aprendre.
Aleshores,
això és el que estem
intentant de fer.
Vostè és pianista,
troba que hi ha bona cantera
de músics
per allò que està sentint per aquí?
Mira,
hi ha dos nois
que toquen aquí
les flautes,
les flautes,
sí,
flautes dolces.
Molt bé,
trobo que hi ha
un bon ambient.
Home,
que s'ha de potenciar.
Jo crec que els estaments
s'han d'abocar més
i realment
és un moment
en què tot està molt
allò que diem
de la crisi,
però la crisi
jo crec que de vegades
és un pretext.
Les ganes
és de voler-ho fer.
Jo vaig començar
la meva carrera
als 13 anys
i, bé,
el vaig començar
sense un duro
i vaig haver de començar
a treballar d'aprenent
i em vaig haver de concostar
ja els meus estudis
i, bueno,
i amb 5 anys
vaig treure la carrera
de 8è.
Vull dir que tampoc
no passa res.
Moltes gràcies.
Això,
ganes i il·lusió
no en falta,
ho veiem a l'espurna,
doncs,
ho veiem als ulls
d'aquests nois
que estan a punt
de l'actuació
dels seus monòlegs
de Carnaval
i que estan
a un palet nerviosos
però també il·lusionats
i el que faltava
potser era formació.
Ara,
al Pons d'Icar
ja la podeu tenir,
aquest a Batxillerat
d'Arts Escèniques.
Mari Carme Domingo,
convidem a tothom,
no?
A les 11,
si ho entès bé,
a la Generalitat,
a la Casa de Cultura
del carrer Major
i a dos quarts d'una
al Museu d'Art Modern
al Guerra Santana.
Doncs,
Mari Carme,
moltíssimes gràcies
i felicitats.
A vosaltres,
moltes gràcies
i sempre a la vostra disposició.
Gràcies,
Núria.
Això és el que ens han explicat
des de l'antiga audiència
els alumnes
d'aquest batxillerat
d'Arts Escèniques
d'Elies de Pons d'Icar
que ara mateix,
mentre estàvem passant
l'entrevista
que hem van registrar
prèviament,
han acabat la seva actuació.
Molt bé,
doncs,
perfecte,
Núria,
moltes gràcies.
Gràcies a Carme.
I bon Carnaval, eh?
Gràcies.
Núria Cartanyay
i Joan Maria Bertran
des de la unitat mòbil
a la part alta.