Saps que ja he fet una llista amb les platges que hauríem de visitar?
No cal, estic organitzant totes les vacances amb guiarapsol.com.
Però què dius?
Ja he reservat un hotel fantàstic a la vora del mar.
He planejat una ruta per menjar el millor arròs a banda de tot el litoral.
També he trobat una escola de busseig per fer submarinisme i després prendrem el sol.
Sabem la il·lusió que et fa viatjar i que important que és gaudir del viatge.
Per això a guiarapsol.com estem a prop teu.
Perquè en tot moment puguis accedir a nosaltres i el teu viatge sigui perfecte.
Guiarapsol.com. Que el teu viatge comenci sempre aquí.
El matí de Tarragona Ràdio.
Autors i autores tarragonins en aquesta diada de Sant Jordi, aquí a la Rambla Nova,
en el programa especial de Tarragona Ràdio en directe i de TAC12 en diferent.
Una autora tarragonina de prestigi que no necessita presentacions
és Olga Xirinacs.
I aquesta Sant Jordi del 2012 presenta una nova obra titulada La inundació.
Olga Xirinacs, bona diada.
Bon dia, bona lectura.
La inundació.
Una novel·la nova.
Què ens explica l'Olga Xirinacs?
És torrencial, com diu el seu nom.
Comença tal com ha de començar tranquil·lament i després s'acaba torrencialment, també.
És una novel·la molt fàcil de llegir per la forma com està escrita i difícil d'explicar per els sentiments que hi ha dins.
Perquè a vegades en els sentiments, com tothom ja d'una certa edat sap, i els joves també ho saben això,
que es produeixen inundacions sentimentals a vegades.
Però és que aquí n'hi ha de totes i n'hi ha de veritat i tot i de les gràcies.
És l'experiència d'una escriptora ja gran, més jove que jo per això, però ja grandeta,
a la qual hi he fet moltes confidències.
Per tant, hi ha una crítica del món polític, amb una certa edat ja es poden fer crítiques,
una crítica de la política cultural actual, una determinada forma d'escriure aconsellada
i moltes relacions personals al voltant.
A pesar que l'autor va en busca d'una tranquil·litat, d'una soledat, d'una pau,
perquè vol oblidar que ha estat oblidada.
És una mica autobiogràfica, o és a dir, hi ha alguna cosa de l'Olga Xirinacs?
Això d'autobiogràfic potser no m'agrada tant com, podríem dir que és confidencial d'un autor amb un altre.
És una mica confidencial, més que autobiogràfic, perquè també hi ha l'aventura normalment,
però hi ha moltes coses més a qui ho sé.
És una novel·la, doncs, pel que deia al principi, un pèl explosiva en la part final?
Força. En la part final, força.
Ja es veurà, perquè respon, que jo ja la tenia notada de temps, això,
els autors ens nodrim de petits o grans apunts que tenim en les llibretes de viatge,
i, en fi, tenim notes.
Jo tenia apuntada i traslladada al moment actual la gran riuada de Rubí dels 62,
que va ser catastròfica, com que ho tenia molt ben explicat i molt ben assumit,
que nosaltres estàvem a Rubí, doncs, aleshores, he pogut captar tota aquella força torrencial
que és la que he posat a la inundació cap al final, això.
50 anys després, justament, eh?
Sí, se celebra de tant en tant ho van traient per la televisió, això.
de la riuada, és que va ser terrible, això.
La Olga Xirinats, amb la inundació, continua amb la seva faceta d'escriptora sense parar, eh?
És que l'escriptor no pot parar mai, i ara ens estem...
A veure, és una... també aquí, ara he dit això com a grossa moda,
però és una inflexió de la persona i de l'edat,
quan se planteja educar-se amb el treballar molt i continu,
si ens podem deixar anar al sofà.
I aquest planteja un altre debat, que seria molt interessant al nostre país,
però que no és tabú, que és el de l'eutanàsia.
I el de desaparèixer, el dret a desaparèixer quan vulguis, dolçament i tranquil·lament.
Aquest el va plantejant, perquè quan arriba a un punt de la vida
que un se sent cansat, no cal que se senti malalt,
sinó que abans d'aquesta inflexió surt a la novel·la.
Quan, com, és el punt aquell, em deixo anar o no em deixo anar.
Vol dir que l'autor, l'autora, en aquest cas,
també es planteja determinades qüestions a mesura que va avançant a la vida
i que les reflexa en la seva obra.
Naturalment. Hi ha unes repeticions a la vida de tothom, eh?
De tothom, i aleshores el futur tampoc és...
Jo sempre dic una frase que no sé si ha estat inventada,
però que jo aquest dia la dic perquè crec que me l'he inventat jo,
que és que la vida és una venjança refinada amb resultat de mort.
La inundació la publica Cossetània Edicions,
una editorial de les nostres comarques.
Olga Xirinatx ha publicat pràcticament amb tothom.
Jo estic molt contenta perquè això que deies de les nostres comarques,
que entén molt bé la comarca i a més a més que els he vist treballar aquests editors
i són com se'n diu una mostela, un urgent viu, treballen i promocionen i treballen molt.
Cosa que en aquests temps ja és difícil.
Perquè actualment, llavors, aquí sortiríem a parlar,
cosa que també surt de la novel·la,
l'evolució de les editorials,
que han estat absorbides,
com les caixes han estat absorbides pels bancs,
han estat absorbides per una,
de gran, que ja no dic noms, però tothom ja sap qui és,
i llavors va ser com el castell de Kafka,
en el qual l'autònom li és difícil penetrar aquest castell.
Sorgeixen editorials petites, naturalment,
perquè la gent ha de continuar escrivint,
mireu les noves generacions que ara pugen per aquí,
escriuen, guanyen premis, tots volen editar.
Gravant l'editorial petita no té aquesta possibilitat de promoció
que té l'editorial gran,
llavors els problemes que ens trobem ara són aquests.
Els digitals no crec que siguin tants problemes,
però trigarà-se a normalitzar-se,
trigarà per la pirateria,
perquè ara és molt còmode,
agafar el llibre digital i descarregar-te un bon dia.
I aquestes alçades de la vida
i amb la seva experiència narrativa,
com viu Olga Xirinax un Sant Jordi com aquest?
El viu com sempre? El viu de manera molt diferent?
Jo, com sempre, no,
perquè també hi ha hagut molts canvis institucionals en aquests temps.
La recepció de Pedralbes ja sabeu que ara no es fa,
si no jo en aquest moment no seria aquí,
però ara ja no es fa,
i aleshores han canviat una mica.
Jo, com que soc, a veure, anticontaminació acústica,
com pots comprendre?
Aquest soroll de mi m'ha d'aviat m'ho mullat.
Soc de l'associació aquesta de l'abundament a Xalaca,
que se'n diu, eh?
Per tant, tot això m'atabala una mica.
M'aniria a la muntanya,
em penso que ja ho vaig declarar un dia d'aquests,
però bé,
les exigències del guió demanen això,
doncs aquí formarem.
I en què està treballant Olga Xirinax ara?
Perquè sempre té coses entre mans.
Sempre,
i sense pensar-ho,
l'altre dia una deutorials se'm va oferir
pel que volgués publicar,
i a mi m'agrada publicar coses
que no siguin forçosament novel·les,
que és el que sembla que ven més,
sinó dietaris i proses curtes.
I aquesta deutorial diu,
que ella ho farà sortir molt bé d'endavant,
ja tinc, diguem-ne, una mica de futur.
La inundació és una novel·la
per un públic molt específic,
per un públic que ja ha seguit l'Olga Xirinax,
es trobarà l'Olga Xirinax de sempre?
Jo diria que no,
perquè està escrita amb un estil molt diferent de les altres,
molt més acostat als altres,
perquè és el pensament de la persona,
és com una confidència,
i llavors la gent s'hi sent interpel·lada.
A la gent li has d'entrar pels sentiments,
i aquesta novel·la és una novel·la de sentiments.
El que entenem millor tu i jo és un sentiment,
que ja vull sentiment de l'amor,
va per tot arreu,
doncs aquí hi ha un gran amor i un gran desamor,
això la gent ho entén a tot arreu d'aquí a la Xina.
De manera que és una novel·la,
ja dic, de molt més fàcil lectura que de vegades,
però són reflexions personals
que la gent també s'hi pot trobar.
Una novel·la de sentiments, diu l'autora.
De sentiments, sí.
La inundació d'Olga Xirinacs,
una altra de les novetats d'aquest Sant Jordi,
una altra obra feta aquí a Terralona.
Olga Xirinacs, que vagi molt bé.
Bona diada de Sant Jordi.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.