Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, iaios.
Són molt populars.
Doncs diguem que sí, que durant el seguici
som bastant populars.
El Mingus, sobretot, anaves a l'Avinguda a Catalunya
i sempre te'l trobaves, ell era un senyor
emblemàtic.
El persona, eh, no el nano.
Sí, persona, persona, persona. Jo de petit
recordo d'ell, vamos, perfectament.
És el que t'anava a dir, són nanos que encara la gent
se'n pot recordar de la persona viva.
I tant, i tant.
Sí, hi ha familiars i tot, vius encara, i fills i tot,
que coneixem naltros també, alguns.
Ja, home, digues, digues.
No, la Rosona no és Javaloies.
Sí, és que Javaloies
també estan aparentats amb el Jordi i amb mi.
O sigui, la Rosona
ella aparenta familiar nostre.
Vull dir, teníem una família
Javaloies del Botano de Tarragona
molt famosos, doncs ella també
era tieta nostra, tieta segona, perquè familiar
els nostres. Déu-n'hi portem a la sang
i una mica... Així fa orgull
portar-ho. I tant, i tant.
Fa fa xoca. A veure, recordem que hi ha altres nanos nous.
Aquí són els nanos nous de Tarragona. Sí, nosaltres tenim
la parella dels nanos pescadors
del Serrallo, que el 2014
faran 50 anys. O sigui, ja tenen...
Ah, mira, sí que esteu d'aniversari. Sí, bueno, estarem d'aniversari.
Si encara falta, dos anyets. Dos anyets.
Tenim els del Nàstic i després hi ha
els xiquets, que són els més recents
de l'any 90, que són del Joan Blasquez.
Val. Com és que heu triat
els del Nàstic? Perquè són els primers
que feu en retallable, no? A veure.
Per què heu triat els del Nàstic i no
d'uns altres? Bueno, l'any passat
el Nàstic va fer 125 anys
d'història.
I llavors vam dir
doncs, bueno, ara és el
moment oportú per poder
fer els retallables
dels nanos del Nàstic.
Molt bé. Que a la vegada els nanos del Nàstic
van fer 25.
Molt bé. Això l'any passat? Va coincidir tot?
I 25 anys d'història i...
I per què no ho vau fer l'any passat, doncs?
Bueno, perquè el senyor que no m'aventura
t'ho explicarà millor.
Mueu en un molt bé, però clar, aquí algú no em quadra.
Bueno, sí.
Naltros des de l'empresa... Acosta't, acosta't.
Naltros des de l'empresa, doncs, bueno,
buscàvem fer alguna cosa
així simpàtica
i alguna cosa que ajudés a les entitats.
Perquè, bueno, estem en una època
que, bueno, subvencions
no n'hi ha gaires
i llavors fer alguna cosa simpàtic,
atractiu, dinàmic
i, bueno...
i didàctics.
A veure, estem parlant d'uns retallables,
però clar, jo és que tenia al cap una altra història.
Jo tenia al cap els retallables de quan era petita,
que eren peces planes,
planes, o sigui, un tros de cartró
que tu retallaves i tot pla.
No, no, són nanos tridimensionals.
Més moderns.
Molt moderns.
Super monos d'aquests.
Estan de moda, eh?
Fer els retallables.
Sí.
Muntar figuretes d'aquestes
en tres dimensions.
I a més, amb tota mena de detalls,
perquè veig que a la rosona
li heu posat les ulleres i tot.
Sí, sí.
Super mono.
I el vano.
I el mingo.
I el mingo.
I el mingo porta la gorra.
El mingo porta la gorra.
Això és moníssim.
Escolta, és moníssim.
A més, té el concepte aquest d'avui en dia
del do it yourself.
El fes tu mateix,
que és el que diferencia,
potser, de tenir la figureta del nano.
O sigui, si heu fet figura,
doncs un altre material.
Vale, d'acord, igual,
però és diferent.
Aquí te'l fas tu, no?
Te'l muntes tu.
I el preu és molt econòmic.
Hem intentat que el preu sigui molt raonable.
Digue-ho.
En aquests moments de crisi que hi ha,
que tot la canalla puguin accedir fàcilment,
vull dir, són tres euros el retallable.
O sigui, la parella seria en sis euros.
Molt bé.
Tres euros el retallable.
Ja creiem que és un preu molt...
Cal dir, també,
que el disseny l'ha fet l'Enrique Santiago,
que és un dissenyador que ens col·labora amb naltros,
i a partir d'aquesta idea,
doncs ell la va treballar,
van fer moltes proves,
perquè, clar,
has d'adaptar la caricatura que facis,
el dibuix, els colors,
per poder fer totes les peces del retallable.
Jo ho trobo molt complicat, això,
d'agafar, quan ja tens la figura real,
de copiar-la,
i, a més, copiar-la de manera que pugui quedar muntada.
Exacte,
i pensar que has de fer peces que es puguin fer.
Sí, que es pugui, a més, manipular, retallar.
Llavors, has de fer moltes proves,
i, bueno,
quan trobes el resultat,
una anècdota que podria explicar,
és que el Mingu era més baixat que la Rosona,
i vam tindre que anar al sastre,
vam anar al sastre,
al Mingu li vam allargar els pantalons,
i li vam retallar la pel·lícula de la Rosona.
Digue la veritat, sí.
Clar, és que són nans, però dius, home,
estan de quadre.
Clar, llavors, ara,
ja es pot veure que tenen la mateixa alçada.
S'ha de reconèixer que és un deu per al creador.
Sí, sí.
És un deu perquè són preciosos.
Sabeu que estic mirant, fins i tot,
que a part de sortir-li el monyo al darrere,
la Rosona i la gorra del Mingu,
tenen nas, el nas és un afegit més,
és el punt de qualitat.
Exacte, exacte.
Clar, no és la cara...
Ja has vist la Rosona,
que també té el vano a la mà.
Sí, és total.
Clar, imagineu-vos que són,
o sigui, les peces,
el cap seria un quadrat, un cub.
Un cub, no un quadrat.
Bueno, hem mirat de...
Òbviament, és un cubisme,
però hem mirat de fer una miqueta de formeta.
Té la forma de la cara, té la mandíbula.
Perquè no sigui un cub tan quadrat.
Déu-n'hi-do.
Però això us dic que té el punt fashion,
el punt de moda, no?
Que atraurà la gent gran
i també, clar, evidentment,
té el punt infantil de manipulada,
que els crius...
A partir de quina edat preveieu
que es pot muntar això, amb gràcia?
A veure, jo, per exemple,
tinc una nena de 7 anys
i la Laia, a veure,
me la va muntar...
En 10 minuts.
A veure, perfecte, 10 minuts.
No, perquè també és una cosa
que vaig voler que fes ella
i, a veure,
m'ho va retallar amb 7 anys, eh?
Ara, els que ha fet,
ha muntat el Jordi...
Jo ha muntat una horeta i cada un,
potser sí.
Una horeta.
Sí, i vaig estar tota una tarda amb ella.
Jo ara, quan arribi a casa,
muntaré els meus,
que els he comprat avui,
i ja, quasi que m'estan caient
les llàgrimes,
perquè recordaré
els temps meus infantils,
de quan retallaves castells,
quan retallaves allò,
els fondadets i tot allò.
Ah, clar.
És que hem recuperat una mica...
És que hem recuperat una mica...
Una idea de recuperar una mica...
És molt important, eh?
És que està de moda,
no ho he...
Valtros aprofiteu el producte,
però això es torna a estar de moda, eh?
Doncs que consti que no ho sabia.
De treballar amb retallables.
Doncs te'n dic una cosa,
elements de seguici popular,
jo no he vist mai més,
o sigui, no he vist cap lloc que tinguin,
elements de seguici popular.
Cap ciutat catalana...
El que jo no he vist,
el que jo no he vist,
és que s'aprofiti això dels retallables
amb elements del seguici,
això és veritat.
No, tampoc.
Com a peça de merchandatge de festes, no.
És una mica primís.
L'any que ve,
volem que surtin els xiquets de Tarragona
i el 2014,
coincidint amb els 50 anys
dels nanos del Serrallo,
fer sortir la palla dels serrallos pescadors.
Molt bé.
I així ja tindreu tot el joc.
I tampoc volem abusar,
o sigui,
podríem fer el sis de cop,
entenem que és més bonica,
i sí,
i després econòmica amb les butxaques,
van més tranquil·les.
Doncs mira,
farem una cosa,
com que sempre pengem les entrevistes a internet,
el que podem fer és,
i els hi posem una foto per acompanyar,
ara farem una foto de la parella,
ja que ens heu portat els nanos muntats,
farem foto de la parella,
la penjarem acompanyant l'entrevista,
ho dic perquè sempre va bé tenir una fotografia
de com queden,
del resultat final,
perquè la gent al muntar-ho sàpiga més o menys,
tot i que ja inclueu les instruccions.
Està molt clar.
Molt corrat.
Molt corrat.
On ho comprem, això?
On comprem els retallables dels nanos del nàstic?
Tens.
Digueu-m'ho, digueu-m'ho,
Valtos,
xiveu-m'ho.
Sí, a veure,
t'ho diré més o menys,
hi ha cinc llocs,
per Sant Maigí,
que seran el Servi Repro,
el Pare Palau,
que és la botiga d'aquí del Carles,
el quios Papereria Trama,
el carrer Maigó,
la llibreria La Capona,
el carrer Casòmetro,
al Negrito i la Negrita,
al governador González,
i a la llibreria del Cal Matías,
al Serrallo,
al carrer Trafalgar.
Hem agafat una mica de centre,
part alta,
a Serrallo,
dintre de...
Una mica de distribució.
I al Sant Atecle,
l'idea és també que es venguin a la Casa de la Festa.
Val.
Perdó, a la Casa de la Festa,
a l'estant de les festes.
Molt bé,
perquè això ja queda integrat dins el merxandatge.
Correcte, correcte.
La idea és que allà s'acabin de vengar per Sant Atecle.
Perdoneu la ignorància,
teníeu ja,
a l'Associació de Portadors dels Nanos Nous,
teníeu-hi alguna peça de merxandatge,
de festes,
al mercat?
O és la primera que feu?
Diguéssim,
de cara al públic no tenim res,
és el primer,
però nosaltres com a entitat
els socis tenen la samarreta,
la samarreta amb el logotip
i nanos nous darrere,
que és la que portem
durant les sortides.
I també, bueno,
si hi ha algun acte o alguna cosa,
també la portem.
Però vaja,
que us estreneu amb això de...
l'entitat que col·l·labora...
És el bateig,
és el bateig.
Com se us va acudir
fer uns retallables?
Qui va tenir la idea?
Com va anar això?
Home, una mica va ser...
El que ho paula va ser a Carles,
que ens va dir
hosti, tinc una idea al cap tal i qual...
I es va agradar molt.
A partir de la idea
d'aquest dissenyador,
l'Enrique Santiago,
doncs vam mirar,
diguéssim,
en previsió d'oferir alguna cosa
que sigués atractiu.
I, bueno,
ell va fer aquesta proposta,
li vam dir
escolta,
per què no agafes alguna cosa del seguici?
Quan va veure
tot el que hi havia del seguici,
va dir,
home,
què fem diferent?
Clar,
és que
potser hem començat
per el més fàcil.
Tenim previst
ja fer altres peces.
Els nanos,
el C3
i el, diguéssim,
en posant-se en contacte
amb l'associació de portants,
clar,
ja teníem
el tiro assegurat
perquè eren sis,
que en un moment
vam plantejar
de fer-los tots sis.
Després han sigut aquests dos,
però, bueno,
ja que la idea
sembla ser
que ha sigut
d'això,
ja estem estudiant
de fer altres peces.
Escolta,
la idea
com s'ha rebut,
què us diuen,
hi ha expectació?
Avui es posen a la venda
i fins quan els trobarem?
Bé,
abans de fer públicament
aquestes presentacions,
el van portar
a l'Ajuntament de Tarragona,
a Cultura,
perquè creiem
que són persones
més que han de veure
i el president
del Nàstic
i el president
de l'Ajuntament
li van portar la parella
perquè també són
els nanos del Nàstic
i entenem
que el president
del Nàstic
com a autoritat màxima
s'hauria d'haver
abans que ningú.
Suposo que hi ha
una parella
de nanos del Nàstic
a la vitrina del Nàstic.
A l'Astenen.
Si no la vitrina,
allí.
A l'Astenen,
els que van portar
s'hi van regalar.
Llavors,
l'opinió
de tant de l'Ajuntament
com del Nàstic
va ser...
Joan Maria
va ser molt...
S'hi va agradar molt
la idea.
La gent que hem copsat,
que poca gent
ho ha vist encara,
però també ha sigut
d'edat.
Ha sorprès molt.
Ha sorprès molt
les tres dimensions,
el disseny,
i han quedat molt boniquets.
Han quedat molt boniquets.
A nosaltres s'agrada.
I que és una novetat.
Sí,
que és didàctica
per la canalla.
A veure,
indirectament
intentem
recaptar fons
pel 2014
que intentem
fer la gran festa
dels 50 anys
del Serrallo
i llavors
són fons d'ingressos
que...
Escolta,
ja ho surten els números
perquè hi ha 3 euros
la peça
i ho trobo molt bonat.
Dona,
és que el benefici
ja m'agrada,
però...
Intentem vendre molts
per guanyar
molts diners
perquè...
Quina tirada n'heu fet?
Doncs ara d'un moment
hem fet 100.
100 de cada.
100 de cada.
És molt poc.
És que, clar,
aquí pensa que
la nostra entitat
som una entitat
amb pocs recursos,
llavors vull dir,
jove,
perquè som l'entitat
de l'any 2008,
i el 2008,
clar,
llavors no...
inclusió,
hem ficat diners
a la butxaca nostre
per poder fer
aquesta edició, eh?
En podríeu ampliar
l'edició
que ara s'ha de teclar.
Sí, sí, sí.
Carles,
hi ha problema,
tenim la seva col·laboració
perfectament,
passi com bé,
fer mil de cop més
sense cap problema.
vol dir que no...
Ara, clar,
home,
la cosa difícil
està feta, no?
La fórmula és aquesta,
o sigui,
els serveis que oferim
a Servi Repro
és la impressió digital,
llavors te permet
amb tirada curta,
doncs fer...
Bé, clar,
pot ser tirades curtes.
Exacte.
Ollargat.
Òbviament,
si hi ha previsió
de fer d'això,
doncs ja està previst,
però és allò
de no enganxar els dits.
Sí, clar.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui,
que no quedi en un rapor...
No podem permetre
sobre-trucar-les.
Llavors,
jo soc molt optimista
i farà furor, això.
Jo també ho penso.
Espera que sí.
Jo, particularment,
igual m'equivoco
i després m'he de menjar
les paraules aquestes que dic,
però jo em penso
que això
és una iniciativa
fantàstica
i esperar,
tindre sort,
que la gent els agradi,
que els crios
s'enganxin amb això
com se van enganxar
fa 5 o 6 anys
amb els pins
del seguici popular
que va...
I bueno,
esperar.
En parlarem
per Santa Tecla,
si no abans,
si no ens veiem abans
per Sant Magí,
que farem programes especials
i tot això,
en parlarem per Santa Tecla
i jo us ho adiciono
que passareu del 100,
jo crec que sí.
Moltes gràcies.
Us ho recomanem.
Si teniu curiositat
per veure com queden,
bé,
els trobareu ja avui
a les botigues,
amb aquestes botigues
a llibreries i tal
que us hem dit,
d'escapades una mica
per Tarragona,
però si teniu curiositat
per saber com queden els nanos,
esteu atents
d'aquí a uns minutets,
penjarem l'entrevista a internet
i també us penjarem
la fotografia
dels nanos,
el Mingú i la Rosona,
doncs tal com queden
aquests retallables
que us podeu emportar
dels nanos del Nàstic
cap a casa.
Tres euros només
i és una peça més
de merchandatge
de Sant Magí.
Moltes gràcies.
Ara és quan us he d'acomiadar tots.
A veure,
Jaume Ouguet,
Jaume Saez,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres,
i Carles Ventura.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.