logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

9 mesos després de les últimes eleccions municipals
i just un any després de la primera pedra
de les obres de remodelació del mercat central.
Avui al matí de Tarragona Ràdio volem repassar,
volem analitzar l'estat de la ciutat
i per això hem convidat l'alcalde Josep Félix Ballesteros
amb els que compartirem els propers minuts del programa.
Alcalde, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui fa un any de la que hi ha primera pedra del mercat.
La regidora de Comerç, Patricia Anton,
ens ha explicat que les obres van a bon ritme.
En general, podem estar satisfets de com va aquest projecte emblemàtic,
l'obra més important, l'obra pública més important
que s'ha fet mai a la ciutat de Tarragona?
Podem estar satisfets des del moment en què va començar fa un any.
És evident que l'etapa anterior va ser una etapa molt convulsa,
però no en aquest govern, sinó en els governs anteriors,
perquè vostè sap perfectament que portàvem gairebé 13 anys
dient si es feia, no es feia, que es faria, que no es faria el mercat.
Ara sí que podem dir que des de fa un any les obres van al ritme que toca,
per tant estem dins de la programació, cosa estranya amb les obres públiques en general,
no només de l'Ajuntament.
la previsió és la que era pel que fa a la inauguració i amb converses amb els paralistes de dins i de fora,
els botigues de fora, estem intentant reduir el perímetre de la tanca d'obra
de tal manera que es recuperi com més aviat possible una certa normalitat a l'entorn,
perquè, clar, a la crisi econòmica s'assumen aquestes obres que són molt complexes.
Algú dirà, com ja m'han dit al carrer, escolti'm, ja ho sabem això,
quan es va fer el pàrquing de la plaça de la Font també van patir molt,
quan es va fer el de la Rambla també, quan es va fer el de l'Avinguda de Catalunya també,
perquè, per tant, ja sabem que quan es fa una gran obra l'entorn més immediat de veïns i de comerç pateix.
Però, clar, en aquests moments en què, a més a més a això, s'afegeix a la crisi,
doncs és especialment important.
Per tant, d'aquí a l'agost-setembre d'aquest any,
mirarem de reduir al mínim possible l'espai d'obra perquè respiri molt més
i hi hagi molta més circulació i més facilitat de circulació de clients i veïns.
El Mercat és un projecte que va en marxa, l'Escola Oficial d'Idiomes a la Xar 3 també,
en canvi, l'Ajuntament com altres administracions han s'ho pagat en problemes amb empreses,
en altres equipaments, Caserna de la Guàrdia Urbana, Teatre Tarragona, Capsa Jove,
aquella part de la Tabacalera, sobre aquests tres que li deia,
Guàrdia Urbana, Teatre Tarragona i Capsa Jove i Arxiu a la Tabacalera.
Estem a la recta final?
Sí, Capsa Jove i Arxiu, de fet, queda en algun petit detallat de no res
i, per tant, fins i tot diria que podíem inaugurar ja la setmana vinent,
el que passa és que volem acabar-ho bé i volem fins i tot que el jardí
que agafi molt bé el que és la gespa, les plantes,
perquè és un jardí molt important, no només el vertical sinó l'horitzontal.
Per tant, pel que fa a Tabacalera, cap problema.
Pel que fa al Teatre Tarragona, ara sí que li puc dir que a final d'any el tindrem
i després de parlar molt amb l'empresa que està fent les obres,
que l'ha acabat, ja s'està muntant o està a punt de muntar-se ja tot el tema del moble
i acabant instal·lacions, del moble vull dir les cadires, les butaques i l'escenogràfic.
Per tant, de fet, ja veuen que vam retirar l'envestida de la façana
i la part darrere, que era una part molt complexa, que és la del carrer Santa Clara,
els accessos del darrere i el gran transformador que va al carrer Girona
i l'accés del carrer Girona ja està acabat.
Per tant, és una obra que clarament està en la recta final.
Una altra cosa és la comissaria de la Guàrdia Urbana,
que aquí sí que, com que no hi ha manera que hi hagi acord entre l'empresa constructora
i els nostres tècnics, pel que fa als preus de les obres i els preus unitaris de treball,
aquí segurament haurem de tancar de mútu acord aquesta fase de l'obra
i tornar a convocar mitjançant concurs el que queda, que no és molt,
perquè el que queda realment és el 10% del total de l'obra,
però clar, és un 10%, que és el falsostre tècnic, que és la tanca perimetral,
que és el terra d'accés a la comissaria de la Guàrdia Urbana
i algunes coses tècniques interiors, com alguns envans i algunes portes.
És el 10%, però clar, és un 10% que sense ell no es pot funcionar ni inaugurar,
i aquesta sí que no té data temporal.
Hem començat parlant d'obres i d'equipaments,
que són competència directa de l'Ajuntament.
Després tornarem a parlar d'altres projectes,
d'altres infraestructures que tenen a veure més amb altres administracions,
bàsicament amb l'administració de l'Estat.
Però m'agradaria també comentar una de les notícies de la setmana,
la renúncia de Natàlia Rodríguez a seguir en la política
per dedicar-se exclusivament als Jocs Olímpics de Londres.
Ja vam escoltar els seus arguments,
vam escoltar també les explicacions que vostè va fer dimarts.
La conseqüència de la sortida de Natàlia Rodríguez
és que se'n fa càrrec Javier Terrés de l'àrea d'esports.
Per què l'ha triat a Javier Terrés?
Doncs, primer perquè és una persona molt polivalent,
té una gran formació jurídica, coneix molt bé l'Ajuntament,
coneix perfectament la ciutat.
És una persona que, a més a més, vostès ja saben
que havia estat treballant dins l'equip de la candidatura
dels Jocs Mediterrànics 2017
i que havia estat treballant molt profundament la part,
sobretot organitzativa,
però especialment l'urbanística, que és molt important.
I, per tant, és una persona amb la que tenim
tota la garantia de continuïtat de la fenya feta,
que s'entén molt bé i ha treballat molt bé amb en Ramon Quadrat,
que és el gerent del Patronat d'Esports
i futur director general de la candidatura,
en aquest cas ja no candidatura, sinó de la seu, Tarragona 2017,
i té les característiques de coneixement del món de l'esport,
dels grans clubs professionals
i, sobretot, del projecte Estrella, que és el 2017, perfecte.
Amb ell no només es dedicarà als esports,
sinó que també es dedicarà a seguir liderant l'oficina de projectes,
perquè és la que haurà de fer aquests projectes, precisament.
Per tant, unim amb una sola persona
el coneixement urbanístic i dels grans projectes
i l'avessant més d'activitat esportiva.
Aquesta qüestió va molt bé, alcalde.
El fill de la tertúlia que hem fet fa uns minuts,
amb l'Àngel Cunés, l'Agustí Pujol i el Rafal Muñoz,
perquè, en fi, en l'últim minut els he proposat que em féssim...
Quines preguntes li farien a l'alcalde?
I l'Agustí Pujol, com a arquitecta
i una persona tan relacionada amb el món de l'esport,
m'ha traslladat la seva preocupació
pel que consideren una lentitud
en la formació dels òrgans executius dels Jocs del 2017,
fins al punt de dir, alcalde,
realment es creu que podrem fer els Jocs del 2017?
Sí, si ha anat lent, només hi ha un motiu,
a més ja l'hem explicat,
és que el secretari d'Estat per l'Esport,
el senyor Cardenal, ha estat nomenat fa res,
fa un mes, no arriba un mes.
I jo havia d'anar a veure,
ens havíem de tenir una reunió molt aprofundida,
perquè no és només constituir el comitè organitzador,
que és molt important,
i això ja es preveu al voltant de Sant Jordi,
ja li puc assegurar que és al voltant de Sant Jordi,
que es constituirà, ja tenim una data aproximada,
sinó que el més complex de tot és que hem de tramitar
l'expedient davant d'Hisenda dels beneficis fiscals
de les empreses esponsoritzadores que col·laborin amb els Jocs del 2017.
I aquest és un expedient molt complex.
I aleshores, sense parlar amb el secretari d'Estat,
jo vaig tenir una reunió, com vostès saben,
el dia 13 a Madrid amb ell,
sense parlar amb ell no podíem engegar
tot el procés de constitució del comitè organitzador.
En aquest moment ja el tenim fixat,
al voltant de Sant Jordi hem de fixar la data,
jo dilluns tinc una reunió
amb les més altes esferes de la Generalitat,
perquè la Generalitat en forma part,
ja hem comunicat al secretari d'Estat la possible data,
el Comitè Olímpic Espanyol està amb nosaltres treballant
per fer aquesta data possible,
i la Diputació de Tarragona també n'és coneixedora.
Per tant, li puc dir que la setmana de Sant Jordi
es constituirà ja el comitè organitzador.
I qui serà el màxim responsable executiu?
El màxim responsable del comitè organitzador seré jo,
que en seré el president.
Però vostè és el polític, si ha permet l'expressió.
El vicepresident serà el president del Comitè Olímpic Espanyol.
Haurem de tenir un president executiu no remunerat,
per tant, una persona que faci una feina important
de liderar el projecte,
i un director general amb plenes capacitats i facultats,
que serà en Ramon Quadrat, si el comitè organitzador accepta,
i ho serà perquè a més hi ha consens entre tots els grups polítics,
que ho sigui així.
Per tant, ell serà el màxim responsable executiu del dia a dia,
per damunt tindre l'estructura política i institucional que ens comentava.
I amb això hi ha consens de tots els grups polítics,
i crec que hi ha un consens ciutadà i institucional important.
Escolta, i els pressupostos generals de l'Estat
que el govern central ha d'aprovar el dia 30,
hauria d'haver-hi alguna partida concreta?
Sí.
Nosaltres hem demanat tant al senyor Alejandro Fernández
com al senyor secretari d'Estat
que hi hagi una partida concreta,
perquè fins ara l'administració central
és l'única que no ha col·laborat econòmicament
de manera directa amb els jocs del Mediterrani.
És veritat que ja se'ns va dir en el seu moment
que fins que no s'és seu, definitiva,
no hi hauria aportació.
Aquesta és una tradició que l'Estat ha tingut sempre,
amb Barcelona 92, amb Almeria 2005,
però ara sí que toca.
I ara hauria d'haver com fos una partida dedicada als jocs del 2017.
A dia d'avui no ho té garantits.
No, perquè el secretari d'Estat em va dir que ho treballaria
i espero que sigui així.
Jo no vull convertir això en un debat polític.
Jo crec que l'Estat es creu perfectament
que Tarragona és una gran oportunitat,
i així ens ho van dir,
i per tant això s'ha de traduir en diners
posats en una partida específica.
Ja que li preguntava pels pressupostos generals de l'Estat
que es presentaran d'aquí una setmana,
hi hauria d'haver també alguna partida
pel famós debat ferroviari sobre la sortida de les mercaderies,
confiant que hi hagi d'haver alguna cosa clara,
un número, una xifra que concreti la voluntat del govern central
sobre el corredor del Mediterrani,
en el tram que ens afecta a nosaltres?
Ha d'haver una voluntat política que encara no veig.
I ho dic així.
Ha d'haver una voluntat política que encara no veig.
No pot ser que la ministra digui que tot és prioritari,
perquè si tot és prioritari és que no hi ha res que sigui prioritari.
I està claríssimament enunciat
i claríssimament pronunciat per la Comissió Europea
i pel govern anterior i per tots els agents
que hi han de dir alguna cosa
que el corredor del Mediterrani és la prioritat,
no una prioritat, la prioritat.
En aquest sentit, jo espero que el govern es posicioni clarament
per la prioritat, no per una prioritat.
El corredor central no serà una prioritat.
Per molt que ho diguin perquè d'haver políticament,
no ho serà perquè la Comissió Europea no vol
i perquè França no vol foradar el túnel del Pirineu
que té prop de 40 quilòmetres.
Per tant, el corredor del Mediterrani ha de ser la prioritat,
la màxima prioritat, i s'ha de veure, com vostè molt bé diu,
reflexat en les xifres d'aquests pressupostos,
en forma d'aposta clara pel corredor en general,
mercaderies i passatgers,
en forma d'aposta clara per una solució immediata
per la sortida de mercaderies.
Si és el tercer fil, fantàstic, i el defensem.
Si és un altre, que diguin quina és,
però que es pugui fer també en 4 anys,
perquè no podem esperar 8, 10, 12 anys
a que les empreses, el port, siguin competitius,
perquè Barcelona està a un any vista només ja
de poder treure els trens amb ampla de via europea.
En funció del que diguin tots,
els pressupostos del dia 30 de març,
es fixarà una estratègia, una altra part de l'Ajuntament
i també del port de Tarragona, que en aquest cas van junts,
en fi, perquè reclamen la màxima prioritat
en la sortida de les mercaderies?
Vostè sap que jo a la conferència de l'Estat de la ciutat
vaig reclamar un lobby tarragoní,
i estem treballant amb aquest lobby tarragoní,
i aquest lobby tarragoní va adreçat justament a això,
que no hi hagi divisió interna, fraccions internes
en els posicionaments d'aquesta ciutat i d'aquest territori.
Per tant, l'estratègia quina serà?
Si no està clarament reflexat,
que quedi clarament reflexat en el moment que sigui,
i exigir-ho en el govern.
Per a més, no exigirà aquest alcalde,
que és del Partit Socialista,
ho exigirà també l'alcalde de Castelló,
que és del PP,
el president de la Generalitat Catalana i Valenciana,
el president de la Comunitat Autònoma de Múrcia,
ho exigirà també l'alcalde de Palma de Mallorca,
els alcaldes de Catalunya.
Ho exigirem tots,
perquè només perquè s'ha fet un lobby molt important en el passat,
en l'últim any i mig,
la Comissió Europea i el govern anterior
va declarar la prioritat.
I ara això, que ja ho tenim,
no podem perdre-ho,
per càlcul de quedar bé amb Castilla-La Manxa
i amb determinades zones d'Aragó.
No ho podem perdre.
Per tant,
hem de ser,
i aquí sí que sento dir-ho,
si cal,
insolidaris.
Si cal,
insolidaris.
Perquè sembla que,
això de dir,
no, és que nosaltres volem ser la prioritat,
és ser insolidaris a Maragó.
Doncs,
si cal,
també,
sí,
perquè nosaltres no podem perdre oportunitats.
En relació a això que estem parlant,
sobre el debat sobre,
en fi,
el mapa ferroviari,
que afecta sobretot a les mercaderies,
tenim darrere fons
el gran projecte de la façana marítima
des de fa anys.
S'ha avançat alguna cosa?
Es continua treballant en el projecte aquell,
en aquell estudi que es va encarregar al Ministeri
i en l'anterior legislatura
per desviar el tren per l'interior?
Sí, sí.
Hi ha hagut algun avanç?
Bé,
jo estic esperant,
vaig demanar visita a la ministra fa tres setmanes,
no he tingut resposta,
espero tenir resposta aviat,
perquè vull conèixer en quin moment està aquest estudi
que ja hauríem de tenir damunt la taula.
I sí,
em consta que el Ministeri ha anat treballant
tots aquests mesos amb aquella enginyeria
que li van adjudicar a l'estudi informatiu,
que s'han fet algunes de les cates geològiques
que van demanar fer,
i ara esperem els resultats,
esperem els resultats,
amb una gran estació central a l'Horta Gran,
entre Icomar i el riu,
i amb totes les modalitats ferroviàries resoltes,
i sobretot amb l'alliberament de la façana marítima
per part de la via del tren.
Per cert,
que la reunió amb la ministra
l'ha demanat només per aquesta qüestió,
o també per parlar del tercer fil?
El tercer fil, Corredor Mediterrani i façana marítima.
En aquella que potser aniria també acompanyat
del president del port, si cal?
Sí, del president del port,
i que calgui amb aquesta línia lobística
de fer tots la mateixa força
i en la mateixa direcció.
Vostè, alcalde, ha dit aquesta setmana
que és millor un pedàs que no fa res
en relació al concurs de focs artificials,
entre altres coses,
perquè el dimarts,
aquí en una tertúlia política,
els partits de l'oposició van dir
que això era fer un pedàs
i que no era en lloc.
Clar, i es queden tan amples.
Però, miri, jo, en comptes de dir
i quedar-me tan ample,
el que he fet és fer.
A la tertúlia d'abans,
que li citava,
és que han dit,
molt bé,
fem aquesta transició
entre el concurs de l'any passat
i el que pugui venir el 2013.
Però han vingut a dir,
en comptes d'una exhibició,
no li podríem encara donar
una mica caràcter de concurs
perquè tingués més atractiu
per a les empreses pirotècniques?
Es veu que no té...
No, les empreses pirotècniques
vindran igual,
perquè Tarragona és una plaça
amb prestigi.
Es veu que no té
les característiques mínimes
per ser un concurs
a nivell internacional,
però que no pateixi ningú,
és a dir,
tindrem moltíssima gent vindrà.
O algú es pensa
que la gent,
els 28.000 espectadors,
o 30,
o fins i tot 40,
en alguns moments,
venen perquè sigui concurs o no.
Venen perquè els agraden els focs
i perquè els agrada comparar
i perquè volen
que hi hagi pirotècniques
a gran nivell.
Venen per això,
només uns quants experts,
tertulians o no tertulians
i gent que ens agraden els focs molt,
podem discernir si
mira,
això és exactament concurs
i això exhibició.
No, no.
I el que interessa
és que no es perdin els focs,
per això hem estat treballant
discretament
fins que ho hem aconseguit
i li puc assegurar
que l'any vinent
tornarà en format concurs
i tornarà,
a més a més,
amb tots els dies que corresponguin
i amb el pressupost que correspon.
Els diners són els que són.
L'any vinent per què tornarà?
Perquè no hi ha concurs de castells
i perquè la partida
que en aquest moment
dediquem a un concurs de castells
es podrà dedicar a la Dixi,
Dixi-Jas,
i als focs,
al concurs de castell de focs.
I jo espero,
això sí que és un desideràtum,
jo espero que en el 2014,
tot el que hi hagi concurs,
la situació econòmica sigui millor,
perquè és que si no és millor...
A pagar-hi, vamonos.
Patirem tant
que, en fi,
ni concurs ni res.
Tots són diners,
tot és economia,
com deia aquella frase,
és economia,
estúpid,
és economia.
Així que parlant d'economia pura i dura.
Dos mesos després
d'aprovar els pressupostos
d'aquest 2012,
veu clar el compliment
d'aquests pressupostos,
ha canviat a pitjor
la situació econòmica
del consistori,
el missatge que ha de llançar
l'alcalde a la ciutadania
és que encara
cada setmana
o cada mes que passa
estem en una situació
més apurada
com a administració pública?
No,
els pressupostos
van ser molt realistes,
van demanar
un esforç important
a la ciutadania
en forma d'aportacions,
és evident,
però també
eren molt,
molt, molt realistes
i ajustats.
És veritat
que ara
estem una mica pitjor
que en aquell moment,
que el mes de gener.
i per tant
no és que els pressupostos
de l'Ajuntament
estiguin pitjor,
és que l'economia
està pitjor
que el mes de gener.
I per tant
això segurament
es redondarà
o es projectarà
amb una menor
activitat econòmica
i per tant
una menor
capacitat
d'obtenir recursos
per part de l'Ajuntament.
Dit això,
nosaltres
tots els ajustos
que havíem de fer,
ho dic per
aquests comentaris
que han sortit
que si retallarem sous,
que si retallarem personal.
Nosaltres
ja vam explicar
com faríem els ajustos
que és
no renovant jubilacions
i prescindint
d'aquelles
contractacions
que estiguessin
lligades
a programes concrets
i amb això
farem un esforç important
de reducció
de capítol 1.
No preveiem,
no preveiem,
ho dic molt clarament,
ni baixades de sous
ni retall de plantilla.
El retall
de la plantilla
es anirà fent
al llarg dels anys
en la no reposició
de les jubilacions.
pel que fa
a la resta
del pressupost,
els números
són molt realistes,
jo diria que
ja es van fer
de manera
molt,
no diré pessimista,
però sí,
diguéssim,
en un escenari
més baix,
perquè no ens agafi el cos.
gris fosc,
per no dir negre.
I, escolti'm,
tot el que ens vingui
de més,
millor.
Ara sembla que l'Estat
ens avança
una part dels tributs
de l'Estat
que ens havien de pagar
el 2010,
escolti'm,
fantàstic,
tindrem uns quants diners
més a disposició.
Ara les diputacions
ens avancen
una part
del que la Generalitat
ens deu,
escolti'm,
fantàstic,
i això
alliugerirà
les nostres
tensions de tesoreria.
Ara ja no parlo
com el Tarragona,
parlo dels ajuntaments
en general.
El que demanem
de veritat,
de veritat,
allò encarecidament
que diuen en castellà,
és que la Generalitat
ens pagui.
Ens està fent
molt de mal.
I jo sé que la Generalitat
té problemes econòmics,
però és que nosaltres també.
I, miri,
si nosaltres hem plantejat
el pla d'ajust
aquest del Real Decret
demanant 16 milions
i escats,
la Generalitat
ens deu
de 15 i escats.
Aquests 16 i escats,
ho dic perquè
ho recorden,
els oients
és per...
Per pagar factures
a proveïdors.
Doncs,
si la Generalitat
ens pagués,
miri,
pràcticament
no ens haguéssim
ni acollit
en aquest pla especial.
Per què?
Perquè tenim
l'economia municipal
molt controlada,
això és veritat.
Amb aquest pla
per pagar els proveïdors,
això,
en la pràctica,
els que ho pateixen
o els que ho han patit
podran resoldre
els seus problemes
en un termini
curt de temps?
Sí,
en el mes de maig
ja tots els proveïdors
començaran a cobrar,
grans i petits,
i començaran a cobrar,
això sí,
a criteri
de l'administració
de l'Estat,
perquè serà l'Estat
qui directament
pagarà els proveïdors
i nosaltres
aquests diners
els retornarem
en 10 anys,
en dos de carència,
fent un esforç
fiscal i pressupostari,
també.
I dels diners
de la Generalitat,
cap novetat
dels que ens deuen?
No,
dissortadament no,
i realment és un problema.
Serveis socials
era un capítol important,
de moment l'Ajuntament
pot mantenir els serveis...
El podrem mantenir
uns quants mesos més,
però necessitem
que es produeixin ingressos,
perquè és que pensi
que més de 15 milions
és un 12%
del nostre pressupost,
que és que és altíssim,
és enorme,
o sigui,
jo quan la Generalitat
li reclama a l'Estat
que pagui el que li deu,
nosaltres els ajuntaments
hem estat al costat
de la Generalitat
reclamant això,
de fet van fer una moció,
nosaltres estan al costat
de la Generalitat
perquè l'Estat pagui.
Nosaltres demanem el mateix,
que la Generalitat
compleixi amb els ajuntaments,
que som els que estem
més a prop del ciutadà
i els que prestem
més serveis,
a més a més.
El pla d'ajust
de l'Ajuntament
d'aquest 2012
contempla,
ja ho ha dit
en reiterades ocasions,
un procés de fusions
d'empreses municipals,
d'una banda
EMT i aparcaments,
no?
Sí.
I de l'altra
EMDE,
Empresa Municipal
de Desenvolupament Econòmic,
Patronat de Turisme
i Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació.
I aquesta casa,
efectivament.
Com estan,
és a dir,
quina és la previsió
que fa l'alcalde
de poder culminar
aquest procés?
Aquest últim procés
ha d'estar culminat
abans del final d'aquest any.
Aquest últim, eh?
El primer,
el DMT i aparcaments,
té un problema
que es diu Jaume I,
que té resolucions judicials pendents.
Per tant,
i vostès ho saben perfectament,
perquè ha estat notícia
dissoltadament
aquests darrers dies,
per cert,
nosaltres repercutirem
l'ascensió,
demanem responsabilitats
per l'ascensió
de la Generalitat
en el passat,
als responsables
de la gestió,
a l'empresa
que va fer
les excavacions arqueològiques
i a la pròpia Generalitat,
perquè podia haver-ho aturat
el 2002
i no ho va fer.
A veure,
recordem que és que
la Generalitat
demana una sanció,
no?
Multa a l'Ajuntament.
Multa a l'Ajuntament
perquè l'any 2002,
suposadament,
no es van tractar bé
unes restes arqueològiques.
Clar,
la Generalitat,
si tenia la sospita,
perquè ja va obrir
expedient en aquell moment,
havia d'aturar les obres
en aquell moment.
Va fer allò que se'n diu
en castellà
de gestión de funciones.
Per tant,
nosaltres aquesta sanció
la repercutirem
sobre els responsables
directes
de l'operació,
per tant,
direcció d'obres,
etcètera,
sobre l'empresa
que va fer
les excavacions arqueològiques
i sobre la pròpia Generalitat
que no va actuar
amb celeritat
i amb diligència.
I per què deia,
alcalde,
que el Parc Ingeoma
primer repercuteix
en el procés de fusió?
Sí, perquè vostè sap
que part d'aquesta sanció,
aquesta multa puntual,
hi ha diversos litigis
de fa molt de temps,
encara no resolsen
els tribunals
la dissolució de l'AUT,
alguns crèdits
i algunes discrepàncies
que hi ha importants.
Llavors,
amb aquestes incerteses
és difícil
fer una fusió
perquè,
per dir-li clarament,
si el pàrquing
de Jaume primer
l'hagués de pagar
només amb recursos propis
l'empresa d'aparcaments
estaria en fallida.
Ja que estem al Jaume primer,
avui té les notícies
les modificacions de trànsit
que hi haurà a la part alta
i que presentava
i la tinent d'alcalde
de Gonya Floria.
Torno un moment
a la tertulia d'abans
perquè els contartulis,
a propòsit dels comentaris
que feien de la part alta,
també li haurien demanat
encarecidamente,
com deia vostè abans,
senyor Ballesteros,
que ens replantegem
el pàrquing Jaume primer.
Perquè si volem realment
treure vehicles...
No, però això no és possible.
No és possible.
No és possible.
Ni amb un concurs d'idees
mitja broma
com es va fer
fa dues o tres setmanes.
No, perquè...
No hi ha marxa enrere.
No hi ha marxa enrere
convertit o ha malbaratat,
si vol, digui-li com vulgui,
més de 20 milions,
24 milions d'euros
amb allò.
Jo ara no puc dir,
escolti, miri,
això se'm va per la claveguera.
No, fer-ne una altra cosa,
deien.
No, és que fer una altra cosa primer.
Vostès saben que no tenim diners
per fer grans alardes
d'equipaments.
I almenys sí que resolem
un tema sèrio
que tenen els restaurants,
els veïns,
la gent que fa activitat econòmica
allà dalt.
El pla de mobilitat
que vostès han vist avui,
contempla precisament
una vialitat
que gira al voltant d'aquest pàrquing
per evitar
justament que la circulació del pàrquing
intervoleixi la part alta.
Per tant,
ja està perfectament calculat
i és un pàrquing
que, en fi,
jo no l'hagués fet.
Jo, si ara mateix
estiguem en el quilòmetre,
haguéssim estat en el quilòmetre zero
i no haguéssim gastat ni un euro,
jo no l'hagués fet.
Hagués fet el de fora,
el del passeig de Jaume I,
de Sant Antoni,
que ja ho hem dit aquí moltes vegades.
Ara,
la història no l'escric jo,
la van escriure també
els del passat.
A la Tartule,
l'Àngel Conesa,
quan li hem demanat una pregunta
per a l'alcalde,
o Escola Olga Xirinax,
hi ha alguna solució?
O realment
la decisió de la Generalitat
és irrevocable
i aquí ja l'Ajuntament
ja no pot fer res més?
Nosaltres hem fet
tot el que humanament
és possible
per salvar l'escola
Olga Xirinax,
jo dic així de seriosa
i rigorosament.
Hem intentat
parlar amb la Generalitat,
evidentment,
la Generalitat
està molt convençuda
i tancada.
Es va fer aquella famosa moció
en el Parlament de Catalunya.
Hem fet una proposta
dins l'Ajuntament.
Fins i tot,
a l'últim moment,
els pares,
la direcció,
la comunitat educativa,
ens va demanar
que féssim un petit esforç
de pagar un barracot
que permetés
tenir la matrícula
suficient en guany
per poder obrir
i això ens hi vam comprometre
i, de fet,
a l'últim plenari
vam fer una partida
per poder posar
aquest barracot.
És a dir,
hem fet,
nosaltres,
per la nostra part,
menys encadenant-nos
a la tanca del col·legi,
hem fet tot el que està
humanament
en les nostres mans.
Jo crec que la Generalitat
ho hauria pogut fer,
sincerament,
jo crec que la Generalitat
ho hauria pogut fer,
però la Generalitat
està molt tancada
en aquest tema.
Ha estat una qüestió personal
de la delegada
de la directora territorial?
Això ja no soc capaç
de dir-ho,
realment,
no soc capaç de dir-ho.
Acabant,
alcalde,
repassant altres notícies
a la setmana.
Nàstic,
Junta General d'Accionistes,
la decisió que es pren,
que s'anuncia,
primer rebaixar el capital social,
després augmentar-lo,
Antoni Vallverdú,
president interí,
situació econòmica
molt i molt delicada,
situació esportiva
també molt delicada.
Quina valoració fa
de la situació actual
del Consell d'Administració
del Nàstic?
Perquè recordem que l'Ajuntament
continua sent el primer accionista.
Amb la rebaixa del capital social
que es proposa del 90%,
l'Ajuntament es quedarà
amb una quantitat
molt simbòlica i mínima
en aquest futur Consell d'Administració.
Per tant,
l'Ajuntament no abandonarà el Nàstic,
per suposat,
seguirem col·laborant,
seguirem mantenint
el conveni que tenim,
independentment de la categoria
on estigui,
però és veritat
que baixarà moltíssim
la seva participació accionarel.
Jo estic d'acord
amb aquesta proposta
que es va fer,
ja ho vaig dir
en privat
en el Consell d'Administració.
Jo no entro a valorar
si és bo o és dolent,
jo crec que s'ha fet
el que s'havia de fer,
que és garantir
la continuïtat institucional,
seguir treballant
en cercar
aquests recursos
que permetin
que el Nàstic
tingui garantit
la viabilitat econòmica
i des del punt
de vista esportiu,
doncs, en fi,
després de l'últim partit
a Cartagena
encara hi ha alguna esperança
i per tant
ens hi hem de ferrar.
Jo crec que s'estan fent
les coses
amb responsabilitat
i crec que s'estan
posant les coses bé
i si tots
som capaços
de remar
també aquí
en la mateixa direcció,
doncs
em sembla
fantàstic.
També es va anunciar,
sembla,
jo no hi vaig ser,
la Junta d'Accionistes,
accions de responsabilitat
sobre els anteriors gestors.
També ho trobo lògic
i ho trobo necessari
perquè
és veritat
que la gestió del passat
no ha estat
una gestió
diríem que
immaculada,
en tot cas
ha tingut llacunes
importants.
També és veritat
que el representant
de la Lliga de Futbol Profissional
en una reunió
que va celebrar
amb la gent del Nàstic
aquesta setmana
va dir que era un club
que estava en una situació delicada
però ni molt menys
la situació que tenen
molts altres clubs
de la Lliga de Futbol Profissional
que es veu que és catastròfic
això del món
del futbol.
Per tant,
diguem que
s'estan donant els passes
per construir
un projecte sòlid
pel futur.
Jo confio
en la gent
que ara
ho està portant
i que sembla
que l'aportaran
al futur
i aquí no puc dir res més
que vostès ja saben
llegir entre línies
i amb la part esportiva
doncs esperar
que mantinguem
la categoria.
i després
amb la part social
també és molt important
la prova del nou
que el Nàstic
es podrà salvar o no
és que
o mantinguem
o incrementem
el nombre de socis
i d'abonats
i jo aquí sí que faig
una crida a tots
jo el primer
que pago el meu
seient de tribuna
a renovar els carnets
i si pot ser
a ser-hi més
és a dir
hem de prendre exemple
de clubs com
l'Atlètic de Madrid
que quan va baixar a segona
va tenir més socis
que quan estava a primera
jo crec que aquest és el plus
de suport
i d'entusiasme
que ha de tenir un projecte
que s'ha de revitalitzar
i que té condicions
per revitalitzar-se.
Li demanarà l'alcalde
a Josep Maria Andreu
que sigui el president
a partir del mes de juny?
No
Josep Maria Andreu
és amic meu
i Josep Maria Andreu
farà el que cregui que ha de fer
jo no li puc demanar públicament
no ho he fet mai
ni amb cap president
i no ho faré ara
jo crec que el club gimnàstic
ha de fer
ha de tenir la seva dinàmica interna
jo crec que ha estat
un gran president
i crec que seria
un gran president
però jo no li demanaré.
I si Àngel Fernández
entra al Consell d'Administració?
Jo ja sap
que de dinàmiques internes
del Consell d'Administració
no en parlo
i no trencaré
la meva norma ara.
Josep Feliç Ballesteros
alcalde de Terraona
gràcies per compartir
aquesta estona
han passat nou mesos
d'aquelles eleccions
un part
ha estat especialment intens
de tota la seva vida política
potser han estat
els nou mesos
més difícils?
No
Ho dic pel context de crisi
i de retallades pressupostàries
Sap com van ser
els moments més difícils
quan va haver
l'atemptat d'ETA
a Repsol
dir que en sèrio
no és per desviar el tema
allà sí que vaig pensar
que se'ns anava
tota la ciutat
a Norris
tot el futur industrial
de la ciutat
aquest va ser el moment
per mi més delicat
ara és un moment difícil
és evident
que no és un moment fàcil
però aquell va ser
un moment molt molt delicat
potser que hi va ser un moment molt delicat
en un moment concret
i aquests són moments delicats
que es van allargant
en el dia a dia
el que sí és veritat
és que aquesta crisi
que tots la vèiem
amb una perspectiva
de durar un any i mig o dos
ja porta gairebé quatre
i camí de cinc
llavors això sí que és un tema preocupant
alcalde gràcies
i fins la propera entrevista
gràcies a vostè
bon dia