logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
En definitiva, diàlegs, vies de conversa, diàleg entre els diferents col·lectius, que són molts, dedicats al món antic.
És a dir, des d'arqueòlegs, afilòlegs, arxivers o historiadors.
Ells es trobaran aquí a Tarragona en aquestes jornades, en aquest fòrum, i en volem parlar, volem avançar-vos continguts, com dèiem, en conversa amb la directora del fòrum i que també és responsable de la revista Auriga, que és la Montserrat Tudela.
Montserrat, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ho dic bé, Auriga o és Auriga? Com ho dieu?
No, és Auriga, és Auriga.
Auriga, jo sempre tinc aquest dubte, no sé mai com dir-ho.
No, no, no, no, només vostè, sinó que és molt habitual que ens diguin Auriga.
O sigui, sou Auriga, eh?
És Auriga, és Auriga.
A veure, l'Auriga és aquí corredor de l'antiga Roma, no?
Exactament.
De els carros i el cavall, eh?
Exactament.
El que hem vist tot són les pel·lícules, eh?
Exactament.
De l'antiga Roma.
Sí, sí, de fet, ja fa 20 anys que vam fundar la revista i li vam voler posar aquest nom perquè quedés clar que el que volíem era, d'alguna manera, portar les regnes de la divulgació del món antic a Catalunya,
en tots els territoris per la catalana i, bé, ja fa 20 anys que ho estem fent i, a més a més de la revista, tenim algunes activitats paral·leles,
una de les quals és el Fòrum Auriga, que celebrem des de la segona edició de la Capital de la Cultura Catalana i, per això, ara és el novell any de Capital de Cultura Catalana i el vuitè Fòrum Auriga.
Tornant a la revista, sou ara parada, crec que l'única publicació, no?, dedicada a la divulgació del món clàssic i el llegat greco-rumà a nivell de Catalunya.
A nivell dels territoris de llengua catalana.
De fet, aquí som els únics.
Hi ha algunes altres publicacions arreu d'Europa que es dediquen a això, però nosaltres, a moment, som els únics.
També és cert que és una temàtica bastant específica, però ja fa 20 anys hem publicat 62 números
i estem contents, tant de la revista en si, del que és la publicació, com de les activitats paral·leles,
una de les quals és el Fòrum, però també fem, per exemple, l'inventari papirològic de Catalunya,
que és un riquíssim llegat patrimonial que tenim a Catalunya.
De fet, dins de la península ibèrica és on més papers hi ha i els estem inventariant a poc a poc,
perquè és una feina de formiga, però també estem contents per això.
De fet, no fa aires setmanes vau lliurar els premis a Auriga i un d'ells va recaure aquí a Tarragona, també,
a l'exposició de la Museu Nacional Arqueològic per dissos.
Efectivament, de fet, dos van recaure aquí, perquè també una altra de les activitats paral·leles
és que el que fem és els premis a Auriga i cada any guardonem un treball escolar,
el Premi Núria Tudela, que va ser una de les fundadores de la revista i que va morir molt jove.
Després hi haurem també el Premi Lidascali, la millor experiència didàctica,
i des de fa tres anys fem el Premi Musa, que és, d'una banda, la millor exposició temporal
i, d'altra banda, la millor exposició permanent dels territoris de llengua catalana sempre.
I, en aquest cas, el Premi de l'Exposició Temporal va recaure aquí a Tarragona
per l'exposició Paradissus, que era preciosa, la veritat,
i que, a més a més, era bastant inusual per totes les...
La característica que més va valorar el jurat també, a part de l'exposició,
va ser totes les activitats de divulgació que va presentar
en el marc d'un conveni, d'un conveni comènius.
I després, el Premi Núria Tudela, adreçat a estudiants,
casualment també va recaure sobre una persona de Tarragona,
la Mònica Flores.
Em sembla que no és de Tarragona ben bé, perdoneu-ho.
Crec que és de...
De les comarques tarragonines?
Sí, de les comarques tarragonines.
El Teixit de Penàlope, pel seu bloc, El Teixit de Penàlope,
com a estudiant de la UOC.
I, vaja, que aquest any...
I l'any anterior també va caure en el museu,
va recaure l'exposició temporal en el Museu Píblic de Tarragona.
O sigui que Tarragona està...
Tenim a punt de mira, eh?
Home, aquí tenim molt ballagat, eh?
És, home...
Estem allò ben posicionats, en aquest sentit.
En aquest sentit, sí que teniu una mica de...
Sí, sí, la colònia Urbs Triomfal i Tarraconensis,
que va dir August, realment...
Continua sent-ho, eh?
Continua sent-ho.
De fet, us seran també aquests dos dies de fòrum,
el 17 i 18 de novembre,
perquè estem allò en el programa
i passaran per aquí, doncs,
veieu, un dels principals experts amb diverses matèries, no?
Matèries totes relacionades amb el món antic, però variades.
Sí, de fet, aviam, tenim des d'un geòleg
que ens parlarà sobre condicions climatològiques de l'imperi romà.
Tenim bastants arqueòlegs
que parlen des del Maresme,
qüestions del Maresme,
també la part de Lleida.
Hi ha un bloc dedicat
gairebé a totes les terres de l'Ebre,
d'alguna manera.
Hi ha qüestions també de filologia,
hi ha...
perquè és una trobada...
és l'única trobada interdisciplinària
que es fa del món antic.
Hi ha també experiències didàctiques
en l'ensenyament secundari.
Hem de tenir clar que el llegat greco-romà
és a mans de diversos col·lectius,
però si intentem agrupar-los,
d'alguna manera està en els professorats,
tant de secundària com d'universitat,
que són qui estan posant...
els de secundària estan posant la llavor
en els nanos
per la passió o l'interès del món antic,
els de universitat,
que són els que estan formant.
Després hi ha també el bloc de...
més que bloc,
el grup de recerca
que es fa tant des de les universitats
com dels centres de recerca.
Val a dir que en l'organització d'aquest fòrum
òbviament ha participat
a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que és un gran col·laborador
de la revista Auriga.
De fet, la seva directora,
la doctora Isabel Rodà,
forma part del Consell Assessor.
També un dels altres col·laboradors
en aquest fòrum,
com no podia ser d'una altra manera,
és el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
De fet, nosaltres,
quan organitzem els fòrums Auriga,
que ho fem a les ciutats,
capital de la cultura catalana,
sempre busquem els col·laboradors locals,
diguéssim, no?
Sí.
I en aquest cas, òbviament,
havia de ser el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i, com no, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que dóna la casualitat
que ja col·labora en els altres fòrums, també, no?
Per això que he dit,
per aquesta vinculació que he dit.
També sempre comptem amb la col·laboració
del Col·legi de Doctors i Llicenciats
en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya,
perquè d'alguna manera
plega els professionals de món antic.
I, òbviament,
comptem amb la col·laboració aquest any
de l'Ajuntament de Tarragona
i de l'Organització Capital de la Cultura Catalana.
Quin és, una mica, Montserrat,
l'objectiu de reunir en un mateix fòrum?
Doncs això, disciplines tan diverses,
però amb aquest nexe comú, no?, del món antic.
Doncs el nostre objectiu és un molt clar,
és divulgar què està fent tothom.
Vostès poden consultar
què està fent el col·lectiu el darrer any, no?
Passar una mica el balanç del que està fent, no?
Aquí hi ha alguna novetat per expressar.
Si vostès miren el programa,
on també la gent es pot,
el públic en general es pot inscriure,
en el nostre web,
que és www.auriga.cat,
veuran que totes les comunicacions són molt curtes,
són només de 15 minuts.
Nosaltres el que volem sempre
és reunir el col·lectiu per dir
eh, estic fent això aquest any.
I a partir d'aquí,
qui li interessa posar-se en contacte,
doncs que es posi en contacte.
És un punt de trobada,
una mica com l'esperit de fira, diguéssim,
no?, de què estem fent aquest any.
i en aquest sentit estem contents.
Aquest any tenim 20 comunicacions,
totes en un dia,
i el que, a partir de la segona edició del fòrum,
el que vam començar a fer,
justament per aquest esperit itinerant
d'anar sempre amb l'Organització Capital de la Cultura Catalana
per donar protagonisme
a tots els territoris de llengua catalana,
a partir del segon fòrum,
el que vam començar a fer és que el diumenge
el reservem per la visita
a algun jaciment
o a algun espai del territori.
Enguany,
en Terrats,
ens ha organitzat la visita,
el senyor Francesc Terrats
ens ha organitzat la visita
a la vila romana dels Munts,
a la preciosa vila romana dels Munts,
i ens explicaran
la situació actual de com està.
A més a més,
hi ha aquesta part interactiva amb el territori.
Sí, sempre, sempre, sempre.
Més que arreu per anar coneixent,
perquè, insisteixo,
és una trobada interdisciplinària,
però també és una trobada oberta al públic.
Aquí tothom pot venir
a veure realment l'actualitat del món antic.
En aquest sentit,
jo convido a tots els ciutadans de Tarragona
que vulguin participar,
que vinguin,
si volen assistir al fòrum,
es poden matricular
en el nostre web.
I la veritat és que
aquesta trobada tan atípica
tenim molt d'èxit,
la veritat és aquesta.
Doncs una trobada que es farà,
com dèiem, 17 i 18 de novembre.
Perquè és que vulgueu apuntar-vos
i que hem de linkar el nostre perfil de Twitter,
l'enllaç,
perquè pugueu obrir la pàgina web
de la revista Aúriga.
Ah, val, perfecte.
He dit Aúriga, eh?
Aúriga.
Aúriga, eh?
No, no, és que costa, eh?
Aúriga.
Aúriga, Aúriga.
Doncs trobareu l'enllaç
on podeu apuntar-vos-hi,
perquè, clar, això sí,
inscripció prèvia, no?
Per anar-hi a tothom,
està obrer a tothom,
però cal inscriure's.
Sí, cal inscriure's més que res,
perquè, clar,
ja sabem quanta gent ve,
sobretot, no?
Per saber-ho.
Per saber-ho.
La veritat és que,
bueno, insisteixo,
és a dir,
nosaltres vam néixer fa 20 anys
quan la paraula divulgació
tenia una connotació
molt diferent a la que té ara,
però sempre m'ha apostat
per la divulgació rigorosa,
és a dir,
tothom pot accedir
als continguts que es donen
si té interès pel món antic, no?
Els professionals que ho expressen,
que presenten les seves comunicacions,
són professors d'universitat,
de secundària,
són persones que estan acostumades a...
o, vaja,
directors de museus,
són persones que estan acostumades
a comunicar, no?
I insisteixo que tenim molt clar
que divulguem entre el col·lectiu,
però també divulguem en el gran públic.
Són aquestes dues línies de divulgació
que creiem que són importants.
Veig que, entre altres qüestions,
perquè n'hi ha moltes,
de ponències,
però parlareu, per exemple,
de la restitució virtual
de la tomba 51 de la Necròpolis
o també de les troballes
que es van fer a la boella,
el tractament dels jaciments
s'ha superposat a la boella
a càrrec de Josep Ballverdú.
És a dir que temes que han sigut notícia
aquí a nivell arqueològic...
Exactament.
Doncs és recordar-lo,
segurament el que deies, no?
També aportar informació nova, no?
De com va la investigació...
De com està...
Sí, és a dir,
com que és una trobada anual,
les persones, què fan, no?
De dir, eh, escolta'm,
què hem fet això?
O que estem fent això?
O que estem anant cap aquí, no?
I insisteixo que d'alguna manera
el que es tracta és de buscar
les vinculacions, obrir noves vies...
Val a dir que s'han fet
molts contactes entre el col·lectiu
en aquests fòrums, la gent, això.
Normalment els filòlegs...
Jo personalment soc filòleg, no?
De clàssiques.
Els filòlegs ens trobem,
fem els nostres congressos
i ens trobem entre nosaltres
i fem els nostres contactes
i acabem establint
vies de treball conjuntes
entre filòlegs.
Els arqueòlegs fan el mateix
entre arqueòlegs.
Els historiadors fan el mateix
entre historiadors.
Els museòlegs, no?
I aleshores,
a vegades no hi ha aquesta interacció.
Nosaltres,
amb aquest esperit humanista
que sempre hem volgut tenir, no?
De dir, bé,
el món antic és
qui ens ha configurat,
sens dubte, no?
Com a poble
i, doncs, bueno,
anem a parlar-ne tots
què estàs fent tu,
què estàs fent tu,
el que estàs fent.
Hi ha coses també
de professors de secundària,
que això és importantíssim,
i d'algunes societats també.
Hi ha coses més de filosofia,
com els seminaris
de la segona sofística.
Intentar treballar tots junts, no?
Aquest esperit humanístic
que representa,
que ens va encunyar
el món antic.
Què ens ha portat,
et donava la pregunta a Montserrat,
què ens ha portat
al món antic,
a quin és el llegat
que tenim avui dia
del dogma?
Bé, segurament tot, no?
Pràcticament tot.
Miri, jo li diria
que el món antic,
d'entrada,
ens ha configurat
com a poble, no?
Perquè tot,
des de la llengua
fins a les estructures
polítiques
o la manera
de fer política, no?
Ara tenim convocades
unes eleccions,
es parla d'un referèndum,
tot això ja estava inventat
en el món antic,
diguéssim, no?
Aleshores,
aviam,
des del mateix,
els conceptes
que més
aquests dies
estan
sobre
en els mitjans
de comunicació
i en la societat,
molts ja venen
del món antic,
no?
I a més a més
ens
ens incardinen
en una cultura
mediterrània
que no deixa de ser
el nucli
de la civilització
occidental.
És a dir,
que no està de més
fent la ullada,
de tant en tant?
Jo penso que no,
jo penso que no,
és a dir,
poden haver algunes
de les comunicacions
que t'interessen
una mica més
o una mica menys,
això és evident,
però,
insisteixo,
és la vuitena edició
anual,
si això no hagués
funcionat,
com vostè comprendrà,
no ho hauríem fet
vuit anys seguits,
no?
Perquè, clar,
si a la segona o tercera
veus que no funciona,
doncs plegues,
discretament,
no?
Però,
però deixes de convocar-los
i en aquest sentit
hem tingut molt clar
que havíem de continuar
perquè,
bueno,
hi ha moltes comunicacions
que no han cabut
perquè realment
menys d'un quart d'hora
per comunicació
ja no és impossible,
no?
Ja no s'entra,
no es pot filar
gaire prima.
No,
i a més a més,
aviam,
tenim la gent
des de les 10 del dematí,
no,
des de les 9 del dematí
fins a les 7 de la tarda,
tot té un límit,
no?
Es farà a l'antiga audiència,
per cert,
que no ho hem dit,
eh?
Sí,
però es fan a l'antiga audiència,
que és l'espai
que ens ha habilitat
a l'Ajuntament de Tarragona,
és un espai gran,
per tant,
aviam,
la inscripció pot ser nombrosa,
i el diumenge anem
a la vila romana dels mons.
Sí, sí,
estareu a tocar
de la maqueta de Tàrraco
i a més a més
de les muralles,
és a dir,
que esteu allò a l'epicentre,
el rovell de l'ou.
Sí, senyor,
sí, senyor,
de fet,
val a dir que nosaltres
participem en el Tàrraco Viva
des de fa ja uns quants anys,
vull dir que,
sí, sí,
que ja,
com a Auriga ja ens és un espai conegut,
a part que Tarragona,
evidentment,
és un espai conegut per tots,
els aurics i aurigues,
que diem així,
és en broma.
M'ha crida molt l'atenció
i jo crec que s'ha d'especial interès
d'això,
les condicions climàtiques
a l'imperi romà,
la primera de les conferències.
Doncs m'hi dir,
a mi també,
i tinc ganes de sentir-la.
Perquè això pot ser molt interessant,
si ja parlàvem de canvi climàtic
llavors o no,
no sé.
Sí, sí,
de fet la fa un catedràtic
en geologia,
el doctor David Serrat,
que recordo que fa un temps
va ser el rector
de la Universitat de Vic,
ell és catedràtic
de la Universitat de Barcelona
des de fa un grapat d'anys.
Vaja,
també,
jo també tinc ganes de sentir-la.
Doncs estarem pendents.
Presentarem també,
sí,
tinc un segon per dir-ho.
Sí, sí, i tant.
Presentarem també
la nova etapa
de la revista Origa,
que a partir del número
que vam treure el mes passat
hem deixat de publicar
en superpaper
i hem començat
a publicar
en suport digital.
Hem estrenat web.
En el nostre web
hi ha una cosa
que hem pensat
que valia la pena
i és que
hi ha el roller del Twitter
que qualsevol cosa
que es posi
en el handbag revista Origa
tothom es pot anunciar
les seves activitats
de món antic
i llegat clàssic
perquè surt
en el roller
aquest que hem posat
en el web.
Seguim treballant
amb l'inventari
papirològic
i ja
en el fòrum
ja convocarem
els premis anuals
també
de la revista Origa.
Ens trobareu
en el Facebook
també
i en el Twitter
òbviament
i en el LinkedIn
tot i que val a dir
que en el LinkedIn
no tenim massa seguidors.
No, però
jo crec que
si entren a la web
de la principal
a Origa.cat
allà trobaran
tots aquests enllaços
i no ho estem veient
ara mateix
en el Twitter
i veig que no para.
I després també
la darrera cosa
la darrera activitat
que vam obrir
o acció paral·lela
en la publicació estricta
va ser la nostra línia editorial
que l'any passat
vam publicar
el nostre primer llibre
també el trobareu
en el web
era la nissaga catalana
del món clàssic
era un llibre
bastant gruixut
diguéssim
que descriu
el vam venir a presentar
aquí a Tarragona
també l'any passat
la vida
de
les semblances
de 168
persones
que han tingut
a veure
amb el món clàssic
en els territoris
de llengua catalana
que comença
fins i tot abans
de Ramon Llull
aquest va ser
el primer volum
que vam treure
n'està en preparació
un altre
que ja en el seu moment
ja l'anunciarem
i si de casos
ho farem saber
a Ràdio Tarragona
aquest és un llibre
de 550 pàgines
hi ha molta informació
aquí

hi ha 168
vides
Tarragona
és un gran protagonista
òbviament
i el tindrem
també
en exposició
i venda
el dia del Fòrum
Úriga
per si algú
està interessat
ja ho sabeu
Montserrat Tudela
directora de la revista
i també del Fòrum
d'aquesta vuitena edició
gràcies per avançant
els continguts
i ja estarem pendents
quan arribi aquest cap de setmana
17 i 18 de novembre
recordem que això
crec que és el tercer cap de setmana
del mes vinent

i bé tothom
que vagi en delació
aneu preparant-vos
per assistir
perquè serà molt interessant
moltíssimes gràcies a vostès
una forta abraçada
Gràcies igualment
Gràcies