Música
Som una escola menuda, infants molt petits, però a un no li interessa i hem de dir-ho en crits, perquè ens agrada créixer amb amigues.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio, una cançó que identifica l'escola.
De fet, ja fa dies que a la ràdio, allò preparant el programa, la cantem entre tots, perquè s'enganxa molt aquesta cançó,
i fa dies que estem tot el dia cantant la cançó de l'escola Olga Xirinacs.
Avui, com dèiem, passem el matí de Tarragona Ràdio, bona part del programa fins a l'una del migdia, en aquesta escola, que en guany tanca portes.
Ha estat oberta des de l'any 2007, una història curta, però com dèiem abans, intensa, i és que hem fet moltíssimes activitats.
Són una escola singular per la seva manera de fer i de treballar, i avui volem compartir records,
que s'emportin un bon record d'aquests anys a l'escola Olga Xirinacs.
I per començar el programa ens acompanyen les tres persones, l'Alma Mater, podríem dir, de l'escola, l'equip directiu,
amb la seva directora, la Rat Sebriant. Rat, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
També ens acompanya l'Anna Altadill, la cap d'estudis. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Ester Navarro, que és la secretària. Ester, bon dia.
Bon dia.
Avui, un dia especial, eh? Passar el matí de Tarragona Ràdio aquí.
No sé si us ho havíem fet mai, un programa en directe de ràdio tot el matí.
No, no.
No, no.
Un bon record per acabar, no?
Sí, sí, una xulada.
Com dèiem, volem passar això tot el matí aquí, parlant de història, de records,
del que ha significat aquesta escola per tots aquests nois i noies que en guany acaba.
Un curs, a més a més, que està a punt d'acabar i que, de fet, divendres,
ho vau celebrar Rat amb la festa de final de curs, eh? Com va anar això?
Sí, sí, va ser un fi de festa preciós perquè vam fer un festival.
Nosaltres, cada any, a final de curs, doncs, al juny, fem un festival que és molt participat
i en guany vam comptar amb la col·laboració del Joan Rioner i la Cristina,
una noia que també és actriu i compta-comptes,
i ells van fer tot un espectacle, però els infants van col·laborar moltíssim
i pares que van fer música també van pujar a l'escenari,
pares voluntaris que van ajudar.
Va ser un muntatge que va implicar molta gent, una mica com ha estat aquesta escola,
que tothom hi ha pogut participar, qui ha volgut.
I llavors vam fer un paral·lelisme amb el jardí, el jardí de l'Olga,
hi havia un espanta-ocells que tenia por,
i a través d'un conte de l'Àngels Uller, que va ser aquí fa unes setmanes,
per explicar el conte original, doncs aquest espanta-ocells deixa de tenir por
i és valent i acaba sent feliç, no?
Per tant, va ser un festival molt emotiu també, perquè érem conscients que això s'acaba, no?
La primera frase del discurs va ser benvinguts i benvingudes,
el que probablement serà el darrer festival de l'Escola del Batxirinacs,
perquè l'esperança és l'últim que es perd,
però tots conscients, doncs, que la cosa s'acaba,
també va ser el moment, doncs, de reconèixer que hem estat molt, molt, molt feliços, no?
I que hem fet un viatge junts increïble, increïble.
Cap de nosaltres l'hauríem pogut ni imaginar abans de començar-lo.
Llavors, també va ser el moment d'agrair a moltíssima gent
la implicació que ha tingut al centre, com a pares, com a alumnes, com a mestres,
com a famílies dels mestres, perquè ells també han patit molt
el fet que hi hem dedicat moltes hores i potser no hem estat prou
com caldria amb les nostres respectives famílies, no?
Per tant, va ser molt emotiu, alegre, perquè això no és un drama,
això és un pas més a la vida,
i va acabar el festival amb un conte d'unes granotes,
el qual vam canviar una mica el final perquè s'hi ha digués,
i després vam sopar tots amb un sopar que havíem organitzat
i després vam fer una ballada de música folk.
Per tant, va ser una festa molt rodona, molt sentida
i molt de tots, que és el que ha estat l'escola.
Home, ho dèiem al començar, ha estat una història curta però intensa,
perquè és el que dèiem, heu fet moltíssimes coses, moltes activitats,
heu guanyat diversos premis, que en cinc anys d'escola
és important de destacar-ho, això, no?
Sí, sí, sí, això és cert, sí, sí, estem molt contents d'aquest camí,
dels premis que hem aconseguit, perquè són fruit del nostre treball,
de la nostra empenta, i ens honoren, o sigui, ens fan molta il·lusió.
No treballem pels premis, evidentment, però ja que fas una feina,
dius, doncs, escolta, presentem-la aquí, presentem-la allà, no?
I sí, a part dels dos Valdiri i Reixacs, que hem guanyat,
també vam guanyar un premi de fotografia d'Abacus,
amb disfresses creatives de carnestoltes,
un any que les vam fer amb molt de gust i amb molta gràcia,
i després també un alumne ha guanyat el premi Sambori,
d'Òmnium Cultural, i bueno, ja està, i per cinc anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Perquè ara, si mirem una mica enrere, ara que suposo que és moment
de fer balanç, de mirar enrere, mirar què és el que s'ha fet en aquests anys,
com a directora, RAT, tu quin balanç en fas d'aquesta història
de l'escola de Reixirinax, d'aquests anys d'activitat?
Jo és que estic molt agraïda al departament, no per tancar-la, eh,
sinó per haver-me deixat crear un centre així.
i et dic, jo no m'hauria imaginat mai poder viure aquesta mena de somni, no?
Ha estat un somni que ens ha tret moltes hores de son,
però realment allò que en un dia dius,
és que t'imagines que poguessin fer un centre així,
t'ho imagines? Doncs és que l'hem acabat fent, no?
I això és una felicitat que no es pot escriure en paraules, no?
Ha costat molt, molt d'esforç.
I també jo penso que els astres s'han alineat, no?
Tots, tot a coincidir, tot a favorit que això pogués ser així, no?
Perquè, doncs, les famílies, tot i que ara us explicarà l'Ester
com vam començar, s'han anat enganxant a l'escola,
fins a punt, doncs, ja heu vist totes les reivindicacions
que han fet a favor de la seva continuïtat, no?
Els alumnes també hi han estat molt a gust
i els mestres, els mestres s'hi han implicat moltíssim, moltíssim, moltíssim.
O sigui, les tres coses han fet, doncs,
que tot això hagi pogut estar a realitat, no?
A part, també esteve en un lloc, doncs, que té la seva màgia.
El Mas Mallol és un mas que, quan vam arribar,
hauríeu apretat a córrer, si ho haguéssiu vist com estava.
Però, a poc a poc, doncs, l'hem anat posant bonic,
l'hem anat creant un caliu,
hem anat aprofitant moltes coses que potser s'haurien hagut de llançar,
doncs, nosaltres els hem donat una altra utilitat.
I tots els reconeigts de l'escola tenen alguna cosa especial, no?
Tot el que hem fet aquí ho hem fet amb molt de carinyo,
amb moltes ganes,
mimant molt tot el que hem pogut les persones,
els espais i les activitats que fèiem.
I això es nota, no?
La gent diu, ostres, és que quan vas, és que és màgic, no?
Hi ha una cosa especial, es respira l'ambient.
Doncs sí, no?
Tenim un fantasmet que corre per dalt,
que també suposo que ha ajudat a fer aquesta màgia.
I bé, ell està preparant una cosa, un regal,
pels nens i nenes l'últim dia d'escola,
perquè també, igual que la idea que heu tingut vosaltres,
que també és molt d'agrair,
que Tarragona Ràdio hagi volgut deixar-nos un bon record,
doncs aquest fantasmet,
les mestres l'ajudem una mica, eh?
Vol fer el mateix, eh? Vol fer el mateix.
Sí, sí.
Doncs el que vol és això,
fer un regal l'últim dia per tots els nens i nenes,
perquè tinguin un regal d'aquest somni, no?
D'aquesta escola que ha estat, doncs això,
una cosa molt preciosa per recordar a nivell professional,
ens enduem moltes experiències a nivell humà,
a nivell personal, a nivell... a tots nivells, no?
De fet, això va començar l'any 2007,
això ho parlàvem un dia quan preparaven el programa
i quan algunes vegades hem vingut,
clar, la gent va confiar en vosaltres, Esther,
sense pràcticament veure res,
estàveu en una sala aquí al PAC, si no m'equivoco,
i allà va començar tot, oi? L'any 2007.
Doncs sí, mira, el Departament d'Ensenyament
va proposar a la RAT la direcció d'aquest nou centre,
però, esclar, l'espai aquest no estava ni acondicionat ni res.
I llavors, a l'abril del 2007,
a l'escola PACS li van deixar un quartet a la RAT
perquè allà anés informant de la futura escola.
I quan feien les reunions de prescripció a l'escola PACS,
quan acabaven, ella deia,
«Ei, veniu cap aquí, que jo també us explicaré una altra història
sobre una nova escola que es formarà».
Perquè ni no s'havia fet propaganda de l'escola,
ningú sabia on estarien, i com se diria,
van posar a Tarragona 3,
perquè en aquell any començaven 3 escoles al mateix moment.
llavors, una era de Tarragona,
la Tarragona, que és la de Ponent,
em sembla que ja li van dir Ponent,
després a Tarragona 2 era la que vam posar la rebessada
i a Tarragona 3 era la nostra.
I bé, en aquell quartet,
ella explicava família per família
que podíem fer la prescripció
en aquesta nova escola que es formaria.
Bé, a l'hora de formalitzar les prescripcions,
només va haver una sola família que es va preinscriure.
Bé, llavors, clar, és que no hi havia ni espai físic,
no hi havia edifici, no hi havia res.
Després, a l'hora de les matriculacions,
doncs, al Departament d'Ensenyament
ens va enviar 16 famílies, 16 nens,
que eren rebotats d'altres centres,
sobretot de la concertada.
Aquests pares, esclar, no havien triat aquest centre
com a primera opció
i venien com a molt rebotats, molt enfadats.
Llavors, una reunió que es va fer al setembre
amb aquestes 16 famílies més,
la que s'havia preinscrit...
La que sí que ho havia escollit,
doncs es va fer una reunió per informar
d'on estaríem, com ho volíem fer i tal.
Tots els pares estaven a l'expectativa
perquè, esclar, no veien res, esclar.
I bé, al setembre, a l'agost,
em sembla que van començar unes obres aquí
per adecentar els baixos d'un edifici
que hi havia aquí al costat,
més el menjador, més la sala de psicomotricitat,
volien arreglar només aquests espais.
i el dia de començar
només havia preparada la sala de psicomotricitat.
Per tant, vam haver de fer quasi un mes, no, Rat?
De classes a l'aula de psicomotricitat
perquè el que eren aules encara no estaven preparades.
Cap a mitjans d'octubre
ja van començar la nova aula,
mentrestant havia els obrers per aquí,
tots van per aquí tots junts.
grues, i pintors, i paletes...
Va ser un inici atípic, això sí, eh?
Sí, atípic, molt atípic.
A les famílies que estaven una mica enfadades
només faltava això.
Però, bé, llavors va passar el curs normalment,
les famílies cada vegada s'anaven implicant més,
estaven molt contents,
van començar amb dos mestres,
n'havien de ser quatre
perquè, en principi, el Departament d'Ensenyament
havia proposat dues línies,
però finalment només va ser una.
Clar, per la previsió aquesta que acabem d'explicar
i, bé, després sempre ha anat seguint una
per qüestions d'espai i tal.
El segon any ja eren 22 famílies, 22 nens,
dels quals 15 ja eren...
ja havien triat aquesta opció en primer lloc
i 7 eren rebotats d'altres centres.
Però, esclar, cada vegada s'anava fent més caliu,
érem una petita família que tots ens coneixíem
i l'ambient era molt agradable.
El tercer any ja van ser 25 famílies
ja que van triar aquesta opció,
o sigui, tots els nens ja venien voluntàriament.
El quart any ja eren 28,
ja es va haver de fer sorteig
perquè només n'hi cabien 25
i tots eren de la zona.
i el darrer any, l'any passat, també eren 25,
clar, tots que havien triat aquesta opció.
Llavors, clar, cada any, doncs, la gent,
el boca a boca feia molt,
doncs, tots venien ja informats,
a les jornades de finestres obertes que la RAT preparava,
doncs, tots ja preguntaven moltes coses
i aquesta implicació de les famílies a l'escola,
doncs, és això que volien pels seus fills
i un ensenyament actiu i tal i qual,
doncs, molt bé, tots venien a gust aquí.
El segon any ja vam ser quatre...
El primer any eren dos mestres
i cap al tercer trimestre va vindre
unes quantes hores, un dia sol,
un mestre de religió,
perquè una família ho havia demanat,
que volia ensenyament religiós pel seu fill,
llavors els van concedir el mestre de religió.
El segon any ja eren quatre mestres
més aquest quart de jornada del professor de religió.
El cinquè any, cinc mestres més el quart.
El sisè...
Ai, el quart any, perdó.
A veure, el sisè ja no n'hi ha, no?
Perdó, perdó, he dit el tercer any
cinc mestres i el quart d'això, de religió.
El quart any ja érem sis i quart
i aquest últim any ja som vuit mestres
més mitja dotació de música
més un quart de dotació de religió.
Per tant, hem anat evolucionant
tant en nombre d'alumnes
com en nombre de mestres
com en nombre de famílies.
Ara ho deia que està molt important
el paper de les famílies,
que s'ha fet un ambient molt familiar,
un camí important.
En relació, aquí el paper de les famílies
com dèiem ha estat importantíssim,
ha estat vital, de fet.
Sí, sí, sí, de fet han tingut un paper
molt important.
Mira, en aquesta escola
hi ha una associació de pares i mares
com a moltes, no?
però el 100% estan associats.
o sigui, des de l'escola hem volgut també impulsar el fet aquest
que és molt important que els pares s'associïn
no només pels beneficis que ells com a família
es poden tenir, de reducció de preus,
de fer algunes activitats extracolars i tot això,
sinó que el paper de les AMPAs
és el d'acompanyar l'escola i ajudar allà on no arriba l'escola
amb l'administració, no?
i això ho han tingut claríssim.
Llavors, a part del fet d'estar associat a l'AMPA,
l'AMPA dins seu té comissions
de sortides, d'economia, de festes,
té un munt de comissions, no?
Llavors, aquesta branca de l'AMPA és molt important
però també a l'escola, des dels inicis,
vam crear el que es diuen les comissions mixtes.
A les comissions mixtes hi ha persones del centre
que poden ser mestres o a vegades hi ha hagut conserges
o monitores de menjador i hi ha també famílies.
Llavors, actualment n'hi ha sis de comissions mixtes,
hi ha la comissió d'imatge que subdivideix
en pàgina web i ambientació, la de salut,
la de biblioteca, la d'hort ecològic,
la mediambiental, la de cooperació i solidaritat
i totes elles el que fan és això,
hi ha unes trobades presencials però molt poquetes
perquè tots anem molt justos de temps,
el que passa és que es va informant els membres
i es diu, per exemple, a la de l'hort,
doncs, escolteu, hauríem de revisar les etiquetes
que hi ha per marcar totes les verdures que hem plantat i tal
o, per exemple, ja preveiem que aquest dimecres
podrem collir els nespres, necessitem dues mares que venguin.
Sí, o sigui, tot és molt així,
la informació corre molt així
i llavors, per exemple, la comissió de biblioteca
en guany ha fet una feinada impressionant,
aquests anys ja l'havia fet, però en guany
s'hi han posat 15 pares i mares en aquesta comissió
i han fet una feina molt laboriosa
perquè la feina de bibliotecari és molt de formigueta,
doncs, d'anar entrant llibres en un programa
que es diu Epergam, d'anar-los segellant,
forrant-los, classificant-los, sí?
Llavors, ara, després de Sant Jordi,
que és quan vam inaugurar la biblioteca,
hem pogut fer que les tardes de dilluns a dijous
hi hagi un parell de mares
i fan servei de préstec, voluntàriament,
tot això, fora de l'horari escolar, sí?
Llavors, aquesta comissió ha treballat molt.
La media ambiental, doncs, també ajuda,
dona suport a les actuacions que fem com a Escola Verda,
que en fem un munt, després us en parlarà l'Anna.
La comissió de cooperació i solidaritat
està format per molt poqueta gent,
però hem fet un treball molt maco en guany,
que és que a les hores del conte,
que és els divendres,
jo explico contes cada setmana en un grup,
hem fet un petit projecte
d'explicar contes amb valors importants
de convivència o de superació personal
a través de països on es pren te.
Llavors, hem fet una cerimònia
i bevem un te, però no és un te normal i corrent,
és un te amb unes paraules d'ourades
i el que diem és que les paraules i les lletres
van pel món explicant històries
i avui en veurem unes quantes.
Llavors, hi ha tota una cerimònia
per potenciar aquests valors d'arreu del món.
S'han fet cosetes.
La comissió d'imatge, per exemple,
hi ha una part d'aquesta comissió
que porta la pàgina web
i això és curiós de comentar,
perquè hauríem pogut fer una pàgina web
de l'AMPA i una altra de l'escola.
Al començament vam dir, com ho fem?
Potser una pàgina hauria estat enllestida
més ràpida que l'altra,
però vam optar per anar també aquí tots junts.
I llavors la pàgina s'ha anat fent
i s'ha anat nodrint aquests anys
amb la col·laboració de pares i de mestres.
Llavors, la de salut, per exemple,
s'ha format en guany
i han treballat,
han fet un tríptic pel tema dels pollos
per tractar-los bé,
perquè és una plaga reincident el tema aquest.
Hi ha hagut xerrades pels alumnes,
hi ha hagut un treball de les famílies,
hi ha hagut revisió de les farmacioles.
O sigui, en aquestes sis comissions...
Han treballat moltíssim, vaja.
Moltíssim, moltíssim.
He estat voluntàries, eh?
Tothom.
I a més a més, cada començament de curs es renova.
O sigui, si tu vols continues
i si tu dius, doncs mira,
en guany m'interessa més estar amb una altra
o descansar una mica,
és part d'això, no?
Tu pots triar.
Aquí ningú per obligació ha fet mai res.
Llavors, això.
Nosaltres hem fet uns logos de cada comissió
i el que et deia, no?,
com que l'esperança no la perdem,
i ja hem fet un logo per la comissió
que farem l'any que ve.
Quina comissió?
És la comissió musical.
Ah.
Sí, és la comissió musical
perquè els logos els dibuixem nosaltres
però ens els maqueta ben bonics l'Antonio Latre,
que és un amic nostre que ens va ajudar
fa temps a fer un llibret que explicava
per què l'escola Olga Txerinax es diu Olga Txerinax.
Ara en parlarem d'això també.
Sí, ara en parlarem, ara en parlarem.
i llavors ja li hem encarregat,
ja li vam portar el dibuix del logo de l'any que ve
perquè la música hem vist que és un art
que està molt present, molt present a l'escola,
ja sigui a les extraescolars,
amb els mètodes Suzuki, amb la coral,
i després nosaltres també amb el programa aquest
que tenim de Música per tothom,
que si vols després també en parlem.
i llavors hem dit que tota aquesta feinada
estaria bé que una persona i un grup de gent
doncs pogués donar impuls, no?
Per assegurar-nos que funcioni.
Ha de ser un grup de gent de diversos àmbits
que ho vellin això, no?
Parlàvem dels pares, però que tot plegat ha estat, Anna,
en una pedagogia, en una manera de treballar,
en una manera de fer també singular, no?
O si més no, especial, podríem dir, no?
Sí, mira, primer de tot aquí ens hem reunit
un equip de mestres, que tots proveníem d'altres escoles,
però que aquestes escoles ja treballàvem
i treballàvem molt bé, i què passa?
Que aquesta gent ja tenia tota una experiència,
allà arribar aquí s'ajuntava a aquesta experiència
que cadascú tenia personal, amb aquest entusiasme
que tenen per la feina que fan,
i a més a més per la il·lusió de crear una cosa nova, no?
Llavors vam decidir tenir clar que hi havia dos pilars,
podíem dir pedagògics, importants,
en els quals volíem fonamentar, no?, el nostre projecte,
quan era, doncs, un ensenyament aprenentatge actiu.
Això què significa? Doncs que treballem per projectes,
doncs vam dir, vam formar-nos, vam preparar-nos,
vam aportar experiències que teníem cadascuna,
i vam tirar endavant això.
Des del primer moment aquí no hi ha hagut llibres,
tot això és molta feina, moltíssima feina,
perquè és molt diferent que tinguis el llibre preparat
i sàpigues, doncs, mira, cada dia continuo per aquí,
doncs cada dia és una cosa nova,
perquè tot es fa una miqueta entre tots,
els nens, doncs, al començament trien el projecte,
fent votacions, ells decideixen, ells guien,
i és a partir del seu treball, guiat per nosaltres,
que elaborem tot aquest material, no?
Llavors, clar, tu pots pensar,
mira, m'agradaria que féssim això, potser,
però et surt, no?
És una cosa completament diferent, no?
Però veus que s'enriqueixen tant, no?
I veus que ells ho passen tan bé
que això omple molt, no?
Doncs, això, fem el treball per projectes,
a més a més, per Nantos també és molt important les sortides,
en fem moltes, perquè l'aprenentatge,
aquesta experiència, fent activitats fora, no?,
del context escolar, doncs, també és molt important.
A més a més, doncs, treballem per tallers,
aquest és un dels puntals forts, no?
Tallers barregem grups, és a dir, des de P3 fins a segon aquest any,
doncs, hi ha una tarda a la setmana que muntem uns grups
i que cada trimestre canviem.
Allí hi ha nens, clar, des dels petitets fins als grans,
i aquests tallers, doncs, fem coses diferents, no?,
coses que als nens els poden agradar,
fem cuina, fem dansa, fem filosofia, 3-18,
fem jocs, fem ecologia, fem art, fem experiments,
fem jocs amb els sentits, tapis,
llavors, clar, s'ho passen, els hi encanta.
Si una tarda, pel que fos, no pot haver tallers,
ah, avui no hi ha tallers.
Què ha passat, avui?
Què ha passat, Anna, i això?
Doncs, bueno, no, s'ho passen, s'ho passen molt bé.
I interrelacionem, que és el que nosaltres
sempre hem pensat que és important,
nens de diferents nivells, no?
I això també ho fem, per exemple, amb els racons.
També hi ha un dia, al matí,
que ajuntem nens de P3, de P4 i de P5,
i els portem a una aula que hem preparat
on hi ha molts tipus de racons,
que després els nens ho explicaran
perquè tenen moltes ganes.
I també, doncs, aquestes experiències
de barrejar grups,
és molt enriquidora, no?
Pels nens i per nosaltres,
perquè nosaltres també aprenem, eh, de tot això.
Després, què més fem així,
més...
Una part, també, l'altra pilar,
com si diguéssim, és la innovació.
Nosaltres teníem clar des del principi
que volíem treballar des d'un vessant constructivista,
tant a nivell de llenguatge com a nivell de matemàtiques.
Llavors, tenim una aula petiteta de matemàtiques,
on van allà i fan tot aquest aprenentatge
més manipulatiu.
A les classes, doncs, treballem tot
a la part de lectoescriptura des d'aquest vessant.
Aquest any, com que donàvem una importància bàsica a la lectura,
vam fer un curs amb la Riqueral,
ens va fer com a formador,
ens ha servit moltíssim,
ha sigut una experiència molt enriquidora,
i hem organitzat una miqueta
totes les activitats de lectura,
que ja en fèiem moltes,
però les hem, com hem dit,
doncs això, organitzat, no?, i establert.
A més a més, doncs,
hem muntat el bibliopati,
que no en teníem,
que ha estat una passada,
que la canalla fa cua fora per poder anar,
fa cua quan surt, eh,
que se n'encarreguen tots ells,
que els grans munten els llibres,
les capses amb els llibres,
i trien ja de tot,
hi ha còmics,
hi ha un raconet del pati,
i crea, doncs, un ambient molt acollidor, no?
Què més, així podíem dir,
som Escola Verda.
Això és important destacar-ho, no?,
que al voltant d'això,
imagino que també giren moltes activitats.
Moltes, aquí es fan,
aproximadament,
unes 30 accions d'Escola Verda,
al llarg de tot el dia escolar, no?
Des de recollida selectiva,
aprofitament de tots els recursos de paper,
les circulars que les enviem via e-mail,
intentem gastar el mínim de paper,
s'aprofita tot,
reciclar mobles,
reciclar joguines,
moltes coses.
A més a més,
aquí hi ha una implicació, eh,
de tot el personal del centre,
no només dels mestres,
que es van formar,
i que van haver de fer un curs
per formar-se i per tirar endavant,
sinó que hi ha una implicació
de les famílies,
dels nens.
Això que deia l'Anna
de l'Escola Verda,
nosaltres ens vam presentar,
ara que parlàvem de premis,
ens vam presentar el premi
d'Escoles Verdes
de tota Catalunya,
això,
amb un recull
de tota la nostra trajectòria,
que havíem fet d'Escola Verda
i amb aquestes 30 accions
que dèiem a terme,
que vam elaborar
tots uns materials,
uns recursos
de llibres viatgers
que fem.
Llibres viatgers
són,
nosaltres,
ja t'ha dit l'Anna,
no treballem amb llibres,
però aquests llibres viatgers
són llibres que fem
a l'escola,
que fem a classe
i els passem
per totes les famílies,
no?
Llavors hi ha moltes activitats
d'aquestes que fem
com a Escola Verda
que es reparteixen.
Doncs vam elaborar
també un document
amb l'ajuda
del Javi Pava,
que és un pare,
vam elaborar un document
preciós
que moltíssima gent
que l'ha vist
doncs,
ens han confessat,
no?
És que fins i tot
fa plorar,
no?,
del sentiment
que genera,
no?
És un document
que es pot trobar
al YouTube fàcilment,
es diu
El món a les nostres mans
i és un recull
d'aquestes 30 accions
però en un format
d'endevinalla.
O sigui,
primer surt una criatura
dient una endevinalla,
això,
t'has d'imaginar
tot el treball
que hi ha al darrere
per fer això,
i la implicació
de les famílies
i de tots els mestres.
Doncs diu
l'endevinalla
i per si no l'endevines
després ell mateix
et dona la resposta.
Llavors,
durant tot aquest documental,
doncs,
els nens i nenes
de l'escola,
nens,
pares,
mestres,
tots ens anem passant
una pilota del món,
no?
I la idea és aquesta,
no?
Hi ha un poema
al final
que també
descriu aquesta sensació
de dir
no ens oblidem
que tenim el món
a les nostres mans.
O sigui,
si volem que això
sigui diferent,
l'entorn aquest que habitem
és cosa nostra només.
I aquí hi ha una cosa
també especial,
hem parlat
de la manera de fer,
dels alumnes,
dels pares,
dels professors,
ens queda parlat
a l'Olga Xireinax,
és qui dona nom
a l'escola.
Ara explicarem
per què
i quina és aquesta relació
amb l'Olga Xireinax.
Ella la vam convidar
que vingués,
que aquesta estona
la compartís amb nosaltres,
malauradament no ha pogut
estar amb nosaltres,
en tenia moltes ganes
perquè ens ho va dir,
però ella va dir
que ens volia enviar
un missatge.
Si us sembla,
escoltarem
què és el que ens ha deixat
l'Olga Xireinax
i ara parlarem
d'aquesta relació
de l'escriptora
amb l'escola.
Primer de tot,
expreso el meu agraïment
en tots aquells
que en el seu dia
van decidir
i aprovar
donar el meu nom
amb un nou col·legi públic.
També vull demostrar
el meu agraïment
a mestres i pares
que han fet possible
el funcionament
d'aquest col·legi,
que ha guanyat
premis d'excel·lència,
com dues vegades
el vol dir
que ara fa pocs dies
l'han anat a recollir
i un de l'escola verda.
En el seu curt temps de vida,
la ciutat penso que ha d'estar
orgullosa
de tenir aquest centre
de qualitat,
tal com deia
el senyor...
recordes el nom?
El Toni Strubel
que va fer un article
en el diari
i un article
molt ben ponderat
demanant
a la consellera Rigau
que anés a visitar
aquest col·legi
abans de tancar-lo.
Jo crec que
cal reprovar
la decisió
de tancar
aquesta escola
exemplar
per part
d'un partit polític
que no sabé
raons de qualitat
ni la voluntat
anònima
de continuïtat
expressada
per les famílies
que lluiten molt.
Amb poc esforç
per part
dels responsables polítics
es podia haver
continuat
aquesta docència
amb el consegüent
creixement
del col·legi.
La política
en la seva real
vol dir
construcció
de la polis
de la ciutat.
En aquest cas
la política
destrueix
un espai
de la ciutat
i en fa fora
els seus usuaris
que són
aquests petits
innocents.
Durant
el llarg
i dolorós
procés
per evitar
el tancament
s'ha pogut
veure ben clar
que l'esmentat
partit polític
prenia
aquests pàrvols
com a moneda
de canvi
contra la resta
de forces polítiques
per tal
d'imposar-se.
Perquè
tots els partits
locals
menys el responsable
del tancament
s'han declarat
a favor
de la continuïtat
del col·legi.
Jo particularment
els he donat
les gràcies
perquè les peticions
de continuïtat
han arribat
al Parlament
i tot.
Però hi havia
voluntat política
de tallar
aquesta primavera
que representa
la infància.
Jo no soc
mestre
ni he estat
mare d'alumnes
d'aquesta escola
però es podria dir
que la porto
dins de la sang
i forma part
de mi.
El meu 75
aniversari
això consta
en vídeos
en fotografies
va ser un dia
memorable
el vaig voler
celebrar
amb els petits
i el personal.
Vaig portar
un pastís
de llaminadures
se'm van posar
una corona
de cartró
que jo havia
demanat
i entre la música
del mestre
i els cants
i àlbums
record dels petits
aquell va ser
un dia
fantàstic
el millor
aniversari
de la meva vida.
Són moltes
les mostres
d'efecte
en forma
de petits
records
per Nadal
i Sant Jordi
que m'han fet
arribar
de part
dels alumnes.
Ara
davant
de la imminència
del tancament
sento
que part
de la meva
persona
també desapareix
i que cadascú
ho interpreti
com vulgui.
La meva relació
amb l'edifici
que acull
el col·legi
ja ve de molts anys
enrere.
Va ser
el col·legi
PACS
creat
en cooperativa
pels pares
d'alumnes
abans de passar
a l'escola
pública.
En un enviant
educatiu
d'idees
obertes
i progressistes
el col·legi
PACS
havia acollit
trobades
diverses
del moviment
Minyons Escoltes
i Guies
Sant Jordi.
Vaig ser
primer cap
de l'agrupament
del Claustre
a Tarragona
després
cap de
demarcació
que comprenia
tot el Bisbat
i en el PACS
s'havien celebrat
algunes trobades
de formació
de caps
escoltes.
Més endavant
havia fet
alguna xerrada
als escolars
comentant
entre tots
els poemes
i els contes
i finalment
i finalment
es va fer
el pas
al col·legi
Olga i Sirinacs
amb gran
alegria
de tothom
que el vèiem
créixer
amb una gran
dedicació
per part
de tots.
I ara
finalment
una decisió
política
destrueix
tot el projecte
perquè el projecte
preveia
un futur
i l'Ajuntament
ja havia destinat
un terreny
per a l'ampliació
de l'escola.
Aquest any
de Tarragona
capital
de la cultura
catalana
haurà estat
el de la pèrdua
de la cultura
catalana
pels diversos
motius
avuts
i que ara
no detallaré
però que les persones
que estimem la cultura
tenim ben presents
perquè la cultura
és la manera
de ser d'un poble
en el seu conjunt.
Ara
perdem un bon col·legi
l'únic que puc dir
és que sempre
el portaré
al cor.
Doncs
eren
les paraules
sentides
d'Olga
Xirinas
com dèiem
que ha tingut
una relació
amb l'escola
molt especial
de fet
ara ella
ho explicava
a rat
els seus 75 anys
el va celebrar
amb vosaltres
i ho deia
un dels dies
potser
més especials
fins i tot
de la seva vida
no?
Sí
va ser
un dia
molt
important
perquè
ella
darrerament
no gaudeix
de molta salut
ni física
ni anímica
i llavors
ella
no estava
gaire il·lusionada
per aquest aniversari
i un dia parlant
em va dir
l'única cosa
que em faria gràcia
és venir a l'escola
a celebrar-ho
amb els nens
dic
hombre
això ja està fet
això ja està fet
va demanar
que li féssim
una corona
de cartolina
com els nens i nenes
quan fan els anys
i ella va dir
jo portaré
un pastís
de llaminadures
perfecte
i llavors
li vam muntar
tota la festa
la canalla
la canalla
va recitar
poemes seus
vam
vam trobar
una rumba
catalana
i li vam cantar
el mestre de música
amb la guitarra
li va cantar
i ella va ballar
amb tots els nens
va ser un
un homenatge
si tu vols
senzill
molt
això
molt d'estar
per casa
però que pensem
que va ser
doncs
fet amb el cor
i per ella
va ser molt important
però per nosaltres
també
ja veureu la canalla
també en volíem
parlar d'això
hi ha un grup
que també en volia parlar
sí
després ho explicaran
la canalla
perquè
per aquells que no ho sàpiguen
per què l'escola
es diu
Escola Olgatxerinax
doncs mira
l'escola Olgatxerinax
vam fer també
un llibret
el segon o tercer any
de l'escola
quan la vam batejar
per entendre'ns així
la vam batejar
a final de curs
perquè tot aquell any
vam treballar
la persona
d'Olgatxerinax
i en especial
el seu llibre
de poemes
per infants
Marina
llavors
tot el pati
d'aquí darrere
de l'escola
on hi ha un immens
fals pebrer
el vam transformar
en un mar
i això
vol dir
moltíssimes hores
de pares i mares
i mestres
fent els decorats
perquè realment
se sentien els crits
quan la gent tombava
perquè no s'esperaven
això
en un mar
llavors
tot aquell curs
sobretot
l'últim trimestre
vam aprofundir
en les obres
de Marina
i els nens
es van aprendre
poemes
i també vam
aquell treball
que deia ella
per projectes
el projecte aquest
era l'Olgatxerinax
tota la seva vida
i obra
llavors
el bateig
va ser això
al mig del mar
que era l'ambient
on
que és el protagonista
de tota la seva obra
precisament
doncs
vam batejar
amb confeti
aquest centre
va ser una cerimònia
molt especial
perquè
si no recordo malament
per fer petar
el confeti
van pujar
un nen
un personal
del centre
que va ser
una conserge
en aquell moment
hi havia
el director territorial
que era el Vicenç Villena
una persona
de l'ajuntament
que va ser
el Joan Saneuja
i un mestre
un mestre
el més jove
el que havia arribat
el més jove
sí
un mestre
que estava
a mitja jornada
el de música
d'aquell any
i això
i va ser
va ser una cosa
molt especial
llavors em preguntaves
les raons
per què es diu així
doncs mira
ja ho ha explicat abans
l'Esther
aquesta escola
es deia
Tarragona 3
i estava al barri
de Tarragona 2
era una mica així
però clar
Barcelona
quan posen números
no ho saben això
llavors nosaltres
vam pensar
que era una bona
proposta
l'Olga Txerinax
primer perquè
es tractava
d'una persona
important
per la ciutat
i pel país
que a vegades
aprofito aquí
per dir-ho
que no se li ha tingut
prou reconeixement
i això sap greu
però per nosaltres
és una persona
molt important
per la cultura
per la llengua
i per la literatura
és una persona
que és viva
i això
per nosaltres
també era molt important
perquè pensem
que el reconeixement
que s'ha de fer
a les persones
és quan són vives
i en poden gaudir
i un cop
algú està sota terra
ja li pots
fer homenatges
que l'objectiu
de reconèixer
algú
el que ha fet
pels altres
se'n perd
una bona part
perquè no el pot
gaudir
llavors això
una persona viva
una escriptora
en llengua catalana
tant per petits
com per grans
i això de vegades
els grans
escriptors
per adults
menys tenen
la literatura infantil
ell en canvi
ha fet coses
molt interessants
en literatura infantil
i això per una escola
és una cosa important
és mestra
professora de piano
i per tant
sap què és
ensenyar
i la importància
que té
és defensora
de l'escola pública
els seus fills
havien anat
a l'escola pública
és una persona
significativa
del món català
no només
com a persona
dedicada a la literatura
sinó a nivell
de llengua
i de cultura
i a nivell
d'agrupaments
escoltes
i d'educació
en el lleure
està molt implicada
i després
també perquè
les escoles
d'aquesta ciutat
vam trobar
que no n'hi havia
cap amb nom de dona
tots són
noms masculins
o bé
mare de Déu
de
i per tant
vam pensar
que ja tocava
doncs
de posar-li
un nom femení
en una escola
quan vam anar
a proposar-li
ens vam assegurar
que estigués asseguda
abans de
fer-li el comentari
i bé
tret d'un moment
de perplexitat
no?
de dir
però què?
no s'ho esperava
no, no s'ho esperava
doncs li va fer
moltíssima il·lusió
i realment
ell ha anat seguint
tots els passos
de l'escola
no ha vingut
sempre que voldria
perquè ja he comentat
el tema de la salut
però sempre està
molt en contacte
amb nosaltres
i quan hem de fer
alguna cosa important
doncs sempre
li fem un mail
ni que sigui ràpid
per dir
ei Olga
què fem això
què fem allò
avui hem guanyat
això
avui no sé què
ella pobra
amb un excés
d'entusiasme
ja donava per guanyat
el premi de les escoles verdes
el document
que ens ha deixat
d'acord
Olga no el vam guanyar
aquest de les escoles verdes
és un que quedarà
per guanyar
però de fet
recollir
tot el que hem fet
aquests 5 anys
com a escola verda
i poder regalar
a totes les escoles
aquest document
que us deia
d'en el món
a les nostres mans
per nosaltres
ja ha estat
un regal impressionant
ha estat com un regal
d'acomiad també
de totes les altres escoles
que ens han acompanyat
ens queda poquet temps
perquè dèiem
hem d'estar una hora parlant
i al final
ens faltarà temps
però queden dues o tres
coses per parlar
que crec que és interessant
acabar de comentar
amb l'Anna
tot el tema pedagògic
que com dèiem
era interessant
després m'agradaria
parlar una mica de futur
o què passarà
amb els professors
amb els alumnes
que això crec que també és important
i després ja
l'última pregunta
me la reservo per després
Anna
ens queda algun tema encara
per parlar del tema pedagògic
Sí, bé
com que estàvem dient això
de la innovació educativa
doncs aquí també
vam treballar
o sigui
des del primer dia
vam començar
amb la quinesiologia educativa
que no ho coneixia
i a poc a poc
ens hem anat introduint
dintre aquest món
i aplicant-ho a les aules
i afavoreix molt
la relaxació
la concentració
coordina
els dos semisferis cerebrals
i hem fet tot un seguit
d'actuacions
que són unes
d'exercicis físics
que els nens
porten a terme
des de la classe
abans i després
de certes activitats
que implicen
concentració
o implicen
això
relaxació
és una d'altres coses
que hem incorporat
al nostre projecte
i potser
només
finalment
dic que
per nosaltres
haver experimentat
tot aquest treball
per projectes
i totes aquestes coses
que hem estat explicant
a nivell de mestres
ha sigut molt enriquidor
que veus que els nens
aprenen
els nens realment
aprenen
professionalment imagino
que a més és un luxe
això
molt
poder-ho posar en pràctica
sense cap entrebanc
amb tota llibertat
i veure els resultats
perquè els hem vist
perquè per exemple
ja fa quatre anys
que estic aquí
hi ha nens
que els he fet passar
tot el parvulari
i veus els resultats
i veus que aquests nens
són capaços
de prendre decisions
d'organitzar-se
de buscar informació
i que aprenen
i que el currículum
doncs el segueixen
i que
doncs això és
importantíssim
per nosaltres
ens fa sentir bé
i ens en donem compte
que hi ha altres maneres
de poder
aprendre
i d'ajudar
a aprendre
la canalla
i si parlem
de futur
Esther
què podem explicar
per exemple
de què passen
amb tots aquests
nois i noies
o amb els professors
amb vosaltres
doncs mira
no tenim dades
concretes
dels alumnes
però
l'altre dia
va venir
l'inspectora
que ens pertoca
a la nostra escola
i ens va dir
que
cap a l'escola
Tarragona
que és la previsió
on havien d'anar
la gran majoria
d'alumnes
doncs potser
no arribaran
ni a la meitat
els nens
que aniran allí
després
les altres famílies
han fet
prescripcions
en centres
de la zona
o d'altres
i la majoria
doncs al final
amb això
de l'augment
de ràtio
i tal
doncs
podran
anar
a l'escola
que han triat
per tant
se disgreguen
la majoria
dels alumnes
i potser
la meitat
o menys
aniran
a Tarragona
en quant a mestres
doncs
tots els mestres
tornarem
a les nostres places
d'origen
a les escoles
on estaven
menys tres
que tenen
la destinació
molt llunyana
llavors demanaran
una comissió
a veure
si els hi coincideixen
per tant
l'any que ve
tots separats
i ja per acabar
perquè ja ens queda
poquet temps
m'agradaria
que em fessin un titular
això sé que és difícil
perquè fins i tot
els periodistes
que és una mica
la nostra feina
ens costa a vegades
fer un bon titular
un titular
una miqueta
ho deia ara l'Anna
que això ha sigut
una experiència professional
sobretot molt important
també personal
d'allò
amb el que us quedeu
d'aquests anys
d'això
de fer una escola
de zero
que això no ho pot fer tothom
i ho que dèiem
professionalment
és interessant
un titular
rat
va com a directora
t'ha tocat
no ho sé
han estat cinc anys
de somni
o sigui
de somni
fet realitat
o sigui
la gràcia
la gràcia
és que realment
això
ha estat
ha estat un treball
molt
molt
molt
impressionant
impressionant
o sigui
no
no és de dir
és que l'escòleg
atxerinax
és que és la rapera
perquè mira què fan
no no no
la idea que tenim
és
amb el que tenim
i amb el que hem pogut fer
hem fet tant com hem pogut
o sigui
no és
perquè potser hi ha una mica
la sensació aquesta
no
què es pensen aquestes
que hem fet
no no ens pensem res
o sigui
però la mateixa felicitat
i l'orgull que portem
d'haver pogut fer
el que nosaltres preteníem
doncs s'ha d'entendre bé
no s'ha de mal entendre
mai ens hem comparat
amb ningú
ni molt menys
i hem après de tothom
hem anat a altres escoles
a veure com feien les coses
altres escoles
han vingut aquí també
i la professió docent
és això
és aprendre
i sobretot
és tenir moltíssimes ganes
de fer-la bé
i això és el que ha convertit
aquesta escola
doncs això
en un somni
un bon titular
això seria un titular
contundent
Esther què?
o Anna
no sé si ja el tens pensat
o teniu pensat una mica
això
què és significat per vosaltres
el pas per aquesta escola
molta feina
elles no el diuen
no el diuen
però moltíssima feina
moltíssima
o sigui aquí per exemple
l'Esther
i l'Anna
penseu mira
l'Esther
ara és el moment de dir-ho
que em senti tothom
l'Esther
a part de ser una mestra excel·lent
que ha fet de suport
perquè les que estem
equip directiu
ell i jo
no hem tingut una tutoria
ell el primer any sí
ell el primer any
tenia aquests 17 primers nens
però ha fet
molt més enllà
del que li pertocaria
com a òrgan directiu
de secretaria
o sigui no només els papers
d'entrar i sortir
sinó que
entre totes tres
entre totes tres
hem estat al cervell
d'això
i cadascuna és cadascuna
i som molt diferents
les tres
però hem sabut trobar
el punt en comú
i a vegades ja no cal
ni que parlem les coses
només mirant-nos
ja sabem
què vol dir l'altre
llavors
elles no us ho diran
però aquí
hi ha hagut una dedicació
impressionant
de feina
i de voluntat
l'Esther
ha anat molt més enllà
del que
del que les seves funcions
com a secretària
anirien
perquè ho ha batllat
absolutament tot
vull dir
podem dir que la direcció
això ho ha fet entre tots
sí
sí
però
és veritat
i a més ho ha fet
d'una manera molt discreta
la gent que la coneix
ja sabem com és
és molt discret
és sempre amb un somriu a la boca
és cuidant molt tothom
que això ho hem fet totes
no?
és igual
és igual
però jo ho dic perquè és veritat
i l'Anna
i l'Anna
a part de portar
el fet de ser cap d'estudis
i de portar
com si diguéssim
tot el que és
el tronc pedagògic
d'aquesta escola
ella ha compaginat això
en una activitat
on hi ha moltes sortides
i moltes activitats diverses
amb la tutoria
i la tutoria
per a un mestre
és molt important
és sagrat
perquè és allò
que tu tens d'acció directa
amb els nens
per tant
també ha hagut de fer
un sobreesforç impressionant
perquè aquesta escola
et tirés endavant
i ella pobra
amb un peu a cada banda
d'una a l'espatx
i una a la classe
i de la RAT
què cal dir?
i de la RAT
què cal dir?
doncs que és el cap visible
de l'escola
i me sembla que això
tothom ho té clar
això tothom ho té clar
RAT
Anna, Esther
moltíssimes gràcies
per haver compartit
aquesta estoneta
la RAT
la saludarem ja al final
del programa
també tancarem
el programa
ara abans d'arribar
a les 11
tornem als estudis
i de seguida
tornem aquí
ara ja
amb els protagonistes
els nens i nenes
de l'escola
a l'escola
a l'escola
a l'escola
a l'escola