Mira, ens hem allargat amb aquesta entrevista, era molt interessant.
Tenien l'esporn als ulls d'aquests joves i amb moltes ganes, ens deien,
d'acabar el cicle, aquest cicle superior d'animació sociocultural,
per poder marxar a viatge de final de curs una mica,
entrant al món laboral ja directament, abans, fer les pràctiques i tot plegat.
Venia molt de gust fer aquesta entrevista i veure la motivació que tenen aquests joves
i ve molt de gust també parlar de teatre i retrobar un bell conegut d'aquesta casa,
en Vicenç Canyón, sí, sí, de la companyia 45RPM.
Vicenç, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara feia dies que no parlàvem tu i jo, eh?
Home, feia dies que no, feia cap estrena, així.
I ara, sí, feia temps, eh?, que estàveu com a callats, no?, els 45RPM.
Com, com, com?
Sí, dic, feia temps que estàveu o callats o que han fet un nom.
No, no, que va, no, no, o sigui, cada any en treurem una,
ja van 18 anys i cada any en treurem una obra nova, vull dir que no, no.
A millor tu i jo no hem coincidit, però que hem estrenat el Junts cada any una.
Doncs ara toca el Calamara la Romana.
Calamara la Romana.
Aquest cap de setmana al Metropol.
Explica'ns una mica, perquè jo ja he vist els pòsters per Tarragona i m'ha fet molta gràcia.
Un Calamara estupendo en un divà, no?
Sí, sí, sí, juguem amb la Calamar.
Tot passa al costat d'una casa que es diu, bueno, a Calamar, no diré res més.
La mare és la protagonista, doncs?
La mare és, diguéssim, la...
La xica.
La mare de Jonses.
I, doncs, això, és una obra de comèdia d'embolic, de mentida, de ciutat, de...
I tot això està inspirat de la Tarraco Romana.
Sí.
On hi ha tres cases.
La casa de la Calpúrnia, de la Pròcula i de Calamar.
I a partir d'aquí comença l'embolic.
Perquè en aquesta ciutat ha nascut un grup...
El primer grup feminista de la història romà es va fer a Tarraco.
i això, a partir d'aquí, doncs, em volia que fa fort.
Perquè representa Tarraco, l'any 27, com dieu vosaltres, no hi havia prou homes, no?
Estaven tots a la guerra.
Estaven a la canta Cantària, estaven tots lluitant i les dones, pobretes, estaven aquí, soles, i què fem i tal.
I una va dir, escolta, jo vull lluitar pel feminisme i, bueno, tenim en compte que això estava mig prohibit,
doncs vam fer una reunió clandestina i, bueno, i més coses que encara em ho explicaré si no ho faré.
Explica-t'ho tot l'obra.
Sempre em deixeu a mitges. Jo quan parlem de teatre sempre em quedo a mitges.
Clar, és que si t'ho explico tot, després quina gràcia té.
A veure, doncs, és una obra en clau, doncs, tarragonina, no?
Totalment tarragonina, en clau d'humor.
Pensem que començar l'any 2012, aquest any que tothom ho pinta negre i magre,
doncs, amb una rialla i una bona estona, doncs, millor que millor, no?
Que estreneu? És estrena mundial?
No, no, no, la vam estrenar al juny i com va quedar gent al carrer,
doncs, entre les caurides, doncs, la tornem a fer ara.
Què ha canviat? T'ho dic per la gent que us va veure al juny i que ara vulguin...
O diguin, no, no hi vaig perquè és el mateix, ha canviat una mica.
No, no, ha canviat, ha canviat bastant, perquè, clar, una veritat és una cosa oberta,
una cosa que... i tu, quan veus l'estrena, dius, oi, aquí m'he equivocat, això s'ha de canviar,
això s'ha de millorar, el timing és lent o és ràpid o aquí...
canvia moltíssim, de veritat, i una veritat és una cosa de vida,
si es fa 24 vegades, sempre hi ha alguna cosa que canvia, evidentment, no?
Però del juny aquí hi ha un canvi bastant important, sí.
Per tant, convidem a tothom que ja us hagués vist el juny, si volen tornar ara...
Home, sí, sí, sí, si vol venir, doncs, ens trobarà més una sorpresa, segur.
Escolta, posem data concreta i hora concreta.
Vinga, aquest cap de setmana he dit jo en general al Teatre Metropol,
però a quins dies i a quines hores?
El dia, diumenge només, el dia, que és diumenge 29, a les 18.30 de la tarda, eh?
Molt bé.
Dos quarts a set de la tarda, 18.30, 6 i media, i en anglès no sé ni com dir-ho, però...
És igual.
Escolta, i no les entrades a un preu mòdic i estupendo.
Les entrades ja estan a la venda en servir caixa,
o a les taquilles, també, justament avui divendres, per la tarda estan obertes.
I el dia de l'espectacle també.
Demà, dissabte, no sé, no me'n recordo, si sí o si no.
Quan ens costaran les entrades, Vicenç?
Deurets, deurets.
T'ho pregunto perquè també és un preu, preu de cinema.
Mira, el cinema costa 7 euros l'entrada,
i si pots fer-te si coca-cola se'n va 15 euros per persona.
O dic mentida.
No, no, no, ja és això.
Per tant, és un aspecte de l'hora i mitja, divertit,
i a més tarragonit, 100%.
Qui esteu dalt de l'escenari?
Perquè, clar, el que us passa als 45 RPM, m'assembla,
és que hi ha molta dona suelta, eh?
Ah, que sí?
Suelta i com una cabra.
Clar, i llavors tu estàs una mica en minoria, per això.
No, però ja estic acostumat, eh?
Ja diguéssim que ja estic acostumat a batre en duel amb les 14 dones aquestes,
les 14 actrius, que tinc molta sort, que fan molt de cas,
i que no, que s'ho passem molt bé,
perquè la regla número 1 de venir a fer teatre en aquest grup és a passar-ho bé, i punt.
I quantes actrius tenim dalt de l'escenari?
14, 14, 14.
Deu fer una mica de por a estones, eh?
No, jo ja tinc molta experiència, sí.
Tu també surts, tu ets l'únic home?
No, no, sóc el director, sóc el director i autor de l'obra.
Jo només, jo no...
Home, sortia en un cas d'emergència, però esperem que no arribi.
Molt bé. Mira, ara que em dius això,
què és el que teniu més fluixet, el que li teniu una mica més de respecte o de por?
O sigui, què pot sortir malament, diumenge?
Què pot sortir malament?
Que no enganys amb el públic, diguéssim, que trobem un públic fred.
Seria el que la gent entengui, que és un grup de teatre amatèr,
que ho fem amb tota la voluntat del món,
i que venim a fer passar bé el públic.
El nostre objectiu és que el públic s'ho passi bé, és l'únic que volem.
I elles també s'ho passen molt bé a l'escenari,
perquè hauríem de posar una càmera darrere,
darrere de l'escenografia,
per veure allò que passa al darrere,
perquè és divertidíssim el que passa quan s'equivoquen,
quan una entra per un costat que no ha d'entrar,
quan una ha agafat un cistell que no era el seu, que era l'altre,
i que, bé, és divertidíssim.
La part darrere haurien de posar una càmera, de veritat,
perquè és divertidíssim.
Vicenç, i digue'ns ja, per acabar, una frase, una frase de l'obra.
Fem molta referència a...
Hi ha una actriu, la Pròcula,
té molta ignorància de la ciutat de Roma,
i es passa tota l'obra recordant-la,
i fins aquí ja no dir res més.
Perquè ella ve de Roma i ha vingut a la Tàrraco,
i la troba una miqueta allò...
Provinciana, no?
Ah, això anava a dir, mira, la feia de la boca.
Provinciana, sí.
Val.
Doncs això, que la gent s'ho passi bé,
que és l'únic que volem,
i que la gent comenci l'any 2012 amb una rialla,
i que, bé, enguany és l'any cultural,
capital cultural Tarragona, no?
Doncs que millor que recolzar la cultura,
venim al teatre, total,
és una hora i mitja, són 10 euros,
i a la tele no fan res,
i hi fas de fred per sortir.
Ideal, ideal.
Ens has donat totes les opcions.
Gràcies.
Vicenç, no, i a part que val la pena recolzar,
doncs això, projectes com el vostre,
que fa molt de temps que us dediqueu a fer teatre,
que ho fem, il·lusió amb ganes.
Clar, i sobretot que si la gent de Tarragona no recolza,
la gent de Tarragona,
i després ve un de fora i anem tots allà,
oh, perquè és de fora, és millor,
doncs hem de canviar aquest xip,
vaja, crec jo, no?
14 dones, ni més ni menys,
sobre l'escenari.
Sobre l'escenari,
una obra original,
escrita per elles, divertida,
basada en una història,
potser veritat, potser no,
que va passar l'any 27 abans de Cris,
quan August estava per aquí
recuperant-se d'una malaltia,
i les dones van començar a fer
una miqueta de moviment feminista.
Això és Calamar a la Romana,
la proposta de 45 RPM
per aquest cap de setmana,
diumenge concretament a dos quarts de set
al Teatre Metropol,
entrades ja a la venda,
el Modig Moodi,
que és un preu de 10 euros.
Vicenç Canyón,
moltíssimes gràcies i felicitats,
a totes les xiques i a tu.
Molt bé, gràcies, gràcies.
Gràcies, Vicenç.
Gràcies.