Fins demà!
de la Mare de Déu de la Soledat.
Així que avui hem convidat
al matí de Tarragona Ràdio
Eulàlia Ambeà dels Natxarens.
Eulàlia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I Maria Dolores, noia de la Soledat.
Maria Dolores, també molt bon dia.
Sí, molt bon dia.
Comencem parlant d'això, dels actes,
perquè avui és el torn de la congregació
de la Germandat de Jesús de Natxarè.
Eulàlia, com fareu la presentació de l'opuscle?
Bé, el farem normalment com cada any.
Vull dir, a les 8 del vespre
a l'Església de Sant Miquel del Pla.
Com ja sabeu, el fa
la directora de Televisió de Catalunya,
la Mònica Terribas.
I, bé, primer que tot,
es fa una mica de cant del cor d'aspirants
a les 8.
I llavors, a continuació,
ja comencem amb la presentació.
Heu triat Mònica Terribas
per algun motiu en concret?
No, mira, l'any passat vam triar també una senyora,
perquè sempre...
M'apenço que durant tots els anys
que s'han presentat als opuscles,
només hi havia vingut una vegada una senyora.
Llavors, l'any passat vam triar la Rosa Maria Virulès
i engany vam dir,
mira, si trobéssim alguna altra senyora
una mica així de nom i important,
la podríem cridar.
Vam creure que la Mònica Terribas
era una persona suficientment important
per poder-la portar i així va ser.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
Ha costat molt o no portar-la?
No, no, no.
Ens pensaven que ens costaria molt, la veritat,
però va ser fer-li una carta
i contestar-nos que sí,
la vam anar a veure i cap problema.
Molt bé.
Perfecte.
Doncs això serà avui a les 8 del vespre
a l'església de Sant Miquel del Pla.
I dijous arribarà el torn de la congregació
de senyores de la Mare Déu de la Soledat.
Maria Dolores, aquí heu triat vosaltres
i a quina hora fareu l'acte?
Bé, és a les 8 i quart.
Sempre fem un quart d'hora de marge
perquè elles primer tenen la coral,
ja dona un temps per arribar,
però a nosaltres a les 8,
per la gent que treballa en les diferents ocupacions,
és una miqueta just.
Aleshores, ho fem a les 8 i quart.
Que qui hem triat?
Doncs hem anat darrere d'elles.
Ja l'hem triat a la Rosa Virulés,
que no hi va haver tampoc cap problema.
La vam veure i la vam escoltar un any
al pregó de la ciutat.
L'any passat la vam poder escoltar els nazarens
i aquest any espero que la puguem escoltar a la Soledat.
Els hi va agradar molt.
Sí, bé, ens va agradar molt
i a més s'ho anem combinant nosaltres.
Per això que som una congregació exclusivament de senyores,
procurem que no siguin només senyores.
Procurem que un any sigui un senyor i un any una senyora.
Això no impedeix que a vegades coincidiran
que seran dos seguides dos senyores o dos senyors.
No, però és que ens identifiquen tant com una congregació femenina
que hem de pensar que sí, que som femenina,
però que som obertes a tothom.
En qualsevol cas.
I llavors, esclar.
I el fill d'això que diu està bé,
perquè segurament la presència de dones, de senyores,
en les presentacions opuscles,
si parlem de totes les entitats,
és minoritària, no?
Totalment i absolutament minoritària.
Ja ho deia l'Eulàlia bé abans.
En general, es tendeix a que siguin els senyors.
A mi m'agraden molt els senyors,
però jo lluito per les senyores.
Doncs a més, aquesta setmana tenim un bon exemple
de la presència de dues dones molt importants,
Mònica Terribas avui i Rosa Maria Virulés el proper dijous.
Aprofitant que parlem dels opuscles,
aquests dies parlant amb els altres representants de les confraries,
els hi parlava, els hi preguntava si havien tingut més dificultats,
si la crisi també l'estaven notant les confraries i germandats.
Eulàlia?
Home, a veure, com a tot arreu es nota una mica.
Tampoc podem dir una exigiració.
Nosaltres, per exemple, quan hem demanat la publicitat,
quasi bé tots ens han dit que sí.
Llavors, aleshores, hem notat poca cosa.
El que no podem incrementar és el que ens paguen per la publicitat.
Això no. En canvi, sí que s'ha incrementat el preu del que és l'opuscle en si.
Ens ha costat més car.
I en el seu cas?
Estem exactament amb les mateixes circumstàncies.
Hi ha algun anunciant que no ha pogut o algú que ha tancat,
però tinc unes senyores una mica bastant actives, valgui la redundància,
i hem aconseguit tindre els mateixos anuncis.
Però, esclar, la revista també l'hem hagut d'ajustar el màxim possible.
Hem fet algun número més, menys.
O sigui, hem reduït una mica la tirada.
Anem més en compte amb el que repartim i entenem que a nosaltres si ens demanaven dos,
ens en demanaven dos.
Ara hem d'anar més justos.
Però hem pogut mantindre la qualitat i, sobretot, amb atenció als nostres congregants
i al públic en general.
I la crisi, ja que es parla tant de la crisi, a nivell de les seves entitats,
a nivell de congregants, es nota en un sentit o en un altre?
Es nota amb menys ganes de sortir o al revés o amb més ganes de participar dels actes?
Quines sensacions tenen?
A veure, jo crec que hi ha baixes degut a la crisi.
Hi ha persones que jo també ho entenc.
Si ets una persona sola no passa res.
Es paga una quantitat a l'any.
No és gran quantitat, són 18 euros que paguen els congregants i 10 euros els aspirants.
Però, evidentment, que si és una família de 4 o 5 membres
i n'hi ha dos o tres que ja són congregants, ja no són 18.
Això ja es multiplica per 3, més si tenen dos crios petits 20 euros més dels crios
i llavors això jo crec que se'ls fa una càrrega una mica important per ells.
Llavors, si hi ha baixes, també hi ha altes.
També ja ho heu de dir, que enguany hem tingut bastantes altes i no ens ho esperàvem.
I a la soledat?
Igual també.
Pensa que moltes les paga les àvies, de totes les netes, les filles...
Clar, això és un increment, encara que hem mantingut les mateixes quotes.
Són 16 euros per tots iguals, perquè a les congregants i a les aspirants
totes reben el mateix opuscle, tots iguals.
Llavors, en comptes de fer més alta la d'11, vam unificar preus.
El que sí, en canvi, tenim és més participació com a penitència, com demanar favors.
O sigui, en la qüestió econòmica potser sí que algú s'ha donat de baixa.
Gràcies a Déu ens passa com l'Eulàlia.
Hem tingut altes i en tenim, però ja han arribat tard per la inscripció d'aquest any.
Però, clar, també hi ha baixes.
Però sí que hi ha participació de persones com per demanar favor o donar gràcies, no ho sé.
Però amb això sí que s'hi trobem.
Hi ha una diferència econòmica i una diferència sentimental o espiritual.
En fi, la crisi té molts aspectes, malauradament.
Ja sabent que a nivell general de Setmana Santa,
en guany se suprimirà la carpa de la plaça Verdaguer,
on s'instal·laven en els últims anys 10 passos
que corresponen a entitats que no tenen seu pròpia
i es traslladaran en guany a la catedral,
segons ens han explicat ja des de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
En el cas dels nazarenys això no els afecta, però com ho veuen?
Perquè ells atenen la seva pròpia església,
però com veuen que aquest traslladar a la catedral és una bona mesura?
Jo crec que sí.
Crec que és millor mesura que els passos estiguin per veure'ls a la catedral
que no a la carpa.
una opinió meva.
Per què?
Perquè llavors es concentra tot el que és la zona de passos de Setmana Santa
a la part alta de la ciutat,
que és la Iglesia de la Sang,
la Iglesia dels Pagesos,
la catedral i Sant Miquel del Pla.
Llavors, en una zona molt petita, diguem,
els tenen tots concentrats allà.
Jo crec que ha sigut una bona idea
i si fos per mi,
s'hauria de continuar sent a la catedral.
Podria ser definitiva, no?
Per mi.
Però jo n'hi puc dir res.
Sí, no, no.
N'hem escoltat opinions similars aquests dies amb altres confraries.
I la Maria Dolores, com ho veu?
Bé, és una mica el mateix que diuen tothom.
Potser hi ha la dificultat dels dies del culte.
Perquè, esclar, són dies en què la catedral,
excepte el divendres que es recullen,
doncs hi ha el diumenge de Rams,
hi ha el culte del dijous,
però jo trobo que estiguin dintre d'una iglesia
també és bonic.
Quasi millor que d'una carpa, no?
Sí, potser sí.
També va ser, la carpa va ser una solució
o una idea per anar agrupant
tots aquests passos que estaven dispersos
per la ciutat que no es veien.
De fet, sense ser un exemple,
però vam ser les pioneres.
Vam ser les primeres que vam obrir
a que el pas es pogués veure
portant-lo al Col·legi d'Ingenies.
O sigui, potser era un puesto
que no era una iglesia
i nosaltres ara tenim la seu
que ja està en condicions,
però de moment continuem
amb agraïment i amb reconeixement,
continuem portant la Mare de Déu
al Col·legi d'Ingenies.
De fet, aquesta tarda ja muntarem el pas
i ja ho farem.
Per què?
Doncs perquè és un puesto que està,
per les vidrieres i les condicions de l'edifici,
està visible sempre.
va ser la primera vegada
que es va poder veure un pas
i no volem privar això.
No vol dir que amb el temps
tot se restructuri i es desfagi,
però de moment nosaltres continuarem allí.
Precisament també perquè és una ubicació
on quan passa el primer diacrucis
de la part alta,
que és els pagesos,
la Mare de Déu ja pot rebre
la visita,
no solament turística,
sinó de devoció dels altres.
Sí, això que ha comentat la Mària Dolores
ens portaria a parlar del projecte
del Museu de la Setmana Santa,
del que ja es va anunciar l'any passat.
Com ho veuen?
Ara l'Ajuntament ha aprovat uns diners
per tirar endavant la redacció del projecte
i l'edifici solar
que hi ha a la Rambla Vella.
Com ho veuen?
Tiempo al tiempo.
Tiempo al tiempo.
Ho veiem bé,
però tiempo al tiempo,
indiscutiblement,
els que tenim una seu pròpia,
no crec que trasladem els nostres passos.
El que llavors seria qüestió
de plantejar un sistema de seguretat
o una organització
que els horaris que el pas del museu
es pogués veure,
els nostres també.
Per això representa molta feina
i molts diners.
Sí, perquè això suposaria obrir les esglésies.
Aquí estem parlant
de l'església de Nazaret,
de l'església de Sant Miquel del Pla
i de la dels pagesos.
I clar, obrir cada dia,
en horari més o menys de matí i tarda.
Menys els dilluns,
que és horari de museu.
Sí, exacte.
Seria obrir sempre.
Que això també va ser
pel que vam passar
a la Mare de Déu
al Col·legi d'Ingenies.
Perquè, esclar,
la iglesia no la podíem tindre obrata sempre.
Sí, no, no.
De fet, és l'únic pas
que es pot veure habitualment.
Com ho veu, Eulàlia?
el projecte del museu.
A veure, i el projecte del museu
per aquells passos
que no tenen cap lloc
per deixar-los,
que els tenen amb diferents naus,
crec que està perfecte.
Ara bé,
el mateix que deia ella,
que si s'obre el museu,
les esglésies
també s'haurien d'obrir.
Però necessitem
una seguretat allà dintre
per poder-les obrir.
I tot això
són despeses,
s'ha de mirar.
I crec que el museu,
a poc temps vista,
no el veig possible.
Clar, perquè hi ha moltes restriccions
pressupostàries
i ara el que s'ha dit
és que es farà el projecte.
I la Setmana Santa en general
d'aquest any,
com la veuen?
Bé,
pel que han pogut comprovar ja
en els diferents actes
que s'han fet,
serà com els últims anys,
amb molta participació,
hi ha moltes ganes de...
En fi...
Jo crec que sí,
perquè els opusques,
cada un que m'ha anat,
ha estat ple.
les esglésies
o els llocs que s'han fet,
ha estat ple.
Crec que hi haurà gent
ara a la processó
i és més complicat,
perquè hi ha molta gent
que marxa fora,
llavors ja no pot participar.
Amb els viacrucis,
si participa més
o en les processons
que es fan ara
aquests dies,
crec que hi ha més participació
que no pas...
Participació entre cometes,
que no pas a la processó.
Per el que dic,
molta gent se'n va fora
i llavors et quedes a vegades
una mica amb les files curtes.
Mària Dolores.
Bé, jo és com l'Eulària.
Jo crec que l'increment
de participació
que hi ha hagut
als diferents viacrucis
durant la setmana
i a les diferents...
Esclar,
a mesura que això
ha anat incrementant,
la gent...
El divendres,
molta gent,
és els dies que ja aprofiten
per marxar el cap de setmana,
tot i amb això
que jo desitjo que es quedin,
que jo tinc l'última,
que és el dissabte,
que és la més complicada.
I tot i amb això
no ens podem queixar,
però és difícil.
Sí?
Perdona la sensació
que divendres
continua sent un dia
ple de gent, no?
A Tarragona.
Sí, una cosa
és ple de gent.
De turistes,
de visitants.
i això és participació.
Després,
com que la recollida
comença molt aviat,
abans la recollida
era individual,
ara es formen
petites professors.
El que està
tot el dia
fora de casa
i desconeix
el sistema,
ja han vist la professora,
ja han vist els misteris,
passi-ho bé.
O sigui...
Per això parla
com a congregants?
No.
No,
parlo com a públic.
Com a públic.
Els congregants
és un món,
el públic
és un altre.
clar, és que tenim
una processó
llarga,
també s'ha de dir,
quatre hores,
i tot el tema
de la recollida
dels misteris
que ja comença
a quarts de cinc de la tarda,
i clar,
això vol dir
que són set o vuit
hores.
No, no,
jo no.
Els congregants,
mira,
hem estat llogant
les vestes
i el de sempre
i gràcies a Déu
ja hi ha.
No hi ha problema.
Això no és problema.
Parla més
del tema públic.
Tema públic,
perquè el públic
influyeix.
Sí.
Condiciona.
Sí,
coincideix,
Eulàlia?
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
és això que vull dir
que la gent,
a veure,
quan veu
el de la recollida,
molta gent
diu,
bueno,
doncs ja ho hem vist tot,
marxem,
perquè hem d'obrir
els passos...
Ja s'han vist.
Ja s'han vist.
Ja s'han vist, sí, sí.
Més si es posen
en llocs estratègies.
En fi,
són les opinions
molt interessants
que segur que més
anirem afegint
en els propers dies
de Maria Dolores
Noia
i d'Eulàlia
que avui ens han
representat
a la Congregació
de Senyores
de la Mare de Déu
de la Soledat
i a la Reial Germandat
de Jesús Natxeret
perquè elles són
les protagonistes
aquesta setmana
amb la presentació
dels Opus Clars.
Avui,
els natxerencs
amb Mònica Terribas
i dijous,
la Mare de Déu
de la Soledat
amb Rosa Maria Virulés.
Senyores,
moltes gràcies,
senyora Bea,
senyora Noia,
moltes gràcies,
molta sort que vagi
molt bé aquests actes
i molt bona setmana santa
a tothom.
Ho esperem
i moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.