Fins demà!
L'estiu és un bon moment per llegir llibres que encara no heu llegit
o rellegir llibres que ja ho heu fet, ja els heu llegit, però, home, ve de gust,
ara que tenim més temps, que estem més relaxats,
que podem anar a la platja fins i tot a llegir, prendre un llibre i llegir una estona,
i és un bon moment, doncs, això, per recuperar lectures d'autors i autores tarragonins i tarragonines
que vam conèixer en els darrers mesos, sobretot de cara a Sant Jordi,
vam parlar amb molts d'ells, i avui recuperem un llibre que, de fet, també és molt estiuenc,
un bar de contes, un llibre de 24 rebats amb diversos autors i autores
que recullen això, experiències i històries relacionades amb establiments de bars a la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanya el Juan González Soto, ell és l'editor d'aquest llibre,
i, de fet, també escriu algun dels textos. Juan, bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya un dels autors conegut a la Sintonia de Tarragona Ràdio
per aquells oients fideus, el Felip Caudet.
Felip, bon dia.
Bon dia.
Que ell va escriure sobre un dels bars de Tarragona, ara ens ho explicarà,
i per això també avui ens ha acompanyat en directe a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Un bar de contes, com dèiem, Juan, home, un llibre força estiuenc, també.
També és un llibre d'aquells que ve de gust, per això que són rebats,
que els pots llegir aquí i allà, eh?
Sí, sí.
És una bona recomanació per l'estiu, eh?
Jo crec que si per a lector, si el lector que sigui aficionat és molt recomanable.
Ara, ara bé, una puntualització.
Són bars de barra.
Bars de barra, eh?
Bars de barra i amb la terrassa, no?
Per tant...
Llavors és un bar, potser podem dir que és un llibre d'interior, no?
Bé, això és una broma, evidentment.
Qualsevol llegeix que en vulgui.
Però sí, en principi són bars, són tabernes, bars, crec que emblemàtics de la ciutat,
i molts d'ells són molt de barra, no?
Molt d'interior, està d'empeus, la tapa, el got de vi, la canya.
No són massa de refresc ni massa de terrassa, però qualsevol, en fi, fa com vol.
I cadascú fa el gust, no?
Però, vaja, hi ha aquests usos més estigmatitzats, potser, no?, d'aquests bars?
O els de més de tota la vida, no?
Sí, bars de tota la vida.
De tota la vida, no?
De sempre.
Dient això, ja ho definiríem.
Clar que sí.
Perquè, Juan, quan surteix la iniciativa de fer un llibre,
això agrupant relats i històries de tarragonins i tarragonines,
amb les seves vinculacions amb aquests bars,
perquè tothom té una vinculació amb algun bar o l'altre, imagino.
Jo estic segur que sí, estic segur que qualsevol persona d'aquest món
té a veure amb un bar en qualsevol moment important de la seva vida, no?
Quan surteix la idea?
La idea surteix fa molt de temps.
Jo fa molt de temps tenia la idea de fer un llibre d'aquesta manera, no?
Contes d'actors diferents
i que el centre de cada conte fos un bar, no?
Amb una història personal o inventada, com fos, no?
És una idea molt antiga, però, mira,
aquest me semblen que va ser el mes d'octubre,
va posar la idea dins ja sense cap altra manera,
i vaig anar, en fi, buscant gent i buscant editor,
editor, en fi, real, no?
En paper.
I, bueno, la qüestió és que va ser molt ràpid tot, no?
Perquè va sortir, doncs, a Sant Jordi.
Jo crec que amb molt d'èxit, al més a més.
Sí, ha tingut una bona resposta.
Sí, moltes vegades al carrer molta gent que conec,
i molta que no conec,
em para i em diu que, en fi, que és un llibre molt divertit,
perquè, de vegades, és que és un llibre molt divertit.
Està ple d'anècdotes, de records, d'invencions,
però sempre hi ha aquesta simpatia important, no?,
del bar, no?, perquè al bar ens passa el millor que ens pot passar.
Bueno, és la meva idea, no?
Al bar, per exemple, una persona pot lligar, no?,
coneix amics,
té la fortuna d'entrebrar una relació important
amb la persona que serveix els gots, els vins, o el que sigui.
En un bar, bueno, també a vegades en un bar
poden passar histories, podem dir, perillosas, no?,
o ridículas, absurdes, no?,
negativament absurdes, no?,
però la majoria de vegades el bar sempre té histories positivas
i és una manera, bueno, és un punt de socialització definitiva, no?
Fè novia, fè novi, fè amics, bueno, això és fonamental.
Jo tenia 14 o 15 anys i és que era el llibre on anava,
per estar amb els amics,
no anaves a altres llibres que no he de dir.
I estàs d'acord amb això, Felip,
que els bars són potser elements de socialització, no?,
com deia el Juan, de relació entre les persones.
Sí, totalment.
Penso que tenen sentit a partir del moment
que són persones les que estan dins, no?
És a dir, són espais,
però el caràcter de l'espai ja no és propi de l'espai en si,
sinó dels que l'habiten, no?,
que en fan ús.
I penso molt encertadament com el Juan,
vull dir que considero que el Juan és encertat en aquest sentit,
que és un espai de relació i ella esmentava possibilitats
i una que a mi m'agrada molt
i que penso que és també molt comú en els bars
i que no l'ha comentat el Juan,
és el motiu de celebració, celebrar.
El bar pot ser un espai d'encontre de celebració
i clàssicament ho és, no?
Sí, sí, evidentment.
Celebrar, hi ha coses important, no?
Neix un nen, hi ha un matrimoni,
hi ha un èxit personal,
de qualsevol manera,
un amic torna a la ciutat,
la família es reuneix,
és el bar.
Èxits esportius també és un lloc
per celebrar-los, oi?
Sí, és el bar el pont de trobada.
No sé si a temps antics era,
no sé què, la plaça del poble o era l'aura,
però jo crec que el món aquest urbà
és el bar el puesto
on les coses succeixen de manera positiva, no?
És la meva idea.
Home, i només fa falta, per exemple,
anar un dia a la tarda a la plaça de la Font.
Per exemple.
No?
Per posar un exemple, eh?
Els bons llocs de la ciutat,
però vaja,
al centre de la ciutat, la plaça de Font,
cada tarda està plena d'amics, d'agendes,
que autoritzen els bars,
això per veure's, per trobar-se...
I tothom s'ho passa bé.
Sí.
És important.
Que això és important, no?
Fundamental.
Això és important.
Sí.
I escolta'm, a l'hora de fer
tot el recull de contes,
el recull d'autors,
com tu ho vas fer, Juan?
Bueno, doncs, amics.
El bar és un pont
on es troben amics,
doncs el llibre és un...
de bars.
Són amics.
Amics se ve preguntó
si la idea li va bé,
li agrada,
i doncs si diuen sí,
ja està la cosa feta.
Has d'escollir un bar,
jo vaig fer un parell de llistes,
una llista amb bars que existeixen,
l'altra llista amb bars que no existeixen,
i veiem un amic,
per exemple, Felip,
tinc aquesta idea, t'agrada?
Sí, aquí hi ha dues llistes.
Quin bar vols?
Aquest, doncs, vora,
aquest bar ja està borrat,
busco un altre amic,
aquesta idea és,
què et sembla?
Bé, escollir un bar,
molt bé,
doncs, quin és aquest?
Doncs, un, el tacho,
un altre, i així.
Això donaria fins i tot
per fer un altre llibre.
Evidentment.
T'has plantejat això, Juan, o què?
Sí, està plantejat, està plantejat.
Jo crec que hi haurà un llibre futur,
l'any que ve crec que sí,
a veure si passa el temps,
tot va bé,
i a la meva dia has fet una altra,
una altra edició.
Bé, clar, de bars n'hi ha moltíssims,
en aquest, de fet,
ja en són tan molts,
tan emblemàtics,
de bars, com dèiem,
que n'hi ha que encara estan oberts,
però d'altres que ja han tancat, eh?
Hi ha bars i encara més borratxos.
Sí, no?
Sí, a banda de bars que van tancar,
durant el temps que es va gestar el llibre,
van tancar dues bars,
dos bars.
Un va ser l'almeja
i un altre va ser el Cantàbrico.
El Cantàbrico,
no Pini Sobés,
no?
A tocar...
Ensina que és Reding, no és Reding?
És Reding, és Reding.
És Reding?
Sí.
Ah, el carrer Reding, exacte,
carrer Reding, sí.
I l'almeja és el bollero.
Sí, exacte,
baixava a la part baixa de la ciutat, eh?
Al costat del cortijo, sí.
Per tant, aquests,
un dia o l'altre sortiran en algun llibre.
No, aquí estan...
Aquests surten, aquests, eh?
Aquí estan...
És veritat, sí, tens raó, sí.
Cantàbrico es mejor.
Ara que sortien com a oberts
i ara...
Estaven a la llista d'oberts
i van passar a la llista de...
Bueno, per a fi,
van passar a...
A millor vida.
Coses que passen a millor vida, no?
Sí.
No sé si és a millor vida, eh?
Doncs gràcies.
Doncs gràcies.
El Felip, o...
De fet, és el conte que obre el llibre.
Això no sé si és una responsabilitat o no, Felip.
Home, doncs va ser...
És una coincidència.
És una coincidència, no?
Perquè és alfabètic, no?
Sí, és alfabètic.
El que passa és que quan el Juan em va dir
ho farem d'or d'alfabètic
i justament el relat que has fet tu és el primer.
Llavors, quan vaig sentir-me pressionat...
Però clar, un cop ja estava fent, ja estava fet, vull dir...
Sobre el parc Barceloneta.
Sí.
I el títol és la taula rodona.
La taula rodona.
Què expliques en aquest relat, Felip?
Doncs bé, la Barceloneta, per la gent que sigui del Serrallo
i la gent que no ho és i que s'hi hagi acostat algun cop,
és fàcil que...
Ja no és d'aquests bars que ja han desaparegut, d'acord?
Però és fàcil que hi haguessin estat.
I en la ment de la gent del Serrallo és un bar molt present.
Perquè era un clàssic.
Era un clàssic d'un punt de reunió,
sobretot per l'àmbit dels pescadors,
dels pescadors i tota la gent vinculada a la mar.
Es donava la coincidència que jo a la meva infantesa
la vaig passar al Serrallo,
soc del Serrallo,
i doncs era un espai al qual jo li tenia una relació afectiva important.
I doncs què millor que explicar com era aquell bar.
Ja no només com era, sinó el que et deia al principi,
qui l'habitava, qui eren els protagonistes.
I doncs específicament es diu la taula rodona
perquè dins el bar hi havia una taula una mica especial,
que tenia uns personatges que sempre hi eren presents,
o gairebé sempre.
És a dir, si anaves allí era fàcil que te'ls trobessis.
És una mica una narració de qui eren aquesta gent
i d'unes anècdoques vinculades al propi bar.
Alguna anècdota que puguem explicar?
Sí, i tant.
Són anècdotes antigues, insisteixo,
perquè hi ha fins i tot és un humor blanc i innocent, no?
Però n'hi ha una dels que s'expliquen d'un personatge
que era algú que era mutilat,
li faltava una cama i portava una pròtesis.
Es dona la circumstància que aquest senyor
se'n va fer una excursió al riu, va caçar,
perquè antigament aquí al riu Franco-Lluís caçava.
Tot això ha canviat molt.
I el cas és que en tornar té tota la cama enfangada
i li demana en un ullat que passa per allí
que li estiri la sabata per poder treure's el fang, no?
Amb tan mala fortuna que a l'estirar la sabata
treu la pròtesis i tot, no?
Que el nano, espantat, es pensa que li ha fet mal
a aquest senyor, no?
Que li ha arrencat la cama i apreta a córrer, no?
Llavors, mentre tot el bar comença a esclatar en riure, no?
Perquè la situació és còmica en si.
Són moltes anècdotes que es relacionen els autors
amb cada un dels bars, eh, Juan?
Sí, sí, evidentment.
Anècdotes i també, en fin, records particulars i personals.
I també imaginació.
També hi ha contes que són una absoluta imaginació, no?
Llavors, general, són contes divertits.
Bueno, hi ha una miqueta d'assumpte de tipus policíac o d'intriga,
o d'intriga, per exemple.
Hi ha també costes amoroses, amotorias.
Bé, en realitat és la vida esencial, però és que un bar pot passar de tot, no?
I és la vida contada, la vida narrada, no?
Ah, bueno, és la vida contada, en definitiva.
Aquesta idea d'un bar de contes, no?
Que és un bar, un mar, no?
De contes, d'històries, no?
Contes no en el sentit de...
de contar una mentida, contar alguna cosa que és una manera d'enganyar, no?
Un conte de manera que no me sembla que és que és una imaginació, no?
Contar, explicar coses inventades, no?
Que és la manera fonamental de que les coses existeixen, no?
Inventar és dir allò que no pensaven que existia,
però que, de sobte, el mínim fet d'explicar-ho comença a existir, no?
Contar imaginacions.
Hi ha moltes maneres, hi ha molts contes.
Són 24, en definitiva, són...
Uns quants, sí, sí.
Uns quants.
A mi m'ha agradat que fossin 25, però, bueno, van ser 24, no?
No sé si el pròxim llibre seran 20, no sé quants, no sé.
Espero que siguin... A veure si superem aquest...
A veure si superem la xifra, eh?
A veure si superem la xifra.
Perquè hi havia algun requisit, Juan, a l'hora de...
No, eh? Era totalment lliure.
Cap requisit.
El requisit era només, però parlàvem el que fos,
a mica o mica el que fos, explicava la qüestió,
que escollís un conte.
En algun cas, hi ha una persona que va dir,
que aquests bars no m'agraden cap,
doncs no m'agrada cap.
Aquest sembla així, aquest altre, no?
Bueno, pues aquest altre, no?
Però sempre hi ha un parell...
Una qüestió, una anecdotació, hi ha moltes, no?
Hi ha un parell d'ells que no són bars,
sinó que són bars de nit,
o sigui, podem dir pubs, no?
Un d'ells és La Cueva,
que era un puesto particularment...
Crec que significatiu, no?
Interessant.
I un altre és un bar que era un bar de nit,
que era molt periodístic,
que és el que era el de Nikon.
Aquestos dos bars,
bars són, evidentment,
però són bars de nit.
Jo pensava en bars tabernaris, no?
De taberna.
Però, bueno, aquests dos van entrar al llibre,
perquè a les persones a les que vas parlar
no li agradava cap,
doncs no, doncs quin fas?
Doncs la Cueva, no?
La Cueva, que és un bar molt antic,
i que ja no existeix, no?
I Nikon le pasa mateix.
És un bar en què se reunien els periodistes
fa molt de temps,
els anys 80 seria.
Sempre hi havia fotògrafs, periodistes,
tancaven les situacions del diari
i s'anaven allà...
Tots cap allà de festa o l'estona.
Això mateix.
I fins i tot el nom del bar, no?
Té el nom.
Nikon, no?
Nikon.
És una marca, no?
De càmera fotogràfica, eh?
Sí, sí.
El teu conte,
perquè el Juan també fa un dels contes,
un dels rebats,
és del bar Manos.
El Manos.
Quina és la teva relació amb aquest bar?
Bueno, és que és el que està a prova de casa.
Això també fa molt, no?
Com dèiem el Fabi,
si ets del Serrallo,
doncs home,
els bars que tens al costat de casa
sempre fan molt.
Moltíssim.
Molta gent va escollir
el bar que tenen al costat de casa.
És que és natural.
Era fàcil, en aquest sentit.
És a dir, fàcil i efectiu.
És natural.
Clar, quin bar has d'escollir
amb qui tens molta relació?
Doncs el que tens a prova de casa.
És un camí fàcil, no?
El Manos va ser un bar interessant, curiós.
A més, té aquest genitiu saxó, no?
Manos, Pepes, està molt bé, no?
Molt bé.
I què podem explicar del Manos?
Bé, jo el que vaig explicar
va ser una invenció personal, no?
És un conte,
podem dir,
a les meves, no?
respecte.
És una invenció de tipus de Poe, no?
Alcarra Llan Poe, no?
És un personatge que va al bar,
que té una premonició estranya
i que mira a la finestra
i que hi ha una aparició
que desapareix,
hi ha una aparició que desapareix.
al final,
ell també decideix
anar a buscar aquesta imatge
que ve i que no ve.
Bé, al final,
la cosa és una desaparició total.
És una idea
que surt de Poe, no?
Que és un contista, per a mi,
evidentment,
dels primers i fonamentals, no?
És pura invenció.
L'única cosa verdadera
és les partides que hi ha al bar
i la persona que el regenta, no?
Que surt amb el seu nom exacte, no?
I també,
una veritat fins i tot curiosa,
invento una partida de mus al bar
que en aquell bar
mai s'ha jugat al mus,
sempre s'ha jugat al budifarra
o al dominó.
Però jo una vegada
vaig anar amb uns amics
a fer la partida de mus
perquè almenys
hi hagués una partida de mus.
Com a mínim n'hi hagués una, eh?
Exactament.
Que fos real, que fos real.
I d'aquesta de què parlo?
Perquè, escolta'm,
què han dit a la gent dels bars?
Què t'han dit?
Estan encantats.
Sí?
Encantats.
És una mena de celebració,
de festa.
Sempre que vas a la bar
en qüestió el que sigui, no?
Sempre hi ha una...
Solt el principi,
després ja el cosa passa, no?
Però sempre hi ha una mena d'atenta,
agraïda,
és molt divertit,
no sé,
és una experiència
veritablement fantàstica
i molt, molt carinyosa.
Perquè si parlem de bars,
i això us ho pregunto tots dos,
jo no sé què és el que...
el que més us agrada d'un bar
quan hi entreu,
o no sé si les olors també fan molt,
l'ambient, la gent,
la persona que us regenta,
què és el que més
captiva a vosaltres personalment,
d'un bar, Felip?
Home, a mi és una combinació de factors.
De tot una miqueta, no?
Però, per exemple,
en el text que vaig fer jo,
doncs jo faig molta al·lusió
al record de les olors,
tu l'esmentaves,
i perquè recordo que era...
La Barçaleta era un espai
on es cuinava molt,
era un lloc d'esborçats de forquilla,
era un clàssic, no?
En aquest...
I ho recordo molt bé, això.
Però, personalment,
penso que és una combinació,
i fa molt la persona
que hi ha darrere de la barra,
fa molt els figurants del bar, no?
I la tramolla també fa,
perquè, escolta,
hi ha espais que,
pel propi espai,
són curiosos, no?
Quan apuntava simplement
el nom del bar, no?
El Manos,
i això ja és especial, no?
La forma d'escriure-ho,
doncs a vegades són espais
que les pròpies cadides,
l'antiguitat,
de vegades l'horrònic que arriba a ser
fins pot ser atractiu, no?
Com l'extrema higiene,
també n'hi ha alguns que, escolta,
són estèrils gairebé, no?
Però, a vegades, són estimulants.
Per mi és una combinació de factors
la que determina això.
En el cas, clar, depèn,
si el bar ja el coneixes,
evidentment el que el bar
el fa la gent,
les persones,
la persona que ho regenta,
que serveix les begudes,
i les persones que estan allà, no?
Això és evident.
Ara, si el bar no el coneixes,
a mi, en el meu cas, no?
Una cosa que me va preguntar del bar
és que sigui atractiu, no?
Per exemple,
una persona entra al bar la joya
i és evident que,
encara que no cregués res,
només mira la barra,
el mostrador.
Si se mira a les persones,
evidentment ha de quedar ja,
bueno,
sobrecogida.
O una persona va,
per exemple, que sea a Las Vegas.
Només entra,
en el que no hi ha ningú,
que la senona o el senyor
que sigui està fora.
Entras allí, ves aquel bar,
a mi que està a disposició,
i això ja és...
Bueno,
quedes tieso, no?
Ara,
una vegada que el bar coneixes
ja són les persones,
evidentment.
Sí,
ho quedem abans de la relació
amb la persona que ho regenta,
fins i tot relació d'amistat, no?
Evidentment,
clar, clar.
Una vegada,
dos, tres, quatre, cinc vegades
i ja tens una relació important, no?
Però no recordo bars,
el grande bar,
bars bellíssims,
de Tarana.
Recordo un que es deia Ideal,
que estava a la Rambla,
a la Rambla Vella.
Era un bar,
bueno,
com el nom,
Ideal.
o el bar Sport,
era un bar molt vell,
però bellíssim.
O el bar Gol,
per exemple,
eren bars molt,
molt bonics,
molt bonics.
Només entraria...
El bar Motoclub,
per exemple,
és un bar molt bell,
però bellíssim,
bellíssim.
I altres bars que no són bellos,
però tenen la força,
la impronta
de la persona que està allà, no?
Bens que entres allí
molt a gust,
estàs molt bé,
encara que siguin molt escèptics,
i si tot moltes vegades,
no?
Aquestes barres descuidades,
bueno, en fi,
moltes vegades pot ser un bar
fins i tot una mica tallets,
però la persona que està a dins
és una persona entranyable.
I això ho fa atractiu,
no?
Això també passa a Fabi,
tu també tens alguna llista
de bars d'aquests emblemàtics.
També tinc les més preferències,
sí, sí.
Però hi ha una cosa interessant
en això apuntar,
que és que hi ha cambrers,
hi ha gent,
que són cambrers de capçalera,
igual que ho menges.
Sí, i tant, i tant.
Això és interessant,
si tenia el teu cambrer de capçalera.
Ah, i tant.
I la complicitat
de la relació que has establert,
no?,
i la coneixença,
i dir que a vegades no fa falta,
és excel·lent aquells espais
on el cambrer ja sap el que vols.
És a dir,
sense obrir la boca
és capaç de saber
el que li vas a demanar.
I fins i tot
que qualsevol dels teus gestos
ja és interpretat
com complir
perquè estiguis a gust,
perquè estiguis servit,
i això és magnífic,
jo em fidelitzo
a la raó d'això,
jo he de dir
que és una cosa
que valoro moltíssim.
D'allò d'anar al bar,
jo fins i tot
moltes vegades vas a un bar
i tens molta relació.
Si seus a la taula
i és,
avui no m'emprenyeu
que avui vull estar jo a la taula.
Si seus a la barra
és que vols xerrar
i vols tenir una mica de conversa,
això també passa, suposo.
Això s'arriba a aquest punt
de coneixença, eh?
Hi ha cambrers que són,
podem dir,
no sé,
tenen una làvia particular,
no?,
i tenen una manera
de conèixer la gent particularment,
no?,
i són molt donats,
o sigui,
parlen si tu tens ganes
i si no tens ganes
no parlen,
amb tu tens de fer això.
En definitiva,
diu Felip
i diu molt acertament.
De capselera,
evidentment.
N'hi ha que fan
de pseudopsicòlegs,
fins i tot.
És que hi ha oficis clàssics
en aquest sentit,
el bar és un,
els cambrers dels bars,
les perruqueries
passen el mateix,
independenment dels professionals
de la salut,
però específicament
el bar és d'aquests espais
en què la idea
que el cambrer
és algú de confiança
i algú que pots tindre
una certa intimitat,
entre cometes,
doncs és magnífica,
penso jo.
La de psicòlegs
que veus
no s'hi ha de sense feina.
Sí, no?
Si no,
gairebé, no?
Vas al bar
i ja ho tens gairebé aclarit,
no?
I surts,
surts,
muntant i surts
sense problemes.
Entres,
fes un desastre
i surts,
fes una meravella.
Amb una tapeta,
una cerveseta,
un vinet
i això ja ho aclareixes.
Potser són les copes.
També, no?
Potser també, no?
Bé,
segur que molta gent dirà
me'n vaig al bar ara mateix.
Segurament la gent
que ens està escoltant.
En tot cas,
abans d'anar-hi,
podeu passar per la llibreria
i podeu adquirir aquest llibre.
Un llibre de nova editors,
un bar de comptes,
24 rebats
amb diversos autors,
entre ells,
doncs el seu editor
i un dels autors,
també el Juan González Soto
i el Fábio Caudet,
que avui ens han acompanyat.
Moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
A veure si ens retrobem,
Juan,
per una segona edició.
Evidentment,
segur que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Que vagi bé, Fábio.
Gràcies.