This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Des aquí, des del tinglado número 4 del Moll de Costa,
amb aquesta exposició amb Josep Maria Sabater-Bos,
coronista de la ciutat, coronista del Serrallo.
Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia, sóc l'únic bustís que hi ha aquí.
Per què?
Perquè jo no sóc del Serrallo, però vaja, sóc com si diguéssim fill adoptiu impactor.
Per si tothom et considera, et té associat al Serrallo.
Amb Josep Maria Sabater-Bos, amb Ferran Diago,
que ve amb una samarreta del Nàstic,
i és el president de l'Associació de Veïns.
Ferran, bon dia.
Què tal, bon dia.
I amb el Matías Leandro, el president de l'Associació de Restauradors i Comerciants.
Matías, també bon dia.
Bon dia a tothom.
Què us sembla veure l'exposició, Josep Maria?
Quina sensació et dona?
De vida.
Vida, vida, vida, vida.
Serrallo és vida, i ho ha estat sempre.
Molta vida, molta vida, molt de barri, molt de feina i, lògicament, festa.
El Serrallo, xampany i pastes amb pic puguin.
La feina del pescador és molt dura.
Jo recordo encara un quadre que no és del Plana, però aquell quadre que em sembla que és de Sorolla que diu
Per què el pescador és caro?
Hi ha un diran que el pescador és caro.
Vull dir, aquí es veu tot això.
Però, a més a més, es veu la vida de tot un poble.
Sempre he dit que el Serrallo és un poble dins de Tarragona.
I, a vegades, fins i tot fora de Tarragona perquè el pont de la Patxina era una frontera.
El pont de la Patxina, la via, el riu, el port.
Avui en dia el pont de la Patxina ja no es nega normalment.
L'altre encara menys, tret d'aquestes riades tradicionals i extraordinàries.
Però, de fet, el Serrallo s'ha vinculat moltíssim a la ciutat en els últims anys.
I Tarragona no seria Tarragona si no tingués un barri dins de la ciutat, pràcticament,
perquè la ciutat ha de mirar el mar.
I, aleshores, el Serrallo ara és Tarragona.
Però no ha perdut encara aquest taranar de ser un barri amb unes característiques absolutament pròpies.
I això s'ha de conservar.
I aquesta exposició és el primer pas perquè la gent se n'adoni que el Serrallo té una història.
no massa llarga, 150 anys més o menys, voltarem així.
No, jo amb les dates...
160, però és igual.
És igual, 160.
No, sí.
68, 68 i 12...
És que els 12 del segle XXI gairebé no els conto perquè són els 12 més fotuts de la història, eh?
Ja en portem uns quants, no?
Però avui, Josep Maria, amb tanta crisi és perfecte venir a parlar de coses positives com aquesta.
Sí, perquè aquí també hi havia crisi, no et pensis, eh?
Molta crisi, eh? La fenya era dura i la realitat era molt fumuda, no?
Ara et demanaré que m'expliquis algunes de les fotografies.
Però abans deixa'm preguntar al president de l'Associació de Veïns i al president de l'Associació de Comerciants
per la idea de l'exposició i que a partir d'aquí també es pugui crear el Museu del Pescador
a l'edifici de la Llotja.
Ferran.
La idea, la idea ha estat molt bona en el port, el port a veure-t'ho.
El més important que ha sigut aquesta exposició han sigut els veïns i després totes les entitats,
que ha sigut una de les coses que nosaltres de que ens ompleix.
Tot el veïnat ha col·laborat, les entitats han col·laborat.
Aquí amb aquesta exposició, que m'agradaria que molta gent de Tarragona que baixéssina a veure-la,
veurà el que ha sigut el Serrallo a partir, com deia abans, el Sabater,
sobre les primers edificacions que es van fer sobre l'any 1850,
després l'església del Serrallo, que va ser en el 1880.
Una de les coses bones que hi va haver en aquell temps va ser el pont de la Patxina,
que el Serrallo que es va obrir a Tarragona, que va ser l'any 1901,
que ja el Serrallo ja va tindre un altre caire.
Es va fer el moll de pescadors, es va fer la cofredia, la puda,
i a poc a poc el Serrallo ha anat avançant.
Aquí, amb aquesta exposició, es pot veure molta de la vida del Serrallo,
molta de la vida dels anys 60, dels anys 50,
però està molt ben reflectida perquè jo crec, per el que he sentit,
per tot el veïnat, es veuen molt identificats.
Ahir va venir molta gent i molta gent s'identificava amb les fotografies.
Tots contents, sí.
I això que li deia del projecte del Museu del Pescador, seria ja la cirereta del pastís?
A veure, el Museu del Pescador jo crec, d'alguna manera, això és de que ho he de dir el port,
però que el Museu del Pescador jo crec que ha començat aquí ja, eh?
I aquí ja tenim molta informació, ja hi ha molta documentació,
i que jo espero que aviat sigui una realitat,
perquè tant pel barri com per Tarragona serà una cosa bonica.
Matías, i pels comerciants i restauradors,
què us sembla l'exposició i el projecte del museu?
És la nostra vida, és la nostra, ara com ho deia el doctor Sabater,
més garrifat, perquè quan diu que el Serrallo és un poble dintre de la ciutat,
nosaltres que tenim aquest sentiment, un sentiment propi de poble,
veiem que aquesta és la nostra història, la petita gran història del Serrallo,
i que doncs està monogràficament basada en la mar, el peix, el port, la pesca,
però que també veig que hi ha romesco, que és una de les coses que estem fomentant nosaltres,
veig que hi ha gastronomia, veig que hi ha comerç,
dic que el Serrallo no només, no tan sols és pesca, sinó que també és vida,
i la gent del Serrallo és la que fa Serrallo, no?
Llavors nosaltres com a comerciants, com a restauradors,
estem molt, molt, molt contents que puguem iniciar aquest museu del pescador
amb aquesta exposició, amb el llibre que vindrà a l'octubre,
que explicarà, doncs, parlant de totes les fotografies que hi ha aquí ara,
i que sigui el començament que realment el Serrallo tingui una història
que la puguem explicar a tots els constitucions de Tarragona.
A l'associació ja feu moltes activitats,
no sé si n'heu pensat de fer-ne alguna relacionada amb l'exposició,
o aquesta ja funciona per si sola,
i les jornades gastronòmiques que aneu organitzant les fareu en altres dates?
Bé, nosaltres ahir mateix vam procurar que el càtering de l'exposició
que això fos si detestés serrallens.
Van quedar molt contentes la gent i va haver un...
menys el que no va poder provar-ho,
però perquè vam fer curt, vam fer molt curt,
perquè no esperàvem tantíssima gent com va haver.
Però que nosaltres estem sempre amb el Port,
amb el Museu del Port, amb l'autoritat portuària,
amb les institucions del Serrallo,
amb els veïns, amb la colfereria,
tots fem una unió per fer més gran el Serrallo.
El Serrallo al Port l'ha d'anar junts,
Serrallo a Tarragona i Port l'ha d'anar junts,
i entre tots ho faran tot.
No sé si han tingut l'oportunitat de veure amb tranquil·litat l'exposició,
perquè clar, ahir hi havia molta gent a la inauguració,
però si hi ha alguna foto que a vostès personalment,
Ferran i Matías, els hagi sorprès per alguna raó,
perquè surtin o perquè han reconegut algun familiar...
Mira, precisament estem aquí davant d'una fotografia,
jo potser estic en un lloc, però bueno, molt petitet,
però estic aquí davant d'una fotografia que té moltíssims anys
i aquí està la meva àvia i el meu avi.
O sigui, a veure, quan jo vaig veure aquesta fotografia,
que aquesta fotografia està a la cofreria de pescadors,
a dalt en el passillo hi ha aquestes i altres,
em vaig quedar una estona.
Em vaig quedar una estona i vaig dir,
escolta'm, a veure, Ferran,
queda't aquí una miqueta,
tens aquí la teva avi, el teu avi,
aquí hi ha molta història,
allà vaig al barri,
ja veiem com eren abans les cases,
com vivia la gent,
i bueno, per tot l'altre,
per tot l'altre satisfet,
satisfet perquè doncs he pogut veure molta gent,
que per desgràcia que ja no estan entre nosaltres,
gent estimada,
i són gent que sempre havien treballat pel barri
per fer-lo gran.
Matías, i tu en tens alguna
o no t'ha donat temps ni de mirar-les?
No, jo vaig veure, vaig veure el meu pare
quan estava a l'escola,
amb tots els companys d'escola.
Espera que anem avançant per aquí,
pel tram del barri.
Aquí hi ha una fotografia on veiem nens.
Sí, sí, doncs el que està aquí al mig,
aquest és el meu pare, el Matías,
i veure que estan els teus avantpassats.
També dic al meu avi que està aquí a fora
amb la barca que van treure les cadenes
de les columnes del Fòrum Romà,
doncs també està retratat el meu avi.
Vol dir que també som història viva del Serrallo
i ara potser som una història una mica més actual,
que potser d'aquí 50 o 60 anys
algú recordarà el que estem fent ara.
Josep Maria, d'aquestes fotografies,
d'aquest panell del barri,
no sé, n'hi ha alguna que ens vulguis comentar.
Què podem veure en totes aquestes fotografies?
Aquí, abans t'hi dic que hi havia la vida del Serrallo.
I la vida del Serrallo, com en tot poble,
hi ha categories socials.
I aquí també hi ha moltes categories socials.
La fotografia que t'ha comentat abans,
el Ferran,
és d'unes dresanes,
els estilleros del Ximo,
hi ha les de José Lín Prats,
que era, diguem,
la categoria social més alta
que hi havia al Serrallo,
però que estava molt vinculada amb el barri
i que no era el senyor feudal
que manava i tot,
que en part també ho era.
Però, fixa't-hi que la Caritell
és un festival de la gent gran,
una de les primeres,
de les primeres trobades de la gent gran
al Serrallo,
quan de la gent gran del Serrallo
no se'n parlava enlloc.
Avui dia,
la gent gran té un pes molt important,
també.
i es fan jornades de la gent gran,
en fi,
es fan trobades,
tot el que vulguis.
Avui es fa el dinar
per les dones.
Sí,
coincidint amb les festes de Sant Pere.
Per allí veus el Ximo,
o aquí en García Francisca,
eh,
que sí,
doncs el veus allí,
però rodejat de tota la gent
que està a punt de menjar
i els que s'ho miren des de fora.
Per què?
Perquè, a més a més,
ell ha parlat de la gastronomia del Serrallo,
però és que la gastronomia del Serrallo
no té segret.
Aquí veuries,
veuràs amb la feina mateix,
que la feina s'ha de menjar,
perquè si s'ha de treballar,
s'ha de menjar.
I els fogonets aquells de carbó,
eh,
i els mateixos,
serau rummescaires que es feien,
un serau rummescaires,
va fer,
però els concursos rummescaires
que encara es feien,
i vas veient el ventall
com la gent anava avivant,
avivant el fogonet,
avivant el fogonet,
i vas veient aquell suquet,
el Serrallo feuló de suquet,
cada nit,
quan arribaven les barques a port,
la tripulació encara esmorzava,
dinava i sopava pràcticament a la barca,
o vull dir al port,
vull dir el moll de les barques,
no?,
i es vivia,
i després s'emportaven el pelut cap a casa,
i feien els seus brous,
i feien els seus arrossejats,
i tot el que més,
és una lliçó d'antropologia total
de tot un poble,
de tota una època,
amb l'evolució,
des del 1800 i escaig,
si hi posem 60,
o l'edat que heu volgut posar vosaltres,
jo amb això no m'hi barallaré,
però de l'edat que voleu,
fins als nostres dies,
i es veu com evolucionat enormement,
està clar,
avui dia,
abans ho parlàvem,
amb un pescador d'aquí,
més vell que jo encara,
quan calaven,
i calaven,
i les portes les calaven a mà encara,
i hi havia una petita maquineta allí,
i després a l'hora de xurrar la malleta,
sí que l'enganxaven a la maquineta,
però tenien que anar estirant-la,
estirant-la,
estirant-la,
i era una feina que durava
tota la sortida amb la barca,
no?,
les senyides,
veure una barca plena de,
allò deuen ser palaies o,
sí, palaies,
hi ha unes barques,
i les senyides de la sardina també,
vull dir,
hi ha tota una sèrie de coses tremendes,
clar,
la festa,
la festa,
la feina,
el barri en si,
amb tota la vida del barri,
l'església del Serrallo,
que era centre,
on la gent es batejava,
la gent feia la primera comunió,
la gent es casava,
i la gent es enterrava,
vull dir,
és un poble,
i veure tota aquesta vida,
i un poble que té ganes de fer festa,
de tremble,
és,
és,
és una meravella.
Sons i sons d'història del doctor Josep Maria Sabadebos,
és una meravella,
ho deia ell,
i els convidem realment a visitar l'exposició.
Nosaltres encara no hem acabat el programa,
encara hem de fer un bon tram amb altres convidats,
però el Matías Leandro,
el Ferran Diago i el Josep Maria Sabadebos,
els agraeixo molt la seva participació,
la seva col·laboració en aquest programa,
i re, Matías,
bon profit, no?
Això, i bon romesco.
Us esperem al Serrallo aquestes festes,
que per Sant Pere de Palavets del Carme,
el Serrallo és la vostra casa.
Sens dubte,
ara són dies grans de Sant Pere i la mare del Carme.
Ferran, moltes gràcies.
Vosaltres.
Josep Maria, fins la propera.
Gràcies per la lliçó d'història.
No, això ja saps que és gratis.
Amb Josep Maria Sabadebos i altres convidats,
anem avançant en aquest programa,
ara fem una petita pausa,
i de seguida el tram final del matí de Tarragona Ràdio Especial,
al Serrallo ahir i avui.