Us proposem anar a la muntanya i, de fet, us proposem anar a les muntanyes més altes del món.
Aquesta tarda s'estrena a Tarragona, el tinglado número 4 del moll de costa del port de Tarragona,
la pel·lícula més enllà del Cumba Carna.
L'autor, el promotor d'aquesta pel·lícula, d'aquest documental, és l'alpinista terrení Òscar Cadiac,
al que podem saludar a aquesta hora del matí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Òscar Cadiac, molt bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Molt bé, esperant veure aquesta pel·lícula, és una estrena mundial d'una pel·lícula,
d'un documental que heu titulat Més enllà del Cumba Carna.
Què és el Cumba Carna?
El Cumba Carna és una muntanya propera, amb una altra muntanya també de pronunciació difícil,
que es diu Canchenchunga, i representa la darrera muntanya, aquesta, el Canchenchunga,
representa la darrera muntanya que va pujar en definitiva aquest homenatgeat,
que és el Migma Txerpa, que és el primer sud asiàtic que va aconseguir fer aquest repte inventat pels occidentals,
que és pujar als 14-8 nims més alts de la terra, als 14 cims més alts de 8 mil metres que hi ha a la terra,
que estan situats tots ells a l'Àsia.
Aleshores, la pel·lícula és d'alguna manera un homenatge a aquest xerpa nepalès anomenat Migma,
que va ser el primer en fer aquests 14 cims més alts del món?
Sí, precisament estem parlant d'un país, d'una de les ètnies,
perquè el poble xerpa és una ètnia, com moltes que hi ha també al sud de l'Àsia,
i que és un país molt pobre, que estava a comentar-nos,
i aleshores que menys que pugui donar a conèixer una persona
que en certa manera ha sabut d'un mitjà de supervivència,
com és la d'ajuda al món occidental quan es desplaça per anar a fer aquestes muntanyes,
doncs sempre els protagonistes han sigut una mica al món occidental
i en canvi aquesta vegada jo el que he volgut és que els protagonistes
siguin aquest poble xerpa que s'entrega amb aquests capricis, diguéssim,
de la societat occidental, no?
I jo crec que ho he conseguit a reflectir en certa manera,
donar una mica els valors que es poden trobar,
les motivacions que es poden conduir a fer aquesta gesta en els xerpes,
que són molt diferents que les que tenim purament, doncs, nosaltres, els occidentals, no?
El documental està rodat per Òscar Cadiac?
El 90% de les imatges i el muntatge i la idea és totalment meva
perquè vaig coincidir amb ell les dues darreres vegades que vaig estar allà.
Jo li vaig proposar, doncs, que com a homenatge a la seva trajectòria,
doncs, que podria fer un film d'ell
i vaig coincidir, doncs, amb la darrera muntanya que he de pujar
i li he volgut donar, doncs, un valor, doncs, més sentimental,
més d'acord una mica amb les creences orientals
i jo crec que pot tenir una pinjellada totalment diferent
del que nosaltres estem acostumats a...
doncs, els altres films de muntanya més clàssics.
Clar. Perquè, escolta, com és un xerpa en general?
O com és migma?
Quina manera de ser tenen?
Quina manera de fer? Com viuen aquestes persones?
Doncs, perquè et facis una idea,
ell va néixer en una de les valls més pobres del país,
d'un dels cinquè païs més pobres de la Terra,
que és el Nepal.
No hi ha carreteres, tot s'ha de fer a les esquenes.
Als 12 anys, la pèrda del seu pare
i l'ha de posar a tirar endavant la seva família,
els seus germans, que eren més jovenets,
i que tots els germans, som quatre, treballen també amb ell.
Ara ha aconseguit ell muntar una agència
i tota aquesta trajectòria ell ho ha fet als 12 anys.
Ell carregava ja 30 quilos per sobreviure
d'arròs, de terra, de fems,
carregats a l'esquena perquè tot es porta a les esquenes.
Després ell va aconseguir treballar com a guia
de les expedicions o dels grups
que anaven cap a les altes muntanyes.
I després va fer un lloc coneixent un personatge coreà
que el va començar a invitar,
o, bueno, a invitar treballant,
en les expedicions que ell participava.
I amb això va aconseguir fer-se un lloc
dins de l'élite de muntanya
i agafar un carisma important
i remuntar.
Llavors, clar, nosaltres viatgem,
el coneixem des de la seva humilitat
en el poblet on viu,
que no és ni un poble,
que són unes cabanes en la muntanya,
en les terrasses i els camps d'arròs,
fins als cims més alts de la Terra.
Coneixem aquesta trajectòria.
Què suposa per tu, Òscar,
poder estrenar finalment aquest documental
avui aquí a Tarragona?
El tinc la de número 4 del Moll de Costa.
Bueno, a mi em fa una il·lusió tremenda
perquè, com comentaves un momentet
abans de començar el programa,
nosaltres estem aquí al costat del mar,
però també hem de donar a entendre
que aquí ve molta gent del continent,
sobretot d'Europa,
a escalar, perquè tenim a 40 quilòmetres
tenim un dels llocs més interessants
d'escalada en roca,
el que n'hi diuen l'escalada en roca calenta.
O sigui, Tarragona és una mica
la capitalitat d'aquest lloc,
d'aquest lloc que ara a Europa
la trobes totalment immersa en les boires,
en el fred, la humitat,
i aquí el 90% dels dies de l'any
és totalment càlid,
és agradable,
excepte alguns períodes de fred, no?
I per mi suposa, doncs, també un...
poder oferir a la ciutat que m'aculli,
que m'aprecia i que totes les gestes m'ha recolzat,
poder oferir, doncs,
com a primera estrena mundial
d'aquest xim, d'aquesta pel·lícula,
que jo pretenc que pugui arribar, doncs, també
amb altres festivals i amb altres llocs, no?,
i donar-ho a conèixer des d'aquí, des de la ciutat, no?
És a dir, que ja m'imagineu que la intenció, per tant,
després és que es pugui veure en altres ciutats
i fins i tot en algun certamen específic
vinculat al món de la muntanya.
Com no, com no.
D'aquesta manera, també, per ser avui,
tanqueu aquest nou cicle que heu fet aquest any
amb el suport de la Diputació de Tarragona.
Aquest cicle de conferències de muntanya
és, era ja, el cinquè.
Estàs satisfet com a principal promotor?
Sí, el Club El Pica 2,
ja com a cinquè any,
i amb el suport també, doncs,
de la Diputació de Tarragona
i el Port de Tarragona, en aquest cas,
perquè l'arrere jornada, la fem en el tinglado
del port número 4, dels quarts de 8,
ens ofereix, ens brinda aquesta plataforma
per donar a conèixer aquestes activitats
que aquest any, amb motiu que era el tres dimensions,
que fèiem la muntanya en tres vertents, diguéssim,
amb l'escalada, amb l'alpinisme, l'esperologia,
amb la cova urbana de la ciutat, de Tarragona.
Jo crec que ha estat molt encertada
i una vegada més, doncs, anem donant mostres
del que pot ser aquesta abans
de les activitats, així, més punteres
dins de la nostra especialitat,
que és la muntanya, no?
I jo, doncs, n'estic molt satisfet
com a sotx-president del Club.
Doncs, desitjo que també engrescar la gent
i animals que puguin visitar avui l'exposició,
que està allà exposada,
de les fotos de la cova urbana
i, a més a més, gaudir d'aquestes imatges
i d'aquesta pel·lícula que avui passarem, no?
Molt bé, doncs, recordem que serà
dos quarts avui del vespre
el tinglado número 4 del Moll de Costa.
M'imagino que hi haurà, per part teva, Òscar,
abans, una mica d'explicació, no?
Una prèvia d'abans de veure el documental.
Evidentment, avançarem també
algun dels projectes que hi ha d'aquí endavant
i que esperem que pugueu assistir
la gran majoria, tot just que pugueu.
On penses fer cap aquest any?
Si em permets l'expressió.
Aquest any, doncs, hi ha un projecte
que és el de fer dos cims de 8.000 metres,
ara el proper mes de març,
bueno, hi ha això, a finals d'aquest mes,
de marxar cap al Nepal,
que dos cims que estan molt propers
a l'anar por Nelda o la Giri,
i això donaria pas una mica
a la cuenda d'aquests 14 cims
més alts de la terra, també,
que és un dels propòsits en el qual
hi estic ara totalment immers
en un període de dos anys.
M'he posat poder-los acabar
i fer una cuenda que seria,
per mi, la definitiva,
que seria la gran travessa de la Via Làctea,
que no és anar cap al cosmos,
sinó que és fer-ho per terra,
però que realment és una travessa
d'est a oest,
i que la tinc projectada de fa bastants anys,
però que, doncs, fins ara
no he trobat aquest suport
crematístic que a vegades ens fa falta, no?
Doncs, Òscar Caia,
que molta sort
amb els seus projectes més imminents
i els que estan programats
més a llarg termini,
i felicitats per la feina
d'aquest documental
que aquesta tarda podrem veure
en directe a partir de dos quarts
avui del vespre
al Tinglado número 4 del Moll de Costa.
Moltes gràcies, Òscar.
Gràcies a vosaltres
i felicitats també a vosaltres
per la vostra ajuda i empenta.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.