Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Hi ha molta gent que ha fet diferents tries, pots anar una miqueta abans de la marató i t'estàs allà a la ciutat, o pots anar com nosaltres que intentem anar el més a prop possible, ens traiem la marató de sobre i hem acabat, doncs estem una setmana allà de vacances, no?
I la gent que té el bitllet ara no està volant. I en principi nosaltres divendres sí que ho podem fer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vicenç, què tal? Bon dia!
Hola, bon dia!
Ja ets aquí, eh? Ja has tornat a Nova York. Escolta'm, quan marxaves no les tenies totes, eh? De fet?
No, no, a veure, volar sí que hi vam volar, com ara teníem el mal tall, però córrer no vam poder córrer.
És que arribeu, si vosaltres vau preparar el viatge, sou a Teres Tarragonins, que volíeu anar, doncs, a córrer la marató a Nova York, amb altres 43.000 persones, no?
Crec que són les que 43.000 hagués precedit. I, bé, aconseguiu el vol, però en aquella mateixa setmana és quan hi ha l'hurà que ascendi, que al final és tempesta tropical, que veiem les imatges, doncs, suposo que tu també des d'aquí, pendents, no?, de les imatges que arriben de Nova York, del temporal, dels efectes del temporal,
i, bé, no sabíeu ben bé què passaria. Aneu cap allà, viatgeu i no sabeu ben bé que us trobareu.
Sí, el més difícil potser era intentar arribar-hi a la ciutat, perquè per les imatges sí que es veia que havia fet bastanta destrossa i fins i tot havia malauradament morts,
però no... en cap moment vam pensar que la marató es podia suspendre o que podia haver afectacions d'aquest tipus.
Era una cosa que havia afectat la ciutat, és una ciutat que té un clima molt dur, i té nevades, té inundacions, això ha passat abans,
però, vaja, la magnitud d'aquesta vegada no era comparable amb altres.
Quant s'entereu que no es fa la marató?
Ui, doncs, és un moment molt anècdota, és molt dur, perquè nosaltres arribem el divendres, volem a les 8 del matí des de Barcelona,
i arribem a hora local, és l'una del migdia, anem a l'hotel, deixem les coses, ràpids anem a la fira del corredor per agafar el dorsal,
per fer compres, una miqueta tot el que hi ha en aquella fira, i, bueno, arribem, ens donen el dorsal, tenim la bossa del corredor,
i entrem dintre de l'expo, agafem una miqueta de compra, i en un moment se'ns acosta un matrimoni,
que jo crec que, tal com parlàvem, era mexicà, i ens diu, esteu aquí per la marató, veritat?
Dic, sí, òbviament, i diu, doncs s'acaba de suspendre, què ho sabeu?
I, clar, ens vam somriure, dic, què dius, home, no fotis, no pot ser, diu, sí, sí, no t'estic mentint.
I llavors és això, que ens quedem així, ens mirem els tres, i aixeques la mirada,
i comences a veure que hi ha cerclets de gent, hòstia, aquí passa alguna cosa, aquí passa alguna cosa, i sí, sí.
Llavors hi havia unes teles i unes pantalles, i a la 5 de la tarda, a hora d'allà,
oficialment sortia una roda de premsa que l'anul·laven, que no es feia, i ens vam quedar molt tocats, sí, sí.
I a partir d'aquí què feu?
Doncs, en aquell moment no ho podem païr gaire bé, o sigui, és una situació, veus que hi ha gent que plora,
hi havia gent a terra asseguda que no sabien ben bé què fer, nosaltres teníem la compra,
tot el merxandatge va etiquetat amb la data de la marató, i en el primer moment decidim no comprar res,
deixar la compra allà una mica escampada, i ens n'anem al hall del palau aquell de congressos,
on hi ha l'expo, per veure les pantalles aquelles gegants, seguir la roda de premsa,
i una mica la gent el que va comentant, el per què s'ha anul·lat, o que no, si realment és veritat,
si se pot tirar enrere, perquè tot plegat faltaven 36 hores, és una de les coses que més ens queixem als corredors,
és no, evidentment que no s'hagi fet, perquè si hi ha hagut morts, si hi ha hagut un problema greu a la ciutat
que no es pot, doncs ho podem entendre, però 36 hores, Déu-n'hi-do.
Què diuen els organitzadors, les autoritats, com ho justifiquen, que no serà la marató?
Doncs, diguéssim que la línia que agafen és una línia de solidaritat amb la gent que està patint.
Hi ha una... on fa molt de mal, es veu que hi ha unes fotos molt sensacionalistes d'alguns diaris d'allà,
que al centre del parc, que és el lloc on passes els últims trens de la marató i fins i tot ja l'arribada,
hi ha uns generadors elèctrics que suporten tot el tema de l'arribada i s'han fet unes fotos en aquells generadors
i llavors molt demagògicament han agafat que ja hi ha gent a la ciutat, a la part baixa,
que no té electricitat encara, que no té aigua potable i llavors fan una mica...
A l'alcalde de Nova York li arriben molta pressió per aquesta banda.
Llavors decideixen que no es faci.
Vosaltres ja heu pagat un bitllet, sou a Nova York, heu pagat també la inscripció, no?
Que no és barata.
La inscripció no és barata, són 250... són gairebé 270 dòlars, que són bastants euros.
Això s'ho torna a les Inèses, a dir...
Ara mateix, les últimes notícies que tenim, que haurem d'anar seguint,
diguéssim que l'organització, el New York Roadrunners,
està prenent-se temps per decidir què vol fer, no?
Perquè és una... era la 43a edició, des del 70 que es va començar a fer,
i no s'havia suspès mai, mai, mai, mai.
I sempre posen o posem que l'any de les Torres Bessones,
de l'atemptat dels Torres Bessones, doncs, molt patriòticament,
es va decidir que un acte així no canviaria la ciutat ni la seva manera de fer
i es tornava a fer la marató, un mes i mig després, no?
I per això, doncs, aquesta decisió de suspendre-la és molt...
per la seva natura no té una explicació i ara mateix no saben què han de fer
i ens demanen temps per analitzar si ens garanteixen
el dorsal per l'any que ve gratis, si haurem de pagar alguna cosa més,
com t'hi pots acollir, perquè, clar, això són 45.000 persones
que cada any corren, això són quasi 150.000 que demanen córrer.
Llavors, si d'alguna manera bloquegen aquests 40 que en un any havíem d'anar,
sempre hi ha gent que es fa enrere, no?
Però si això ho bloquegen per l'any següent, no hi pot entrar el 2013 gent nova, no?
És una cosa, és una situació que no... ara mateix és difícil, eh?
És un bon problema, entenen els organitzadors.
Hi haurà, segurament, Vicenç, qui no corre, qui no coneix el món de les curses
i especialment aquest marató de Nova York, dirà, home, és que només és una marató,
només és una cursa, però és que no és només una cursa, no, la marató de Nova York?
No, no, no és només una cursa, és, a veure, primer la distància, no?
La marató, per a qualsevol persona que surt a córrer,
ja sigui amateur, vinculat a algun club o a algun més seriós,
la marató és la distància a la que tothom hi ha d'arribar tard o d'hora,
alguns més joves, alguns més grans,
però, bé, és la distància que és la distància més representativa, no?
Llavors, si això ho juntes amb quina és la prova atlètica,
amb més participants, amb més aficionats al carrer,
que es veu que no hi ha un centímetre que estigui lliure
d'una persona que t'està animant.
L'entorn de la ciutat, que, bé, és, diguéssim, la capital del món, no?
Doncs és Nova York i, bé, té molta màgia, no?, al darrere.
Per tant, era una mica un somni que nosaltres ho fèiem per duplicat.
Era l'estrena a la marató i l'estrena a la ciutat de Nova York, no?
És a dir, que amb moltes ganes d'aquesta segona oportunitat.
Sí, sí, el que passa que ara mateix, ara mateix em preguntes,
l'any que ve i tornes, ara mateix no et sé dir un sí rotund o un no rotund, no?
És, la marató, i més nosaltres que som atletes populars,
requereix molt esforç, molta preparació, perquè, tot i que siguem molt populars,
ens agrada fer les coses bé i no et pots presentar a una marató
i que en el quilòmetre 20, doncs, hagis de començar a caminar
i que t'ho passis malament i te quedi un regust no desitjable,
doncs, tenim una preparació al darrere.
Bàsicament, portem des de l'inici de l'any preparant Nova York
diferents proves que ens han ajudat,
arribes a fer un descans a principis d'estiu,
després t'hi tornes a posar fort.
i, bueno, tornar a fer-ho i això l'any que ve,
doncs, representa, doncs, un altre cop una miqueta de sacrifici,
que ja ho has fet en guany, no?
I, bueno, ho hem de pensar, ho hem de pensar també,
com ens garanteixen el tornar.
I l'any que ve més enllà si hi haurà la marató de Tarragona.
Sí, la marató de Tarragona en guany serà el 2013, a principis,
i ens havíem apuntat per, aprofitant què fèiem la marató de Nova York,
doncs, continuàvem una miqueta amb el punt de forma
durant el novembre i el desembre,
i al gener, doncs, fèiem aquí la primera de la ciutat.
I ara mateix, doncs, bueno, ens hem de repensar tot una mica
i veure com ens en sortim.
Com hi anàveu? Vicenç, anàveu en equip?
A tu, al Jordi, a la teva xicota, anàveu tots en equip?
Quina bandera porteu a Nova York?
A quina bandera hauríeu exhibit,
o en quin club hauria corregut a Nova York, a la marató?
Bona pregunta.
Nosaltres estem al club del Renesú al Tarragona,
aquí a la vall de la Rebassada,
i a banda, també, jo estic al Club Atletisme a Tarragona,
on fem els entrets de qualitat, aquí a les pistes de Camp Clar.
I anàvem també, doncs,
hi havia l'Assemblea Nacional Catalana a Nova York,
també havia previst tot el tema de les estelades
i una miqueta el lema de Catalunya,
el nou estat d'Europa,
hi havia una sèrie de trobades que també s'han anul·lat,
perquè al final no ha tingut gaire més de sentit.
Però, bueno, el diumenge
va haver tota una sèrie de trobades
via Twitter, via Facebook,
una mica així com es va organitzar la Marató Pirata,
fins i tot li van haver de dir,
perquè hi va haver gent que va fer el mateix diumenge,
no es va poder córrer la Marató,
però van fer 42 quilòmetres per allà al centre del parc.
Nosaltres vam fer la mitja Marató
i, bueno, realment va ser un moment bonic veure...
No eren els 45.000, evidentment,
però sí que hi havia una gentada allà al centre del parc.
No podies córrer molt sol
perquè te trobaves amb molta gent.
I hi havia moltes estelades,
hi havia moltes banderes catalanes, sí, sí.
O sigui, poc o molt va a córrer, eh?
Poc o molt, no?
I vam córrer, vam córrer,
no teníem el dorsal,
llavors hi havia gent que se'l va posar, fins i tot,
i vam córrer, sí, sí.
Quan acabes una Marató,
els dies següents,
què has de fer?
Descansar.
Bé, descansar.
Clar, per això teníem muntat el viatge d'aquesta manera.
Arribàvem el més tard possible,
que era això, divendres, dissabte,
prendre una miqueta de calma,
sopar bé i anar al llit aviat,
hi havia el canvi horari,
que és fa una setmana després que nosaltres,
vam poder dormir una hora més,
i llavors el diumenge fer la Marató,
i tota la setmana restant,
doncs de vacances allà, relax,
i com a molt estirar les cames dijous, divendres,
una miqueta per centre del parc,
per dir que has pogut rodar,
i que has estat per dir al centre del parc.
Però clar, tot això va canviar,
ens vam posar en contacte amb els entrenadors,
escolta, canviem entrenos,
aquesta setmana no la podem perdre,
i perquè a més a més ja la mitja de Tarragona d'aquí dos,
per tant vam haver de matinar una mica,
anar a entrenar,
va canviar, va canviar la filosofia.
Vau agafar el temporal,
sí que els efectes del temporal,
suposo que no es veien molt desperfectes,
però Déu-n'hi-do,
també a Nova York, a Manhattan.
Hem tingut sort perquè ens ha fet una setmana,
a veure, el clima és dur, fa fred,
però bé, només ens ha plogut un dia
i es va posar a nevar,
i fins i tot va fer una, va a quallar,
i va, almenys Nova York ens va regalar una miqueta,
un parell de mesos abans del moment tradicional de les nevades,
vam poder veure-se entre el parc nevat
i la ciutat una miqueta enfarinada,
però no va fer,
no ha fet una setmana
de clima dur.
El que passa és que vam baixar baix
a les zones més del sud
i allà sí que vam veure edificis
que no tenien,
gratacels que no tenien electra,
algunes parades del metro que estaven tallades
perquè encara no havíem pogut restaurar el sistema.
Home,
alguna cosa d'afectació sí que ha tingut
i fins i tot ens van dir,
allà a l'hotel on estàvem,
que si haguéssim anat a la Estaten Island,
que és l'illa des d'on surt la Marató,
que és encara molt més al sud,
que estava tot bastant devastat
i que no hagués estat agradable
que 40 i escaig mil persones
estessin allà
esperant a sortir a córrer,
que hi havia molts desperfectes
i que ens podíem trobar malament.
Però bé.
Vau virar també les seleccions.
És que va coincidir tot,
l'altra bona setmana
que va coincidir tot allà.
També jo crec que és un dels detonants
que al final les pressions a l'alcalde
li hagin fet agafar,
prendre aquesta decisió
de suspendre la Marató
perquè els organitzadors,
els New York Roadrunners,
ho tenien tot previst per fer-la
perquè fins i tot el divendres al matí,
hora d'allà,
l'alcalde havia sortit dient
que es faria la Marató
i que la dedicava al poble.
És una mica molt americà,
però que deien
que seria la Marató del poble
i per reconstruir Nova York
i li van fer desdir-se d'aquestes paraules
doncs poques hores després.
I clar,
és que la proximitat de les eleccions
no li van permetre
molt de marge de risc.
I bé,
el dimarts sí que van viure
les eleccions allà,
va ser també un moment molt bonic
perquè allà al Centre del Parc,
ai, perdó,
a Times Square,
doncs estava ple,
totes les pantalles
donant en directe
doncs els resultats
i com anaven
fer-se els escrutinis
i va ser un moment
d'estar en el moment adient
i en la ciutat adequada,
sí, sí.
O sigui,
que devia viure, no?
A Times Square
devia estar allò,
això com un bullider,
eh?
Estàvem al rovell de l'ou
i, bueno,
vam viure,
vam sopar per allà a prop
i en cabat vam sortir
i ens vam estar una estona,
doncs hi havia moltes connexions
en directe,
molta tele
i, bueno,
era un moment
que malgrat ser
crec que ja tocaven
les 12,
sí,
les 12 de la nit
i estava tot,
bueno,
que semblava una pel·lícula.
El Vicenç
ens ho explicava
a la nada
quan marxava
doncs cap a Nova York
de fet el vam contactar
a través de Twitter
un amic seu
que ens va explicar
que anàveu a Nova York
a tres tarragonins,
el vam contactar,
el vam trucar,
bé,
i va marxar,
va viatjar
i després,
ens va saber molt de greu
doncs saber que no s'havia fet
la marató
per això,
per les il·lucions
que hi havien posat.
ara, com dèiem,
Vicenç,
l'any que ja veurem
què passarà,
del menys que ens queda
la de Tarragona
i la mitja també de Tarragona
que també ja estàs inscrit,
perquè vosaltres
no pareu,
aneu d'una cursa a l'altra,
éreu a la Port d'Aventura
també no fa gaire,
a la mitja de Port d'Aventura,
no,
eren 10 quilòmetres,
eren 10 quilòmetres,
la Port d'Aventura
no la vam poder fer,
vam fer el 10 de Tarragona
i sí,
sí,
ara,
quan entres en aquest esport
és una miqueta,
és entrenar i competir,
entrenar i competir
i, bueno,
te vas posant reptes
i algunes curses
que les fas més com a objectiu
i tens ganes,
doncs,
d'anar a tope
i intentar,
doncs,
fer una marca
o fer algun registre
més amb cara i ulls,
altres que te les pots prendre,
doncs,
com a enrodatge
i, bueno,
sí,
per encarar de marató
cal una preparació prèvia,
no?,
o sigui,
cal mesos de preparació,
sí,
sí,
i a més a més
jo recomano
nosaltres anem,
doncs,
amb certificats més
i fas una prova d'esforç,
intentes que no hi hagi res
així,
doncs,
improvisat
i després,
al darrere,
doncs,
sí,
a veure,
quatre mesos,
sempre que trobes
que busques alguna preparació,
doncs,
són 16 setmanes
i les has de complir,
has de portar un volum
d'entrenos important
perquè,
bueno,
és una distància,
és una mica mítica,
sempre es diu
que és la distància en ruta
que és l'única
que no competi,
que no entrenes sencera,
mai fas 42 quilòmetres
d'una tirada
per veure com estàs
i, bueno,
s'ha de preparar.
Vicenç,
la Iza Marín,
gràcies per explicar-nos-ho
i que vagi molt bé,
a veure si que en un bon lloc
a la Tarragona.
Un plaer,
gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.