Fins demà!
Bé, bé, perfectament, aquí treballant.
Treballant, molt bé. Robarem una mica de temps, no gaire,
però volíem analitzar des del punt de vista del dret públic
això, la dissolució del Parlament,
aquest matí hem parlat amb Amortència Grau,
l'Incidi de Parcadona Vers,
la dissolució del Parlament,
és a dir, se dissol el Parlament d'aquesta ja novena legislatura,
què vol dir exactament això?
Doncs, de fet, la dissolució del Parlament
el que implica automàticament és la convocatòria d'unes seleccions
per escollir els nous membres del Parlament.
Aquest és l'efecte immediat, no?
Quan es dissolu el Parlament és perquè el govern considera
que és impossible seguir governant,
és impossible seguir aprovant lleis en la composició actual
i és necessari tornar a demanar al poble, a la ciutadania,
doncs el seu parell sobre quina ha de ser la composició del nou Parlament.
Això es farà el proper 25 de novembre.
Aquesta legislatura que ha estat, per cert, la més curta, no?
És el restringiment del Parlament, crec que va ser l'any 80.
Sí, efectivament.
De fet, és la més curta i és sorplenent,
perquè normalment una legislatura,
el que marca l'Estatut d'Autonomia,
és que una legislatura és de quatre anys, no?
I el que fan els polítics és
excebrir les legislatures a partir dels tres anys i mig,
comencen a plantejar-se quin és el millor moment
per convocar unes seleccions.
És a dir, mai, mai s'acaben sempre els quatre anys,
sinó que sempre és entre tres anys i mig,
tres anys i nou mesos,
i només una vegada aquí a Catalunya
s'ha fet una convocatòria abans d'aquest termini,
que va ser en el segon govern del Pasqual Maragall,
que es va decidir avançar a les eleccions
també per una situació d'inestabilitat,
nou Estatut d'Autonomia, etcètera.
El que sorprèn és el que s'ha produït en aquest cas,
perquè fins ara el govern de la Generalitat
havia tingut el recolzament de la majoria parlamentària,
havien sempre articulat majories
o bé amb el PP o bé amb Esquerra Republicana
i fins i tot amb els socialistes,
però el president de la Generalitat
ha considerat que en aquest nou escenari polític
que es va produir a partir de la manifestació
de l'11 de setembre,
doncs era necessari tornar a demanar
el parer de la ciutadania.
Ell, el motiu que adueix en aquests moments
és que el punt clau del seu programa electoral
era l'establiment del pacte fiscal
o del concert econòmic
i que això, després de l'entrevista
amb el president del govern,
era impossible
i com que era impossible,
doncs i veient que no ho podria complir,
era necessari donar un nou pas més
i convocar eleccions.
I per tant, això és el que s'ha produït,
sense que en cap moment fins ara
el govern de la Generalitat
no hagi vist prosperar cap de les seves iniciatives
en el Parlament de Catalunya.
Fins ara, sempre ha tingut el reconeixement.
Afectes pràctics, del fons,
què implica aquesta dissolució?
Com es governa el país?
Ho dic perquè segurament s'ho estan preguntant molts oients.
Com es governa el país en aquest temps transitori
quan crec que l'únic òrgan que no es dissol,
abans ho comentàvem també,
és la Diputació Permanent.
És així?
Sí.
De fet, aquí hi ha també una curiositat.
El que s'ha dit sol és el Parlament,
però el govern segueix exercint les seves funcions
amb total normalitat,
el govern de la Generalitat.
És a dir, el president segueix exercint
les funcions que li estableix el Parlament de Catalunya
i el Consell Executiu segueix exercint
les seves funcions.
El que es produeix és una dissolució del Parlament
i del Parlament només segueix actuant
un òrgan que és la Diputació Permanent.
Això què vol dir?
Doncs que el govern de la Generalitat
pot continuar aprovant les normes
que estableix la llei que pot aprovar
el govern de la Generalitat
sense cap tipus de problema,
pot executar aquestes normes
i, en canvi, el Parlament de Catalunya
ja no pot aprovar cap llei més,
perquè només funciona la Diputació Permanent.
I la Diputació Permanent és un òrgan
que, de fet, es constitueix
a partir del moment en què es constitueix
el propi Parlament.
I la seva funció és garantir
el normal funcionament del Parlament
quan no hi ha sessions parlamentàries,
que també és un altre element curiós, no?
És a dir, hi ha vacances parlamentàries
i, durant aquest període,
aquest òrgan s'encarrega
de garantir el normal funcionament.
És un òrgan format per 23 persones
que representen els diversos grups parlamentaris
i que, un cop, és a dir,
el Parlament segueix treballant
fins que es constitueix el nou Parlament.
Entre les funcions d'aquesta Diputació Permanent
hi ha acordar la compareixença del govern
davant d'un fet d'excepcional importància.
Això és un matí, suposo, que important, no?
Què vol dir, això?
Bé, de fet, això és el que estableix
el reglament inter del Parlament de Catalunya, no?
Que entre les funcions s'està l'ha d'això
de permetre la compareixença del govern
davant de la Diputació Permanent.
La qüestió és, com tu dius,
què vol dir un fet d'infrutar d'importància?
Doncs aquest és un concepte,
com diem els juristes,
que és jurídicament indeterminat.
És la pròpia Diputació Permanent
la que considera si es produeix
un fet d'especial importància, no?
No està regulat, no sabem això.
Els polítics s'ho parlen
i llavors diuen, aquest fet és molt important,
convé que el president compareixi
davant de la Diputació Permanent
i doni explicacions.
Però hi ha una altra de les funcions
de la Diputació Permanent
que en aquest moment actual
també és molt important.
Per exemple,
la Diputació Permanent
és la que autoritza
crèdits extraordinaris
o modificacions de crèdits
del que són els pressupostos
de la Generalitat de Catalunya
en cas de catàstrofe
o de necessitats econòmiques farentòries.
Tenint en compte
quina és la situació actual,
no és descartable
que la Diputació Permanent
hagi d'aprovar
una autorització d'aquest tipus.
En trobem una situació econòmica delicada,
la Generalitat ha demanat diners
dels fons de rescat
de l'Estat
i depenent de quina sigui la resposta,
potser hi ha d'haver
alguna modificació
del que són els pressupostos
de la Generalitat de Catalunya
i aquesta autorització
l'haurà de donar
a la Diputació Permanent.
Abans també parlàvem
de les iniciatives legislatives
que estan en curs,
que estaven de fet en curs
o que s'estaven tramitant.
Què passa amb aquestes iniciatives?
Bé,
com que el Parlament de Catalunya
s'ha dissol
i els seus parlamentaris
deixen de ser parlamentaris,
que aquesta és també una altra cosa
que abans no hem dit
i que també és curiós, no?
És a dir,
aquestes persones
que anem fins ara parlamentaris
tots automàticament
deixen de ser parlamentaris,
deixen de gaudir
dels diversos privilegis
i immunitats que tenien
i només aquestes 23 persones
que formen part
de la Diputació Permanent
segueixen
amb l'Estatut
de Parlamentari.
Doncs,
com que el Parlament
s'ha dissol,
tots els processos
legislatius
que estaven en curs,
no?,
que estaven analitzant,
sabent comissions,
etcètera,
i que estaven pendent
d'aprovació com a llei,
automàticament
decauen.
I decauen vol dir
que es deixen de tramitar,
que si es vol aprovar
aquella llei
s'haurà d'esperar
que es constitueixi
el nou Parlament
i un cop
constituït
aquest nou Parlament,
doncs es podrà
introduir de nou
aquest projecte
de llei
perquè sigui
aprovat
pel nou Parlament
de Catalunya.
I hi ha un altre
efecte
que alguns
han apuntat,
alguns analistes
han apuntat,
que també suposa
la dissolució,
i és que
hi havia en curs
també dues
comissions
d'investigació
parlamentària
que també
automàticament
deixen d'existir
i, per tant,
que si es vol
investigar
aquests fets
que estaven pendents
d'investigació
per part de
Parlament de Catalunya
s'haurà d'esperar
també a la nova
legislatura.
I què eren fets
espinosos o...?
Bé, de fet,
un bastant
conegut
com, per exemple,
presumptes irregularitats
en el sector sanitari
que afectaven,
per exemple,
a l'actuació
del que havia estat
fins ara
president d'Innova,
que era un dels
holdings
que hi havia,
que té l'Ajuntament
de Reus
i en el que es gestionava,
entre altres coses,
per exemple,
l'Hospital de Sant Joan
de Reus.
Queda clar.
El que no canviarà,
al fons,
és que el proper 25 de novembre,
per cert,
diumenge,
això suposo que també és important,
les eleccions seran
per s'ofragi universal,
no?
Lliure,
igual,
directe i secret.
Efectivament.
Aquest és un principi bàsic
establert a la Constitució espanyola
i que, per tant,
ha de regir
en el que són
totes les eleccions
que es produeixin
en el territori espanyol.
El que podria haver canviat
és altres característiques
relacionades
amb les eleccions
que s'han de portar a terme.
Però, de fet,
el que succeeix
és que a Catalunya
encara no hi ha
llei electoral catalana.
Això què vol dir?
Que, com que no hi ha
llei electoral catalana,
s'aplica,
per defecte,
el que és
la llei
orgànica
que regula
les eleccions
a les Corts Generals,
al Congrés dels Diputats
i al Senat.
I allà s'estableix,
doncs,
quines són
les circunscripcions
electorals,
s'estableix també
quin és el sistema
de recompte
de vots
que s'utilitzarà,
etcètera.
I aquest és un fet,
jo he de remarcar,
bastant lamentable.
De fet,
Catalunya és l'única
comunitat autònoma
que,
en els més de 30 anys
d'existència
de les comunitats autònomes,
encara no ha estat capaç
d'aprovar
una llei electoral.
I això,
certament,
és lamentable.
A Catalunya hem estat capaços
fins i tot
d'aprovar un nou
estatut d'autonomia
i els partits polítics
no s'han posat d'acord
per aprovar
una llei
electoral catalana
que reguli
de quina manera
s'han de produir
les eleccions
al Parlament de Catalunya.
I,
moltes vegades,
demanem més autonomia,
demanem
una capacitat
normativa
per regular
fets propis
i quan tenim
l'oportunitat
d'aprovar
una llei
d'aquest tipus,
32 anys després,
encara no tenim
llei electoral.
I funcionem
amb una llei electoral
que és la que regula
les eleccions
a les Corts Generals
Espanyoles,
la qual cosa,
a mi em sembla,
com a mínim,
sorprenent.
S'hauran d'escollir
85 diputats
per Barcelona,
crec 17 per Girona,
15 per Lleida,
18 per Tarragona.
Com es distribueix,
al fons,
aquesta proporció
d'escons?
Bé,
doncs justament
aquesta proporció
d'escons
és fruit
del fet
d'an haver aprovat
una llei electoral.
Aquesta és la distribució
d'escons
que es va preveure
amb una disposició
transitoria
de l'Estatut d'Autonomia
de l'any 79.
Imagina't,
eh?
És a dir,
i per tant
respon
a una composició
de...
ciutadana,
és a dir,
amb una població
determinada
que hi havia
a l'any 79.
el que deia
aquella disposició
transitoria
és que
es repartia
entre les circunscripcions
de Lleida,
Tarragona i Girona
sis diputats
com a mínim
i a partir d'aquí
un diputat
cada 40.000 habitants,
no?
i això donava
aquest repartiment
de 17 per Girona,
15 per Lleida
i 18 per Tarragona.
I en canvi
per Barcelona
també es posava
aquest nombre mínim
de parlamentaris
i es deia
que un diputat
més
per cada 50.000 habitants
fins a arribar
a 85.
El que passava
és que
un anava calculant
i eren molt més
de 85
i quedava
al límit
amb 85.
Aquesta era
una disposició
transitoria,
és a dir,
que havia de regular
només les eleccions
al primer Parlament
de Catalunya.
Hem tingut
unes quantes eleccions més
i hem estat incapaços,
com deia abans,
d'aprovar una llei electoral
i encara funcionem
amb un repartiment
provisional
que no ha estat
modificat
i des de l'any 79
fins ara.
I això
és d'aquests
efectes negatius
d'aquesta manca
de capacitat
que han tingut
els partits polítics
per posar-se d'acord.
Quin motiu
hi ha darrere
d'aquesta manca
de capacitat?
Bé,
un motiu
és que per aprovar
una llei electoral
cal una majoria
de dos terços
del Parlament
de Catalunya.
I això
vol dir
que s'han de posar
d'acord
molts partits polítics.
Han estat incapaços.
Per què han estat incapaços?
Perquè aquí cadascú
té una visió diferent
de com hauria d'anar
la cosa.
I desenganyem-nos.
Els socialistes,
per exemple,
volen potenciar més
el vot
del que seria
Barcelona,
perquè allà
tenen un nínxol
de vots més grans.
En canvi,
Convergència i Unió
voldria potenciar més
el vot territorial,
el de la resta
de circunscripcions,
perquè és allà
on tenen més recolzament.
Com que no s'acaben
de posar d'acord,
doncs la cosa
està parada.
Hem de pensar també
que l'any 2007
es va crear
una comissió
d'experts
per analitzar
com hauria de ser
aquesta llei electoral.
I van donar propostes,
propostes molt interessants
i molt avançades
per intentar
apropar més
la política
als ciutadans.
Malgrat que allà
hi havia propostes clares
i que s'havia fet
un treball tècnic
molt interessant,
no hi ha llei electoral
i, per tant,
encara anem
amb aquest repartiment
de l'any de la Picó,
la qual cosa
és bastant lamentable.
Hi ha algun territori
al fons
de Catalunya,
de Tarragona,
de Lleida,
que surti més damnificat
d'aquest repartiment?
Que perdi més?
A veure,
el territori
que surt més damnificat
és Barcelona,
no?
Perquè
el nombre d'habitants
no correspon
al nombre de diputats
que tenen.
Però,
també,
jo crec que és normal,
perquè això funciona
a totes les democràcies,
que
s'ha de també variar
o corregir
el tema demogràfic
amb el tema territorial,
no?
Perquè el fet
que hi hagi
poc habitants
en un territori
no se'ls ha de
representar.
I des d'aquesta perspectiva
el que surt
pitjor parat
és Barcelona
i en canvi
Tarragona,
Lleida i Girona
doncs sortien
bastant
beneficiats.
Bé,
són aquelles coses
que és l'eterna discussió
i que
els dos grans partits
no s'hi posen d'acord
però que haurien de fer
alguna cosa
per solucionar-ho.
Quan i com
es constituirà
el nou Parlament
a la sorgida
de les eleccions?
S'ha dit,
quins són
a partir d'ara
els següents passos?
Bé,
de fet,
ara,
en aquests moments,
el que succeeix
hi haurà
hi haurà eleccions
i un cop
s'hagin produït
les eleccions
i els resultats
electorals
ja siguin
fixes,
ja siguin
definitius,
ja no hi hagi
possibilitat
que ningú
impugni
les eleccions,
doncs el que es farà
és
convocar
el nou Parlament.
En aquest cas,
el president
de la Generalitat
en funcions
convocarà
els 135
diputats electes
i aquests diputats
hauran d'elegir
el nou president
del Parlament
de Catalunya
i la resta
de membres
de la Mesa
del Parlament,
vicepresidents
del Parlament
de Catalunya
i secretaris
de la Mesa.
Un cop
tinguem
ja constituïda
la Mesa,
els diputats electes
prendran possessió
formal del seu càrrec,
ja seran diputats
de totes
totes
i s'iniciarà
el procés
d'investidura
del nou president
de la Generalitat.
Com funciona
aquest procés
d'investidura?
Doncs el que fa
el president
del Parlament
de Catalunya
és parlar
amb els diversos
grups parlamentaris,
amb els diversos
grups polítics
amb representació
parlamentària
per veure
a qui
podrien
recolzar.
I després
de parlar amb tots,
ell fa els seus càlculs
i diuen,
jo crec que aquesta persona
podria tenir
prou recolzament.
I el que fa
és proposar
al Parlament
el nom d'una persona
i que el nom
d'aquesta persona
es sotmetrà
a votació
en el ple del Parlament.
Després
que aquesta persona
hagi explicat
el seu programa
de govern,
el seu pla de govern.
Si aquesta persona
aconsegueix
com a mínim
68 vots
favorables,
serà anomenat
president de la Generalitat.
si no aconsegueix
68 vots
es podrà
una altra vegada
sotmetre a votació
després d'un nou debat
i si aconsegueix
més vots
favorables
que en contra
també serà investit
president de la Generalitat.
Què succeiria
si no aconseguís
aquests vots
favorables
que en aquest cas
serien més vots
en contra,
ai perdó,
a favor que en contra?
Doncs que
si passat dos mesos
no hi ha forma humana
d'elegir
a cap candidat
per part del Parlament
de Catalunya
automàticament
es dissoldria
una altra vegada
al Parlament
i es convocarien
noves eleccions.
Esperem que això no passi.
Esperem que no passi.
Estem parlant de 2013, no?
Sí.
Sí, sí.
Estem parlant
de si ha passat reis, no?
Sí, això va
bastant ràpid,
vull dir,
de fet,
el ple d'investidura
s'ha de fer
dins dels 10 dies
després
de la Constitució
del Parlament
i després
tot va molt ràpid.
Molt bé.
Una última qüestió,
Alfonso,
quan s'obri
la campanya electoral
hi ha conceptes
com ara
l'autodeterminació,
la consulta,
el subliminista,
la independència,
que imaginen
que estarà molt
a l'ordre dels dies,
naturalment més en boca
d'uns que d'altres, no?
Sí.
Jo crec que estarà
en boca de tothom.
Efectivament, sí, sí.
Tot i que, no,
però a veure,
aquí li costa, no?,
per pronunciar
la parla d'independència,
per exemple.
Però quins precedents
creus?
quins precedents hi ha a nivell europeu
d'algun procés similar?
Clar,
de fet,
el que jo crec que s'amaga,
bueno,
i no crec que s'amaga
de manera molt evident,
però,
que el que hi ha darrere
d'aquesta convocatòria
d'eleccions
és donar un pas endavant
en un procés,
diguem-ne,
de transformació
del que és Catalunya,
no?,
i del seu encaix a Espanya,
si és que és possible
el seu encaix a Espanya.
I, per tant,
en aquestes eleccions
el que sentirem a parlar
per part dels partits polítics
és de quin paper
ha de jugar Catalunya
a Espanya.
Hi haurà partits
que diran
que hem de continuar
dins de l'estat d'autonomia,
així que potser
s'ha de modificar alguna cosa,
sembla que els socialistes
abogaran
per una reforma
de la Constitució
defensant
un model federal,
i després,
doncs,
tindrem una sèrie
d'altres partits
que demanaran
o bé la independència
automàtica
amb una declaració
unilateral
o bé una negociació
per independitzar-se.
Això ara ho anirem
veient els propers dies
quan els partits polítics
vagin anunciant
quina serà
la seva posició
al respecte.
Jo crec que tampoc
no hauríem d'oblidar
altres qüestions
que són socials,
és a dir,
Catalunya es troba
amb una crisi
econòmica molt gran,
com està també Espanya,
i aquí hem d'incloure
altres qüestions
de formes electorals
que té a veure
amb com es gestiona
aquesta crisi,
on aniran,
què es retallarà,
què es fomentarà,
on s'invertirà,
etcètera.
I em faria, sincerament,
una mica de pena
que no es parlés
d'aquestes qüestions,
perquè després
s'ha de governar Catalunya
amb independència
de quin sigui
el següent caix a Espanya
o amb independència
que sigui independent.
El tema de la independència
dins de la Unió Europea
només s'ha plantejat
de manera, diguem-ne,
una mica seriosa
en el cas d'Escòcia.
A Escòcia hi va haver un partit,
que és l'Escotis Nacional Parri,
que és el partit nacionalista escocès,
que dins del seu programa electoral
sí que van dir
que ells eren independentistes
i que, en el cas de guanyar,
convocarien una consulta
per veure si era efectible
la independència de l'Escòcia.
Van guanyar les eleccions
i ja van plantejar
aquesta consulta.
Ho han negociat
amb el govern britànic
i han decidit
que el 2014
es farà aquesta consulta.
És l'únic precedent
que tenim d'una cosa
semblant
al que ara es planteja
aquí a Catalunya,
però no sabem
com acabarà
al Regne Unit.
El que sí que és evident,
i jo veig una diferència notable
en el cas d'Espanya,
és que el govern britànic
ha acceptat
la possibilitat de consulta
i un cop es produeix
aquesta consulta,
si el resultat
és favorable
a la independència,
doncs el govern britànic
està disposat
a negociar
totes les modificacions
que s'hagin de fer
en la legislació britànica
per fer factible
aquesta independència.
I en canvi
el govern espanyol
està en cap manda
dient que la Constitució
això no ho permet
i que de cap de les maneres
i de moment
aquí el que podem tenir
és una majoria parlamentària
que recolza la independència
i un govern
que no vol negociar això.
Ja veurem què passa.
Molt bé, Alfonso.
Ara hi veig més clar,
ja veig...
Ja visòlit,
diguéssim,
el futur proper.
Una qüestió
de forma,
d'aquí de pocs minuts
estarà aquí nosaltres,
de fet ja està aquí els estudis,
el Sergi Llorriós.
El presento com a diputat
en funcions,
com a exdiputat?
És una qüestió de forma, eh?
Ara ja és exdiputat.
Exdiputat, eh?
No és més...
Efectivament.
Els únics
que segueixen com a diputats
són els que són membres
de la Diputació Permanent.
No sé si ell està
entre els membres
de la Diputació Permanent
però em sona que no.
Li preguntarem.
Alfonso González,
el professor de dreta públic
de la URB,
de la Rovira i Virgili,
gràcies per donar-nos claretat
a valorar el blanc sobre negre
i ja anirem parlant
en aquests propers dies.
Perfecte,
a la vostra disposició.
Gràcies.
Adéu.