El Centre d'Art de Tarragona ha inaugurat recentment,
aquest ha passat cap de setmana, la seva segona exposició.
Es diu Aves Corpus.
És una mostra col·lectiva molt interessant.
De fet, nosaltres estàvem mirant ara una mica la sinòpsi del que s'hi pot veure.
No l'hem vist encara, hem de reconèixer,
però ens han vingut moltes ganes de poder anar a visitar-la.
El Tinc laudors d'en Molla Costa.
És una exposició que arriba en el marc del Festival Escan.
Com dèiem, Aves Corpus, una mostra col·lectiva
amb diferents artistes que en convoca,
podríem dir de forma metafòrica, la figura del testimoni.
Això per portar-lo, per sormetre-la a judici.
Aquest és el punt de partida, però a partir d'aquí hi ha molts conceptes
que ara descendrem, que ens explicaran.
D'una banda, la directora del Centre d'Art de Tarragona,
que és l'Estèria Adel Diego.
Estèria, què tal? Bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Avui, bon dia, també metafòricament, eh?
Bon dia, perquè ara ha parat, eh?
Però no n'hi do, que arriba de caure.
I Jordi Ribas, responsable de comunicació.
Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Jo l'ho deia, Bias Corpus,
només mirant les diferents històries que s'expliquen de forma audiovisual,
m'han vingut moltes ganes d'anar a visitar-la,
perquè són històries molt interessants,
que ens situen a més a més en una vincellada a nivell mundial,
a diferents zones del món,
són artistes de fet internacionals, no tots ells,
alguns són d'aquí,
però que expliquen històries molt vives i molt candents, no?
Sèlvia?
Sí, sí, sí.
L'exposició és una exposició col·lectiva,
té set artistes.
Com deies tu, hi ha artistes d'arreu.
Hi ha, per exemple, la Maja Bàgia Vic, que és de Bòsnia,
Blader i Rosa, que són d'aquí,
Caixa d'Alberg, sueca,
la Raquel Friera, que és tarragonina,
Teresa Margoi és mexicana,
el Rabin Rue libanès
i l'Oriel Orlou.
Suís.
Suís.
Ara no recordava.
Gràcies, Jordi.
Bé, l'exposició,
totes les peces de l'exposició
estan, com deies tu,
invocant la figura del testimoni.
Ens interessava molt treballar aquesta figura,
com deies també, per posar-la a judici,
no tant perquè em sembli que s'ha de posar a judici,
és una figura que segurament té moltes coses a aportar encara,
però sí que em sembla que hi ha hagut un canvi,
un canvi de paradigma, sobretot amb el fet
que s'ha democratitzat aquesta figura,
que tots podem accedir ja a ser testimonis
de primera mà molt ràpidament,
ja no només amb els mitjans de comunicació,
sinó amb les xarxes socials,
amb el fet de portar telèfons mòbils
que permeten enregistrar,
que permeten pujar a les xarxes socials
tota la informació d'una manera molt ràpida
i que ens permeten accedir,
quan estem interessats en un tema més o menys proper,
accedir a moltes versions de cop i volta
sobre què està passant en aquell lloc
i cap de les versions està cotejada de cap manera,
no està demostrat de cap manera,
sinó que senzillament és gent
que va pujant indiscriminadament
tota la informació que els sembla estar rebent en aquell moment
i que pot ser del tot subjectiva.
Llavors em semblava que era un bon moment
per posar una mica en qüestió aquesta figura
per al fet que evidentment la figura del testimoni
ha tingut una significació política molt important,
sobretot des dels judicis del genocidi jueu,
que és el moment en què va començar a agafar força,
pel fet que s'havien volgut eliminar totes les proves físiques
i per tant només quedaven els testimonis
d'aquells supervivents que havien viscut al moment.
Però tot això ha anat evolucionant, com deia,
fins al punt en què ja no està gens demostrat,
ja no entra només en judici,
només en un terreny periodístic,
sinó que ja tots podem fer de testimonis
i ja és una cosa que està completament democratitzada
i per tant creiem que és un bon moment per fer això.
Ens estan arribant, per exemple, ara mateix imatges de Nova York
i testimonis també des d'allà, des de Nova York.
No, és el que dius, és que això ha fet un tomb radical,
a nivell també, Jordi, de xarxes socials,
que qualsevol, com deia la Cèlia,
pot ser en un moment determinat testimoni d'una realitat.
L'altra cosa és que aquella realitat que reflectés
sigui ben bé la realitat que tots veuríem allà,
això també juga una mica amb aquest concepte,
a nivell d'exposició.
Sí, l'intenció era veure com aquests set artistes
ens explicaven set històries o set presents
vinculats a la seva obra i al seu món
i des d'aquí provocar una reflexió des de l'art contemporani
i convidar el públic a veure
quin és el paper del testimoni
o quin paper té ell també
quan es posa davant de segons quina peça
i amb segons quina eina a la mà,
tipus el mòbil.
Hi ha, per exemple, una història,
la de la Maja Màjevica, de Sara Gebo,
ella parla una mica també de la doble moral,
del fonamentalisme religiós.
És a dir, que també hi ha aquest rerefons.
És d'una banda la reflexió a través de la mostra,
però també va una mica més enllà,
fa un pas més enllà i exposa algunes realitats
que es viuen en diferents zones del món, com ara aquesta,
de Sara Gebo.
Bé, sí, és que en tota la mostra
tots els artistes estan treballant
per explicar-nos una història,
com ho comentava el Jordi,
cadascú una història determinada,
però de fet el que posa en relació
tots els artistes és el fet
que el testimoni,
que no només testimonien una història,
sinó que a més a més es qüestionen
en la manera com ho fan,
si aquest figura del testimoni funciona.
En el cas de la Maja, per exemple,
com deies,
el que està fent és que està repetint
frases que no són frases
que ben bé hagi escoltat,
que estiguin elaborades per ningú,
però són frases que podria perfectament dir
qualsevol de les persones
que està immersa en el fonamentalisme religiós.
I a més a més és molt interessant
pel fet que ella és dona
i ella diu les frases en primera persona
com si fos ella que les està transmetent,
però moltes d'aquestes frases
precisament són molt sexistes
i discriminen molt a la dona
i en canvi ella les diu frases del tipus
la meva dona porta xador,
jo l'obligo a portar-lo,
després me'n vaig amb prostitutes.
Llavors, ella va com dient frases d'aquest tipus
com entenent que la dona
que està sotmesa en aquest entorn
el que fa és que ja les admet,
ja no les contradiu,
sinó que ja les admet
i és en aquest fet de veure com una dona
és capaç de dir aquesta frase
i no immutar-se,
sinó que la té interioritzada,
és el que ens està com una mica despertant.
Què està passant aquí?
Quina és aquesta contradicció que s'està vivint?
Això s'exposa a nivell audiovisual,
són de fet vídeos,
de diferents artístics,
tots són vídeos o no?
No, no, no, no, no.
De fet hi ha
tres vídeos,
quatre, quatre vídeos,
dues peces que són fotogràfiques,
sèries fotogràfiques
i una altra que és una col·lecció de postals,
d'entre 600 i 700 postals,
que és aquesta de la sueca,
la caixa d'Albert.
Com ha anat el procés de producció d'aquesta mostra?
M'interessa saber-ho,
perquè suposo que està complicat o no,
ja us coneixeu d'abans,
però localitzat a aquests diferents artistes,
a diferents parts del món,
com es fa això?
Bé, això és una feina.
Això és la feina de la sèrie,
localitzar-la i fer la mostra, però clar.
Bé, en aquest cas,
no sé si sempre es passa de la mateixa manera,
però en aquest cas va passar que vam començar
a fer tot un treball d'investigació.
De fet, la investigació primer anava per un altre camí,
anava més pel camí entre la diferenciació
entre realitat i ficció,
i al anar descobrint que molts dels artistes
estaven treballant en aquests processos
més testimonials,
més de fer-nos arribar informació
sobre coses que estan passant en el dia a dia,
però que a més tenien com aquest interès
de treballar sobre el testimoni
i vam començar com a buscar
què estava passant amb el testimoni,
com és que hi havia tant d'interès darrere d'això,
i a partir d'aquí,
un cop saps molt bé què estàs buscant,
es tracta de tombar amunt,
de veure moltes mostres
i d'anar detectant quines són aquelles peces
que t'interessen en el fet.
Per exemple...
Vas anar a Síria?
Vas anar a Síria?
Perquè n'hi ha una que...
Ara l'estava vient del Rabin...
No sé si diu...
Roer.
Roer.
El títol ja és molt significatiu.
Els sirians estan filmant la seva pròpia mort.
Com va anar aquest?
Mira, el Rabin Roer precisament és un artista
que vam extraure de la documenta.
Vam anar a documenta aquest estiu,
precisament hi vam anar amb tot un grup
de gent del centre d'art.
La mostra en aquell moment ja estava tancada,
ja teníem molt clar quins artistes hi havia
i ell no hi era.
Però va ser saber...
Treballant una mica sobre documenta abans d'anar
i vam descobrir que ell estava aquí,
que el seu últim treball treballava sobre això,
ens va semblar molt interessant
i de fet un dels objectius de documenta
era anar a visitar aquesta peça,
veure si realment ens aportava alguna cosa a l'exposició
i intentar incorporar-la tan ràpid com poguéssim
perquè pensàvem que era precisament una peça molt interessant.
El que fa el Rabin és que...
De fet, és el que cobra la mostra
i és el que ens situa molt clarament
en això que et comentava de les xarxes socials.
Ell el que fa és extreure vídeos de YouTube
de sirians que en el moment en què veuen
que els van a matar enregistren l'assassí.
Llavors, després té un vídeo
que també m'agradaria convidar-vos a veure,
que és un vídeo que nosaltres projectarem
el dia 11 de desembre a la Universitat Rovira i Virgili
a les 7 de la tarda
i es diu The Pixelated Revolution.
És un vídeo en què és una conferència d'ell mateix
en què explica aquest treball
i en què posa en joc tota la reflexió
que ell fa sobre aquests vídeos
i per què n'extreu aquests frames
que es formen part de l'exposició.
Ell, en el moment en què està veient
tot aquest interès en filmar les morts,
en què un sirià veu que l'estan matant
i estan registrant aquesta morts,
es qüestiona per què és tan important,
quina és aquesta arma tan important
d'enregistrar i penjar a les xarxes socials,
per què un sirià troba tan important fer això
i per què qui està disparant
es sent tan amenaçat per aquell mòbil,
que només és un mòbil,
que té la necessitat de disparar-lo.
Llavors ell fa tota una reflexió sobre això,
a l'hora que també fa una reflexió
sobre per què el sirià que es sent apuntat
no fuig corrent,
perquè l'estan a punt de matar.
I ell parla també que pel fet de mirar
a través d'una pantalla
com algú l'està disparant,
el que està fent és d'espectador
de la seva pròpia mort
perquè ho està veient
i no se sent del tot amenaçat.
Això és tota la reflexió que fa el rabí.
No sabem si és així exactament o no,
però ell una mica...
És que vaig veient les cares que faig.
Ell vindrà, recorda'm quin dia vindrà,
perquè anirem a veure.
Ell no vindrà,
és una conferència enregistrada.
Ell està a Beirut, no?
Sí, ell viatja per tot,
perquè és un artista molt consolidat
i que està...
De fet, és molt difícil contactar amb ell,
tot el treball l'hem fet
a través de la seva galeria,
perquè és molt difícil contactar
amb el Raïm directament.
La conferència enregistrada
que passarem d'ell
la passarem el dia 11 de desembre
a les 7 de la tarda
a la Universitat Rovira i Virgili.
En farem difusió també d'això
i si ho voleu,
ho podeu veure a través
de la nostra pàgina web.
és una conferència,
a més a més,
que ens introduiran
en Gaspar Massa
i en José Chocerdán,
que són dos professors
de la universitat.
Parlem més,
més de...
És que són, a veure,
és que hi ha moltes perles,
jo m'hauria d'explicar-les totes.
Són unes quantes.
L'artista tarragonina,
per exemple,
el seu treball,
en què consisteix?
El que podrem veure,
el que veiem en aquest Avias Corbus.
Sí, doncs mira,
l'artista tarragonina
el que ha fet és...
és la Raquel Friera
i el que ha fet ella
és detectar
tots aquests espais
de buit legal
que hi ha en Espanya,
que són els TIEs,
aquests espais
en els que la llei
del país
no té res a dir,
sinó que tenen
un funcionament diferent
i són aquests espais
que acullen els immigrants,
en els que retenen
els immigrants
abans de ser deportats.
I llavors ella
el que ha fet
és escoltar
els testimonis
d'alguns d'aquests immigrants
que han estat retinguts
en CIEs,
ha memoritzat
els seus testimonis
i llavors es posa
davant de la càmera
i els diu
exactament igual,
com si fos ella
el testimoni.
Llavors en aquest cas
ella ens està fent
de testimoni
del testimoni
perquè ella
com a ciutadana espanyola
no li és permès
entrar
en aquesta zona.
llavors
l'única manera
que té d'entrar-hi
és a través
dels immigrants
i llavors el que fa
és encarnar
aquest moment
del testimoni
i ens ho explica
ella
com si fos
el propi immigrant.
Això és el que
es posa
la Raquel Friera
tot aquí
va néixer a Barcelona
però està aquí
fincada aquí,
no?
Tarragona?
Està entre Tarragona
i Barcelona.
Va a cavall.
De fet,
el treball aquest de la Raquel
acaba de ser premiat
a l'AVIAM,
a la Bienal
d'Art d'Emposta
al Centre Arlopati.
Parles també
de l'Uriel
l'Uriel Orlou
de Suri
que ell
perquè aquí també
entra el conflicte
un conflicte
ja doncs molt conegut
però que també
silenciat
amb el pas del temps
el conflicte
del poble curt.
La peça de l'Uriel
és la més complexa
de tota l'exposició.
De fet,
jo sempre dic
que és una exposició
que no és de fàcil consum,
no és de fàcil consum
en general
perquè precisament
perquè ens explica
molt realitats
actuals polítiques
és bastant dura,
no pas perquè les peces
siguin difícils
però en el cas de l'Uriel
jo crec que sí
que és una peça
que mereix
estar-se una estona
i reflexionar
sobre què ens està
proposant l'artista.
En el seu cas
ell està parlant
d'un poble
que és el poble
de Bingol
i és un poble
que va ser
que està construït
sobre un antic monestir
que va ser
volgudament eliminat
en el moment
del genocidi
Massacrat, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, va ser
massacrat el poble
però després
es va retornar
sobre el monestir
i es va voler
destrossar el monestir
per eliminar
totes les restes.
Com a símbol.
I quan es va tornar
a construir aquest poble
es van utilitzar
les pedres.
De manera que allà
el que fa
és una peça molt poètica
que el que fa
és anar-nos
fent com uns plans
en els que anem veient
anem descobrint
de quina manera
però clar, no t'ho explica exactament
tu has d'anar-ho descobrint
veient-ho
de quina manera
les pedres aquestes
vas veient pedres
reutilitzades
del monestir
en les cases
del poble
i això
ell ho
ho posa en paral·lel
amb la teoria dels àtoms
que llavors va sortir
tota explicada
la teoria
per això deia
que és una peça
una mica complexa
va explicant
la teoria dels àtoms
veient de quina manera
els àtoms
no es creen
ni es destrueixen
sinó que van com
modificant la seva forma
llavors va posant en relació
com els àtoms
es mouen
i com aquest poble
ha anat canviant
i ha anat introduint
les restes
de l'antic monestir
jo crec que els oients
ja comencen a tenir ganes
d'anar a veure
a veure els corpus
el tinc la autos
no molt de costat
però no s'acaba aquí
no els penseu que s'acaba
n'hi ha més encara
perquè també hi ha altres artistes
com ara Blader i Rosa
que presenten
una cartografia visual
de Jerusalem
de la ciutat de Jerusalem
Blader i Rosa presenta
una sèrie de fotografies
que es diu
memoriales
de fet
aquestes fotografies
no només són de Jerusalem
però nosaltres n'hem fet
una selecció
i hem seleccionat les de Jerusalem
perquè em semblava que
lligaven molt bé
amb tot el contingut
de la mostra
i en aquest cas
ells el que estan fent
és que estan fent
uns enquadraments
ben particulars
d'espais de la memòria
de Jerusalem
d'espais memorials
on s'ajunten
les tres religions
que han estat
monumentalitzats
per les tres religions
però a ells
els interessa molt
veure de quina manera
en aquesta voluntat
de monumentalitzar
potser és el monument
el que està tapant
allò que vol explicar
i veure de quina manera
en el moment
en què es vol
recordar alguna cosa
potser el que s'està fent
és construir una cosa nova
que tapa
el que realment
està volent explicar
també són
és una peça
que potser no és tan complex
com la de l'Oriol Orlou
però sí que és cert
que potser és una
de les més críptiques
també
perquè el que veiem
són imatges
dels baixos
de la part baixa
d'un monument
com traient-li també
el seu vessament
com traient-li el pedestal
i de la part baixa
d'aquest monument
com
volent-nos fer veure
què ens està dient
aquest monument
potser realment
no ens està dient res
del que ens volia dir
sinó només és una altra
construcció
que s'ha fet a sobre
de la ciutat
em venen molts monuments
a la memòria
que
de doctores
en fi
deixem-ho aquí
Valna a Mèxic
on vau fitxar
la Teresa Margolles
perquè ella parla
de Ciudad Juárez
malauradament conegut
per tots
per les matances
indiscriminades
de dones especialment
però
com la vau captar
amb ella?
de fet
tots els artistes
són artistes
que més o menys
anem conèixent
el seu treball
i la seva trajectòria
el que passa és que sí que
com són treballs
que estan
la majoria d'ells
entre el 2010
i el 2012
sí que s'han hagut
d'anar detectant
fa poquet
de fet la Teresa Margolles
ens la van portar ben a prop
ens la va portar a la seva galeria de París
al LUP
al Festival LUP
de Barcelona
i quan vam descobrir
el seu últim treball
vam veure que realment
funcionava molt bé
per concloure la mostra
precisament
és un vídeo
que
ella va enregistrar
l'any 2010
tot i que la peça és del 2012
el van enregistrar l'any 2010
va sortir al carrer
va posar la càmera
i va enregistrar
un dels barris
més conflictius
de Ciudad Juárez
i en aquell moment
ella estava buscant
ella em va
parlava
que estava jugant
enregistrant
com jugaven uns nens
tot i que això
en el vídeo no es veu
perquè de cop i volta
mentre estava fent
aquest enregistrament
se'm va adonar
que en aquella cruïlla
en la que ella estava
estava passant alguna cosa
tot i que ella no sabia el què
llavors va posar la càmera
va deixar pla fix
i va estar enregistrant
què passava
aquella nit allà
tot i que
tu veus el vídeo
i aneu
i ho descobrireu
però ben poca cosa
ben poca informació
et dona
ella va fer aquest vídeo
el va
desar
en el seu arxiu
i no va treballar
amb ell més
llavors al cap d'un parell d'anys
va estar investigant
una mica en arxius
què podia haver passat
aquella nit allí
i va descobrir
la crònica de la notícia
llavors la peça
exposada
ara no voldria fer
espòilers
però
però una mica
sí que
crec que per concloure
l'exposició
està bé també
que és la
es veu
el vídeo
en el que
no passa
aparentment res
aparentment res
i un text
de la crònica de la notícia
en el que s'explica
que aquella nit
en aquell lloc
es van disparar
13 persones
i 3 van resultar mortes
i llavors
tot el que tu vas veient
vas fent
vas poder fer lligams
s'explica
que els van treure
les víctimes
o van treure els ferits
en cotxes particulars
perquè no arribaven
les ambulàncies
i tu vas veient
cotxes com passen molt ràpid
gent nerviosa
llavors vas fent
molts lligams
de què has vist
però crec que
precisament que deia
que funciona molt bé
per acabar la mostra
perquè és una peça
que ens explica clarament
que estan en el lloc
dels fets
i testimoniant
presencialment
el que està passant
no reps tanta informació
com quan algú
t'ho explica
dos anys més tard
en una crònica periodística
Jordi
que ens deixem algú
tu acabes prenent nota
que vas
mentre parlen la sèrie
que ens deixem algú
jo diré que sí
hi ha un artista
que és la Caixa
però
quasi no l'explicaria
crec que
és una peça
molt potent física
que està en el lloc
la de les 700 postals
però veig que estem fent
una descripció
quasi minuciosa
que el que ha de fer
és convidar
venir a l'exposició
el tinc al dos
al Mollacosta
a més a més
jo crec que passis
per anar-hi seria el millor
poder veure
ampliar
tindran pistes ara
per anar-hi
potser tindran una mica
d'avantatge
i podran entendre millor
el conjunt
de la mostra
de Bias Corpus
però a més a més
perquè ells que vulguin
aprofundir una mica més
fareu Jordi aproximacions
a la mostra
quan es fan
i com aniran
clar
com explicava la Cèlia
aquesta exposició
sobre el testimoni
té molts punts
de contacte
amb el món del periodisme
tu ja ho saps ben bé
quin paper ets el testimoni
dintre el món
de la comunicació
ara mateix
i ens va semblar
que una bona manera
d'aproximar l'exposició
era convidar
a quatre comunicadors
a quatre periodistes
o gent vinculada
del Camp de Tarragona
que ens fes una lectura personal
del que veia l'exposició
del que trobàvem
a l'exposició
i per tant
durant quatre dissabtes
a partir del dia
10 de novembre
cada dissabte
a les 12
hi haurà
quatre
periodistes
que ens explicaran
des del seu
lloc
des del seu punt de vista
què hi trobem
i com entenen
també el testimoni
i d'alguna manera
com interpreten
aquestes set peces
que tenim allà
ens semblava
que també era una manera
de donar una altra lectura
sense el codi artístic
potser
o sense la informació
que es referència
a l'artista
i per tant
que el públic
també s'hi pugui acostar
d'una manera
molt més lliure
i això ens semblava
que era molt bo
de sobrar allà
i és cert
que el centre
té moltes ganes
que el que fem
es pugui compartir
de moltes maneres
no només
des de la nostra
pacificitat artística
sinó de trobar
altres maneres
de compartir
el que fem
i aquesta era
una bona acció
pública
per tant
us convidem a venir
el dia 10
hi ha el Xavier Balló
director de TAC12
el dia 17
hi ha el Toni Brinsans
periodista
freelance
i col·laborador
de La Vanguardia
el dia 24
hi ha el Xavier Racet
director de l'Oracle
de Catalunya Ràdio
i el dia 1
hi ha el Carles Marquès
que és el director
de Caixa Fòrum
però d'alguna manera
és un periodista
de llarga carrera
per tant
eren quatre maneres
d'entrar també
a l'exposició
per tots els públics
serà presencial allà
el Tenglado
és el Molla Costa
no cal concertar
visit
esteu bé
allà el Tenglado
esteu bé
ja sabeu per on vaig
us ho dic molt altra
teniu ganes d'anar allà
a la Tava Caldera
jo començo
a contestar
la primera pregunta
és que al Tenglado
ja estem molt bé
perquè
treballant amb el port
també
és fàcil
i
estem molt contents
de tenir un espai
que té una trajectòria
tan llarga
d'exposicions d'art contemporani
en la ciutat
i que a més és un espai
que si té la trajectòria tan llarga
crec també
que és un espai
idoni
per fer exposicions d'art contemporani
perdó
de fet
crec que és un espai
que funciona molt bé
l'únic problema que tenim
llavors
ja anem una mica
cap a la segona pregunta
és que
en el Tenglado
no hi som sempre
sinó que
hi podem ser
tenim moments de visibilitat
dos cops a l'any
coincidint amb les dues
grans exposicions
del centre
i és per aquest motiu
que també
en el moment
en què fem l'exposició
volem visibilitzar
tota la feina
que fem
durant l'any
mentre estem oberts
mentre estem
oberts
i estem sempre
mentre estem oberts
al públic
visibles al públic
i quan no hi som
que nosaltres seguim treballant
i oferint propostes
de formació
de mediació cultural
per exemple
de mediació
i tot de històries
però sí que és cert
que seria molt més fàcil
per nosaltres
poder disposar d'un espai
potser no tan maco
perquè és cert
que el tinc de l'expressió
però encara que no fos tan maco
sí que aniria millor
per nosaltres
tenir un espai
permanent
en què poguéssim
que poguéssim
visibilitzar
que la gent
pogués entendre
més clarament
pogués tenir una lectura
molt més clara
que el centre d'art
està obert sempre
i s'hi poden acostar
sempre
i sempre està treballant
tenim més temps
aquest espai
aquest espai es diu
tabacalera
aquest espai
podria dir
ser tabacalera
de fet és el que sempre
se'ns ha dit
el maguetem número 6
en un ideal
estava destinat
al centre d'art
segurament
si
ens podem
somiar
amb veu alta
només tenir
la planta baixa
del maguetem número 6
amb una mica
de neteja
i una mica
d'ordre
segurament
ens aniria molt bé
per poder començar
és iran
tot un maguetem
és molt gran
i una planta
també és molt gran
però una planta
és com ara
el tinglado
aproximadament
i de fet
sí que és un somni
en veu alta
però no ve a ser
un disbarat
perquè el nou
centre d'art
de Barcelona
Fabra i Coats
ha inaugurat
ben bé així
tenen tota una
torna de la Fabra i Coats
per al centre d'art
però només n'ha adequat
la planta baixa
perquè de moment
no hi ha pressupost
per fer-ho tot
sí que
s'han pronunciat
molt clarament
en què
tot l'edifici
serà per al centre
però de moment
les exposicions
estan passant
en la planta baixa
per tant
crec que hi ha
un bon precedent
si creiem
en dir les coses
i que es compleixin
segurament
vol dir la pena
perquè
en aquest gran complex
que pugui ser
de la becalera
cultural
doncs
el centre d'art
té molt de sentit
i és cert
que com deia la Celi
ens convé
una certa
visibilitat constant
perquè el públic
sàpiga que
hi ha un lloc
també
on sempre passen
coses d'art contemporani
de moment aneu a veure
a Beascorpus
el Tinclau 2
al Mollacosta
alguna activitat més
que tingueu en ment
allò properament
Jordi?
en tenim moltes
però jo de l'Abeascorpus
encara voldria dir
dues accions de mediació
perquè em sembla molt important
que no són oberts
a tot el públic
però que és bo
que se sàpiguen
una és una
que en diem
lectures amplificades
estem fent un treball
en paral·lel
amb diferents col·lectius
de la ciutat
o del camp
que d'alguna manera
ens redacten
un text
sobre cada peça
i per tant
la persona
que s'acosti
al Tinclau
anirà trobant
diferents textos
al costat
de cada peça
són lectures
que no tenen
també aquesta
mirada artística
sinó que tenen
una mirada
molt més lliure
i ens semblava que
després d'un exercici
de creació col·lectiva
que lidera
la Patrícia Carles
i el Jordi Martí
sortien
altres
informacions
pel públic
i una altra acció
de caire educatiu
que
dimarts vinent
per exemple
farem una presentació
per a la gent
que es dedica
a l'ensenyament
del camp de Tarragona
juntament amb els serveis territorials
hem convidat
tota la gent
que vulgui venir
a conèixer el centre d'art
que s'acosti al centre
estem generant
un projecte
també en paral·lel
sobre la figura
del testimoni
que voldríem
que fos
de llarg recorregut
hi ha una activitat
molt concreta
per mestres
i alumnes
però també
hi ha una
voluntat de continuïtat
més enllà
de l'exposició
sobre la reflexió
del testimoni
i ens haurà
d'explicar-ho
perquè són
accions de mediació
que fan
o
posen
cara
a aquesta
especificitat nostra
que és la mediació
que la tenim
ja vau fer l'obert
per reflexió
que va ser
un dels primers passos
en aquest sentit
de la mediació
cultural
i a més a més
està fent
aquella mena
d'acriba
d'artistes
del territori
o de recopilació
fins i tot
d'artistes del territori
que està aquí
fent-ho
això està obert
això és una convocatòria
que vam fer
en un moment donat
que era l'Iradiador
l'any passat
i és una convocatòria
que volem seguir fent
el que passa
és que segurament
anirà canviant
el seu format
perquè pensem
que si sempre
mantenim el mateix format
hi haurà artistes
que no hi seran mai
perquè no voldran
adherir-se
a aquest tipus
de format de convocatòria
que sembla més per joves
quan nosaltres pensem
que el que hem de fer
és tenir un arxiu
dels artistes del territori
joves o no joves
amb la qual
hi seguirem treballant
nosaltres seguim treballant
evidentment en aquesta línia
però la convocatòria
encara no ha tornat a sortir
la que sí que tenim ara
és una altra convocatòria
que es diu
el Contextador
oh, perdó
Contextador
Contextador
de Context
que està oberta
a tots els artistes
que vulguin venir
a treballar
durant un període
més o menys llarg
a Catalunya
bueno, en el fons
a Tarragona
al Camp de Tarragona
però sí que pensàvem
nosaltres parlavem molt
que eren artistes
que puguin
tenir residència a Catalunya
no tant perquè siguin catalans
sinó perquè
en la producció
en els diners
que nosaltres posem
per al Contextador
no hi ha prevista
una estada
per tant
l'únic que ho tanca
és això
però en aquest sentit
està completament obert
per tots els artistes
que vulguin treballar
amb projectes artístics
realitzats en context
en el Camp de Tarragona
hi ha les bases
en el nostre web
ara direm també
el web si vols
es tracta d'una
d'una convocatòria
que
de fet el Jordi
després ho tuiteixerà
el Twitter nostre
de Tarragona
i posar-te l'enllaç
perquè tothom que vulgui
pugui trobar tota la informació
ja has fet un tuit abans de vindre
doncs
es tracta d'una convocatòria
de producció
torno a no recordar-me
hi ha uns 3.000 euros
per producció
que facilitarien
que el projecte
es tiri endavant
segurament es valora
que el projecte
tingui altres socis
un projecte de context
és un projecte complex
que demana
molta implicació
de temps
i de relacions
amb el territori
amb la gent
i per tant
buscarem aquell projecte
més oportú
pel territori
serà un projecte
un projecte
perquè no
podríem fer-ne més
però segurament
ens servirà també
per valorar
què té el país
en relació
a l'art
i el context
i què s'està fent
i per tant
poder conèixer
una mica més
quin tipus de...
A Bias Corpus
fins quan el tinc la de dos?
Fins el 6 de gener
Fins al Reis
Fins a Reis
exacte
fins després de les vacances
de Nadal
Célia Del Diego
directora del Centre d'Art
gràcies per acompanyar-nos
Gràcies a vosaltres
I també el Jordi Ribas
el responsable de comunicació
gràcies
i que vagi molt bé
Gràcies