El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí i 11 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per parlar durant els propers minuts
d'una de les companyies emblemàtiques instal·lades a Tarragona,
al polígon petroquímic de la nostra ciutat.
Temps per parlar d'economia, per parlar de xifres,
per fer balanç del 2011 i, en fi,
també per donar una ullada al que pot ser aquest 2012.
Avui ens acompanya el director del centre de producció
de Biassef a Tarragona, el senyor Joan Maria García Girona.
Senyor García, molt bon dia.
Molt bon dia.
La setmana passada conversàvem amb el director
del complex industrial de Rapsoli i li preguntava
com havia anat el 2011.
I aquesta és, d'alguna manera, també la primera pregunta que li faig,
perquè és important saber com una companyia
com la que vostè representa, com li ha anat aquest any
que hem deixat enrere.
Ha anat prou bé?
Ara li responc, ara li responc.
Primer, hem de veure també una mica en quin nivell parlem.
Les nostres empreses, per sort, són multinacionals,
per tant tenim diferents àmbits d'actuació,
no només el local de Tarragona,
si el nacional d'Espanya, l'europeu i el mundial.
Per l'ABSF, a nivell mundial, el 2011 ha sigut un any bo,
molt bo, tinguent en compte, a més, que veníem del 2010
que no havia sigut tan bo.
A nivell europeu també ha sigut molt bo,
bàsicament ja sabem per què,
doncs perquè l'economia europea, diguem,
dels països del centre nord d'Europa ha anat molt bé,
per digmes, és alemània en aquest cas.
A nivell d'Espanya, i si comptem Espanya,
com, diguem, tots els productes que l'ABSF ven al mercat espanyol
ha anat relativament bé,
tinguent en compte tot el problema que tenim a Espanya,
doncs en global ha anat relativament bé,
i a nivell de Tarragona el 2011 ha sigut un any molt bo,
molt bo, hem tingut molt bones inversions,
l'ocupació de les plantes ha sigut molt bo,
per tant, en definitiva, si us he de dir,
he de ser sincer, el 2011 ha sigut un any relativament bo.
Per tant, el 2011 també ha millorat el nivell de producció
respecte al 2010?
Parlen bàsicament de la factoria del centre de producció de Tarragona?
Exacte, i si parlem amb el que nosaltres parlem,
que és l'ocupació de les plantes,
és a dir, quantes tonelades hem produït
respecte a les que podríem produir,
hem augmentat de 4 punts respecte al 2010,
que és una molt bona xifra.
Passat del 82% al 86%,
és a dir, propers al 90%.
Això, pels que es movem en aquest món,
doncs és una ocupació molt, molt, molt bona.
Quins factors, quines causes atribueix vostè
al fet que hi hagi anat tan bé, doncs,
aquest 2011 al centre de Tarragona?
Doncs, bàsicament, és potser la combinació
d'una feina que es va començar a dur a terme
ja fa molts anys.
No cal anar massa enrere,
quan Tarragona, el polígon petroquímic en general,
i la BSEF no podia ser d'una altra manera,
érem una sèrie d'empreses que produïen
bàsicament matèries plàstiques i commodities.
Doncs ja fa molts anys, fa més de 10 anys,
nosaltres vam començar a, d'alguna manera,
intentar canviar aquest paradigma.
Com ho vam fer, això?
Doncs, bé, eliminant produccions de commodities
i substituint-les per altres d'un valor afegit més elevat.
I que no només servien al mercat espanyol,
sinó que també fossin susceptibles de ser enviades fora.
Clar, avui en dia,
més del 60% del que produïm en valor
el destinem a l'exportació.
Bé, però no només d'exportació, viu l'home,
l'altre 40 anys que haig restant l'enviem al mercat espanyol.
Per tant, per què ha anat bé?
Doncs perquè hem sigut capaços de transformar-nos
i passar de produir commodities només pel mercat espanyol
a ser un centre que produeix pel mercat espanyol,
produeix pel mercat europeu i internacional,
i a més, no només produeix commodities,
sinó que també produïm specialities.
Això és molt fàcil de dir,
però això ha durat més de 10 anys.
Bé, estem aquí.
Ara, clar, si produïm specialities,
no estem tan sotmesos a la ciclicitat dels mercats
i sobretot no estem tan sotmesos a les crisis,
sobretot la crisi nacional espanyola.
Hi ha sectors que estan en molta crisi, sí,
però hi ha altres sectors que no.
El sector de l'alimentació humana, per exemple,
no estan mai en crisi, ni a Espanya ni fora.
El sector de catalitzadors,
els productes amb un gran valor afegit,
tampoc ha estat en recessió.
Per tant, bé, tenim aquesta barreja de coses
que fan que les unes es compensin amb les altres.
I si és cert que les plantes que produeixen
pel mercat espanyol han vist reduïda la seva ocupació,
les plantes que produeixen per altres mercats
les han vist augmentades.
Per tant, és l'equilibri que hem assolit.
Posi'ns alguns exemples d'algun d'aquests productes
que parla de valor afegit i que podem exportar al món.
perquè la gent ens entengui,
és a dir, quines coses han anat innovant
BASF en els últims anys
i que ara li permet segurament superar molt millor
aquest context de crisi.
Doncs miri, jo quan vaig començar a la fàbrica,
el 95, el cor de la fàbrica
era el complex que dèiem OXO,
on produíem OXO-alcohols,
produíem plastificants per PVC, etc.
Bé, avui en dia aquest complex ja no existeix.
No existeix en la planta.
L'hem eliminat completament,
però a canvi què tenim?
Tenim una planta única al món,
l'única planta dintre el món BASF,
que produeix una sèrie de principis actius fungicides.
Tenim una planta, també única al món,
que produeix un catalitzador específic
per un tipus de polipropilè.
Bé, aquesta és la diferència.
Vam passar de produir moltes tonelades
d'alcohols i de plastificants
amb un valor afegit molt baix
i hem passat a produir unes quantes tonelades,
unes quantes tonelades,
i quan dic unes quantes són unes quantes,
d'aquests productes,
clar, el valor afegit és molt diferent.
Aquest és l'exemple paradigmàtic.
També fa uns quants anys produíem poliestirè,
en bloc,
bé, ja no el produïm,
el produïm a altres coses.
Les plantes, les indústries químiques, com tot,
hem de créixer, hem de desenvolupar-nos,
però també hem de canviar una mica
els productes, la paleta de productes.
Això no vol dir deixar de produir coses,
és deixar de produir unes coses
però produir-ne unes altres.
Aleshores, això situa el centre de producció de Biasef
en el conjunt de la companyia
com a puntal en determinades qüestions
a nivell mundial?
Evidentment,
quan li he dit que era l'única planta
a nivell mundial que ho fem,
és que és veritat,
és l'única planta a nivell mundial
que ho podem fer avui per avui.
Ja et dic,
això és el resultat d'una transformació
que va començar fa molts anys.
A més, a Tarragona,
i permeti'm que ara, com ho diu,
fer una mica més aquí al damunt.
Nosaltres, dintre de la nostra empresa
i a nivell dels centres de producció,
de fet, estem també classificats una mica.
Si se'n recorden els plans d'ordenació urbanística
de la Generalitat,
els plans territorials, parcials,
els municipis estan classificats
com a municipis que poden créixer,
municipis que en teoria no han de créixer, etc.
Doncs nosaltres, dintre de la nostra empresa,
les fàbriques, els centres de producció
també estan classificats així.
Hi ha centres en els quals l'empresa diu
mira, aquest centre no ha de créixer més,
aquest centre ha de créixer,
aquest centre volem que créixi molt
i aquest centre, doncs el deixarem,
diguem, que s'estigui tal com està.
Bé, doncs, fins fa, relativament poc,
és a dir, l'any passat,
nosaltres a Tarragona érem un centre
que, tot i que érem important,
no estaven classificats
com un centre que pogués créixer.
Doncs això, el novembre l'any passat,
es va canviar.
i l'empresa ha decidit
que el centre de Tarragona
sigui un centre que,
a part de ser molt important,
pugui créixer.
Això li deia que el 2011
ha sigut bo per Tarragona específicament.
86% diu d'ocupació
de la planta del centre de producció
de Bias EF a Tarragona
durant el 2011,
4 punts més que el 2010.
I s'atreveix a fer previsions el 2012?
Pot continuar creixent?
La idea que tenim pel 2012
és que segurament a nivell d'ocupació
estarem al mateix nivell que el 2011.
La gran diferència, però,
que el 2012
arrenquem una sèrie de projectes
d'inversió molt grans.
Molts d'ells derivats, també,
d'aquest fet que li he dit,
que han passat de ser considerats
com el que no podia créixer
a un que s'hi pot créixer.
De fet,
quan dic que no podíem créixer
en els anys passats,
les inversions anuals
del centre de producció de Tarragona
s'han mogut
d'entre unes xifres entre 10 i 12 milions d'euros,
que Déu-n'hi-do
per una fàbrica
que en teoria no pot créixer.
Bé, ara en sec,
el 2012 ja passem
a unes previsions d'inversió
de més de 20 milions d'euros.
Bé, el 2012,
tot i que a nivell d'ocupació
ens mantindrem semblants,
arrencarem molts projectes d'aquest tipus.
Quins?
Sobretot.
20 milions d'euros, ha dit.
20 milions d'euros d'inversió.
I on es destinaran?
Sobretot,
més de 6 milions d'euros
a un negoci,
una planta de producció
de catalitzadors per polipropilè,
que requereix expandir-se,
no només expandir-se,
sinó també canviar una mica
la paleta de productes,
augmentar la paleta de productes,
i una part molt important també,
a una de les plantes emblemàtiques
que tenim,
que és la planta de formulació
de fungicides.
Aquestes dues plantes
s'emporten pràcticament
al 50%
d'aquests 20 milions d'euros d'inversió.
I la resta?
La resta en les altres plantes,
perquè tot i que les altres plantes
potser no tenen
un creixement molt important,
la inversió hi és.
De fet,
a la indústria química
el gran avantatge que té
és que un any que no fas res
has d'invertir 5, 6, 7 milions d'euros
per mantenir-les
a nivell de tecnologia,
a nivell de seguretat
i a nivell de medi ambient,
que són, diguem,
les tres línies claus
d'inversió.
Aleshores,
aquesta apostada
de 20 milions d'euros
en un 2012,
encara marcat clarament
en el context nacional
i internacional
per la crisi econòmica,
com l'hem d'entendre
els ciutadans?
Doncs que la indústria química
és una indústria que,
tot i patir,
evidentment,
les crisis,
com som indústries
que produïm
per molts altres llocs
que no pas
allà on estàs
implicada geogràficament,
doncs som una mica,
diguem,
estem una mica més
a recer
d'aquestes fluctuacions
tan grans
que pot tenir
una economia local.
No només produïm
un producte
per un mercat,
produïm molts productes
per molts mercats diferents,
molts dels quals,
repeteixo,
no és que no els hagi
tocat la crisi
del 2011,
és que el 2008
i el 2009
tampoc els va tocar
la crisi,
d'altres,
evidentment,
sí.
Parlo per Tarragona,
tenim altres centres
de producció a Espanya,
per exemple,
els centres de producció
que produeixen productes
per la indústria
de la construcció,
que,
evidentment,
si ara em preguntes
sobre ells,
la foto seria
molt diferent,
molt diferent,
però jo,
bàsicament,
parlant de Tarragona,
com a Tarragona,
i parlant del global
d'Espanya,
quan a venda
de productes químics,
doncs,
la foto és el que li he dit.
Tenint en compte
que la indústria
petroquímica,
en fi,
és un dels puntals
sens dubte econòmics
de la demarcació
i tenint en compte
aquest context de crisi,
amb les dades
de l'atur,
que són tan,
en fi,
tan negatives
en el conjunt
del país,
quin nivell
de plantilla
té ara mateix
el centre de producció
BASF?
Hi ha hagut canvis
en el terreny
o en els darrers anys
a la baixa
o a l'alça
i fins i tot
sí que hi ha hagut
potser canvis
en el perfil
d'alguns dels treballadors
de la plantilla,
tenint en compte
moltes de les coses
que ens ha explicat
en els darrers minuts
sobre productes nous,
en fi,
buscant aquest valor afegit?
2011,
2010-2011
i probablement 2012
hi ha hagut
un creixement
molt,
diguem,
correcte
de la plantilla.
Hi ha hagut
un cert creixement,
però bàsicament
podríem parlar
de l'1-2%
de la plantilla.
Quanta gent treballa
per fer-nos una idea?
ara actualment
devem ser
sobre les 660 persones,
de les quals
una gran part
és, diguem,
en tasques productives,
és a dir,
tant a les plantes
de producció
com,
com nosaltres diem
també operacions,
enginyeria,
manteniment,
logística.
el creixement
el creixement
ha sigut
estable
en aquests
anys,
però ha sigut
creixement,
no hem reduït
plantilla,
ni molt menys,
més que res,
perquè hem
continuat.
2012
preveiem
un creixement
no important,
però un creixement
lent,
però segur
de la plantilla,
ha sigut
bàsicament
això
a noves
productes
que fem
i sobretot
més càrregues
de treball.
El perfil,
l'avantatge
que tenim nosaltres
és que ja,
com a requisit
d'entrada,
ja demanem
una certa formació,
però tampoc
ens preocupa massa
perquè dintre
casa nostra
nosaltres tenim
un pla de formació
molt important,
és a dir,
a veure,
el primer que entra
en una indústria
química
no pot
ja
desenvolupar-se
lliurement
i sol dintre
la planta química
requereix
una formació
molt important,
no només en temes
de sobretat,
sinó en temes
de tecnologia.
Per tant,
dintre casa nostra
fem un esforç
molt important
perquè això
es mantingui
al dia
i sigui capaç
de donar
aquesta formació
a la nova
gent que entra.
Totes les inversions
que ens comentava
no aturaran
de cap manera
o no afectaran
de cap manera
la producció
de les diferents plantes?
No,
la idea és aquesta.
És a dir,
anar fent
les millores
i la inversió
sense tocar el dia
a dia.
Aquest és el gran repte
que tenim
a dintre
d'una indústria
química.
És a dir,
fer les inversions
que siguin necessàries,
per exemple,
estem parlant
d'una inversió
que ara començarem
de més de 5 milions
d'euros
en una planta
i aconseguir
fer aquesta inversió
sense molestar,
entre cometes,
la producció
que hi ha actual
perquè no podem
permetre'ns el luxe
de parar
durant un,
dos anys,
fer els canvis
i tornar a arrencar.
Aquest és el gran repte
i és un repte
molt important
perquè no només
és un repte
d'enginyeria,
el tècnic,
no?
És un repte
de planificació,
és un repte
d'organització,
és un repte
de com ens organitzem
dintre el treball
les diferents unitats
dintre casa nostra.
Tinguem en compte
que de vegades
amb aquests projectes
han d'intervenir
gent que no són d'aquí
perquè toquem tecnologies
que l'especialista
es troba
als Estats Units
en aquella casa
o l'especialista
està a la mani
en aquella altra casa.
És un tema
diguem logísticament
molt complicat
però el repte és aquest,
no pararem
per fer això
i tornar a llegir
al cap de sis mesos,
no.
Volem continuar
i fer-ho
que vagi funcionant,
no podem permetre'ns això,
bàsicament
perquè estem fent
ampliacions de capacitat
perquè quan se fa
una ampliació de capacitat
normalment és que
el mercat necessita
més producte,
no li podem dir
als nostres clients,
mira,
es preu-se sis mesos
i després ja ho veurem,
per tant,
hem de seguir.
I la companyia
disposa encara de terrenys
per créixer,
si cal,
en fi,
a mitj o a llarg termini
o a curt termini,
no ho sé.
A veure,
nosaltres,
al centre que tenim
aquí a la Canonja,
en total són 112 hectàrees,
de les quals encara
en tenim,
bàsicament,
unes 40 lliures
per poder desenvolupar
nous projectes.
Un dels quals,
un dels quals,
que és un projecte
molt engrescador,
és la construcció
d'una terminal
intermodal.
Què és això?
Terminal intermodal
és una cosa
en la qual
Espanya i Catalunya
és el nostre,
diguem,
deute pendent
que tenim
amb les indústries,
amb les indústries
que com nosaltres
necessitem importar
i exportar
matèries primes.
Per importar
i exportar
matèries primes
es poden fer
de moltes maneres.
Una d'elles
és el camió,
necessitem una matèria
prima d'Alemanya,
doncs un camió
surt d'Alemanya
i ens ho porta
aquí a Tarragona.
nosaltres fabriquem
un producte
que el necessiten
a Itàlia,
el posem dalt
d'un camió
i se'n va
cap a Itàlia.
Aquesta és una manera.
Hi ha una altra manera,
però,
que a Europa
està molt
usada,
que és el ferrocarril.
I el ferrocarril
també es poden
transportar coses
de diferents maneres,
és a dir,
podem posar
una cisterna
d'un ferrocarril
i omplir-la
d'un producte líquid,
això és una manera
de transportar-ho,
o podem
posar
producte,
sigui envasat,
sigui granel,
dintre d'un contenidor
i aquest contenidor
posar-lo damunt
d'un vagó
de ferrocarril.
Això és el que es diu
el transport intermodal,
que combina
contenidor,
una part de camió
i ferrocarril.
Què ens trobem
a Europa?
Doncs que
sobre el 18-20%
del transport
és transport intermodal
i aquí a Espanya
no arribem
ni al 3%.
Què ens provoca
això a nosaltres?
Doncs que
lluitant
a la lliga
dels centres de producció
tenim un desavantatge
competitiu
respecte als nostres
propis competidors
que són els centres
que tenim
altres centres de producció
de BSF a Europa.
Triguen més
i a més deu ser més car,
no?
I és més car.
I a més tenim
un problema afegit.
Tenim un problema afegit.
Clar,
no utilitzem
el ferrocarril
perquè
el ferrocarril
ara per ara
té un problema molt gros
que és que
hi ha un punt
en el qual
canvia
l'ample
de la via.
Clar,
això
per un profà
ja està,
es canvia,
no és tan fàcil.
Tot és possible
però tot val diners
en aquest món.
Per tant,
què volem fer nosaltres
des de Tarragona?
I en col·laboració
amb la nostra central
a l'Ubisafen
també
la nostra fàbrica
germana
a Enveres,
elles dues
tenen terminals
intermodals.
Volíem d'alguna manera
construir-ne una
per poder enllaçar
també
via ferrocarril
amb aquests
tres grans centres
de producció
perquè
diguem
la transferència
de matèries
primes
de producte
acabat
sigui molt més ràpid,
barato
i sobretot
segur.
Perquè si hi ha una cosa
que distingueixis
del transport
per ferrocarril
del transport
per carreteres
és que és segur,
molt més segur.
i aquesta és la idea
ens vam ajuntar
amb altres socis
altres operadors logístics
i vam dir
per què no muntem
una terminal intermodal
lloc ideal per fer-ho
que anem dintre
a casa nostra
ens passa la via
del tren per dintre
tenim lloc de sobres
que anem muntem-ho dintre
el problema
que això només és
possible
efectible
si tenim
l'ample de via europeu
a Tarragona
i l'ample de via europeu
a Tarragona
per aquest projecte
no només es condiciona
no es condiciona
és que ha de ser suficient
si tinguéssim
l'ample de via europeu
o tinguéssim almenys
una perspectiva
de quan tindríem
l'ample de via europeu
aquest projecte
el tenim
perquè els socis
estan d'acord
nosaltres internament
dintre casa nostra
també tenim l'aprovació
del projecte
per tant
és qüestió
de tenir una perspectiva
de quan tindrem
l'ample de via europeu
per començar a construir-la
Quants diners costaria
i quina perspectiva
aleshores de temps
caldria per fer
les obres necessàries?
Els diners que costaria
o la inversió
que representaria
serien
uns 12 milions d'euros
el temps necessari
des que diguéssim
endavant
fins fer-ho
estem parlant
de 3 trimestres
que per aquest tipus
de construcció
és el normal
però és que no només
és això
aquesta estació
intermodal
que està feta
amb diferents socis
dintre casa nostra
però amb diferents socis
volem que sigui
una estació intermodal
oberta
a tot el polígon
petroquímic
no té sentit
fer 3 o 4 estacions
intermodals
cadascun
a casa
d'un
seria una cosa
que generaria riquesa
pel territori
no només
per les químiques
pel territori
i a més
volem
lligar-la
també
amb les altres centres
grans centres
de distribució
europeu
i les altres companyies
del polígon de Tarraona
ja hi estan
a favor
i estarien fins i tot
disposades a participar
en el finançament
de l'obra
nosaltres
en el finançament
ja ho tenim
diguem
d'alguna manera
tancat
tancat
en el sentit
que volíem
lo lògic
fos que hi hagués
una empresa química
dintre d'aquest
grup de socis
lo lògic
seria que hi hagués
un operador
d'estacions
intermodals
perquè són ells
els que saben
com fer l'anar
i lo lògic
seria que hi hagués
algú que disposés
de trens
i aquesta és la constel·lació
que tenim
però és que aquest projecte
en si
fixi's
perquè aquest projecte
en si
pot cridar altres projectes
Espanya té un problema
que a Espanya
no hi ha
en tot Espanya
una estació
per poder
netejar
les cisternes
del ferrocarril
és a dir
quan aquí
ens envien un producte
per cisterna
que se n'envien pocs
però se n'envien
d'un producte X
el que sigui
quan descarrega
aquesta cisterna
s'anar a tornar
a marxar
buida
perquè aquí a Espanya
no hi ha cap lloc
on la puguem rentar
i tornar a l'omplir
d'un altre producte
bé doncs aquest projecte
portaria de més
associat
que també
una altra empresa
es vol instal·lar
al costat
de l'estació
intermodal
i netejar
aquestes cisternes
i el ciutadà
i el ciutadà de Tarragona
escolti
que està acostumat
a sentir
en els darrers mesos
això del tercer fil
que és aquest projecte
que permetria
connectar
el port de Tarragona
i enviar mercaderies
fins a Castellbisbal
que és on arriba
sí que ja arriba
l'ample de via europeu
això
tindria alguna relació
amb poder avançar
el projecte
que vostè ens explica?
Evidentment
per nosaltres
avançar en aquest projecte
l'únic necessari
és que tinguem
el tercer carrer
el tercer fil
l'ample de via europeu
el port
que també
està fent
els seus plans
de desenvolupament
també planifiquen
una estació intermodal
però he de dir
que són estacions intermodals
completament complementàries
nosaltres
seríem una estació intermodal
per productes químics
ADR
i el port
seria una estació intermodal
per altres productes
d'acord?
Per tant
les dues
es complementarien
a la perfecció
a més
estan físicament
geogràficament
molt juntes
i les dues
tenim la mateixa
necessitat
no té problema
la mateixa necessitat
que és
a l'ample via europeu
Per tant
per això li pregunto
si podem tirar endavant
aquest tercer fil
com a conjunt
de la societat
terraunina
les institucions
el port
i l'industria química
aleshores seria efectible
tirar endavant
la inversió
que ens ha comentat?
Evidentment
ja ha dit
aquesta inversió
només estem pendents
No caldria esperar
a tenir el corredor
del Mediterrani
amb tot el que això
representa
que pot ser d'aquí
molts anys
Bé
això seria una part
del corredor
del Mediterrani
de fet
el tros que hi ha ara
de la frontera francesa
fins a Castell Bilbal
ja és una part
del corredor
Mediterrani
només seria
una altra part
del corredor
Mediterrani
de fet
ja l'he dit
només ens fa falta
això
nosaltres aquest projecte
o aquesta
diguem
aquesta necessitat
que tenim
de tenir
a l'ample
viure
de Tarragona
ja ho hem presentat
ho hem presentat
divendres passat
crec recordar
el consellemena
ho hem presentat
al ministeri
de foment
perquè són ells
els que d'alguna manera
decidiran
on invertir els diners
per fer arribar
aquest ampli
europeu
de la manera
més ràpida
a Tarragona
evidentment
és un projecte
engrescador
que crec que és un projecte
que ha d'ajudar
també els nostres polítics
a que diguin
caram senyors
és que aquí
no estem parlant
de fum
no estem parlant
de projectes
que podríem venir
no no
és un projecte
que posem damunt
de la taula
12 milions
d'euros d'inversió
quedarà 25 llocs
de treball
és un projecte
que el tenim
pràcticament
a tocar la mà
jo crec
que avui per avui
aquest tipus de projectes
són els necessaris
i vostè creu
que tindran
que hi haurà
una sensibilitat
per part de les
autoritats
en aquest cas
per part del nou govern espanyol
per part del govern
de la Generalitat
per impulsar
doncs això
aquest terce fil
i que puguin haver
inversions com aquesta
malgrat aquest context
de crisi
en què sembla que
en fi
doncs no hi hagi diners
per determinades inversions
si no estigues convençut
que tindran la sensibilitat
necessària
no l'hagués començat
perquè jo veig molt clar
aquest projecte
sense aquest
sense aquest
diguem
tercer carril
sense aquest ampli de via europeu
no té sentit
fer-ho
d'acord
per tant
jo n'estic convençut
que sí que la tindran
i per això
fem tots els esforços
per comunicar-ho
explicar-ho
perquè vegin
repeteixo
que no només es tracta
que l'administració
fiqui una infraestructura
a disposició
d'algú altre
sabent que aquest altre
potser farà
o no farà
sinó que
ens adelantem
diem
no senyors
senyors
administradors
nosaltres tenim un projecte
que quan vostès
puguin
vulguin
creguin oportú
invertir
nosaltres farem
aquesta estació intermodal
en qualsevol cas
més enllà de tots els avantatges
que ja ens ha explicat
de rapidesa
més barat
el transport
suposaria també
poder augmentar
la producció
del centre
de Tarragona
de l'Aviesef
abans de contestar-li
i sobretot seguretat
sobretot
el ferrocarril
és molt més segur
que el transport
per carretera
no ens ha de passar
per alt
el transport
per ferrocarril
és molt
molt més segur
que el transport
per carretera
a la pregunta
de si
si això pot crear
encara podria
augmentar més
la producció
evidentment
evidentment
pot augmentar
la producció
pot canviar
també la manera
de produir
i pot canviar
també la paleta
de productes
que fem
és a dir
fins fa poc
nosaltres
no podíem
competir
segons quines altres
plantes de producció
que tenim
dintre casa nostra
pel cost
de transferir
segons quines
matèries primes
que aquí a Tarragona
no produïm
i que les produeixen
a algun altre lloc
clar
nosaltres
partíem
amb un
hàndicap
que és que
estem
lluny
dels grans
mercats
consumidors
de producte químic
i també
estem lluny
del gran
mercat
de producció
de productes
químics
per tant
partíem
amb aquest
doble
hàndicap
com ho compensàvem
amb això
sent una empresa
eficient
a nivell
energètic
molt
molt
bona
però clar
partíem
amb aquest
doble
hàndicap
no només
ens costava més
portar
les matèries
primes
sinó
ens costava més
retornar el producte
acabat
bé
quan això ho tinguem
podrem competir
pràcticament
amb igualtat
amb altres plantes
això clar
ens obre la porta
a fer qualsevol altra cosa
a banda
això parlant de Tarragona
com a centre de producció
però a banda
podrem
generar
un tràfic
de productes
de manera molt més ràpida
molt més segura
molt més barata
és a dir
això
pot canviar
pot canviar
fins i tot
una mica
la manera
de
diguem
de lliurar productes
segons quines empreses
aquí a la Ponisla Ibèrica
vaig acabant
senyor García
l'entorn de
Biasef
amb la societat
tarragonina
n'està satisfet
estar content
de les relacions
que tenen
amb les institucions
amb les entitats
amb els col·lectius
amb la universitat
molt content
molt content
no només n'estic content
que el content
content o no content
és una cosa que
bueno
depèn una mica
del teu humor
en aquell moment
fins i tot
de l'estat d'ànim
d'un dia
exacte
sinó que
bé que fem coses
que serveixen pels dos
és a dir
no és que estiguem contents o no
sinó que
col·laborem
fem
col·laborarem
amb projectes
que són engrescadors
tant pels uns
com pels altres
a veure
una indústria química
i abans ho comentava
abans d'entrar
la indústria química
tenim la gran
com ho diria
no problema
però
la gran
deficiència
que tenim
és que tenim
unes instal·lacions
que es veuen molt
les instal·lacions
però en canvi
no es veu
el que d'aquestes instal·lacions surt
i sobretot
el que d'aquestes instal·lacions surt
fa per millorar
la nostra qualitat de vida
aquest és el gran
el gran
diguem
repte que té la indústria química
aquí a Tarragona
i en molts altres llocs també
de comunicació
és a dir
escolta'm
aquí
es veu
el que hi ha
però no veiem el que fem
i sobretot
no veiem com això ens ajuda
a nosaltres
cadascú de nosaltres
al dia a dia
aquest és un gran repte
i amb aquest repte
per això
li deia que estic content
perquè
juntament amb la universitat
juntament amb els instituts
juntament amb la societat civil
terracúnina
estem explicant
i explicant
no només com a BSE
com a associació empresarial química
de Tarragona
estem presents
en molts altres llocs
per donar a conèixer
aquesta realitat
de la indústria química
perquè la indústria química
és veritat
és una indústria molt complexa
però al final
no deixa de ser
una indústria
una indústria
que fa més de 40 anys
que està aquí
que dona
un gran nivell
de servei
als seus treballadors
que ha establert
llaços
estratíssims
en tot l'entorn
i l'entorn
li podem dir
des de l'universitat
fins a una associació
de jubilats
amb elàstic
amb qualsevol
ajuntament de la vora
som
formem part
d'aquesta societat
formem part
i no podem separar-nos
és a dir
nosaltres serem
el que serem
formant part
d'aquesta societat
i com que formem part
d'aquesta societat
hem de col·laborar
amb aquesta societat
de la manera
que sigui
com sigui
i amb qui sigui
parlant de les relacions
amb l'entorn
i ara sí que acabo
a més a nivell personal
fins i tot
Joan Maria García Girona
l'han nomenat
senador tarragoní
membre d'aquest òrgan
assessor de l'alcaldia
que representa
li satisfà
especialment
i aquesta sí que és
una pregunta molt
a nivell personal
home
estic molt engrescat
és veritat
és cert que jo
no resideixo a Tarragona
però també és cert
que aquí a Tarragona
que ara jo m'he fet gran
he estudiat
tota la meva carrera
l'he estudiat aquí
i he treballat
un munt d'anys
aquí
vull dir que
dintre de la societat
tarragoní
jo em sento
un tarragoní més
i estic molt engrescat
amb aquesta tasca
és a dir
que en poder
donar la meva opinió
també
per intentar
intentar que
la nostra
la meva en aquest cas
opinió
sigui escoltada
i poder ajudar
diguem
a l'Ajuntament
d'aquesta ciutat
jo estic encantat
té alguna proposta
ja a fer o què?
encara no
encara no
home primer escoltaré
propostes n'estic moltes
pensades
pensades
no tinc moltes
però veurem a veure
com és la dinàmica
d'aquest senat
i
bàsicament estic molt engrescat
encara que siguin la seva persona
creu que d'alguna manera
és un reconeixement
que persones del món
de la indústria química
formin part d'aquest òrgan consultiu?
home jo crec que era necessari
és a dir
el que no pot ser
és el que li he dit abans
nosaltres formem part
d'aquesta societat
caram
que nosaltres no puguem
dir almenys
la nostra opinió
amb un fòrum
com pot ser
el senat
de Tarragona
jo trobava
que li mancava
aquest
plus
diguem
de varietat
amb aquest
en aquest òrgan
ara ja hi som
podem
podem
podem parlar
ara podem parlar
de pràcticament
totes les coses
dintre el senat
doncs
fent aquesta referència
personal
perquè com dèiem
Joan Maria García Girona
és un dels nous membres
del senat de Tarragona
i d'aquest òrgan
d'assessor
de l'alcaldia de Tarragona
acabem aquesta entrevista
aquest repàs a l'actualitat
d'una de les companyies
punteres del polígon petroquímic
de Tarragona
com és la BASF
senyor García Girona
moltes gràcies
i que vagi molt bé
aquest 2012
gràcies a vostès
aducia
bon dia