El 30% dels diners que entren són aportacions per part d'institucions,
especialment per part d'ajuntaments.
Un 20% prové d'actuacions que fan les diferents colles,
per tant ja estem al 50%,
i la resta, és a dir, l'altra meitat, a través de quotes o accions ben diverses.
És un estudi que ha fet, com dèiem, la Universitat de Rovira Vigília,
i avui ens acompanya el director d'aquest estudi, que és el Jaume Gené,
professor de Rovira Vigília. Jaume, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Com ha anat la realització, hi ha unes conclusions, ja en parlem,
però com ha anat la realització d'aquest estudi,
quant temps s'ha portat i en qui ho ha parlat?
Bé, aquest estudi ens el vam plantejar des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya,
i llavors el vam desenvolupar en dues fases,
una fase qualitativa d'entrevistes amb profunditat,
que així t'ha permet veure amb més amplitud
tota la problemàtica o coses que els arriben a preocupar
a les colles castelleres,
i després vam fer un estudi quantitatiu,
que els hi va passar una enquesta a totes les colles,
només van contestar, bueno, van contestar 43 colles
de 65 que teníem censades,
amb la qual cosa la participació és molt, molt important,
i això et permet tindre una objectivitat sobre les dades que dones,
o sigui, per una part tens la profunditat de la informació
amb les entrevistes amb profunditat,
on ens explicaven el que els preocupava més els presidents de les colles,
i després una certificació objectiva per part de 43 colles,
de què és i quines proporcions està tot el que els vam arribar a preguntar.
Les de Tarragona, les quatre, hi són totes?
Les quatre?
Tarragona ciutat, eh?
També és una dada una miqueta confidencial, saps?
Els vam prometre confidencialitat a totes.
Deixem-ho d'aquesta confidencialitat.
També hi ha molta informació que volíem treure aquí,
però llavors quedava molt clar quina era la colla,
no sé, a nivell de pressupostos,
doncs clar, podíem haver ficat el pressupost més alt.
Clar, no ho vam fer perquè llavors estàvem indicant amb el dit
quin era el pressupost d'una colla que havia participat en l'estudi.
De fet, tema pressupost, hi ha un total de 4 milions d'euros
que són els que sumen els pressupostos globals d'aquestes colles
i, en canvi, generen un benefici, un impacte econòmic d'entorn 16 milions.
Aquesta és la idea, perquè l'impacte directe el podíem mesurar ràpidament,
però en els pressupostos ja és la despesa que fan totes les colles,
llavors hi ha empreses que agafen i reben aquests diners
i això és 4 milions directes.
També dir que només eren 4 milions queda un i cada curt,
perquè, clar, tothom sap que hi ha un efecte multiplicador.
Aquestes empreses agafen i lloguen gent i compren més coses
i llavors aquests diners van fent una bola.
Llavors aquesta bola cal calcular-la sobre un multiplicador.
Llavors vaig estar estudiant o revisant la literatura que hi havia
sobre l'impacte de les inversions culturals,
que és el que més s'hi aproximava que vaig trobar,
i hi havia una forquilla que anava entre l'1 i mig i el 7,
i llavors sembla que la majoria d'estudis s'hi decanten pel 4
com un valor que multiplicat pel pressupost directe
ens dona tot l'impacte total del fenomen.
Llavors parlem d'això, d'uns 16 milions d'euros,
i parlem d'unes 10.000 persones implicades directament,
que també indirectament també podien multiplicar
per un altre nombre, però aquest dia no està ni estudiat.
Perquè aquest impacte econòmic, se sap on va parar,
aquests 16 milions d'euros?
Sí, a les principals despeses, que són el transport,
el local d'assaig, en la canalla, en els àpats,
en aquestes coses que són les primeres partides de despesa.
I a partir d'aquí, per exemple, el dels autobusos contractarà gent,
i aquest d'aquí potser es compra coses, saps?
Vull dir, és un fenomen econòmic, aquest del multiplicador.
Dèiem que un 50% del pressupost de les colles,
dividi d'aquesta manera, 30% per part d'aportacions d'institucions,
com dèiem, fonamentalment ajuntaments,
i l'altre 20% fins a arribar als 50% són el que cobren per les actuacions,
cadascuna de les colles, no?
L'altre 50%, l'altra meitat, diguem-ne, queda una mica en l'aire, no?
Sí, és la pedrea de la loteria, això, saps?
Hi ha molts numerets per lliure repartits.
Clar, i una miqueta, clar, una de les conclusions importants de l'estudi,
potser tot ve arrel d'una entrevista qualitativa,
que un president ens va dir que en aquests moments
el que més ens importa a la nostra colla
és la diversificació de les fonts d'ingressos.
Per què? Perquè el seu ajuntament li havia reduït a la meitat l'any anterior
i aquest any li tornava a reduir a la meitat.
I, bé, els ajuntaments estan en situacions crítiques, molts d'ells,
llavors no estan per subvencionar coses que no siguin directament el ciutadà, no?
I després diu, i ho cobrem això, doncs, passats 6-7 mesos.
I, clar, la situació era difícil per aquella colla,
llavors estàvem buscant, doncs, aquest fenomen de la diversificació d'ingressos.
Fer més actuacions cobrant-les i fins i tot fer actuacions, doncs,
de caràcter merament econòmic, com és, doncs, per empreses o per congressos
o pel que convingués.
I després, clar, llavors aquí va ser quan se'ns va plantejar a nosaltres
quines altres eren les possibles fonts, no?
Les possibles fonts que nosaltres destaquem així adicionals
foren una crescuda important en el que són les quotes dels castellers.
El casteller no paga cap quota, moltes colles,
i d'alguna manera s'entreté o té aquesta activitat de lleure
durant moltes i moltes hores.
Les colles de l'entorn de Barcelona ni ho dubten.
Ni ho dubten, s'apaga quota com s'apaga per tot a Barcelona.
Vull dir, si vas al gimnàs, si vas allà on sigui, pagues.
La quota és molt elevada, la quota que paguen a...
Estem parlant de quotes de 15 euros, estem parlant a l'any.
A l'any, eh?
I quotes... això, 30 és la quota més alta que nosaltres hem vist.
Sí, que amb prou feines no pagues ni la faixa ni el mocador, eh?
No arriba ni això.
Home, això també s'ho compren ells.
però per estar allà al local amb la gent i fer una activitat que més o menys t'agrada,
perquè al final al casteller li agrada fer castells,
doncs, clar, la quota és irrisòria i en molts llocs ni es paga quota.
Clar, en fi, també venim d'una tradició que 30 anys enrere es cobrava.
El casteller cobrava.
Ara és un canvi de xip important.
Clar, les noves colles sorgides a Barcelona en les últimes dues dècades
ja no s'ho han trobat mai, això de cobrar,
sinó que ells paguen i paguen i, bueno, s'ho troben normal.
Llavors, bueno, aquesta és una possible font de creixement d'ingressos
que, ja t'ho dic, fora del que són les contrades tradicionals d'aquí Tarragona,
pues ho veuen com a molt natural.
No, no, és que no...
No els hi suposa cap trauma de cap tipus.
Aquí serà més complicat, això, eh?
I hi ha colles que estan en ciutats bastant deprimides econòmicament ara mateix,
que la quota era de 10 euros l'any i fien terminis.
Perquè, bueno, amb diferents terminis...
Vull dir, en fi, no ho sé...
I hi ha fórmules, eh?
Hi ha fórmules i, bueno, si...
De fet, si la colla ho necessita, el castellet ni ho dubtarà.
Pues això, treure 15, 30 euros a l'any, això, vaja, no tinc cap dubte.
I després, clar, buscant altres fonts atípiques, no?
Perquè les típiques foren pròpiament fer castells.
Atípiques també creiem que té que créixer molt el que és el mercantatge.
Fer uns productes amb els colors i amb el nom de la colla, doncs, com a més atractius,
sortint del mocador típic i anant a fer altres coses, fer una samarreta diferent cada any,
amb diferents dissenys i una niqueta imaginatius.
Perquè, en fi, el que es veu, home, són molt clàssiques, les samarretes normals.
I després, altre tipus de merchandatge, que els afeccionats o els propis castellers,
doncs, els agrada lluir productes de la colla.
Vull dir, a un casteller, doncs, anar amb unes sandàlies típiques de la colla,
amb els colors i tot això, doncs, li agradarà més que no anar amb unes normals.
O t'ha dit uns pantalons, o t'ha dit llaberos, o t'ha dit mil productes,
que, bueno, doncs, els donaran més satisfacció el tindre l'aquell amb el logo i amb els colors de la colla
que no un qualsevol que es puguin comprar a qualsevol altre lloc.
I després hi ha molt afeccionat, o col·leccionista, que després també el pot comprar
i tot això foren ingressos per la colla.
El problema que té això és que ara mateix no està estructurat.
Es trenen els productes que es tenen i amb una vitrina,
i la gent per comprar-ho no sap ni on adreçar-se.
Alguna colla que ho té ben organitzat, que té un lloc obert d'un determinat horari
i després, com a actuació, ens ho treu a plaça d'una forma ben feta,
o sigui, amb una parada gran, ben senyalitzat i força gent,
doncs ven el doble del que...
O sigui, dintre del seu pressupost és el doble de la mitja.
I les coses, si es fan bé, acostumen a funcionar,
i si ho deixes allí tirat, doncs no.
I en aquests moments que manquen ingressos, doncs cal estimular aquestes coses.
I després, l'altre, creiem també que tot el tema dels patrocinadors,
els mecenes, que recolzin activitats culturals,
doncs també té que créixer molt.
També vull dir que no s'està fent res,
és com allò dels objectes aquells, estan allà amb una vitrina.
Suposo que l'empresa que el van a visitar,
al final acaba deixant anar alguna cosa,
però tampoc se li dona un pla de mecenatge interessant per ell.
Vull dir, això és un tema també estructural,
i dir-los, mira, si fiques aquests diners,
nosaltres, com a contrapartida,
et farem això, això, allò altre,
farem un pilar quan t'ho diguis,
farem, no sé, et farem soci platino,
farem soci or, no sé,
i hi ha mil fórmules que si això ben estructurat,
hi haurà moltes empreses interessades en fer la seva promoció
utilitzant l'imatge dels castellers.
És a dir, que alguna empresa pogués tenir fins i tot la seva colla resident,
entre cometes, no?
Doncs a canvi d'un mecenatge que pogués actuar,
doncs, un, dos, tres cops l'any en aquella empresa,
pels treballadors de l'empresa, no?,
per un acte social que fes aquella empresa,
però de forma clar, ben estructurada, no?
Ben estructurat.
Per exemple, també hi ha el tema d'ensenyar els treballadors a fer castells,
perquè és una activitat,
això abans de la crisi es començava a fer,
que era reunir els treballadors
i fer-los alguna activitat fora del que és el recinte,
pròviament, de l'empresa,
perquè hi hagués més cohesió entre ells.
Es feien ràftings, per exemple,
on sabeu que tots han de remar la mateixa línia,
però potser és més potent el castell,
perquè allà es veu que van tots,
però ja fora tota l'empresa, tots a l'hora,
o si no el castell es tira avall, saps?
Vull dir, aquí és una metàfora com a més directa
i també llavors veu que la gent,
si fa pinya,
es poden arribar a fer coses interessants.
I això, clar, de la mà de castellers professionals
que no els ensenyessin, no?
No ho pots fer allò.
De sobte, l'empresari dir,
vinga, fem un castell aquí,
no, home, no, no,
se'n foten pel cap.
Però de la mà de la colla,
en una determinada hora,
s'avalli, s'assoua en el local,
s'agafa, se fa aquesta activitat, etcètera, etcètera.
Això pels patrocinadors també fora prou interessant.
I després tindrà un lligam local,
doncs un que patrocini les quatre colles de Tarragona
se'l veu identificat amb Tarragona 100%.
Hi ha empreses que es volen identificar en Tarragona
i no acaben de saber com fer-ho, això.
Bé, doncs els castells d'una manera molt directa de fer-ho.
Què passa?
Que també se'ls ha de fer un plantejament seriós
i que l'empresa vegi clar on fica els diners.
No es tracta del sablaço,
no, devina, fica'm un anunciat aquí
i m'adones no sé quan.
Les coses més ben estructurades,
llavors és possible que la gent entri.
Ara mateix la situació d'aquestes colles analitzades,
quina és a nivell econòmic?
És a dir, arriben amb els ingressos que tenen,
amb les despeses o fan equilibri?
S'han de fer allò quadrat dures del cercle
cada tancament de temporada?
Avui en dia penso que tots són més equilibris
que en un altre, que alegries.
Però també hem de pensar que les colles castelleres
tenen una cura important en el que és la seva gestió.
no gasten més del que ingressen,
no queden a deure
i en tot cas serien petites partides
que el primer de cobrar
és el que ha quedat pendent algú de l'any anterior.
Perquè el president o el tresorer
porten molt el tema.
Els empaiten amb ells pel carrer si no paguen.
és una cosa molt personal
i realment no tenen deutes,
no tenen pòlisses de crèdit obertes.
Ells com a molt tenen la hipoteca del local,
si el local és de propietat,
i després no tenen deutes.
I pel que ingressen, gasten i ja està.
Ja ho va dir el president de la coordinadora,
ells necessiten una faixa per fer castells,
vull dir que és tota la despesa que caldria.
Després si fan actuacions fora,
necessiten el transport,
i bé, en fi, llavors les coses s'acompliquen.
Però que vull dir,
si ens fiquéssim a estalviar al màxim,
clar, és cultura popular,
no tenen infraestructura, que sí.
Escolta'm, això sembla que va dir el Sergi Valder,
que és el president de la coordinadora
de Colles Castelleres de Catalunya.
Els castells són molt barats.
Són molt barats,
ja heu vist els números que s'han manejat,
el pressupost total de totes les colles
arriba als 4 milions d'euros,
que això amb la quantitat de gent,
amb el rendiment social que donem als castells
i amb la tasca que fem als castells
és calderilla, per dir-ho així.
També m'agrada destacar,
i que s'ha pogut comprovar,
que els castells no són una activitat cultural
gens subvencionada.
Doncs estaríem d'acord amb el que va dir
el president del coordinador de Colles Castelleres,
no, de Catalunya.
Sí, en principi l'estudi intentava reflectir
el que està passant en el món casteller,
i qualsevol casteller, en principi,
amb les dades que sortien,
doncs, home,
hi tindria que estar d'acord,
perquè avui és la seva realitat.
Veurem, però, això de les quotes,
per la percepció que heu tingut
a nivell d'aquestes 46 colles de Catalunya,
veurem això, quotes?
Creieu que arribaran a aplicar algun dia?
A Barcelona tothom paga quota,
i no, vull dir, ho trobem normal,
t'ho dic, després aquí,
doncs, ja s'anirà veient.
També hi havia un altre tema, per exemple,
que és l'àpat de la diada de la colla.
Hi ha moltes colles que això és gratuït, 100%.
I després aquí, doncs, no ho sé,
al casteller se li diu,
mira, em s'ha de pagar,
i el casteller ho entén.
No pot dir, tinc dret a l'àpat,
i si no, m'esborro.
Estàs entenint malament el tema.
És més, jo crec que el casteller,
a més, dona per la colla.
Vull dir, s'hi troben molt a gust
en la institució, en la colla,
si s'han integrat 100%,
viu la colla,
i, per tant, està disposat a fer sacrificis
i el que digui la colla.
Vull dir,
parlàvem amb un president que diu,
mira, petites coses que en gasto per la colla,
no sé ni com cobrar-les a la colla.
Vull dir, no ho sé fer,
i, per tant, no les cobro,
i llavors, d'alguna manera, té alguna perda.
3, 5, 10 euros, no?
Doncs no sabia com passar el rebut
i no el passava,
i prou, i se'l quedava ell.
El casteller també,
jo crec que ho entén.
Si les situacions estan abaixant,
si estan abaixant les subvencions
i els ingressos,
ells també, doncs, bueno,
faran pinya també,
perquè no s'enfonsi.
Vull dir, el tema principal de les colles
no és tant la part d'ingressos i despeses,
que és important,
com l'afició.
Vull dir, les colles s'ha desfant
quan s'ha perd a afició.
Si hi ha males temporades consecutives, etcètera,
i llavors sí que hi ha una abaixada a l'afició,
llavors sí que corre a perill la colla.
Però per temes econòmics,
realment no crec que sigui
algun motiu per desfer-se.
A més, ha coincidit,
és tot el contrari,
perquè coincidit l'estudi que deu fet
justament a la temporada
que s'han fet els millors registres,
la millor temporada de la història
en conjunt de les colles
a nivell de Catalunya,
especialment també d'Aragona,
però vull dir que són bons moments
pel món casteller,
pel fet casteller,
patrimoni material de la humanitat,
en fi, concurs de castells,
que vam veure amb la Bienal,
dues jornades,
està en alça, no?,
el punt de mira.
Clar, els castells estan de moda,
podríem dir-ho,
sense cap mena de reparo,
és així,
i clar, la gent cada vegada
està més interessada,
els castells que es fan cada vegada
són més alts,
jo no sé com s'han poden fet en alça
aquells castells, la veritat,
i està tot funcionant perfectíssimament.
I cada vegada hi ha més gent
a les colles,
i la gent també entén
que la colla és oberta,
vull dir, totes les colles...
Realment aquest també era un punt
que s'hi hauria de fer
un cert èmfasi,
i és que les colles esperen
o volen que la gent
hi vagi cap a la colla
i que la colla sigui més gran.
També fan activitats,
fora d'aquí se'n veuen
més d'activitats
per captar nous castellers.
Les portes de la colla
estan obertes sempre,
tothom que tingui interès,
si atança un dia,
i els dos dies
ja està fent castells,
i els quatre
té ell i mil amics,
que és el que diu.
Em deia el president
dels sigets de Tarragona,
diu, aquí,
si un dia et fiques a fer pinya
i llim un castell,
ja estàs.
Ja estàs atrapat.
Llavors,
és una experiència
que recomano a tothom,
perquè llavors
t'afas de la colla
i és una experiència ja
que tens durant molts anys
de fer castells.
Naturalment,
també els bons resultats
que hem vist
aquesta temporada
també afavoreixen,
amb aquest aspecte
que vingui més gent.
Quan veuen que les coses funcionen,
van bé,
es fan bons castells,
es subeixen fites
importants i històriques,
això també ajuda,
que cada cop més gent
vulgui formar part
d'aquesta colla, no?
Sí, sí,
i és la gràcia,
i la gent pertany
a la colla,
es fan el llim
i l'amistat,
hi ha gent que diu
que és la seva
segona família a la colla,
vull dir que esperen arribar,
estudiants de Barcelona
esperen arribar
per anar a l'assaig
i trobar-se allí
amb la gent,
amb els amics,
tot això,
fer els castells
i després si cau
alguna cervesa,
també és una cosa habitual
en el món castellar,
fer alguna cerveseta
després de l'assaig,
que és quan se continua
i se fa la vida social aquesta
i després els castells
que s'estan fent
estan sortint
molts, molts castells
molt bons
i hi ha certa rivalitat
i en moments guanyen uns
en moments guanyen un altre,
és el món dels castells això,
el que avui està bé
d'aquí un any
a la mulla no ho està
perquè també
això és una miqueta
puja i baixa això
i està molt interessant
i es va veure en el concurs.
Bé,
si triem una colla
l'ú de més va ser
molt renyit
i fins i tot
el dia abans
també les colles
que van fer
les seves exhibicions
el dissabte
també va ser un dia
molt interessant
i realment emocionant
també
per les colles
que estaven allí
fent els seus castells.
Està molt bé.
Estava pensant
que el dia
de la Bienal
del concurs
és un bon dia
per treure
tot allò que comentaves
abans,
aquest merchandatge
de la pròpia colla
per fer l'estèrio
de la Terra Corena
hi havia alguns estants
de productes
relacionats amb el món casteller.
Seria un bon aparador,
aprofitar
un esdeveniment
com aquest
que es fa cada dos anys
o actuacions importants
com les que es viuen
en algunes places
d'aquí de Tarragona
de Valls
de Vilafranca
per fer això
aprofitar per treure
el merchandatge
d'una forma
com deies
ben feta.
Ben feta,
sí, sí.
Un merchandatge interessant
que ja sigui bonic
per ell mateix
però que a més
sigui identificatiu
de la colla
això té moltes possibilitats
de ser venut
si el fas ben bonic
i les grans diades
són els grans dies
on van tots els castellers
van tots els aficionats
de la colla
a recolzar la seva colla
i per tant
també és un bon dia
per vendre.
El local
és un bon lloc
i després
durant aquests dies
i després també
pot ser un producte turístic
també
vull dir un producte
per als turistes
més enllà del Toro
i la Sevillana
també hi ha aquí
el fet dels castellers
i que tenen
aquests productes
i ells s'ho poden
aportar cap a casa seva
els turistes.
Això també s'hauria
d'habilitar
un espai
on hi hagués algú
venent
el merchandatge
de totes les colles
i ja fos aquí
i ja fos a Barcelona
passés de gràcia
perquè no es ven res allí
o aquí
en algun lloc
de l'Ajuntament
que tingui
algun punt
d'informació turística
també estigui allí
amb exhibició
productes de les colles
que fossin
mínimament atractius
i també
és un lloc
on comprar-lo
i la gent
ho compraria
a més
esperaria
que el que
fos sort
fos que
és un col·leccionisme
d'això
si això es fiqués
de moda
per a les coses
de la vida
llavors ja et pots
preparar
a vendre
heu vist
Jaume
molta diferència
entre colles petites
i colles grans
des d'aquest punt
de vista econòmic
de pressupost
suposo que són
molts diferents
són dos mons
hi ha les colles
entre elles
ja són diferents
però les petites
i les grans
són dos mons
són dues coses
que no tenen res a veure
pràcticament
uns
tenen gent
per tot
per tot
em cal tal cosa
ja tens 4 o 5 mans
que s'aixequen
per fer-ho
a la colla petita
clar
qui vol ser tresorer
l'any que ve
ningú
saps
a la gran
ja n'hi ha 4 o 5
que estan disposats
a la petita
se l'acaba trobant
el tresorer
tothom en té
però que portis
comptabilitat
que te'n vagis a veure
als bancs
que te'n vagis a fer
tot això
hosti
això realment
no és
el que venia a fer
aquella persona
aquella persona
venia a fer castells
i de sobte es troba
anant a visitar bancs
i anant a visitar
espònsors
i anant a visitar
aquestes coses
perquè és el que
li convé a la colla
i ells ho fan
d'una manera altruista
i l'ovació
se l'emporta
al cap de colla
i així
quan el castell
ha reixit
però aquest castell
no s'ho havia pogut fer
sense el tresorer
i és així això també
i és la part fosca
de tota organització
doncs aquest estudi
ha estat bé
de ficar el foco
una miqueta
en tota aquesta part
de gestió
que no és tan espectacular
com l'altra
però també
és imprescindible
perquè si no hi ha ningú
que contracti l'autobús
no hi haurà l'autobús allí
i les colles
que ens tenen
uns locals preciosos
la mar de bé
i les petites
assagen a vegades
en places
vull dir
és que
és increïble
si algú s'està preguntant
Jaume
per què no fan
com al futbol
no han de posar
la publicitat
a les camises
hem de dir
que és un debat
aquest que no existeix
no existeix
i no existeix mai
a nivell
de colles castelleres
i per això
algú s'ho pregunta
sí
molta gent
agafa i diu
quant pot valdre
ficar anuncis
amb aquesta camisa
no ho sé
en tot cas
els castellers
no la tenen en venda
en aquest moment
més que res
perquè
no sé si va ser
l'assemblea
que hi havia 450 persones
i em sembla
que 12 van votar
a favor
que hi hagués
publicitat
i 438
van votar
que no
llavors
clar
no hi ha un debat aquí
això és una colla
potser
una colla que diu
anem per aquí
d'altres
n'hi ha que són
radicalment contraris
n'hi ha d'altres
que diuen
home
tampoc passaria res
tampoc passaria res
el que passa
és que clar
quan aprofundits
és una miqueta
representa que la camisa
és una cosa simbòlica
en el món del castell
vull dir
que no la donen
a tothom
és més
moltíssimes colles
ni la venen
ni alguna que la ven
però molt poques
o sigui
que la camisa
es guanya
es guanya
a plaça
i es guanya
als assajos
i no es ven
no es ven
no és una cosa
que estiguin ven
o sigui
la pròpia camisa
vull dir
tu te la faràs
amb un sastre
si vols
però
que te vingui
la colla
i te la vengui
no te la ven
te l'has de guanyar
clar
la simbologia
que té
això és important
llavors clar
ficar allí
un anunci
jo soc de màrgating
jo no ho trobo malament
ficar anuncis
a tot arreu
però en fi
no ho sé
les coses
que tenen
molt de simbolisme
doncs potser
que les respectem
sobretot
perquè a més
hi queda molta cosa
encara
per ficar allí
el logo
de moltes empreses
les revistes
la web
el local
la camiseta d'estiu
en fi
hi ha molts llocs
el merchandatge
que es faci
la pròpia publicitat
de l'empresa
hi ha molts llocs
on posar l'anunci
abans d'arribar
a la camisa
si tinguéssim
tot l'altre cobert
t'hi diríem
bueno
doncs ja només queda això
però és que clar
l'altre encara
està verge
tot el tema
clar
anem a explotar
primer tot allò
i després parlarem
d'això
en tot cas
a nivell de webs
pràcticament
totes les colles
tenen la seva pròpia web
a part de perfil
a Twitter
a Facebook
aquest potser seria un punt
tenint en compte
ho volíem preguntar
però ja de les entrevistes
en profunditat
vam veure que era tonteria
perquè tothom
tothom ho feia
el Facebook va a tope
el Twitter va a tope
i llavors
això em fan un ús
clar
sempre hi ha gent jove
i clar
quan parlàvem
amb les colles
diu
mira aquest és el que porta
el Twitter
sempre hi ha gent jove
i llavors
clar
via Twitter
via Facebook
via tot això
ho tenen al dia
i les webs
les tenen també
molt actualitzades
perquè hi ha algú que surt
i se l'enganxa
o es presenta voluntari
per tindre això actualitzat
i normalment
totes prou bé
Ja per anar acabant
l'estudi
el podem trobar a algun lloc
al PDF de l'estudi
es publicaran alguna
jo en principi
jo en principi
jo l'he lliurat
jo l'he lliurat
a la coordinadora
llavors la coordinadora
és la que se n'acudirà
distribuir-lo
jo directament
no ho puc fer
és un encàrrec
això
i llavors la coordinadora
veurà l'ús que en farà
en principi
jo sé que
ja les colles
el tenen tots
totes les colles
el tenen
i després
el que farem serà
probablement
doncs
no sabem encara quan
farem una presentació
a totes les colles
però ja més detalladament
i fent més èmfasi
en les coses
que volem destacar
és un estudi
recordem-ho
que finançar el Repsol
és el que dèiem abans
aquest macenatge
en fi
l'empresa privada
en aquest cas
també finançar l'estudi
Jaume Gené
professor del URB
responsable de l'estudi
gràcies per explicar-nos-ho
i l'enhorabona
pel treball
gràcies a vosaltres
per donar-li certa difusió