Passem d'un tema a l'altre, i en aquests 10 minutets
que ens queden fins a arribar a la una,
ens ocupem de fer valoració del Festival Internacional de Fotografia SCAN,
que un any més ha arribat a Tarragona.
Ens consten les dates oficials des del 25 d'octubre fins al 24 de desembre.
Per tant, a punt a punt de tancar l'edició de l'ESCAN.
Em sembla que ens queda simplement un acte, si és que no ha passat ja.
Fem valoració de com ha anat l'ESCAN en guany amb David Balcells.
David, bon dia.
Bon dia.
És això, oficialment s'ha d'estar el 24 de desembre,
és així?
Sí, pràcticament el que és el programa oficial sí,
encara que hi ha alguna exposició que per calendari de programació de la sala
durarà una mica més.
Quina exposició tenim encara en vigència?
Per exemple, l'espai aquest nou de la Tabacalera,
tenim la de Talent Latent fins al 24, com deies,
però la de la Fundació Fòrum,
amb també un terraconi com és el Lluc Keral,
estarà fins al 31 de gener.
M'ho estic apuntant, eh?
Fundació Fòrum, fins al 31 de gener, serà la que allargarà més.
Sí, sí.
Molt bé.
Per on comencem, David, bé fem el titular, no?
Si haguessis de fer valoració de com ha anat l'ESCAN en guany,
de l'1 al 10, quina nota li posem?
Bé, jo penso que la veritat estaria entre un 7 i un 8.
estem en un any d'unes complicacions econòmiques molt grans,
i també de canvis estructurals.
Afortunadament, els festius d'estructures d'eugènes i flexibles
que permeten aquesta adaptació als canvis,
no tot és una qüestió econòmica,
però també als canvis dels usos de la imatge,
als canvis tecnològics,
i també, per tant, és una transició important,
i sobretot el fet que no hàgim pogut respectar
el que és la data normal de l'ESCAN,
que és el mes de juny,
en què la climatologia ens ajuda moltíssim.
Això us ha fet una miqueta de mal, eh?,
el tema de les dates.
Bé, penso que un festival
ha de tenir molta visibilitat,
ha de haver activitats que, lògicament,
passen als museus i a les galeries,
però hi ha altres activitats que connecten amb el públic,
que, en general, el públic que passeja,
i, en aquest sentit,
el mes d'octubre és un mes perillós,
tal com es va,
després que el dia de la inauguració
vam tenir un aigua increïble i vent,
i, en fi,
i pensem que Tarraona,
que és una ciutat amb un potencial estètic fantàstic,
si a més hi afegim la climatologia,
llavors som imparables, no?
Això ho corregirem,
que ara és la propera edició,
o encara és aviat per parlar-ne?
Jo crec que sí, vull dir,
l'encaix tècnic està bé fet,
la vegada són que els convenis entre les institucions
es demoren més del compte
i llavors no podem arribar a les dates,
però, bueno,
també era un any de transició per les institucions,
espero que de cara al 2014
nosaltres puguem ja definitivament presentar un festival
amb un esquema molt arrelat, ja, no?
Ah, perquè, quina edició portem, enguany?
És la quarta.
La quarta, ja.
Val, encara no parlem de consolidació.
David, a mi sempre m'agrada això.
No, els festivals requereixen un llarg recorregut
i el fet que estiguin fets amb rigor i amb qualitat
és el que et dona la garantia d'una continuïtat a llarg termini,
sobretot, si no una garantia de continuïtat
dels aspectes econòmics que no detenem de nosaltres,
siguin quant a l'acceptació
no tan sols del públic de Tarragona,
i que és un públic que, afortunadament en fotografia,
ja és molt avançat,
sinó també del visitant que té com a referent
al Festival de Tarragona.
Penseu en aquests moments
que Scant Tarragona és una marca vinculada a la fotografia
com pot ser el cinema Sitges o el teatre de Tàrrega, no?
I en aquests moments a Catalunya
és l'únic festival que existeix
amb una importància internacional com la nostra.
Què tal els ponents, els visitants, els professionals
que han donat la cara per l'escant?
Després parlem del públic,
però els que han vingut convidats, què tal?
Sí, home, a veure, aquí nosaltres hem incorporat aquest any
una activitat que ens ha semblat fonamental, no?
Que és buscar...
Primer diria que la filosofia del festival
és donar suport a la creació emergent,
al seu conjunt, no?
Lògicament, és estar relacionat
amb la creació personal dels artistes,
però aquests artistes han de tenir un coixí,
han de tenir un entorn que també doni suport emergent,
és a dir, galeries, editors, crítics, etcètera, etcètera, no?
Tota l'indústria, diguéssim, no?
Sí, exacte, exacte, exacte.
I que en el nostre país, malauradament,
està bastant verd,
perquè la manca de grans col·leccions,
de grans i de petites,
fa que les galeries no siguin unes entitats
que apostin massa per la fotografia, no?
Que seria el vehicle normal de difusió de la fotografia contemporània.
Dit això, doncs, nosaltres intentem,
com te deiem, des de l'estructura d'un festival,
crear aquesta espècie de congrés professional,
és a dir, per un costat hi ha el visitant
que gaudeix de les exposicions, de les activitats,
però també hi ha un altre visitant molt més professionalitzat,
que està dos dies, està tancat,
que està mirant tot el que li podem oferir,
i prèviament hem seleccionat, lògicament,
perquè pugui ser rentable la seva visita a Tarragona,
i això ho volem potenciar encara més,
i amb més volada internacional,
perquè pensem que pot ser una de les vies importants.
Lògicament, un festival no ve a salvar el panorama
de la normalització fotogràfica al nostre país,
però sí que pot col·laborar amb els de Margenso.
Molt bé, estem fent cantera aquí a Tarragona,
cada cop el públic és més especialitzat,
o més sensible al tema fotogràfic?
Jo penso que sí, no obstant,
Tarragona ha sigut una ciutat
que s'ha manifestat sempre donant molt suport a la fotografia.
Primer, perquè vam tenir una galeria durant 25 anys
que ens va programar d'una forma regular
una fotografia de qualitat,
però després també amb la gran participació
que va tenir durant unes edicions
de la primavera fotogràfica en els anys que va durar.
Penseu que després de Barcelona,
Tarragona era la ciutat més participativa,
i la veritat és que va ser un esforç
de pinya de totes les institucions,
grans, petites, públiques, privades.
De fet, aquesta dedicació va ser la que després
va ser una mica recompensada
per part del Consell de Cultura
quan es va decidir que el Festival de Fotografia
a Catalunya es fes a Tarragona.
Per tant, penso que per un costat
tenim un públic que hi entén,
que aprecia la fotografia, que la valora,
però al costat tenim també una cantera,
per dir-ho així, de fotògrafs importants
que estan sortint, estan sorgint,
i de fet, i d'una forma casual,
perquè tampoc és que estigui buscat d'aquesta manera,
aquesta participació d'autors,
Tarragona és molt elevada.
I una cosa que jo pateixo sovint,
i són, no perquè siguin Tarragona,
sinó perquè tenen una hora de qualitat,
no serà sempre així,
no serà sempre així, vull dir,
la participació, com aquest any,
que ha estat una coincidència,
poder, i que nosaltres en gaudim moltíssim.
Ara mirant enrere,
de les diferents activitats,
ja heu fet, com dèiem, exposicions,
conferències, tallers,
quina ha estat la parleta, la joia,
que n'esteu orgullosos de dir,
ostres, hem pogut fer això a l'ESCAN?
A veure, l'ESCAN té una exposició central,
que és el talent latent,
que no varia el nom,
sóc varia l'any que es fa,
que és el motiu del festival,
és a dir, el suport a un projecte d'un autor emergent,
que no té un llibre,
que no té una exposició,
i que nosaltres d'aquí li donem un suport important.
Però, clar, això podríem dir que és
de cara a un públic poder,
en general,
però també un públic que ve buscant
aquest tipus d'exposicions.
Lògicament,
Tarragona és la ciutat,
amb institucions
que treballen la programa
d'una forma més transversal,
amb autors no tan emergents,
però a nosaltres això transva bé,
perquè crea un pont entre els joves i els clàssics.
Però també hem pensat,
per exemple,
en el cicle de conferències,
que vam treure un teòric,
un autor i un col·leccionista,
també vam mirar que el col·leccionista
fos algú que pogués arrastrar
aquesta passió cap al col·leccionisme,
que malauradament no n'hi ha massa,
i vam portar el Gavino Diego,
que és una persona molt coneguda
per la seva faceta d'actor,
però no tant per la seva faceta
com a col·leccionista de fotografia.
I la veritat és que ens va fer un discurs,
ens va fer una conferència
sobre la passió de col·leccionar,
mostrant-se la seva col·lecció,
i la veritat és que ho vam passar molt bé,
i el festival és molt polièdric.
Les darreres activitats que hem tingut
han estat vinculades a les escoles,
aleshores,
és una cosa que ens interessa moltíssim,
vincular els joves,
els nens de les escoles,
amb el que és la fotografia,
i el dimecres passat,
l'arxiu, el recent inaugurat,
l'Arxiu,
el Marble és recent inaugurat a l'Espai,
m'en refereix a l'Arxiu Històric de Tarragona,
també a l'Espai de la Tabacalera,
allà van participar
a diversos col·legis,
a fer murals,
a interpretar les rambles,
en base als arxius que té
el propi Arxiu de Tarragona.
Vull dir que, com tu deies,
hi ha moltes activitats,
hi ha les activitats que es fan al carrer,
les activitats que es fan
una mica de cada endins,
a les museus i galeries,
però després hi ha tot aquest tipus d'altres activitats,
conferències, tallers,
l'Escola d'Art ha fet un taller
i en farà un altre aviat,
també,
o sigui que la cosa està funcionant molt bé.
David, ja per acabar,
perquè ens queden un parell de minutets,
valoració de la ciutat
com a marc acollidor
per a properes edicions de l'Escan Tarragona
està a l'alçada,
ho dic a nivell de relacions amb les institucions,
si us cuiden,
i també d'infraestructures, d'espais.
Bé, nosaltres,
primer, la relació amb les institucions és bona,
si no, no tindria sentit tirar endavant això.
Pensa que aquest any
l'Ajuntament ha apostat
per als cancum dels quatre pilars
de la capital cultural.
També he dit que nosaltres érem molt populars,
no?
Santa Tecla,
Castell i Terracovida,
i nosaltres érem la part més complicada,
més popular,
però que, bueno,
penso que la ciutat
ara ha apostat
també per a la contemporània.
I en aquest aspecte
la relació és bona,
oi,
les institucions econòmiques
no les neguem ningú,
ni ells ni nosaltres,
no?
Però a partir d'aquí
jo penso
que nosaltres
hem d'anar consolidant-ho.
Tenim uns grans avantatges,
també,
com sempre referint-me
a l'estructura flexible.
Aquest any
nosaltres hem incorporat
tot el que són
les xarxes socials
i és evident
que nosaltres podem fer
la publicitat que vulguem,
però la millor publicitat
és la gent que ens ha visitat,
tant a nivell professional
com d'espectadors,
i que després
són els que transmeten
a través de les xarxes
les seves opinions
sobre el festival
i la veritat
és que estem molt contents
del retorn que hem tingut.
Ens queda un minutet,
simplement,
a nivell d'espais,
esteu contents
d'aquesta inauguració
o de poder estar
a l'espai Tabacalera?
Doncs sí,
perquè nosaltres
som una mica ocupes,
hem anat rebotant
per tota la ciutat.
Aquest espai de la Tabacalera
per nosaltres
com a format
i tal
és fantàstic.
El tema està
que la Tabacalera
és encara
un lloc cultural
desconegut
per la ciutat,
però jo confio
que amb els equipaments
que s'hi estan instal·lant,
com l'arxiu
i nosaltres mateixos,
puguem dinamitzar-ho
i puguem fer
una fidelitació
d'un client
de consum cultural
que pugui
fer una passejada
i anar a la Tabacalera.
És una experiència
que es va viure
en els tinglados del port
uns anys
i que, bueno,
amb el temps
que la gent ja s'hi ha acostumat
a anar a veure exposicions
i ara el que ens toca
és la Tabacalera,
no?
És on hi ha espai
per créixer,
perquè lògicament
aquests equipaments
s'han de mimar
i s'han de
haurí el públic
que s'han de
afavorir
una sèrie
de condicions
d'entorn
de l'espai,
no?
Però és l'espai
que tenim per dimensió
per tot el temps.
I esteu contents.
David Belcells,
director de l'SCAN,
felicitats
per aquesta nova edició
d'enguany
i moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, adéu.