Què tal? Molt bona tarda. Benvinguts i benvingudes als oients de Tarragona Ràdio
des del Pla de la Seu en aquesta retransmissió avui del seguici popular petit
que veurem passar justament per aquí davant on som nosaltres.
Des d'aquest intret que ja és hores d'ara, ple de gom a gom,
amb un ambient molt familiar com el que vam viure també ahir amb la baixadeta de la Ligueta.
Avui ambient molt familiar, pares, mares, avis, àvies, nens i nenes
que també esperen que passi per aquí aquest seguici popular
on els més menús tenen la seva oportunitat d'estar a prop de la festa major de la ciutat.
Aquí, des d'aquí els explicarem, a manera que vagin passant,
també salutacions als espectadors que ens veuen diferit a través de TAC12,
la televisió pública del Camp de Tarragona.
Nosaltres estem molt ben acompanyats i de fet ens acompanya a estar nosaltres
una persona que podríem dir que és un dels artífecs de que la festa major de la ciutat
sigui avui dia la que és que hagi arribat al lloc que ha arribat
i que a més a més hagi tingut els reconeixements que ha tingut fins ara.
També un dels impulsors de la recuperació d'alguns dels elements del seguici popular.
Ell durant molts anys, tècnic de l'àrea de festes,
de l'Ajuntament de Tarragona, actualment gerent de la Fira de Real Tradicional de Manresa,
Jordi Bertran, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Ben retrobat a la ciutat, a la teva ciutat, que suposo que això,
que ve de gust tornar-hi per festes, no?
Jo estic aquí cada dia, eh?
Vull dir que, bàsicament, la diferència és que no em toca treballar a Tarragona,
vull dir que...
Però vaja, sí que estem aquí xafant els carrers al màxim possible.
Avui parlem d'aquest seguici popular petit,
parlem dels més menuts de la festa.
Això, però, ja fa anys, no?, que s'incorpora en el ritual festiu de Santa Tecla.
De fet, a Santa Tecla no és que tingui una història molt llarga, el seguici,
perquè es va incorporar el primer element a l'època moderna, el 1998, no?
Tot i així, el que és cert és que sabem que a Tarragona,
ja en temps anteriors, doncs, teníem alguns elements del seguici petit,
per motius molt diferents als d'ara, no?, perquè concretament entre els anys 1919 i 1922,
com a mínim sabem, doncs, que en motiu de les festes de l'Ermita de la Salut,
a principis de setembre, es reproduien alguns d'aquells elements que havien existit
o fins feia poc temps aquí a Tarragona en el seguici gran,
com era el cas del vell de diables, no?, o alguns que encara existien,
com els gegants o els nans o el magí de les timbales o el vell de bastons,
que els veïns de l'Ermita de la Salut es reproduien en petit, no?
En el cas dels diables es reproduia una mica com a record d'allò que havia existit
i que feia pocs anys encara que havia deixat d'aparèixer,
que havia deixat d'aparèixer, perdó, i pràcticament encara estava viu
en el record dels Tarragons i de les Tarragones.
Per tant, podríem dir que tenim aquest antecedent de principis del segle XX,
de 1919-1922, fins i tot documentat fotogràficament, no?
El que passa és que realment la idea d'una festa petita,
té arrels pretèrites en altres llocs del país
i fins i tot en altres llocs de l'estat, no?
Com, per exemple, el cas més antic que hem trobat,
és pocs anys després de la Guerra del Francès,
a una població que per moltes persones no sonarà,
que és Puente Genil, a Còrdoba,
on hi ha una Setmana Santa que té en comú amb la Festa Major de Tarragona,
també amb alguns elements de la Setmana Santa antics,
la presència de personatges, podríem dir, bíblics.
Avui en dia pràcticament ja no en veiem,
només queden pràcticament els àngels que acompanyen els turcs i cavallets
o el Sant Miquel que acompanya el Vall de Diables,
però els personatges bíblics eren molt habituals a la Festa Major de Tarragona,
també en alguns casos a la Setmana Santa,
i precisament l'any 1819 trobem un intent de prohibició del bisbe de Còrdoba
que escriu les seves queixes contra la gent d'aquesta Setmana Santa de Puente Genil
que imita amb nens la Setmana Santa dels adults,
i es queixa, fins i tot els hi recorda que el rei, que el bisbe,
han prohibit la representació amb màscares,
que és el cas que portaven aquests personatges,
i que també succeïa amb diferents grups de representació de la Festa Major de Tarragona,
com per exemple podria ser els apòstols,
que és un dels personatges més carismàtics que existien aquí des de l'edat mitjana,
i que fins al segle XIX en tenim documentació diversa.
Fins i tot fa ja una bona colla d'anys, a mitjans dels 90,
vam tenir un grup d'apòstols d'Onyati, de Guipúscoa,
recordant una mica aquelles imatges pretèriques de Tarragona,
per tant, antecedents llunyans, en aquest cas a Còrdoba,
de festes reproduint la dels grans.
Estem veient en aquests moments part del carrer Major,
ara mateix la plaça de les Cols,
els oients no ho poden veure,
però en qualsevol cas de dir-los que si volen acostar-se fins aquí
encara es pot caminar, si més no, hores d'ara al carrer Major,
perquè de fet aquest seguici popular petit
deu ser la plaça de la Font, des on sortiran.
Hem d'escoltar encara els tres coets,
no sé si ha sortit els tres coets, sí, no?
Els hem sentit per l'ambient,
i la cercavila de Sant Edicla Petit ha començat puntual,
vull dir, de fet, ja estem veient com s'enfila el carrer Major
des de la baixada de Misericòrdia
i crec que, vaja, que després d'alguna parada que faran
per aquí a la meitat del carrer Major,
jo crec que els tindrem en pocs minuts aquí a la plaça de les Cols.
Ja estem veient, de fet, les cartilles del balla Diables Petit,
que per cert, Jordi, com està el tema aquell que s'havia parlat tant,
recordo, alguns meses enrere, del foc, la canalla,
la regulació de tot aquestes elements pirotècnics,
hi havia molt de temor, de certa montra,
algunes colles de Diables del del país, no?,
pel que passaria, per si els ajuntaments
haurien de contractar un pla de seguretat,
per cada actuació farien menys contractacions d'actuacions,
al final tot allò en què ha quedat, tot plegat?
Bé, jo diria que hi ha hagut, per una banda,
la regulació que es va desenvolupar
a partir de la nova directiva europea de pirotècnia,
que després, en el cas de l'estat espanyol,
es va complementar amb un reglament,
amb un nou reglament de pirotècnia,
en el qual van poder participar tant la Generalitat de Catalunya
com, podríem dir, associacions de municipis
representatives dels diferents colors polítics del país, no?,
a nivell tècnic, sempre parlant en aquest cas, eh,
es va aconseguir, amb aquest desenvolupament,
a través d'una instrucció tècnica complementària,
acceptuar, podríem dir,
totes aquestes manifestacions d'arrel patrimonial,
de manera que allò que, amb estricto senso,
doncs amb una lectura, doncs, rigorosa de la directiva europea,
hauria quedat prohibit,
entre altres, doncs, per exemple, d'aquestes carretilles
que estem veient dels Diables Infantils de Tarragona,
després les que vindran del Drac, o del Vol, o de la Víbria...
Que són diferents, de fet, no?
Ja, oi, no són ben bé com les que porten els...
Exacte, aquestes són també adequades a l'edat, no?
Però, bé, hauria pogut quedar perfectament afectat això,
en el sentit que la directiva europea era molt restrictiva.
Enguany es va complementar, a principi d'any,
això em feies aquest comentari, tu, dels plans d'emergència,
bé, la Generalitat, tot i que va fer aquesta acció des de Cultura,
i va quedar la cosa, doncs, bastant apamable,
després el Departament d'Interior, a través de la Protecció Civil,
doncs va fer un desapompament dels plans de Protecció Civil,
que tornava a posar complicacions.
No només amb el foc, jo diria, amb el conjunt de les festes.
Per sort, després hi ha hagut una lectura, podríem dir,
més lleugera de la que inicialment es preveia,
i jo diria que la cosa s'ha simplificat.
Per exemple, una de les festes importants de foc que hi ha a Catalunya,
que és la que l'Arre de Cervera,
doncs, en el mes de juliol, finals de juliol,
encara s'estava, doncs, parlant si estaria afectada
per algun tipus, doncs, de restricció,
i, en canvi, doncs, s'ha pogut, doncs, tot desenvolupar
de manera normal.
Jo diria que hi ha un major intervencionisme per part de l'Estat.
Això abans l'Estat pràcticament no hi deia res,
però com té competències amb pirotècnia, amb explosiu,
doncs, ara, a partir de determinats quilos de pòlvora,
cal comunicar-ho al govern, el que era l'antic govern civil,
a les delegacions o subdelegacions de l'Estat, no?, en aquest cas.
Però, bé, és a partir d'una determinada quantitat de quilos
i si hi ha fórmules per poder-ho fer, tot més fàcil.
Per tant, jo diria que tranquil·litat, normalitat i Santa Decla,
igual que ha estat amb altres festes catalanes,
com la Patum de Berga o Sant Fèlix de Vilafranca,
o la Calarre, que us deia, doncs, s'ha desenvolupat amb normalitat
amb el tema pirotècnic.
És a dir, que els ajuntaments no han de contractar aquest pla de seguretat,
sinó que ho fan en col·laboració en qualsevol cas amb el procés civil?
Bé, ben bé no és que...
La llei no és que obligui a contractar un pla de seguretat,
sinó que els ajuntaments, evidentment, tenen l'obligació,
abans de la pirotènia, de la directiva, de tenir uns plans de seguretat.
El que passa és que, lògicament, aquests plans s'han de desenvolupar
en funció del que es realitza.
Llavors, els ajuntaments,
que tenen tècnics habilitats per norma, diguéssim,
poden redactar els plans propis.
Però posaré un cas, el cas de Tarragona,
dels espèctacles pirotècnics de la platja del Miracle,
doncs, està regulat per un pla que va elaborar
el Servei Municipal de Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, és perfectament compatible
sempre i quan tinguis la gent homologada.
Ara bé, hi ha municipis que són més petits,
que no tenen aquests tècnics,
i que es poden contractar aquests plans.
Tampoc cal dramatitzar-ho,
i són uns plans que, amb una lectura
com la que s'està fent en aquest moment,
tampoc és dramàtica.
El veu de diables petits, que en aquest moment entren aquí a la plaça de les Cols,
on també veiem aquella clàssica imatge d'altres infants
que no en formen part, però que estan acostant-s'hi
per fer la rotllana amb els seus barrets de les festes,
amb la caçadora taxana,
per no cremar-se, no?
És a dir, que són els petits que, d'una banda,
formen part d'aquests elements del sèquici,
però també l'altre canet i la resta de la canetè,
que ho gaudèixen, no?
I que en un futur també, doncs, potser aspiren a formar-ne part.
Sí, sí, de fet, és una mica repetició del que veurem
a la cercavila del 22,
a l'anada d'ofici tornada al 23,
a la processó i al correfoc, no?
Per tant, en aquest sentit,
jo diria que també els espectadors,
per dir-ho d'alguna manera,
emulen els actors, no?
Els actuants, no?
En aquest cas, doncs,
el Vall de Diàlves Petit, doncs,
es va recuperar,
bueno, ho dic recuperant el sentit
que hi havia aquests antecedents
de principis del segle XX,
es va recuperar o crear l'any 1998,
va ser, podem dir, la primera entitat
que va sortir com a cercavila de Santa Tecla Petita,
tot i que ja és cert que hi havia, doncs,
per exemple, des d'un any abans,
la secció juvenil infantil
de la banda Unió Musical de Tarragona,
però, de fet, qui va crear
aquesta cercavila petita,
doncs, el primer any sortint
amb una colla convidada i tal,
van ser el Vall de Diàlves de Tarragona, no?
En aquest sentit, doncs,
es va reproduir una mica
l'esquema dels grans,
el mateix vestuari,
podem dir el segon tipus de vestuari,
perquè entre l'any 84 i el 93
el Vall de Diàlves va tenir un altre vestuari,
del mateix pintor, l'Antoni Torrell,
però era un vestuari diferent,
i també reproduïm, com es veuen les imatges,
de TAC-12, els patrots,
que van ser fets per l'escultor
de Vilaseca, Antoni Mas.
El vestuari és obra de l'Antoni Torrell,
com tot el vestuari creat a Tarragona pels Diables,
des de l'any 1984,
que és quan es recuperen els grans,
i després també des de l'any 1998,
quan es pinten aquests vestits petits de Tarragona.
Van acompanyats d'adults,
aquests infants, o van sols?
Bé, l'encesa...
Què diu el Portugal?
Perquè això suposa que tot això està regulat, no?
D'alguna manera?
Aquí hi ha dos temes,
una, la part de tècnica pirotècnica,
que és obligatori que l'encesa
i els dipòsits de pirotècnia,
és a dir, els SACs que van a darrere,
els portin adults, persones majors d'edat,
i, en canvi,
el que tu et referies al tema protocol,
gestiona més el tema de la ritualitat
o de quantes persones han d'anar acompanyant.
Avui, precisament,
hi ha hagut una mica de comentari sobre aquest tema,
en el sentit que és bo
que no es generin uns excessius cordons
tant d'espectadors com de,
podríem dir,
de mateixos acompanyants
dels grups infantils,
en el sentit que és important
que els nens es vegin, no?
Perquè són petits.
No li ho deixen, clar.
Aquí estem ara en una posició privilegiada,
perquè estem a dalt de les escalades
de la catedral de Tarragona,
i realment la posició és bona, no?
Però és important que no es facin barreres
al voltant dels elements.
Jo diria, fins i tot, en els casos,
aquí ja en seríem un missatge dels adults,
perquè moltes vegades sembla que
quan surt un element d'una figura,
hagi de portar una escorta al buntant
perquè ningú passi res.
Això en moments punta, com poden ser la baixa de la nit del 21,
doncs sí que pot ser necessari,
però jo penso que s'ha d'intentar,
doncs sobretot, no fer una barrera
entre els espectadors i els actuants, no?
I ho vam veure una mica també en la baixadeta de la ligueta,
que també hi havia aquests cordons...
Per això feia aquest comentari, sí, sí.
...que em va soltar molt la figura del jubilat,
perquè és quan un d'aquests infants ja no pot, per exemple,
portar la molasseta, el lleonet o la ligueta,
el jubilen, i llavors passa a formar part, doncs,
d'aquest cordó de seguretat que posen al voltant
a l'hora que hagin d'entrar a l'altre canalla
per ser els portadors o per uns minuts
o per una estona de cadascun d'aquests aliments
en la baixadeta de la ligueta.
Veiem imatges ara d'aquest ball de diables
i amb moltíssims infants,
moltíssims infants, com dèiem, amb el barret de les festes,
no només el d'aquest any,
que aquest any recordem portar el ribet de color vermell,
el d'aquest any 2012,
sinó també amb barrets d'altres anys,
suposo que van combinat, no?,
perquè això del barret també és una imatge característica
de les festes, no el barret de la samarreta...
No es tracta de jubilar-ho el primer any, eh?
En tot cas, els diables
tenen també un personatge, com veiem abans,
que els acompanya, que és el Sant Miquel.
De fet, avui, si no va xerrat,
acabada la cercavila petita,
doncs tindrem, igual que fa uns minuts abans,
hem tingut aquí a la plaça a les Cols
el ball de Serra Llonga Petit
i el ball de Pastores Petits amb els seus parlaments.
Després, també, els diables faran
els seus versòs i parlaments, doncs,
amb el Sant Miquel, no?,
que segurament acostuma a acompanyar,
no ho veiem des d'aquí en aquest moment,
a darrere els diables, no?,
amb la seva característica,
imatge, doncs, amb l'armadura daurada,
amb la llança, amb el plomall,
que està inspirada en aquest retaule
de l'Altar Major de Tarragona
i que és una mica aquesta resta que queda,
podríem dir, d'aquests personatges del bé, no?
És a dir, podríem anar repassant
tots els elements que vindran a darrere
i, sobretot, en aquells que representen l'infer,
com és el cas dels diables o del drac o de la víbria,
podríem dir que tots aquests personatges
tenien el seu antagònic, no?
En el cas de Sant Jordi, doncs, era, evidentment, el drac
i en el cas de la víbria també acostumava a ser el drac
perquè hi ha molta confusió entre víbria, vibra, no?
És a dir, fins i tot la llegenda, moltes vegades,
en el cas de Sant Jordi, explica que realment
Sant Jordi va lluitar contra una víbria
que era més feroig, a més que no un drac, no?
Per tant, podíem dir que sempre hi ha aquest antagonisme, no?
Entre el vell i el mal, que pràcticament ha quedat en això,
ha reduït avui en dia en aquesta significació
del Vall de Sant Miquel i de Diables,
que després es podrà veure, no?
De fet, els textos és una incorporació posterior
del Vall de Diables.
El Vall de Diables neix al segle XV, no?
No més com això que estem veient ara,
com un element pirotècnic, un element de foc,
amb una representació figurada,
més semblant al que són els set pecats capitals
que es va presentar precisament abans d'ahir
la dels noves màscares de les virtuts i dels pecats,
doncs s'assemblaria més en aquella imatge.
I amb el pas dels anys,
jo podria dir aproximadament, calculem,
un centenar d'anys es van incorporar els textos, no?
Per reforçar aquesta representació,
en un moment en què el teatre,
precisament de text,
pren protagonisme el que seria la part més mímica, no?
Això coincideix en el segle XVI,
que és una època, doncs, en l'humanisme,
el renaixement,
canvia amb bastant la festa,
és l'època en què també s'incorporan dames i vells,
i precisament a incorporar-se aquest tipus de teatre popular,
una part d'aquest teatre popular
també transforma els elements preexistents,
com era aquest cas del Vall de Diables.
Ara veurem una cartellada conjunta del Vall de Diables.
Llàstima que encara hi hagi claror,
perquè si no, amb el lluïe més, si fos...
No és mala hora, eh?
Fosca i negra, no?
No és mala hora.
A mi aquesta hora del Cap Vespre m'agrada molt,
i veuràs com...
com, de fet, quedarà maca, també.
Han pogut veure, estels espectadors de TAC12,
aquesta cartellada conjunta,
aquesta llum, aquesta lluminositat
de les cartelles del Vall de Diables Petit,
que són aquí a la plaça d'Escol,
que reben aplaudiments del públic congregat.
També hem pogut veure abans imatges
de les escales de la catedral,
les escales del Pla de la Seu,
on pràcticament no hi cap un agull,
ara les veuen,
i amb aquesta imatge també al fons
de la catedral,
on demà, per cert, Jordi,
a la catedral podrem veure el retaule,
un retaule que havíem vist al Sánchez enrere
en altres indrets de la ciutat,
com ara la passa a l'escorxador,
i que finalment aquest any ha pogut tornar al seu lloc, no?
Home, jo crec que aquí, doncs,
és evidentment necessari recordar
que aquesta representació
a la va concebre, doncs,
el Jaume Aguas,
que en guany ja no ens acompanya,
però que ens ha deixat aquest llegat.
Jo diria que el retaule, sens dubte,
és la seva obra fonamental
en la creació coreogràfica,
en la dansa de representació escènica,
i en el retaule de Santa Tecla
es va concebre,
el Jaume el va concebre
per l'interior de la catedral.
És a dir,
el retaule explica com Santa Tecla,
en el fons,
surt del mateix retaule
que va crear el mestre Pere Joan,
i en temps medievals,
i, per tant,
s'endinsa amb la nau central
de la catedral.
Jo recordo les batalles
importants per mantenir
un any que el capítol de la catedral
es va enfrontar
al principi de la creació
d'aquesta taula
amb la representació,
doncs,
que no l'abolia a l'interior
i que es va guanyar,
i penso que és important...
Per què no l'abolia a l'interior?
Per què no...
Bé, això...
Hauríem de remuntar-se a l'època
per poder entendre...
Bé, sí,
jo crec que depèn del moment
en cada lloc hi ha...
La festa evoluciona
i té diferents agents
en cada cas,
i en aquell moment
el capítol de la catedral
no ho va acabar de veure bé,
malgrat que ja feia uns anys
que es feia,
jo crec que 3 o 4 anys
i llavors va haver-hi un dalt a baix.
Però, bueno,
al final es va resoldre,
jo crec que això és l'important,
i en guany està molt bé
que torni a l'interior
de la catedral,
que és el seu lloc natural,
i amb tot el respecte
a les representacions
que s'han vist
els darrers anys
a l'exterior,
doncs,
no crec que tingui color.
Vull dir,
el retaule a dins
ressona d'una manera
especial,
emotiva,
corprenedora,
i crec que
és un treball
que ha deixat una petjada
impressionant
en el panorama
festiu de la ciutat.
A més a més,
jo diria que va començar
sense estridències,
i això crec que és important,
començar les coses
sense estridències
amb serenor,
com va ser en el cas
del retaule,
i és aquell moment
de tranquil·litat
que tens al mig
de la festa
després d'uns quants dies
de serenor.
El Jaume Aguas,
el director d'artístic
dels Bars
una persona molt estimada
a la ciutat
i també a la festa,
i una persona
que en guany
han tingut el seu
homenatge,
podríem dir,
a aquest festival de dansa
que s'ha fet en guany
com a novetat
i que porta el seu nom,
i que per tant
també serà recordat,
ja ho he recordat
i està molt present
entre els que estan
darrere de la festa,
però encara ho serà més.
I veiem ja en aquests moments
aquí la dansa,
Jordi,
diria que serà el drac petit,
no?
El drac petit,
drac de Sant Roc petit,
per aquesta vinculació
que des de la figura gran,
des que es va crear
l'any 85,
doncs té
en aquest
entranyable barri
del cos del bou,
Baixada de Peixateria,
un barri que té nom
també de bestiari,
perquè precisament
el cos del bou
és el lloc on escurrien
les curses populars
de bous,
no?
És a dir,
on la ciutat,
especialment pel carnaval,
treia uns bous de veritat,
no uns bous ficticis.
En aquest cas,
els companys del drac
l'any 85
van crear la figura gran
amb l'escultor Gabriel García
i després,
una bona colla d'anys després,
l'any 2000
es va crear
aquest drac petit
a imatge semblança
del que construïs
el seu escultor,
no?
És un drac
també calcat,
que es mou
en els mateix tipus
de moviment,
no?
Que ha fet
aquesta encesa
també característica,
que té aquest punt
també d'inclinació
sobre el cap,
que s'abalança endavant,
amb aquests colors
tan brillants
del vermell
i del verd
que són els colors,
podríem dir,
jo diria,
més característics,
no?
De l'infer tradicional,
no?
Si ens remuntem
a una festa
amb la qual també tenim
vinculacions clares
d'història,
com és la Patum de Berga,
doncs el foc
està representat
pel vermell
i pel verd sempre,
no?
Concretament,
aquesta ciutat de Berga
també jo diria
que és la mestra
de les catalanes
en la festa petita,
en la festa petita en general,
no?
De fet,
en guany s'han complert 56 anys
de la Patum petita,
no?
que va començar
com un accident,
és a dir,
no és que ningú de Berga
conegués aquesta anècdota
que jo us explicava
abans
de la festa
de la Setmana Santa
i de les màscares
de Puente Genil
de Còrdoba,
sinó que
el senyor Joan Rafart,
que era un veí de Berga
d'aquella època,
va rebre
l'encàrrec
de les seves filles
que volien un gegant,
no?
I ell,
doncs,
se li va córrer,
doncs,
d'una manera o altra,
constitut per,
per com avui en dia,
molts dels nostres nens
juguen durant tot l'any
a casa,
doncs,
amb figures
que intenten simular
gegants
o altres elements
del bestiari,
no?
Allò que tens al menjador,
doncs,
moltes vegades
ple d'un seguís imaginari
doncs,
curiós,
no?
En aquest cas,
va ser un dels elements
a tenir en compte,
és a dir,
aquest apatum
de l'any 56.
I ara encén el bou,
que és aquest altre element
del bestiari
sumòrfic
d'aquí,
de Tarragona,
un element
també
recreat,
semblant-se
del que va crear
la Montse Canudes
i que concretament
aquesta còpia
petita
va ser feta
l'any 2007,
també,
en aquest cas,
aquests colors
característics vermells,
igual que el drac,
que no ho han comentat,
i com els diables,
doncs,
acompanyats
d'un nombrós
grup de timbalers.
El del drac,
no sé si us heu fixat,
però aquí,
tu que parles abans
de protocol,
doncs,
el protocol
té una cosa
molt maca,
que el protocol
no és les normes
aquelles estables
i fixes del dret jurídic,
jo diria,
sinó que són adaptables,
no?,
i el costum
es pot,
doncs,
anar adaptant,
no?,
ho dic perquè,
doncs,
el drac,
el seu protocol marca
que porti pocs timbals
i, en canvi,
s'ha anat,
doncs,
augmentant
en el drac petit
i el bou petit
no ho ha fet tant,
però el drac
sí que seria un exemple
d'aquestos,
no?
Ja veiem la vidrieta
que també s'acosta,
doncs,
cap a la passa
de les Cols,
és a dir,
que arribarà,
doncs,
aquest element
estar rellent
de baixa del Serrallo,
del barri mariner
de la ciutat
i que també està a punt
d'entrar aquí
a la passa de les Cols.
Deies que el seguit
si popular petit
de Berga
va sorgir de forma
accidental,
de fet,
com la baixada
de l'àliga
que veurem
aquesta matinada
proper divendres,
que també,
des d'aquí mateix
en sa mare,
no?,
del Tribunal dels Diables,
que és l'entitat
que la porta,
de manera que,
doncs,
la nit prèvia
a la Cercavila,
la nit del 21,
feia aquest trasllat
per pujar amb els Diables
a la tarda del 22,
no?,
i això es va anar animant,
es va animant
i es va,
doncs,
anar incorporant gent,
es va incorporar música,
fins al punt,
doncs,
que es va convertir
en un acte,
doncs,
cada cop més important.
Un any concret,
doncs,
arran d'una invasió,
podríem dir,
del que estava passant
a la plaça de la Font,
que hi ha una representació
de dansa,
concretament,
doncs,
es va optar,
crec que amb criteri encertat
de posar-ho en programa,
perquè la cosa
hauria pogut arribar
amb els majors
fora de programa.
En fi,
és una festa espontània,
popular,
la més esbojarrada,
segurament,
de...
També reu,
per protocol,
si vols,
després en podem parlar,
de protocol,
d'aquesta,
d'aquesta tan concret,
de la baixada de l'àliga,
perquè també,
enguany,
hi ha hagut xerta polèmica,
el votant de si podia participar-hi
en la cocafera,
ja en parlem.
Ara veiem la vibreta,
veiem la vibreta,
la vibreta...
Explica'm la imatge
que estem veient ara mateix,
aquests pits que simbolitzen,
és a dir,
aquesta imatge de la vibreta...
Amb els pits,
Josep,
no cal que t'expliqui
el que simbolitzen,
però és l'únic element,
podem dir,
humà
que té aquesta peça,
és una peça,
doncs,
que no tenia documentació
a Tarragona,
a diferència
de tota la resta
d'elements
del seguici.
Per exemple,
el bou
tenia una documentació,
doncs,
dins de la representació
de la nativitat,
del batlem,
que, com a mínim,
hi havia la mula
i el bou,
i possiblement,
també uns pastors,
que podrien haver estat
un dels orígens
del vall de Pastorets,
segons les darreres investigacions
que s'estan portant a terme
en aquest tema.
La víbria és un element heràldic
que figura,
doncs,
amb l'heràldica catalana
des de temps medievals,
i té aquesta barreja
tan especial
de contenir
en una única peça
del bestiari
la faceta humana,
però també
podem veure
aquestes grans urpes
d'àliga,
el cap,
en el fons,
també té aquesta retirada,
el bec,
vaja,
després també té
aquesta cua
de rèptil,
o sigui,
podríem dir,
una barreja,
jo diria,
d'àliga,
drac,
amb aquestes escames
que porta,
doncs,
a seguides,
o sigui,
té una suma d'elements,
no?,
que la fan un monstre,
doncs,
com a híbrid,
no?,
no és dels monstres
més comuns
en la història
de Catalunya,
del bestiari de Catalunya,
ni tampoc actualment,
tot i així,
tenia una distinció
important,
la víbria era dels elements,
doncs,
que,
per exemple,
anava sovint
a les representacions
cortesanes
en què els monarques
catalans
convidaven
algunes figures
d'aquestes
dels seguissis,
de diferents poblacions,
per fer espectacles
especials.
Una mena de
cerimònia inaugural
dels Jocs Olímpics,
per entendre'ns,
o de Cluenda,
doncs,
tenia alguns
convidats especials,
i les víbries
eren un d'aquest cas.
Insisteixo,
no té documentació
històrica a Tarragona,
però es va semblar
que per la seva
vinculació
heràldica,
per la seva
lligam,
doncs,
amb els reis catalans,
també,
doncs,
tenia sentit,
no?
va ser recuperada
l'any 2006,
com bé deies,
pels companys
de la Vibria,
perdó,
de la Colla Diables
de Bramar del Serrallo
que van fer la Vibria,
no?
Alerta d'atenció
a les orelles,
perquè de seguida
sentirem les estracanades
del ball d'en Serrallonga
Petit,
que ja estan fent
la seva representació
aquí a la plaça
de les Cols,
i que també tenen
molts elements
molt simbòlics,
no?
Podríem dir,
Jordi,
aquest ball d'en Serrallonga
Petit?
Sí, bé,
aquí ets un dels altres elements
també característicament
catalans,
no?
És un dels elements
que representa
millor la mitologia
nacional de Catalunya,
fa,
no recordo si va ser
la darrera Santa Tegla
o la penúltima,
el ball d'en Serrallonga
gran va recrear
algunes pel·lícules
de principis
de segle XX
en què es destacava
aquest valor
d'heroi nacional
gairebé
que va tenir
en el segle XIX
el Joan de Serrallonga
revivint
la figura
del bandoler
del segle XVII
en el segle XIX
és un moment
en què el nacionalisme català
agafa empremta
possiblement
no l'hibe
que tenim ara
i fa aquesta
aquesta
visió romàntica
i heroica
i has vist que
les excedències
en aquest cas
són pràcticament mínimes
perquè
no porten
tró
és a dir,
en aquest cas
el ball de Serrallonga
sí que no té permesa
de cap manera
l'utilització
de la pòlvora
de bancarga
que es diu
sinó que utilitza
unes petites explosions
simulades
que pràcticament
ens estan imperceptibles
des de la nostra posició
però que
intenten simular
el tema
el ball de Serrallonga
també marca
el final
dels elements
podem dir
de soroll
i incorpora
la música
en aquest cas
acompanyats
pel xarop de canya
que també és una formació
de l'àrea
del Vallès
que està acostumada
a venir també
aquí a la festa major
de Tarragona
en bastantes ocasions
veiem en aquests moments
la Lliga Petita
que ahir també va fer
la baixareta
de la Ligueta
ara entra
pel carrer major
a punt d'arribar aquí
a la plaça de les Cols
amb el seu característic
ball i aquest colom
a la boca
que també té un gran
simbolisme
i la dansa també
la dansa molt particular
de la Lliga Petita
Bé, la Lliga
és en aquest cas
la Petita
doncs és una còpia
de l'any 2008
és dels darrers elements
a incorporar-se
al Seguissi Petit
va tenir la seva dificultat
per ser peça de lleutor
pràcticament
només la Lliga de Tarragona
i el Lló de Vall
són peces
que estan fets
amb aquest material
per què es va fer
amb aquest material
quan es va recrear
la Lliga
l'any 1986
doncs perquè
l'única peça
en aquell moment no sortia
era tot no sortir
que es conservava
era la de Girona
i si algú mai va
al museu de la ciutat
de Girona
doncs dirà
que l'Antoni Mas
que va ser l'escultor
doncs està inspirat
amb aquella
o sigui la Lliga de Tarragona
està inspirada
amb aquesta Lliga de Girona
jo crec que això
és important
reconèixer aquesta herència
perquè
el fet de Girona
doncs
ens va donar
una visió
molt estètica
i molt històrica
del que podia ser
la Lliga
de fet
la Lliga
té un doble sentit
des de
la de Mitjana
per una banda
aquest colom
que tu comentaves
és un símbol
clarament religiós
és un símbol
que
parlem
del que podien ser
des de l'esperit sant
fins a
la mateixa representació
doncs
de Sant Joan
depèn de quines són
les interpretacions
i l'Àliga
com podem veure
intenta pujar
les escales
del pla de seu
intenta perquè clar
estan atapaïssimes
de gent
ha recolat una miqueta
però potser hi torna
pujar cap amunt
també com faria
l'Àliga gran
d'enfilar-se cap a les escales
de fet
aquí també tenim
una bona imatge
de la corona
que és l'altre element
característic
la corona
és un dels emblemes
importants
de les àligues
les àligues
havien estat
històricament
vinculades
a
viles
i ciutats
amb privilegis
reials
i en aquest cas
porta la corona
que es va inspirar
en un petit període
de la història de Tarragona
amb el comte de Tarragona
de l'època
és una peça
que en el seu dia
va fer el taller
de joveria Blaskev
i que també
ens dona l'altre sentit
de l'Àliga
hem parlat
del sentit religiós
pràcticament
representant
jo diria
màxim religiós
dels elements
fins i tot
en alguns casos
encara es manté
avui en dia
per exemple
en algunes poblacions
com a Valls
que té la posició
just al davant
de la Mare de Déu
de la Candela
cada 10 anys
o en la part
diguéssim
de presidència
això és una distinció
aquesta posició
que aquí Tarragona
històricament
també va existir
en un llarg període
després quan es va recuperar
no es va fer així
perquè en aquell moment
els elements
s'incorporaven
per ordre d'afegir-se
però té aquest sentit
també de ciutat
la Lliga també
de vinculació
de la ciutat
que és molt important
una preeminència
que li dona
que li dona aquesta corona
la Molassa de Tarragona
sí que tirarà amunt
eh
tirarà amunt
per les escales
la Molassa
sí que li toca
és que
hi ha una diferència
clara entre la Lliga
i la Molassa
la Lliga
té aquesta distinció
de senyora
la Molassa
és una mica
la cabra boja
del seguici
amb tot el carinyo
els amics
de la Molassa
la tenim ja
no només en pantalla
sinó que està traient
el morro
i les campanes
per la nostra posició
pràcticament
fixeu-vos
que també porta
aquest domàs
de la ciutat
que és un dels elements
també característics
de la Molassa
generalment la Molassa
enguany està immersa
en tota una sèrie
d'actes
en què se celebra
doncs els 25 anys
de la seva recuperació
una peça
que en el seu origen
tenia
moltes dades
del segle XVIII
de les darreres
però que també
és vinculant
aquest entremés
igual que el bou
doncs
de Batlem
en què apareixen
la mula
i el bou
de fet enguany
una de les imatges
de la contraportada
del programa
ho intenta rememorar
no sé si hi ha molta gent
que ho ha pillat
però no és que sigui
un joc de disseny
sinó que realment
s'ha volgut
crec
per part de l'organització
doncs
donar aquesta vinculació
del primitiu
origen
de la Molassa
relacionada
amb l'entremés
aquest
és una peça
que històricament
havia tirat foc
encara de fet
a Berga
per exemple
encara tirava foc
o en algunes altres poblacions
i aquí
Tarragona
doncs
es va recuperar
allà sense foc
va crear
el Joan Serramià
la peça original
i
i
des del 1988
que es va recuperar
doncs
fins al 2002
que es creia
aquesta molasseta petita
aquesta rèplica
doncs
l'agència la fa
com a molt seva
en aquest cas
doncs
la molasseta
està acompanyada
per uns tallers locals
que són els tallers
de l'Espiridio
i també va acompanyada
d'aquest so
inevitable
de les campanetes
que no picarols
que sempre les molasses
van històricament
amb les campanes
i ara fa un altre
dels rituals
també clàssics
superben
captat
per les càmeres
d'atac 12
en aquest cas
també els televidents
que estan seguint
aquesta retransmissió
doncs
va veure
a la font
de les escales
de la càtedra
per cert que acompanyant
la Ligueta
hem pogut escoltar
la Tradivan
una banda de nova creació
aquesta 2012
ahir també acompanyaven
a la baixada
de la Ligueta
és una banda
que té
la particularitat
que incorpora
molts dels elements
tradicionals
és una iniciativa
de Roser Oliver
en guanya novetat
però que neix
amb intenció
de continuar endavant
amb intenció
de seguir per molts anys
formant part
del ritual de la festa
està inspirada
amb altres formacions
que existeixen
a Reus
o a Torre d'en Barra
en què es barreja
el metall
amb el que serien
els instruments
de dinxa
o de canya
la Molasseta
que també surt
en direcció
al carrer
de Marceria
hi ha en aquests moments
que també aquí
a la plaça de les Cols
després d'haver escoltat
les gatelles
de l'esperidió
arriba la cocafareta
petita
la cocafera petita
que també forma part
d'aquest seguici
popular petita
de la Santa Tecla 2012
i que també està a punt
d'arribar aquí
a la plaça de les Cols
una plaça de les Cols
que continua encara
molt ambientada
amb molta gent
amb un ambient
molt molt familiar
i amb molta canalla
petita sobretot
com podem veure
les imatges
als telespectadors
de TAC12
que en definitiva
venen a ser Jordi
els protagonistes
d'aquest acte d'avui
i amb la voluntat
que continuïn
més endavant
en el futur
Sí, sí
Mira, he extret
unes paraules
d'una de les altres festes
que ens va precedir
la de Vilafranca
al Penedès
que cada 1 de setembre
per Sant Fèlix
fan la seva festa major
dels petits
i l'any 82
deien
1982
fa 30 anys
per tant
no es tracta tant
de convertir-la
en una repetició
de la gran
sota la direcció
dels adults
sinó de fer-ne
un àmbit
on aprendre
voluntàriament
maneres
codis
i comportaments
que els serveixin
els nens
per entendre
i viure millor la festa
Crec que és una bona definició
extreta
dels companys de Vilafranca
en què
es parla d'això
de poca direcció
jo crec que és important
això
que hem anat veient
ara en aquestes darreres peces
tant l'àliga
la Molassa
com la Cucafera
penso que està ben aconseguit
això del cercle
és a dir
aquí no hi ha
un bloqueig
al voltant
evidentment
en cada cas
hi ha algú
que acompanya
la peça dels adults
però no
no hi ha
un bloqueig
ni molt menys
la Cucafera Petita
per cert
no veig que tiri
carmels
per la boca
quan s'acabi
quan s'acabi
el tiraran des de fora
des de fora
últimament
les Cucaferes de Tarragona
les tiren gaire bé
des de fora
aquest cas
és una peça
també
del ja
desaparegut
escultor
Josep Agustí
un escultor
que també
va contribuir
no ho he esmentat
abans
en el cas de la Vibria
tant en la Vibria
com la Cucafera
són les seves peces
no?
al seguici de Tarragona
i que està
inspirada
amb aquesta coberta
de cuiru
perquè en l'edat mitjana
la Cucafera de Tarragona
sabem que la portava
al gremi de cuiraters
aquí estem molt a prop
del carrer cuirateries
i
té aquesta clara
vinculació
per això
té aquesta coberta
tan diferent
i tan especial
i penso que també
és important
recordar també
aquesta capacitat
d'extendre
que té el coll
que diu
la llegenda
de la tradició
que quan
passava
pel corpus
la custòdia
del cos
de Cris
davant
dels espectadors
la gent s'acostumava
a genollar
i a treure
el barret
i quan
això no succeia
la Cucafera
s'aixecava
s'encabritava
una mica
com la molassa
i li treia
doncs
amb la boca
aquest barret
als espectadors
això
concretament
doncs
aquí
l'estona
de la Cucafera
a més
d'aquí
a la Passa a les Cols
hi ha una petita
explicació
en la seva carta
que ho recorda
també
i penso
que és un dels
del tres bonics
i divertits
d'aquesta
d'aquesta Cucafera
acompanyada
pels ministres
espremulls
que és una altra
de les característiques
musicals
d'aquesta
formació
històricament
anava
acompanyada
per ministres
que és
que la documentació
mínima
era de cinc
que
incorpora
el que seria
els instruments
de vent
que fan
de baixos
podríem dir
després la percussió
i després
les canyes
o hinxes
seria la característica
de la cuca
de ministres
que comença
a les festes
de Santa Tecla
i que
fins l'any passat
començava
a la de Sant Magí
també
doncs
és aquesta formació
estricta
de cinc ministres
que està perfectament
documentada
abans parlàvem
de la molasseta
la molassa
que ha sigut
protagonista
pel seu aniversari
i també
per la trobada
de molasses
fetes
que estan
enguany
al programa
de festes
la cucafe
també ha sigut
protagonista
però
per un març
molt diferent
no serà
la baixada
de l'àliga
com havien sol·licitat
finalment
no sé si serà
d'una altra manera
però en qualsevol cas
amb l'amorament
serà
amb una cucaratxa
de la cucafera
la cucaratxa
i bueno
és una d'aquelles coses
també molt opinables
que hi ha la festa
i bé
en tot cas
aquí
el que és evident
és que hi ha alguns elements
que surten
i del darrere
en van molts altres
és a dir
des del gegant
de la botella
de la xar 3
doncs fins al tauró
no sé si en guany sortirà
però el tauró
aquell famós
de l'any 2007
de la platja del Miracle
doncs també
millor s'incorpora
van sortint cada any
unes peces
amb més o menys fortuna
per tant
doncs bueno
jo
no sé si tema
s'ha sentit regular
un acte com la baixada
més del que ja s'ha regulat
quan hi ha calgut
per temes
concrets de seguretat
però bueno
en tot cas
els de la cucafera
al final
penso que després
de la queixa
i d'explicar-ho
doncs
sortiran
amb una
mega cucaratxa
perquè es veu
i bueno
jo pel que sé
doncs alguns
alguns documentalistes
del bestiari popular
vindran a fotografiar-la
per deixar constància
del fet
per la història
per tant
no hi ha res
que no tingui
una part divertida
també
no estem veient res
que no se sàpiga
perquè de fet
ja circula
a través de les xarxes socials
a Facebook
ja corre això
veiem ara en aquests moments
veiem
veu en els espectadors
de Tant XII
poden escoltar
els oients
de Tarragona Ràdio
el lleonet petit
que també està
aquí fent la seva exhibició
portat per dos portants
abans de cocafèr
de mi
et volia preguntar-t'ho
en la casa de la gran
crec que són 7 portants
jo ara m'equivocaré
la petita són menys
imagino que
per les dimensions
però
en aquest cas
la cocafèr
és la peça
que més portants porta
el lleon
seria com la molassa
o el bou
que en porten dos
és típic
de les quatre potes
tot i que per exemple
la molassa de Barcelona
a Tadia vam veure
aquí a la plaça
de les Cols
a la mostra
que encertadament
va organitzar
la molassa
de Tarragona
només portava dues potes
davant de la sorpresa
dels nens
en tot cas
el lleon
és l'altra bèstia
coronada
del seguici
això també ens dona
la seva distinció especial
i és perquè
en el cas de Tarragona
doncs també
té una relació
molt específica
amb el que seria
la patrona
en Santa Decla
una de les imatges
iconogràfiques
característiques
de la nostra festa
és aquest lleó
el peu
de la lleona
també en el cas
el peu
de la nostra patrona
aquest so Jordi
aquest so que escolteu
tan característica
quan s'incorpora
a la festa
aquest so
quan es fa
o un ni per cent
a Santa Decla
quan quan és
allò
que hi ha un abans
i un després
el so
de l'amperito roca
doncs mira
l'amperito roca
és una d'aquelles coses
interessants
també d'anar recordant
de tant en tant
perquè hi ha gent
que doncs
pensa que és una peça
de gran rei gambre
autòctona catalana
i tal
i bueno
jo diria que no
que no van per aquí
les coses
en tot cas
és una peça
un pas doble valencià
que
es pot dir
que és un pas doble
torero
aquests dies
que a Barcelona
s'està representant
el nou muntatge
de la quadra de Sevilla
una companyia
que compleix
en guany
40 anys
de trajectòria
sabem que
la música
doncs
aquesta
de les
taurina
de pas dobles
és una música
que tocaven
les bandes
de guarnició
en cada població
i aquí a Tarragona
doncs hi havia guarnició
i hi havia toros
per tant
l'amperito roca
era una peça
doncs
com a molt popular
i molt
molt coneguda
d'aquí
es va passar
doncs
a les cercaviles
perquè les bandes
també acompanyaven
les processons
i doncs
molts dels oients
i els televidents
recordaran
la banda del govern
militar
o la banda
de la cruz roja
doncs
molts anys
dirigida pel mestre
Bavià
doncs
tocant l'amperitó
roca
per acompanyar
els gegants
després va venir
la banda
de la ciutat
de Tarragona
amb la democràcia
i es va seguir
i es va seguir tocant
el mateix repertori
perquè bàsicament
van ser bona part
dels mateixos músics
que els van canviar
els uniformes militars
pels civils
el que passa
és que
és bo recordar
que l'aparició
de la colla jove
també
en aquell moment
79-80
fa que la colla jove
s'incorpori
just davant
de la banda música
de la ciutat
amb la cercavila
per exemple
i el crit
d'amperitó
i el bloqueig
que moltes vegades
se li feia a la banda
va fer que es repetís
moltes vegades
a partir d'aquí
seria innegable
dir que
l'any 86
l'àliga
és la primera peça
que porta
doncs
el metall
aquesta formació
de banda
i de percussió
al no el seguís
i gran
que després
en el lleó
també això
també passa
i per tant
doncs
aquestes peces
són
deixen de ser
només
de la part
de darrere
del seguís
la banda
que clou
el seguís
per portar
un amperito
en la banda
de l'àliga
un amperito
en la banda
del lleó
la banda final
i a més a més
la popularització
que comencen a fer
molts grups de grellers
de Tarragona
i de fora de la ciutat
i això
fa que es converteixin
no és un cas
tampoc únic
es tracta
de més
d'intentar
contrastar-ho
la Patum de Berga
també té un pas doble
a Torero
que és una fusió
de dos pas dobles
on també
els gegants
com ara tenim
els neguitos
petits en pantalla
el ballen
en el cas
del carnaval
de Vilanova
tenim la marxa
al Toruta
que també és una banda
en aquest cas
d'aviació
d'una marxa
d'aviació
i podríem trobar-ne
d'altres
és a dir
per tant
jo penso que és un fenomen
normal
que es produeix
a mi el dia
que més
un dels dies
que em va sobtar més
és quan vaig veure
precisament
a la marxa
del Torut
aquest de Vilanova
sent l'emblema
d'uns armats
d'una població murciana
en la qual cosa
vol dir
que el fenomen
és molt extensiu
a molts llocs
ara ja en qualsevol vegades
una peça
que en fi
que donen sentit
a molts actes
de la festa
i els acompanya naturalment
abans hem viscut
també la xaranga
sense nom
que són de la ràpida
que ahir també eren per aquí
al pla de la seu
acompanyant la baixadeta
de la ligueta
sense nom
els van preguntar
com és que
no estudieu sense nom
i es veu que entenien molts
entenien tants
que al final van dir
sense nom
i van optar
per aquesta reunió
també és una de les bandes
que ha vingut
d'altres vegades
sols
en formació petita
com el cas d'enguanya
o fins i tot ampliats
veurem
veurem també
el 22 i 23
si les bandes
doncs són
tan nombroses
com altres anjos
són més petites
hem vist els negritos
que és una de les peces
que porta
en aquest cas
el col·legi
ara no sortirà
ja sortirà
ja sortirà
que porten
els negritos petits
i que estan
també en aquest cas
absolutament inspirats
en la còpia
en l'original
del Bernat Berderol
que va fer
en el seu origen
en el segle XIX
el 1856
i 1859
i després
l'Antònia Cantos
una escultura
de la ciutat
va reproduir
pensant en els gegants
perdó
si no
pensava
que potser
si falten alguns elements
per incorporar
precisament són gegants
els seguís i petit
i d'altres
ja en van alguns valls
també n'hi ha
falten els nanos
falten també
les representacions
alegòriques
dels set pecats
de la Moxiganga
és a dir
hi ha diferents elements
que
que
que no surten
actualment
i que
en la format
eren
i just a darrere
dels negritos
doncs
s'incorpora
ja
les danses
els valls
en aquest cas
els valls
sense parlament
i el primer
que surt
és el vall
de bastons
petit
en aquest cas
doncs
recuperat
l'any 2000
és una de les
danses
també
amb major trajectòria
a la ciutat
com a mínim
amb la memòria
de la ciutat
perquè és des del segle
doncs
a finals del segle XVIII
fins a
fins a
l'actualitat
pràcticament
ha existit sempre
no era una dansa gremial
a diferència
d'altres
molt més antigues
com podria ser
per exemple
els Diables
o l'Àliga
o alguna d'aquestes
fiures de bestiari
que han comentat
d'origen medieval
però sí que
des de finals del XVIII
fins a
l'actualitat
pràcticament
han sortit sempre
això no vol dir
que no tinguessin crisis
perquè per exemple
l'any 75
va sortir aquest segon vall
en la versió adulta
ja tenim aquí
els bastoners petits
de les bars Santa Tecla
doncs va sortir
precisament
perquè veu una crisi
de la colla
vinculada a la part antiga
que deia si sortiria
o no sortiria
per la festa major
i per això
és un element
que està repetit
fixeu-vos
que és l'única
figura
que es fan
al mateix vall
exactament
és a dir
després els veurem
aparèixer
vull dir
ara estan els pastorets
petits en pantalla
però després sortiran
els bastoners
petits
de les bars Santa Tecla
per tant
veureu
que això
és un procés
que
fins i tot
amb valls
de molta trajectòria
com els dels bastoners
doncs
es pot produir
i el vall
de Pastorets
és un vall
també de bastons
però de bastons llargs
és a dir
en aquest cas
va ser el segon element
de la Santa Tecla
petita
a sortir
que és concretament
va sortir
l'any 99
és a dir
el segon any
de la festa major petita
i
doncs a Tarragona
tenim una de les notícies
més antigues
no la més antiga
però una de les més antigues
des del segle XVII
de Vall de Pastorets
tot i que
realment
possiblement
fora molt lògic
que aquesta dansa
hagués estat vinculada
i de fet
hi ha alguna dada
no de Tarragona
sinó d'alguna altra població
en què surt
acompanyant
aquesta representació
de Batlem
i tal
per què parlem
de Batlem
o abans hem parlat
dels apòstols
per què parlem
d'això
dins del Seguissis
doncs
perquè el Seguissis
no és altra cosa
que una explicació
doncs
per tot tipus
de públic
que es va fer
a l'edat mitjana
per explicar la Bíblia
igual que
veure en aquesta restauració
magnífica
que s'ha fet
de la catedral
o en els capitells
o en pintures
en què es veuen
diferents imatges
en aquest cas
també tenim
és important remarcar
que
els pastorets
estan acompanyats
per una mitja coble
en aquest cas
aquesta formació
que
és
d'un flaviol
i tamborí
i d'un sac de gemers
de gemers
són dels elements
més antics
que tenim
a la música
tradicional catalana
i també a Tarragona
també a la catedral
de Tarragona
tenim representats
aquests instruments
amb escultures
molt antigues
és a dir
són dels elements
més primitius
de fet
el sac de gemers
no és altra cosa
que una pell
d'un animal
que es corteix
i s'acaba elaborant
aquest
dic d'un animal
perquè depenia
de cada població
l'animal
era més petit
o més gran
aquí els que tenim
normalment són
aquests sacs petits
que més aviat
són de cabrits
o d'aquest tipus
d'elements
més de bé
per entendre's
i en canvi
hi ha altres poblacions
de la Mediterrània
que es tenen
potser més grans
que algú podria dir
que fins i tot
són d'altres tipus
d'animals
per cert
que si algú vol
recuperar
algun d'aquests
elements
del sac de ciutat
popular petit
només cal que presenti
un projecte
al T6000
de Repsol
i així presenti
per salvar
el patrocinador
d'aquesta transmissió
i escolta'm
si l'accenten
tirar endavant
per tant
es renyarà
potser
que és l'amo
d'això
s'han de recuperar
s'anirien recuperant més
previsiblement
a un futur
no ho sé
però vaja
en tot cas
sí que és una
o de què depèn
de l'iniciativa popular
de fet
bàsicament
depèn de l'iniciativa popular
depèn del finançament
lògicament també
però també
s'intenta
primer que hi hagi
un acord
entre la colla
dels adults
i la colla
dels petits
diguéssim
per tant
no té per què
ser la mateixa entitat
però
la majoria
dels casos
ha sigut així
ara sí que et visc picarols
bé
els picarols
efectivament
són aquests cascabells
que porten
la majoria
de balladors
normalment
els turmells
abans he fet
la conya
de la
molassa
perquè
efectivament
quan
quan vam recuperar
la molassa
doncs
jo parlàvem
amb els de la gent
de l'entitat
amb el Genó
Salvador
doncs
no sé
el mestre
que la va construir
a nivell de fusteria
el Joan Saramià
a nivell d'escultura
el Jordi Salvador
i tota la colla
d'aquell any
doncs
clar
nosaltres
així la gent
que som de Tarragona
una mica urbanites
ja ho som
llavors
anàvem a posar picarols
i va vindre un dia
al taller
en aquell temps
record de 20 dies
que va construir
el Joan Saramià
la molassa
doncs
va vindre un home
que era
doncs
tractant de quins
i tenia cavalls
i molt
i ens veia
home
valia cosa
que ho ha estat
a punt de fer malament
no?
és a dir
això aquí ha de portar
que de fet
després el basté
també
un basté de reus
també ho va reformar
ha de portar
les campanes
que és la característica
la gent
la gent
a dir
a la recta final, tot i que encara queden alguns elements,
no pas gaires, però
pràcticament estem a la recta final
d'aquesta exhibició
avui del seguici popular petit de Santa Tecla
que estem retransmetent en directe per Tarragona Ràdio
en diferit pels telespectadors
de TAC12 a la televisió pública del Camp de Tarragona
i on insistim, els més menuts,
els més petits de la casa, els nens i nenes,
són els autentis protagonistes avui
de la festa major de la ciutat d'aquests de Santa Tecla
2012. I amb un ambient
que aquí a la plaça de les Cols,
també al carrer Major i suposo
que també la resta del recorregut, perquè això
passa per aquí davant però continua,
és a dir, no s'acaba aquí.
Sí, encara poden gaudir fins a la plaça de la Font.
En aquest moment tenim el
ball del Patatuf petit, que ja és l'únic
ball infantil del seguici gran, però
aquí encara són més petits, que és
l'única dansa, igual que us deia que la víbria
és l'única dansa no documentada, diguéssim,
històricament a la ciutat,
aquest ball sí que està documentat, però amb una
altra festa, que és la festa del Carnaval.
Era un ball, una dansa de Carnaval
també, després es va convertir en un
joc de nens, com es veu amb
aquests girs simples i amb aquestes
palmadetes que fan aquesta canalla
del ball, que com a debat em porta en aquest
cas, doncs, les bars Santa Tecla
i
és una dansa de les
més simples, també de les
que en el seu origen va ser recuperada
la versió, podem dir gran, que no és
gran, no sé si gran, doncs
de les primeres, perquè és un ball de l'any
1981 i en canvi, doncs,
el ball del Patatuf petit és un
ball de l'any 2000, no? En aquest
cas, acompanyat, doncs, per aquests griers
espinetes, no?
Doncs aquí continua, com veiem, aquest ambient molt i
molt familiar, però si us estàs escoltant en directe per Tarragona
ràdio, poden optar per algun altre d'aquests
punts del recorregut, passen per aquí,
per la Passa d'Escolsa, però continuen
per Marceria, per el Fòrum, per la Passa del Fòrum, pel carrer Santana, Pilats, a Cosa del Bou, i altre cop tornen a la Passa de la Fona, imaginem, doncs, que allà també es van fent més representacions com les que estem podent veure aquí.
Especialment, els balls petits ballen bastant, i especialment a les places, no?
Els tarragonins, tarragonines, sabem que són obligades, les parades,
Passa a l'Escolsa, Passa del Rei, a la cruïa de la Cosa del Bou, a la Baixada de Peixateria, i a la plaça de la Font, però també s'ha de tenir present, doncs, que durant tot l'itinerari hi ha aquests balls, perquè en aquest cas, al ball de Patatuf, doncs, li és més difícil moure's amb itinerància, però hi ha d'altres, com, per exemple, el que hem vist abans de Pastorets, doncs, que és, o el de bastons, que és fàcil de repassinir, no?
Darrere del ball del Patatuf petit entrarà el ball de Cerculets petit, que és una de les figures que està inspirada en el que seria, doncs, el temps de la barema, no?
Just per Santa Tecla podem dir que s'acabava de barmar, no?, en aquesta zona, no?
I aquests cèrculs que porten guarnits, que veurem ara, doncs, amb els flors i tal, doncs, són uns cèrculs que estan originàriament, no els actuals, però es treien de les botes, no?, de vi, no?
Aquí a Tarraona hi havia una gran producció de botes de vi, sobretot a la zona de la part baixa o del port, denominació, per cert, part baixa o part alta, no?, que té uns orígens llunyaníssims.
L'altre dia estàvem mirant, doncs, una documentació de planos bèl·lics anteriors a la Guerra del Francesc, en què ja se'ls denomina així, aquestes zones.
I, precisament, doncs, aquest ball de Cerculets té aquesta inspiració, podríem dir, més agrícola, més de barema, no?, que crea i fa néixer aquest ball.
El ball original és del segle XVI, i des del segle XVI fins a, pràcticament, el segle XX, principis del XX, va continuar.
Després es va interrompre, i és un ball dels que va ser recuperat, diguéssim, com a símptoma de tarragonisme l'any 85, la versió adulta,
i després, com us deia, també, més recentment, amb la versió petita. Si no m'equivoco, aquest és dels darrers, també, és de l'any 2009, en recuperar-se.
Estem veient aquesta ornamentació floral, apartament, aquests colors molt vius, no?, aquests vermells, potents, aquests blaus, doncs, que també hi ha un comentari.
Abans hem parlat del vermell i el verd del foc, del daurat de l'àliga, no?, dels tons més daurats del lleó, per aquesta vinculació, i així, més reial, més eucarística.
En aquest cas, les dances que tenen aquests fons blancs de vestit, que antigament eren els calçotets que es portaven, eh?, els homes, normalment,
i una camisa, i era la roba interior, podríem dir, es vestia, doncs, amb colors vermells i blaus.
És una característica que ens uneix molt amb la zona del Penedès, on, precisament, també hi ha una de les altres festes infantils,
abans hem parlat de Vilafranca, però també hi ha Sitges, des de l'any 1980, tal dia com el dia de Santa Tecla,
la seva festa major petita la solemnitza en la primera hora, amb una matinal infantil en què surten multitud de danses,
i en aquest cas va sortir, precisament, per un any en què, uns anys abans, d'aquest any 80,
la Moxiganga i altres valls estaven travessant una crisi, igual que la que us parlava dels bastoners abans aquí a Tarragona,
i allà va sortir una colla infantil de la Moxiganga, i això va permetre que no es perdés la Moxiganga,
però també va permetre pensar que es podia crear una festa petita,
i allà no es va fer per la festa grossa que és Sant Bartomeu, sinó que es va fer per la festa petita
en aquesta matinal, que surt molt aviat del dia de Santa Tecla.
I ara teniu aquí aquesta colla dels bastones de la Santa Tecla Petits,
que són els que precisament van evitar que es perdés aquell ball de bastons l'any 75.
Els espectadors d'atac 12 ho podran veure diferit, però pels senyors de Tarragona Reis
els direm que no fa gaire hem pogut veure aquest infant, pràcticament, no sé, de dos o tres anys,
que sortia a sobre d'aquests arcs, no?, de la bota.
Aquesta figura es diu la bota, a més a més, també, i té diferents noms,
però s'acostomava a anomenar el capità, perquè, de fet, aquí a Tarragona,
amb el net petit avui és difícil d'apreciar-ho, però normalment era un exercici gimnàstic
perquè sobre aquestes botes tan dures, aquests arcs de la bota tan dures,
doncs s'ha feia gairebé una pirueta que podia tenir dues formes.
Aquí actualment només es fa posar-se de peu, però també hi ha la forma de la figuareta,
és a dir, posar-se cap a baix, que també després, per exemple,
nosaltres hem conservat amb els castellers, no?, de quan en quan un casteller
pot fer una figuareta dalt d'un castell, és a dir, s'inverteix, no?,
això s'ha vist amb altres valls i avui en dia a Catalunya podem veure, per exemple,
Vilafranca, Sitges, aquestes figuaretes en el vall de Cerculets,
en el vall de Pastorets, en el vall de Figataires,
que és un vall concretament de Vilafranca,
i hi ha diferents restes encara que permeten veure aquesta posició de la bota,
però invertida, cap cap avall.
El Jordi, tu que ets coneixedor de festes majors d'arreu del territori català
i més enllà, fins i tot, com situaries la nostra Cercavila,
la nostra Seguissi Popular, el petit que estem veient avui, però el gran en especial,
com el situaries a nivell d'aquest amalgama d'altres Seguissis que hi ha arreu del país?
Home, jo diria que hi ha dos nivells diferents,
és a dir, nosaltres quan recomanem la festa,
hem de recomanar la festa dels adults, lògicament,
perquè la festa amb majúscules és la dels adults, la que es representen.
Avui hem fet un viatge per algunes festes també petites,
d'altres llocs també, per remarcar la importància d'aquesta escola d'aprenentatge,
però és això, és una escola, com ara la del Vall de Gitanes,
petit, creat l'any 2000,
i també una peça amb molta llarga trajectòria a la ciutat,
des del segle XVI, en la versió adulta.
Jo crec que el Seguissi de Tarragona té una diversitat,
doncs, una riquesa molt important,
una trajectòria des que pràcticament entra a la vers de Santa Tecla,
a 1321, que ja hi ha valls fins a l'actualitat,
que com totes les festes ha tingut altibaixos,
però que sí que és cert que té una prestància,
i una riquesa, i una diversitat, doncs, molt important.
l'escola del Seguissi petit,
aquesta escola en què els adults no han de fer de director,
sinó que han de deixar, com deien els companys de Vilafranca,
doncs, que s'aprenguin les coses una mica amb passió,
i una mica sense un dirigisme excessiu,
jo diria que també és una escola que cal recomanar,
sobretot, a tots els tarragonins i tarragonines.
Estem pràcticament arribant a la recta final de la connexió,
si més no, amb els oients de Tarragona Ràdio,
ens acomiadarem des d'aquí amb Tarragona Ràdio,
però seguirem en diferita, per TAC12.
Gràcies als que ens han escoltat a través de la ràdio de la ciutat,
que vagi molt bé, ara continua un altre programa,
en aquesta casa de Tarragona Ràdio,
i tornem davant, més connexions.