Així he vingut, amor, a nou cap als teus braços,
a dir-te els meus secrets, a esborrar-te els silencis.
Jo t'admirava tant, el mestre de piano,
les tecles del meu cot t'ho vas tocar.
Et parlaré d'allò.
Aquesta música ens serveix per introduir la primera entrevista de la Ràdio de les Festes.
A veure, anem a pams, no parlem ben bé de música, sinó de literatura.
I de la Premi, la 22a edició del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la,
Pini Soler, el Premi Pini Soler, com el coneixem aquí.
La guanyadora d'aquesta edició va ser Berta Noi
i ara per fi avui fa la presentació del llibre,
que en això consisteix el Premi, Llocs que no surten als mapes.
Parlem de tot plegat, de com va ser això de presentar-se al Pini Soler i guanyar-lo,
de com és aquesta novel·la i de com serà l'acte que tindrà lloc avui,
l'acte de presentació avui a quarts de vuit al Pub Highland.
Berta Noi, bon dia.
Hola, bon dia.
Felicitats.
Gràcies.
En el seu dia ja et devíem felicitar, no?
Em van felicitar molt, però s'accepten felicitacions a tota hora.
Molt bé.
Però sóc la feliç guanyadora del Premi Pini Soler.
Molt bé.
Tenim la contenta, suposo, també editora Berta Bruna, editora de Columna.
Hola, bon dia.
Perquè Columna és l'editorial que s'encarrega això de donar forma d'espressió físic en paper, no?
Així és, sí.
El Premi, en aquest cas, al Pini Soler.
Doncs, a veure, per on comencem?
Potser, Berta, comencem per tu.
Explica'm per què et vas presentar al Pini Soler.
Doncs, mira, quan tenia la novel·la ja acabada, més o menys llesta,
em vaig plantejar una mica què fer-ne, no?
Jo soc...
Em guanyo la vida dins del món editorial, també.
Aleshores, com que conec una mica els processos editorials,
sabia que tenia l'opció d'enviar-la directament a algunes editorials,
de gent que, doncs, conec i he conegut per la meva feina,
però em feia una mica de por que fos estrany, no?
Per ells, rebre un llibre escrit per una col·lega.
Aleshores, vaig decidir que el millor que podia fer
era presentar-me un premi amb un pseudònim,
per no distorsionar cap possible decisió.
O sigui, jo volia que la gent valorés la novel·la
pel que fos la novel·la en si i ja està.
I de les opcions, la veritat és que de les opcions de premi que hi havia,
doncs, em va semblar que el Pini Soler és un premi,
home, té molta història, té una llista de guanyadors impressionants.
Jo havia llegit el guanyador l'any passat,
és una novel·la que m'havia entusiasmat.
I un altre guanyador del Premi Pini Soler d'altres anys,
l'Antoni Pladavall, que també he llegit novel·les seves,
també m'agraden molt.
És un premi que té com molt prestigi.
I vaig pensar que, com que per terminis arribava bé,
vaig dir, doncs, el Pini Soler.
I em vaig presentar, doncs, també així amb un pseudònim,
però, a veure, un quan es presenta el premi,
sempre l'aspiració és guanyar-lo,
però, en realitat, jo pensava que tenia bastant poques possibilitats perquè...
Què era la primera novel·la que escrivies?
No, és la primera novel·la que he enviat a l'exterior, diguéssim,
però no és la primera novel·la que escrivia.
Aleshores, diguéssim que ja havia fet una mica de pràctica a casa,
però sí que aquesta era una novel·la que em semblava que podia agradar
i que podia tenir, bé, elements per enganxar els lectors,
i vaig pensar, doncs, aquesta sí, ho provo, no?
I, però, clar, s'hi presenta molta gent amb un premi,
i és molt difícil, i hi ha molt de nivell, a més,
en aquest país d'escriptors, jo trobo.
I em semblava que era bastant complicat,
i recordo perfectament el dia que el Joan Cavaller de l'Ajuntament
em va telèfonar per dir-me que l'havia guanyat,
que jo era a la Fira de Londres,
enmig de, voltada de gent.
I vas dir, no pots...
Bueno, me'n vaig anar amb un racó i vaig dir,
espera, Joan, un moment, un moment,
vaig anar amb un racó, em vaig posar com a intentar no cridar,
vaig començar a plorar d'emoció,
bueno, realment, o sigui, va ser,
és un dels millors dies de la meva vida.
Sí.
Havies, coneixies, tu ets de Barcelona, Berta.
Ja soc de Barcelona, sí.
Coneixies el Pines Soler arran dels diferents guanyadors.
Coneixia el Pines Soler arran de les lectures que havia fet
de novel·les guanyadores, sí, sí, sí,
va ser que vam d'això.
Però també, clar, havia buscat qui era Pines Soler
i per què aquesta, la història del premi,
però, vull dir, bàsicament,
el meu contacte venia arran de les lectures.
Molt bé, doncs,
t'hem de preguntar, bé, la trajectòria ja ens l'has dit,
primera novel·la, doncs, que et treus a l'exterior.
Sí.
I ja trinfes d'aquesta manera,
fa petxoc ara veure l'editada, no?
Sí, la veritat és que ha quedat preciós el llibre,
és molt, molt bonic.
Recordem el títol, es diu
L'Locs que no surten als mapes,
l'autor és Berta Noi
i per a aquells que, doncs, us entra per la vista,
eh, teniu la portada, diguéssim,
o l'enquadernació,
és d'un color blau
i surt dibuixat un piano
de color groc.
És tota...
La portada és un dibuix
i les lletres estan com a fetes amb guix.
Sí.
En blanc, perquè hi ha molta gent
que ha dit a columna.
Sí, trobo que crida molt l'atenció,
la veritat, la coberta és molt bonica,
a tota la gent que la ha vist
li ha agradat moltíssim.
Bé, i darrere t'hi ha una foto té,
a l'estil de la novel·la americana.
Sí, sí, en plan, fa una mica la cosa, eh,
però està bé.
Estàs guapa, estàs molt guapa.
Ho dic perquè, a lo millor,
fins i tot el teniu a les mans,
doncs, la que hi ha darrere la foto
és la Berta,
és la que estem entrevistant avui.
Surt avui, a més, a les llibreries.
Exactament avui.
És avui el dia, que el trobarem.
Sí, sí.
Una altra Berta, Berta Bruna.
Hola.
Hola, de columna.
Escolta, vosaltres,
com és la col·laboració aquesta que estableu
amb els Premis Pini Soler?
Som l'editorial.
Exacte, nosaltres som els que,
un cop el jurat ha decidit,
ha deliberat i tria un guanyador,
doncs, ens encarreguem de fer
el que és l'edició,
la comercialització
i la promoció del llibre.
I fa uns anys que ho fem,
estem molt contents,
és veritat,
hi ha hagut guanyadors
dins de la casa
que ens han donat alegries,
i la veritat és que
quan ens denuncien,
doncs,
el guanyador,
nosaltres el que fem
és la lectura del llibre
perquè no formem part del jurat
i el jurat és sobirà,
és a dir,
tria la novel·la
que més els agrada
i nosaltres, doncs,
acceptem la decisió del jurat.
En aquest cas,
hem coincidit plenament,
vull dir,
realment ha sigut una novel·la,
en el meu cas,
és un cas també
una mica especial
perquè conec a la Berta
com ella ha dit,
treballa el món de l'edició,
ho ha dit molt de passada,
però és la Messi de l'edició
actualment,
és una de les...
Jugaves amb avantatge
perquè tu ja sabies
el que havies de presentar
perquè et publiquessin.
Sí, sí,
tinc la clau.
Tens un facte per això.
I realment,
doncs,
quan ens van anunciar
la novel·la
i la guanyadora,
doncs,
ens va fer molt feliç,
primer perquè la coneixem
i després perquè la novel·la
és una novel·la
que funciona molt bé,
que creiem
que pot tenir
un públic molt ampli,
que parla d'una cosa
que és molt universal,
que crec que,
a més,
l'actor es pot sentir
molt identificat
i estem a l'expectativa
avui,
doncs,
amb moltes ganes
que això
tiri endavant.
Ara parlem de la novel·la,
jo sempre allò,
mantinc la intriga
i ara explicarem
de què va
i quin és el punt fort,
però escolta,
que és que jo ara
fent aquí una cerca,
Berta,
vas presentar la novel·la
amb el pseudònim
de Mae West.
Sí,
perquè soc molt fan
de la Mae West
i ets sense creu un gran,
era el meu moment,
seré la Mae West
per una estona.
No surt cap personatge
aquí o té alguna cosa a veure?
No hi ha referències cinematogràfiques
a la novel·la,
sí,
moltes musicals,
però el cinema,
que també és una afició
que tinc,
no hi té part.
Escolta,
jo veient la portada
que els editors us ho correu,
això de la portada
és veritat
que a vegades
els llibres entren pels ulls,
a vegades enganya
després el que hi ha dins,
però bueno,
esperem que no.
Aquí no enganya,
aquí no enganya.
Hi ha aquest mena de piano
amb una barret
de color negre
al damunt
i un gat negre.
És novel·la negra o no?
No, gens ni mica,
és una novel·la d'amor.
Va, doncs de què va?
Explica, explica.
Mira,
llocs que no surten als mapes,
en primer lloc explica,
o sigui,
principalment explica
la història d'un gran amor.
El que passa
és que és una novel·la
que una mica comença pel final,
perquè comença
amb un enterrament,
al funeral d'un home,
l'Eliot,
que és un músic
que ha mort per accident
i la seva amant
de tota la vida,
la seva enamorada,
descobreix la seva mort
en una esquela al diari.
Aquest és el principi de la novel·la.
Ella està llegint el diari
un matí
i veu l'esquela
del seu amant.
Aleshores,
el lector
és que una mica descol·locat
i aleshores
hi ha un gran flashback,
anem,
tirem 25 anys enrere
en el temps,
en el moment
que l'Eliot
i la Clàudia
es coneixen,
que és l'adolescència d'ella.
La Clàudia
és una adolescent
amb un pare músic,
també,
que té un gran interès
que la seva filla
estudiï música,
però ella
està avorrida
del conservatori,
no li interessa gens
i li proporciona
un professor particular
de piano.
del qual ella
s'enamora
ipsofactament
només veure'l
el primer dia.
No,
t'ho expliques tot.
No, no, no,
i aquesta relació
té un problema.
No, no, no.
És que a mi m'agrada, eh,
hablar de mi libro,
com deia aquell,
però aquesta relació
té un problema
que és que es porten 20 anys
aquests dos personatges
i per tant
ell és 20 anys
més gran que ella
i per tant
aquesta relació,
si bé
és molt intensa,
està també
condemnada
a no funcionar.
i aquest és l'origen
el punt de partida
de la història.
Però escolta,
com pot ser
que una història
d'amor
i a més d'un amor
tan particular
en certa manera
enganxi
que té d'especial?
Perquè històries d'amor
s'han escrit tantes
Sí, tens tota la raó
però és que
és que a veure
quin és el tema
de la vida.
M'entens?
L'amor,
o sigui,
jo crec que
les històries d'amor
si estan ben explicades
o si tenen,
si són honestes
i si d'alguna manera
parlen de sentiments universals
sempre enganxen
perquè és un sentiment universal,
no només un sentiment universal,
és un dels pilars
que fa moure el món.
Bueno, aquí està la gràcia,
dius si estan ben explicades
i tal.
Quins són els punts forts
que té el teu llibre?
Després li preguntarem a l'editora.
Sí,
això potser ho dirà més bé l'editora.
Jo penso com a autora
que a vegades
és una mica difícil
fer l'exercici
de separar-te del teu text
i parlar-ne
però jo diria
que el punt fort
d'aquesta novel·la
és l'honestedat
amb la que està escrita
i amb la que posa
sobre la taula
els sentiments
de les persones
que participen
en aquesta història
i que a més a més
està escrita
des de les entranyes.
Vull dir,
no és una història
intel·lectual
que un pensa
o un no sé què analitza,
és una novel·la
en la qual
el sentiment
és el que
es tira el fil
dels esdeveniments
i jo
em sembla
que són sentiments
molt genuïns,
molt universals
i que estan
fets
de tal manera
que troben
connexió
amb el lector.
Vull dir,
el lector
els sent
com a propis.
Però tal com ho expliques
és que hi ha algun punt
autobiogràfic
en tot plegat o no?
Home,
sí,
en tot hi ha punts
autobiogràfics,
jo crec que en tota ficció
o sigui,
de fet,
jo seria incapaç
d'escriure una novel·la
històrica
o una cosa,
vull dir,
jo necessito basar-me
en fets reals
i després
refiltrar-los,
reconduir-los,
reinventar-los,
clar que hi ha
moltes coses
autobiogràfiques
i n'hi ha d'altres
que no,
però sí,
hi ha moltes coses
que recolzen
en una mateixa,
però a mi em sembla
que tots els llibres,
no?
D'una certa manera.
Berta,
quins són els punts forts
que heu dit,
ostres,
val la pena
publicar?
A veure,
jo crec que la Berta
ha sigut molt encertada,
un dels punts més forts
jo crec que és
un llibre emocional,
no és un llibre reflexiu,
sinó és un llibre emocional,
tot i que després
et fa reflexionar molt,
perquè
jo crec que també té
un punt molt fort
que és la seva protagonista,
que és la Clàudia,
la Clàudia és una dona
amb la qual molta gent
es pot sentir identificada,
i el flashback
jo crec que a més
ens porta
a moltes dones
a també reflexionar
sobre el nostre primer amor,
com ens vam enamorar
per primera vegada,
quines són les relacions
que tens
amb les teves amigues,
per exemple,
l'amistat també
és un valor
molt important
dintre de la novel·la,
la música
també és una
de les altres coses
que jo crec
que la novel·la té
i que està molt ben canalitzada,
perquè
no només
la Berta
va posant pinzellades
de cançons
que tots coneixem
o que tots ens han marcat
en algun moment determinat,
perquè és veritat,
tota parella té la seva cançó
o tot moment té la seva cançó,
però
la música jo crec
que també la fa
molt propera al lector,
i com deia el personatge principal,
jo crec que la Clàudia
és molt potent,
és un personatge
molt ben dibuixat
i que a més
el lector veu
claríssimament
la seva evolució,
i jo crec que això
és molt important
perquè la Berta
aquí ha fet
un personatge
molt intel·ligent,
que en un primer moment
no entén
moltes coses,
quan ella és adolescent
i la seva parella
té una vida,
té una família,
li costa entendre
com pot ser
que no es deixi arrossegar
per la passió
que senten ells dos,
i després,
uns anys després,
que la Berta no ho ha explicat,
hi ha un retrobament
on la Berta comença,
on la Clàudia
entén moltíssimes coses,
no?,
i aquesta evolució
del personatge
crec que és fantàstica,
i que l'actor
vagi creixent
amb aquest personatge
crec que fa
que tu no puguis deixar-la
des de la primera pàgina
que et deixa
una mica sorpresa,
no?,
fins a l'última,
o sigui, enganxa.
Enganxa molt,
sí?
Sí.
Ah,
és curiós
perquè jo
el concepte d'enganxar
l'assimilo als thrillers,
eh?
Sí,
és veritat
que potser
pot arribar
a enganxar
com un thriller,
però jo crec
que aquí
el que t'enganxa
de les primeres pàgines
és
que veus
un personatge
molt potent
que li passen
moltes coses
i vols saber
què li passa,
llavors,
la capacitat
que té la Berta
de com explicar
aquesta història d'amor,
tu deies,
s'han explicat
moltíssimes històries d'amor,
és cert,
s'han explicat
moltíssimes
i la Berta deia,
és un sentiment,
és el sentiment,
jo crec,
universal, eh?
Perquè crec que tots
hem estat enamorats
alguna vegada.
Però la manera
en què s'explica
jo crec que és
la virtut més gran
de la novel·la, no?
que és
d'una forma
molt propera,
l'actor,
molt,
molt,
diríem,
propera,
però a més,
d'una manera
molt poètica,
amb uns punts,
amb uns punts
irònica,
amb uns altres punts...
Jo,
la veritat,
trobo que és una novel·la
que t'ho pots passar
molt bé.
No és la típica novel·la
femenina d'amor.
Això també m'agradaria
que és clar.
Ara jo anava a dir,
però en canvi
té una marca de gènere,
diguem-ho així,
tu parlaves abans
de les dones,
ens replantegem,
i l'amistat,
i tot plegat,
té un punt de gènere...
A veure,
els gèneres de vegades,
i ara parlo
com a editora també,
es desdibuixen,
no?
És...
quan sí que és cert
que hi ha algunes novel·les
que són marcadament de gènere,
i tant si és gènere romàntic
com gènere negre
com gènere històric,
tenen unes claus
que fan que sigui així,
i després hi ha moltes altres novel·les
que no són de gènere,
sinó que són d'autor.
És a dir,
l'autor crea un món
amb elements diversos
i moltes vegades barrejant-los,
i moltes vegades estripant-ne algun,
o sigui,
saltant-se les normes,
justament,
o no atenent a aquestes normes.
Aleshores, jo,
en aquest sentit,
diria que no es pot dir
que el llocs que no surten els mapes
sigui una novel·la de gènere,
de cap gènere,
ni romàntic,
ni...
No.
En el nostre món,
potser és més difícil d'entendre,
en el món anglosaxó,
ja fa molt de temps
que aquesta cosa
dels gèneres solapats
està totalment
a l'hora del dia,
i no,
és veritat
que costa més
a l'hora de posar-li
una etiqueta,
però és una cosa
absolutament normal
i recurrent
avui dia
que hi hagi aquest solapament.
Més que res,
a vegades no,
agafes una novel·la
i pel tipus d'història
allò que dèiem,
és una novel·la
de dones
o d'amor
tractat des del punt de vista.
No.
No és per tècnic.
No és per tècnic.
que no,
a veure,
jo crec que les dones
s'ho poden passar molt bé,
però un home
s'ho pot passar
la mare de bé
també llegint-la,
eh?
De fet,
jo en tinc uns quants
al meu entorn
llegida.
un planter d'homes
que l'han llegida
i s'ho han passat
molt bé,
no?
Digueu-me adjectius
dels protagonistes.
Aquí hi ha bons i dolents,
o sigui,
fins aquí,
amb quina mesura
s'ha pot identificar
amb els personatges
o no,
li poden ser propers o no?
Perquè clar,
una història d'amor
d'aquestes característiques
no tothom l'ha viscut.
No,
però mira,
jo crec que el que sí
li ha passat una mica
a tothom
en algun moment
durant la seva vida
és que s'ha sentit
participant en una història
o personatge
d'una història
que mai hauria pensat
que li passaria amb ell
i això té molt a veure
amb quan t'enamores,
no?
Perquè quan tu vius
la teva pròpia història d'amor
sempre és especial
i sempre és bonica
i diferent
i dius,
ostres,
jo no m'hauria pensat mai
que això em podia passar a mi,
no?
Llavors,
és veritat que
la característica principal
que té aquesta relació
quan inicia
és aquests 20 anys
que separen
les dues persones
i això,
doncs,
no tothom
té per què haver-ho viscut,
però és igual,
sempre n'hi ha una
de característica especial
de totes les relacions.
Llavors,
ningú és bon
i ningú és dolent,
o sigui,
els personatges
fan el que poden
amb els seus sentiments,
no?
I això és una mica
el que fem
les persones normals,
el que podem,
no?
I quan la Clàudia,
adolescent,
es dona de cops
contra la paret
perquè no pot entendre
per què l'Eliot,
malgrat digui que l'estima,
no deixa la seva dona,
no és que sigui
una mala persona,
és que pobra
no ho entén
i l'Eliot
no deixa la seva dona,
tot i estimar la Clàudia,
no és perquè sigui un covard
ni un mentider,
és perquè també estima
la seva dona.
Vull dir,
que moltes vegades
les coses a la vida
no són ni blanques
ni negres,
sinó que són una gama de grisos.
O sigui,
el lacto en petits
amb tothom.
Clar.
Sí,
perquè tots són autèntics
i sincers
amb el que senten.
Clar,
no us he preguntat
on i quan passa
tot plegat?
Passa avui,
bàsicament a Barcelona
i una miqueta a Londres,
però és bàsicament Barcelona.
I el tema
d'incloure la música
com a...
Bueno,
com a coixí?
Sí,
va venir una mica
adonat,
per la història
i jo soc molt...
m'agrada moltíssim
la música,
soc molt musical,
estic tot el dia
amb música
al meu voltant
i...
Homes i música,
per la veritat.
Sí,
que haigit,
l'afortunada.
Una mica de tot,
eh?
De tot i força.
Perdona,
que t'ha dit...
Ara m'has liat.
La música,
a veure,
la música,
la música.
La música.
O sigui,
a part d'aquesta història
d'amor,
aquest llibre explica
moltes altres
petites històries d'amor,
perquè hi ha l'amor
entre pares i filles,
l'amor entre mares i filles,
l'amor entre amigues,
l'amor a la música,
o sigui,
són moltes coses
perquè les persones
no som una sola cosa,
no?
I tenim un munt
de capes
i de coses
que portem posades sempre.
Llavors,
en aquest cas,
l'element...
Abans em demanaves
pels elements autobiogràfics.
Doncs mira,
ara te'n diré un.
El meu pare,
entre moltes altres coses,
era cantant.
I jo des de petita
he viscut
amb la música
del meu pare
que em cantava cançons
amb aquella veu increïble
que tenia
i jo no puc concebre
una vida sense música
i la Clàudia
té amb el seu pare
una relació molt semblant,
és potser la part més autobiogràfica
de la novel·la,
una relació molt semblant
a la que tenia jo
amb el meu pare.
I per tant,
va venir com de forma natural
que el nexe principal
i gran
que hi ha entre pare i filla
fos la música.
Perquè és el que jo
en el meu record
tinc com molt present.
Déu-n'hi-do.
Doncs ja estàs donant pistes ja.
Una pisteta.
Molt bé.
Escolteu,
una pregunta ja
a nivell de l'elaboració.
Si et pregunto per l'estil,
em quedo amb aquesta idea
que deies abans
que té tot un punt
molt visceral,
molt fresc i natural.
És una novel·la
que gairebé tot
a tret de dos moments
està escrita en primera persona
i la primera persona
permet comunicar emocions
de manera molt immediata
i connectar amb el lector
molt ràpidament.
La primera persona
és paf,
és immediata.
I està escrit
gairebé tot el llibre.
És la Clàudia
qui ens explica
la seva pròpia història
i per tant
és un narrador subjectiu
que està dins
de la pròpia història.
La tercera persona
sempre és una cosa més freda,
és un narrador
des de fora
que explica uns fets
i de fet
la primeríssima versió
d'aquesta novel·la
la vaig intentar fer
en tercera persona
i no me'n vaig sortir.
No, no, no.
Em topava amb un mur,
no avançava.
I la vaig llançar-ho tot
i vaig tornar a començar
fet en primera
i aleshores
vaig trobar
que s'hi fluïa bé.
Vull dir,
perquè la veu
era la que portava
la història.
És la primera novel·la
exposada
de la Berta Noi
tot i que ja
ens ha dit
que ella anava fent
les seves provatures
a casa.
has escrit això,
anaves anant provant
i has llegit molt,
si estàs en el món editorial.
Moltíssim.
Això és recomanable
per a algú
que ens estigui escoltant
i diguis
que jo també escric,
jo també
no m'acabo de fer el pas.
de vegades és pitjor
perquè això que estic escrivint
ja ho he llegit.
No només és recomanable
sinó que és imprescindible,
jo crec,
llegir per escriure.
O sigui,
jo diria
que una persona
que no ha llegit
desesperadament,
àvidament
i compulsivament
durant la seva infantesa
i període de formació
no...
difícilment
pot convertir-se
en un escriptor.
Però llavors suposo
que t'has de treure
les manies aquelles
d'això no és original.
Absolutament.
T'has de treure
moltes manies
i moltes pors
i moltes...
Has de tenir clar
que el que estàs escrivint
segurament ja està escrit
i ho has llegit.
I segurament millor.
I et ve d'influències.
Però és igual
perquè això és paralitzant.
Això no serveix per res
com si diguéssim a la vida
perquè estàs escrivint
i t'agafa la crisi
i dius
ostres,
però per què estic fent això?
O sigui,
ho ha fet aquest i l'altre i l'altre.
És igual,
això no serveix.
Si tu el que vols és escriure,
tu ho has d'escriure.
però jo penso que
escriure és una tradició
una de les més antigues
de la història de la humanitat
i has de formar part
d'aquest riu
d'aquest riu
de paraules
i d'idees
perquè si no
és molt difícil
saber
justament
saber què han fet els altres
abans que tu.
Igual et penses
que ets superoriginal
i no.
Berta,
digue'ns una influència
literària teva
que es veja o no la novel·la
o simplement
algun autor preferit
que tinguis?
Un autor que no em canso.
És que no cada dia
tenim algú aquí
que hagi llegit tant.
Doncs mira,
un autor que no em canso
mai, mai, mai
de llegir
i recorro un cop
i un altre
és per exemple
John Shiver.
A mi en general
m'agrada molt
la narrativa anglosaxona.
Soc molt fan
dels escriptors americans
de mitjans
setantes
del segle passat
però
en particular
un que a sobre
sembla que et parli a tu
John Shiver.
El recomano a tothom.
Algun títol en concret?
Si vols
començar
a treure el nas
una novel·la molt curta
que va escriure
a finals de la seva vida
que es diu
o
Esto parece el paraíso
que és
absolutament
meravellosa.
M'encanta
fer aquestes entrevistes
que et venen ganes
dius
ara
tancaria el micròfon
i me n'aniria a llegir.
Estupendo.
Escolta,
tenim una cita
si us ha picat
mínimament la curiositat
avui.
Avui podeu assistir a la presentació
de llocs que no surten
al mapa
de la Berta Noi
a aquesta vespre
dos quarts de vuit
al pub Highland.
Com serà això?
Qui m'ho explica?
Tu mateixa, Berta.
Serà una presentació de llibre
una mica diferent
que les altres
que fem normalment.
Com sabeu
la novel·la
de la Berta
porta una sorpresa
a dintre
que és una cançó
que es diu
llocs que no surten
als mapes
és una cançó
que hem fet
específicament
pel llibre
està feta
pel grup Nicòsia
la lletra
l'han treballat
la Berta Noi
i el Francesc Miralles
que és el cap
del grup musical
i en aquesta presentació
comptarem
amb el Gerard Guix
que és el guanyador
de l'any passat
o amb una novel·la
que també
estava molt bé
i ens va agradar molt
que es deia
tot allò
que hauria de saber
abans d'estimar-te
i després
actuarà
el grup Nicòsia
i podreu escoltar
la cançó en directe
i algunes altres més
cançons del grup.
Qui són els Nicòsia?
Com és que venen
a actuar per presentar?
Mira, els Nicòsia
són un grup de música
molt especial
són molt bons
musicalment
perquè tots els components
tenen una qualitat
enorme
i llavors
tots ells
tenen altres feines
també
no són únicament músics
llavors
el Francesc
una de les moltes
el Francesc
és una persona
amb una capacitat
de treball increïble
i una de les moltes
coses que fa
és també
escriure llibres
ha fet bastants llibres
de literatura juvenil
també llibres per adults
thrillers
thrillers
no, no
és que ha fet de tot
el Francesc Miralles
i llavors
com que ell té molts
la cantant
la Rocío Carmona
que és una cantant excepcional
és editora també
ediciones brano
per favor
però bueno
i també autora
de llibres
és un sector molt creatiu
nosaltres
és que ens sortim
vull dir
ens cremem a sobre
nosaltres mateixos
i la Rocío
doncs també és editora
i també és escriptora
ara mateix està publicant
la segona novel·la
i
justament
per aquest peu
que tenen ells
ficat en el món editorial
jo diria
s'han especialitzat
en una cosa molt xula
que jo crec que ningú més fa
que és que fan
cançons de novel·les
i ja n'han fet vàries
aquesta no sé quantes
verdes
sí, fan bandes sonores
o sigui, li posen música
en els llibres
i per exemple
no sé si recordeu
una novel·la que va sortir
fa poc
que es diu
Quantic Love
que va publicar
la Sònia Fernández
sí
i doncs la cançó
de Quantic Love
també és una cançó
que ha fet Nicosia
o la cançó
de la gramàtica
de l'amor
que és de la Rocío Carmona
o Retrum
que és una novel·la juvenil
o
no sé
ara ja no
han agafat la novel·la
i inspirant-se
inspirant-se en la novel·la
han fet una cançó
sí, el Francesc
va llegir la novel·la
i li va agradar moltíssim
i llavors em va dir
un dia parlant
em va dir
escolta'm
per què no fem una cançó
de llocs que no surten als mapes
i a més tenint la música
com té un paper tan important
en la novel·la
vaig dir
home, quina idea més bona
i aleshores em va dir
tu em faries una lletra
i li vaig dir
jo no he fet mai una lletra
però bueno
ho podem intentar
i llavors
vaig enviar-li
vaig estar-me allà pensant
i vaig fer una lletra
de llocs que no surten als mapes
i li vaig enviar
el Francesc
a ell li va agradar molt
i em va dir
deixa'm-la
que jo ara
em treballo la melodia
i aleshores
un dia a casa seva
m'hi va fer anar
i em va presentar
la melodia
havia fet unes modificacions
a la lletra
molt oportunes
i em va presentar la melodia
i a mi em va entusiasmar
i aleshores a partir d'aquí
d'aquesta primera melodia
ell va fer uns arranjaments
que per mi són meravellosos
ha fet una cançó
que li va molt en el llibre
perquè és una cançó
melòdica
que no és fàcil
però és enganxosa
que és una cosa molt difícil d'aconseguir
ara l'escoltarem
és molt bonica
llavors és una línia bàsica de piano
perquè el protagonista és pianista
i un acompanyament
de violí
que el violí
per mi representa
l'expressió del sentiment
i la veu de la Rocío
increïblement afinada
i en fi
queda dir
i mira
us diré un secret
hi ha uns coros
per allà darrere
que uns són meus
és molt bonica la cançó
i la presentarem
per primera vegada
al món mundial
avui
també us he de dir
que aquesta cançó
formarà part
del nou disc de Nicosia
que sortirà
a finals de novembre
que és
precisament
un disc
que serà un recopilatori
de totes les cançons
que han fet
que són literàries
com si diguéssim
les bandes sonores de llibres
i realment
ja et dic
nosaltres
tenim contacte
amb el grup Nicosia
ells es van entusiasmar
amb la idea
a més
vindran aquesta nit
i estan entusiasmats
i il·lusionats
i el que a mi
em fa molta il·lusió
és presentar la novel·la
aquí Tarragona
el dia que surt
i amb tota
amb tota l'artilleria
com si diguéssim
perquè
doncs
jo crec que
que s'ho mereix
el premi
s'ho mereix
la Berta
s'ho mereix
la novel·la
i s'ho mereix
la cançó
o sigui que espero
que vingueu
avui
feu pinya
i vingueu
a conèixer
tant la Berta
com el Gerard
com la gent
de Nicosia
això serà
dos quarts d'avui
al Pub Highland
la presentació
de llocs que no surten
als mapes
de Berta Noia
el premi
el darrer premi
de novel·la
Pini Soler
simplement
per acabar
Berta
el títol
el títol
és
hi ha un moment
cap al final del llibre
que la protagonista
fa una reflexió
una reflexió
profunda
diguéssim
sobre la vida
i el que li està passant
i surt aquesta frase
surt
hi ha llocs
on un es pensa
que no hi anirà mai
no sé què
no sé què
llocs que no surten
als mapes
ni a les cartes
de navegació
llocs que penses
que no hi aniràs mai
sí
llocs que
més aviat
és en el sentit
són llocs interiors
els llocs que no surten
als mapes
són llocs interiors
són llocs
de dins
novel·la
més que recomanable
ja ho veieu
més enllà de la presentació
avui a quarts de vuit
al Pub Highland
la trobareu a les llibreries
editada per Columna
de l'editorial
ha vingut la Berta Bruna
Berta moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i Berta Noi
felicitats de nou
i moltes gràcies
perquè has aconseguit això
que tinguéssim
moltes ganes de llegir
que bé
moltíssimes gràcies a tu
els teus braços
a dir-te els meus secrets
a esborrar-te els silencis
jo t'admirava tant
el mestre de piano
les tecles del meu cot
t'ho vas tocar
et parlaré de llocs
que no surten
mapes
d'espais inexistents
que sols per tu
es dibuixen
amb l'alè de l'hivern
l'urgència de l'estiu
el jazz de la tardor
és primavera
l'alè de l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
l'escalte
Així he vingut mai l'altre
de nou entre els teus braços
en un camí d'amor
que em vèncer en perpetua
i et parlaré d'allòs
que no surten els mapes
d'espais inexistents
per tu i per mi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.