El Nadal
El Nadal ja és dia 24 i ja comencen aquestes celebracions de les festes nadalenques.
L'Associació de Pessebristes de Tarragona ja ha inaugurat la seva exposició de diorames,
la seva tradicional exposició al local de l'entitat al carrer Girona.
Són moltes hores de treball, treball molt acurat, moltes figures.
D'aquest escultor barceloní, de seguida en parlarem,
amb una mostra que es podrà visitar durant aquestes festes i bastant més enllà.
Saludem el president de l'entitat, Eugeni Bosch. Eugeni, molt bon dia.
Si li sembla, comencem a fer una mica d'història de l'entitat,
perquè l'Associació Pessebrista de Tarragona, Déu-n'hi-do, ja els anys que funciona.
Sí, bé, l'associació es va fundar l'any 1928,
i com a tal, bé, doncs en guany complim 84 anys.
I com a tota entitat cultural, doncs ha tingut els seus alts i baixos,
èpoques més bones, èpoques més dolentes.
Jo ara em penso que gràcies als socis i als col·laboradors
tornem a passar una època d'aurada de l'Associació del Pessebrisme a Tarragona.
És a dir, que ara es troben en un bon moment.
Sí, sí, perquè ja amb aquesta tradicional exposició
que venim muntant ara farà a vora 12 anys al carrer Girona,
doncs en guany avalentar-vos que estem a punt d'inaugurar,
ara també a les festes de naval,
una exposició permanent de diorames que hi haurà a Casa Canals,
fruit d'un conveni que hem signat amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb la que va ser tinent d'alcalde o consellera o regidora de patrimoni
la senyora Rosa Rossell,
i aquest conveni ens permet tindre una sala
on totes les persones que visitin Casa Canals
també podran visitar una exposició de pessebres o de diorames permanent.
Aquesta exposició ja té data d'inauguració o encara està en una fase...
No m'atreveixo a donar-la,
perquè com que aquests pessebres els fem amb hores lliures
i tots tenim molta feina,
però jo vull pensar que potser el dia 24 es podrà visitar o 25,
perquè és que si no també perdo una mica...
D'aquest mes estem parlant, d'aquest desembre.
Però és una exposició, repeteixo, que es acabarà permanentment instal·lada
i que la podrà visitar tothom en qualsevol dia
regint els horaris que manen a Casa Canals.
I serà similar a l'exposició de diorames de la qual ara en parlarem
o tindrà diferències?
Serà similar, el que passa és que al carrer Gerona tenim 11 diorames
i aquí n'hi haurà 4, només per l'amplitud de la sala
i també hi haurà una petita mostra de figures de pessebre.
A banda d'això, enguany també tenim presència a l'Associació Pessebrista de la Tortosa,
tenim presència amb diorames de Tarragona a la Bienal que hi ha a Vic
i també tenim presència amb una exposició que s'ha fet a Barcelona
que recull els 150 anys d'associacionisme de pessebres.
Per tant, jo diria que...
Per això dèiem abans que passem una època daurada a l'associació...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do les...
Perquè gràcies als innumerables pessebristes i col·lobredors,
els que jo aprofito des d'aquí per donar-los les gràcies
perquè sense ells això no fora possible.
Aquesta associació, la sort que té, no és tan sols ja de la Junta,
sinó que el mèrit no és del president,
sinó que el mèrit és de tots els pessebristes
que sacrifiquen moltes hores de la seva vida particular
i d'estar amb la família per poder vestir una exposició
que jo m'atreveixo a qualificar de les millors de Catalunya i de l'estat espanyol.
Una exposició com la de Diorames,
que podem veure aquests dies al carrer Gironaco,
com neix la idea de fer aquesta exposició?
Ens comentava ara que fa 12 anys ja que la duen a terme.
Quan nosaltres ens fem càrrec de l'associació,
aquesta associació en aquell moment es trobava en una fase d'envelliment
dels seus, les persones que anaven al capdavant,
tenien un local al Pla de la Seu que no reunia cap condició
i nosaltres quan agafem aquesta rient des d'aquesta associació,
amb molta il·lusió,
els que ens plantegem és de no tan sols fer pessebres
i fer un concurs i fer activitats,
sinó poder oferir cada any una exposició renovada
als tarragonins i als de fora de Tarragona.
I llavors bé, lloguem un local.
És curiós perquè hem de fer un crèdit amb un banc
per poder tirar endavant l'associació avalat amb els nostres patrimonis.
Jo recordo com a anècdota que quan vam anar al notari a firmar el crèdit
va quedar parat de dir
vostès venen a firmar un crèdit amb un banc per fer pessebres?
Doncs sí, sí, venim a fer això.
Bé, aquesta època està mitja parada,
però aquests entusiastes, aquests aficionats,
per aquestes tradicions i per aquesta cultura tan catalana,
ens vam fer cara d'aquesta associació,
vam llogar aquest local i llavors bé,
independentment d'activitats,
vam començar a tornar a posar en marxa aquesta associació
amb la qual fem aquesta exposició al Carre Girona,
fem altres activitats,
fem cursets de pessebristes que abans formem a 40 persones
que s'apunten voluntàriament
i els fem uns cursets de 15 dies.
Per què?
Perquè volem que la gent aprengui a fer pessebre
perquè nosaltres tenim tots una edat
i si no fem cantera,
això que està tan de moda...
Hi hagi una continuïtat.
Hi ha d'haver una continuïtat.
Això que està tan de moda amb l'argot futbolístic,
no?, la cantera, no?
Doncs llavors hem de fer cantera
perquè nosaltres un dia o altre deixarem de fer pessebres
i hem d'aconseguir que gent jove,
que és difícil,
s'aficioni
per aquesta associació,
que ara en té 84,
supos que pugui assolir d'aquí pocs anys el centenari.
És a dir,
que a banda d'aquesta exposició de Diorames,
també feu moltíssimes altres coses,
perquè, vaja, ens comentàveu que sou presents fora de Tarragona,
amb nombroses activitats
i després també aquesta formació, no?,
és una mica el que us dona continuïtat al llarg de l'any.
Sí, sí, tenim la sort que hi ha unes persones,
diverses persones que, bueno,
jo diria que viuen entregades per aquest tema,
com a tema d'esbarjo, no?,
que són persones molt actives,
persones plenes d'il·lusió,
amb moltes hi haves,
i bé, i això ens preveia,
ja dic, fer concurs, fer cursets,
inclús lloguem pessebres,
perquè també és una altra mena d'autofinanciar-nos,
és a dir, si algun establiment
o alguna entitat
o algun particular
vol un pessebre a casa seva,
nosaltres tenim uns pessebres molt macos,
transportables amb figures,
que també els lloguem.
Per tant, ens hem hagut,
com que ara estem en una època difícil econòmica,
ens hem hagut d'inventar moltes coses
per subsistir,
perquè entenem que les subvencions
públiques o privades
cada vegada són i seran més escases,
i per tant,
ens hi hem de posar enginy
per poder sobreviure com a associació
i poder seguir fent el que ens agrada.
Com per exemple,
aquesta exposició de diògames,
que ja s'ha inaugurat,
ens comentava que es va inaugurar
el passat 13 de desembre.
Sí,
sempre la inauguració la fèiem un dissabte,
però en guany per qüestions d'agenda,
doncs la vam decidir inaugurar el dia 13.
I per què el dia 13, Eugeni?
Home, el dia 13 és la tradició,
la tradició,
i això el que diu en Ramon Amaves,
el que diu la tradició és que els pessebres
han d'estar fets el dia 13 de desembre
i s'han de desfer el 2 de febrer,
que és a dir,
Santa Llúcia 13 de desembre,
la candelera 2 de febrer,
i s'han de desfer el 2 de febrer.
És curiós, no?,
perquè sembla que després de Nadal,
un cop passat Reis,
la gent ja,
o la majoria de persones a nivell particular,
ja desmunten el pessebre, no?,
i tornen a aquesta normalitat.
I no,
s'ha de deixar una miqueta més, eh?
Segons la tradició,
s'ha de deixar una mica més.
Però jo entenc que el desmuntin,
perquè avui les cases són més petites.
Jo particularment no la compleixo,
ni per davant ni per darrere, eh?
Vull dir que...
Jo crec que no la compleix ningú,
perquè els pisos són més petits,
els espais fan falta,
i la gent, la veritat,
després de Reis,
el que menys penses és molt passiva.
Nosaltres ho notem amb les visites.
Encara que mantenim l'exposició oberta
tots els caps de setmana després de Reis,
les visites que tenim són molt petites,
la gent ja està per altres coses.
Des del 13 de desembre i fins a quin dia?
Fins el 6 de gener,
els dies feiners,
des de les 6 del vespre fins a les 9,
i dissabtes, diumenges,
Navals, Sant Esteve, Cap d'Any,
els dies festius,
de 12 a 2 i va 6 a 9.
I l'entrada val un euro.
I aquest euro va destinat, doncs,
a l'associació,
pensin que paguem un lloguer,
que paguem una sèrie de gastos,
que hem de comprar bons materials,
i això,
això,
la quota dels socis,
les quatre subvencions petites que ens queden,
doncs, això ens permet tindre aquest pressupost
i afrontar any rere any
el funcionament de la pròpia associació.
I per aquest euro simbòlic,
què és el que podrem veure?
Quins treballs podrem veure enguany
amb aquesta exposició de diorames?
Doncs enguany veurem 11 diorames
i un pessebre popular.
He de fer,
he de remarcar que els pessebres i els diorames
cada any són diferents,
és a dir,
no hi ha en 10 anys o 12 d'història
d'aquesta, diguem-ne,
renovada associació,
no hi ha hagut mai cap pessebre que s'hagi aprofitat.
Sempre són nous?
Sempre són nous,
perquè hem de pensar que,
a part que nosaltres volem que la gent disfruti veient-los,
el que està clar és que primer hem de disfrutar fent-los.
I això potser és un egoisme, no?
Però nosaltres,
cada any,
al mes de març,
abril,
enguany serà més tard,
perquè ens visiten uns pessebristes internacionals,
nosaltres aquests pessebres els desmuntem,
els que podem aguardar,
els posem en unes capses per allogar,
els que no els llancem,
malauradament els llancem per qüestió d'espai,
i llavors,
després de Santa Tecla,
comencem a fer els pessebres nous
que es veuran en cada any.
Per tant,
enguany hi haurà 11 diorames diferents,
i amb la salvetat,
que està tota l'exposició dedicada
a un escultor brassaloní,
un home que ja va 70 anys,
que es diu Daniel José,
un home que té una producció molt limitada,
i que probablement a Tarragona
té i ha aconseguit reunir
la col·lecció més important d'aquest escultor
que hi pot haver a tot Espanya.
I enguany aquests diorames
també hi heu treballat vosaltres?
Tots estan fets per pessebristes d'aquí,
en cada diorama hi ha unes 120-150 hores de feina.
Penseu que hem de fer de paletes,
d'electricistes,
de pintors...
Clar, és que són moltes hores de feina
per aquests 11 diorames
que ens comentava,
i cada any s'han de tornar a fer,
i cada any diferents,
és a dir,
que hi ha moltes hores de feina al darrere.
Sí,
però forma part,
és com aquell que munta una maqueta,
potser es disfruta més muntant la maqueta
que després fent córrer el tren.
Quanta gent hi podeu treballar, Eugeni,
muntant aquests 11 diorames i aquest pessebre popular?
Unes 25 persones,
30 persones,
hi ha gent que ve a ajudar,
hi ha gent que ve a aprendre,
hi ha gent que assumeix la responsabilitat
de portar la batuta del pessebre.
Unes 25-30 persones activament, doncs.
Perquè a l'associació quanta gent en formou part?
Uns 150 socis.
És a dir,
que hi treballa una part de l'associació
muntant aquests cadascú.
Imagino que cadascú s'encarregarà d'un tema.
Sí, perquè potser hi ha gent que és soci,
però potser no pot o no sap fer pessebres.
És que, a més a més,
tindríem un problema.
No 150,
si 75 volguéssim fer pessebre,
tindríem un problema greu d'espai, no?
Massa gent.
El que intentem és, sobretot,
renovar els pessebres,
no deixar cap pessebrista que vulgui fer pessebres fora,
i, sobretot,
sobretot,
la gent jove
sempre t'he assegurat un diorama
perquè el cantarem que són el futur.
Per tant, jo des d'aquí faig una crida
que si algú m'escolta,
nois o noies,
i volen aprendre a fer pessebres,
i volen entrar a l'associació de manera activa,
tenen les portes obertes,
els ensenyarem tot el que sabem,
perquè, insisteixo,
confiem i desitgem que ells són el nostre futur.
Amb quin material, Eugeni,
estan treballats o estan fets aquests diorames
que ja podem veure el local de la vostra entitat?
Doncs aquests diorames estan fets
amb un 98% amb aquest port expande,
el port d'alta densitat,
que ha vingut a suprir la placa de guix.
La placa de guix pesa molt,
es trenca, és molt bruta,
i ara aquest material,
jo diria que vam ser bastant pioners a Tarragona,
no hi ha nosaltres,
sinó passavistes de la nostra associació de fa anys,
aquest material és molt maleable,
és fàcil de treballar,
pots fer el que vulguis,
el pots treballar amb fred,
el pots treballar amb calent,
el pots pintar,
i aquest material,
doncs, va molt bé,
perquè ens permet fer,
bueno, jo dic,
virgueries, no?
Algun element original o curiós,
enguany,
els diorames?
Enguany,
bueno,
ja hi ha un segon pessebre,
que hi ha un pessebrista,
que es diu Josep Maria Brut,
que ell, doncs bé,
jo crec que ha pres el relleu
que cada any fa un diorama dedicat
amb el que és el patrimoni
de la humanitat de Tarragona.
L'any passat es va fer el Pont del Diable,
que va quedar molt maco,
i enguany es va fer la Torre dels Escipions,
amb una visió diferenta,
amb la qual es pot gaudir del mar al fons,
que jo crec que és un diorama extraordinari,
i que recomano que es visiti,
que es miri detingudament.
Ara estava,
pensava,
que moltes vegades ens referim a pessebre,
diorama,
però no sé si la paraula diorama
és exactament el mateix,
o no?
Nosaltres en diem un diorama,
o se'n diu diorama,
vaja, amb la regat pessebrística,
tot aquell pessebre que està en un marc,
enmarcat com si fos un quadro.
És a dir,
que sí que seria un pessebre,
però amb aquesta particularitat,
que estaria enmarcat.
Enmarcat,
i el diorama ja és un pessebre més tècnic,
amb perspectiva,
pintat,
i en canvi el pessebre,
és aquell pessebre popular
que fèiem tots a casa,
que era, doncs,
en una taula,
posant una mica de surro,
una mica de bolsa,
no?
I això seria més la paraula pessebre,
i el que està embarcat
com un quadre
i amb perspectives
i amb unes altres qualitats,
diem-ne,
més superiors,
és el que entenem per diorama.
És a dir,
que tenim aquests diorames
i també aquest pessebre popular,
és a dir,
que tenim les dues coses
a la mostra, també.
Sí, tenim un pessebre popular,
com que tenim el caguerer,
és una cosa que fem més de cara
als més petits,
no?
I és un pessebre que està més a l'abast
de tothom que el pugui fer,
i llavors hi ha el diorama
que ja és un pessebre,
doncs,
que ja l'ha de fer gent
una mica experta
o gent no experta,
però que dirigida al començament
per gent cansada,
no?
Ens comentava al principi,
Eugèni,
que cada any tenen més presència
fora de la ciutat de Tarragona,
ens comentava aquesta exposició
a Casa Canals,
que també, doncs,
s'obrirà ara
de manera imminent,
també aquestes col·laboracions
amb Tortosa,
no?
És a dir,
que...
Tortosa,
Barcelona i...
i precisament dissabte passat
vam tindre la visita
d'un grup numerós d'italians
que ens venien a veure
a l'exposició expressament
i un grup de Navarra.
És a dir,
que la nostra,
entre cometes,
fama
ha traspassat fronteres.
Som una associació
reconeguda,
ja dic,
a Nevella Internacional.
El fet de desplaçar-se
fins a Prades,
enguany,
també ho heu dut a terme,
o no?
Sí,
vam anar aquest diumenge passat
a posar el pessebre
cap a fons,
enguany.
A cap a fons?
Sí,
vam posar un pessebre cap a fons
i després vam fer un dinar a Germenó.
I aquesta,
aquesta història,
aquesta aventura,
per dir-ho d'alguna manera,
a què respon?
Bueno,
no ho sé,
jo recordo,
jo recordo que això,
jo de molt petit,
hi havia el Club Montanyenc
que anava a posar el pessebre
amb el,
amb el pobre mossèn Tomàs,
el Tosal de la Baltasana,
que era una muntanya
que hi havia a prop de Prades.
I ara també instàncies
d'algun soci
van dir,
bueno,
per què no tornem a retrobar
aquesta història
de posar un pessebre a la muntanya,
no?
I, bueno,
s'ha anat fent
i ara em sembla
que és el segon o tercer any
que anem a cap a fons.
I vol fer-ho el diumenge passat.
S'ha de mantenir també
aquesta,
aquesta,
aquesta tradició,
no?
Jo crec que sí,
per això deia que l'important
no és només fer els pessebres,
que és important,
però fer pessebrisme.
I fer pessebrisme és això,
és parlar per la ràdio,
per tant,
gràcies,
sortir al diari,
anar a posar un pessebre
en un poble
i explicar-ho,
això és fer pessebrisme
i això és el que ens ajudarà
a mantenir aquesta tradició,
si no,
les coses modernes
se'ns engulliran en quatre dies.
Abans ho parlàvem
ben fora de micròfons,
que el tema
de tots aquests nous dispositius
i totes aquestes coses
més modernes,
més tecnològiques,
que no eclipsin els pessebres,
vaja,
si no...
Jo espero que no.
Que els adaptin,
si no.
Jo espero que no.
Però bueno,
no hi ha...
Jo recordo que fa potser
30 o 40 anys
a concurs hi havia 50 pessebres
i ara en tenim 25.
Vol dir que potser
la canalla i les cases
no estan per aquestes històries.
Jo també ho comprenc,
pisos petits,
la gent sembla que avui
no tinguin temps de res,
tots n'hem escopatejats,
els crios tenen molts deures,
fan moltes activitats,
per tant,
tot això no ajuda.
Però bueno,
nosaltres lluitarem
perquè així sigui.
Doncs Eugeni,
nosaltres convidem a la gent
a que vingui a visitar
l'exposició de Diorames,
aviam si els agafa
les ganes de continuar
i de també,
exacte,
el cuquet
de tornar a fer pessebres.
Allò els esperem.
Fins el dia 6 de gener
i després en caps de setmana,
fins a ben entrat el maig
tenim temps
de veure aquesta exposició.
Inclús si hi hagués
algú de fora
o d'aquí
que en un grup
volgués,
com que l'exposició
en guany
degut a aquest
congrés internacional
no la despontarem
fins al mes de maig.
Si hi ha algú
interessat
en veure-la
el febrer
o el març
que ens truqui
que també
li obriríem per ells.
Eugeni Bosch,
president
de l'Associació
Pessebristes
de Tarragona.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
que vagi molt bé
aquesta exposició,
també la de Casa Canals
i vegi tots aquests
projectes de futur
que aneu desenvolupant.
Molt bé,
gràcies un any més
a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.