Quarta hora del programa, el primer convidat d'aquesta franja horària,
com dèiem, és el tinent d'alcalde de Territori i Seguretat
de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castilló.
Carles Castilló, molt bon dia.
Bon dia.
Advocat de professió, li pregunto per la notícia que acabem de conèixer,
la dimissió del síndic de Greuges Munició, el Josep Francesc Ferrer,
que divendres estava disposat a continuar en el càrrec,
alegant que no hi havia incompatibilitats entre la seva feina
i els càrrecs que ostenta en diferents entitats de la ciutat,
però avui, a primera hora, segurament pressionat per l'alcalde
i per tots els partits polítics, ha presentat la dimissió.
Quina reflexió li porta el cas que es va destapar la setmana passada,
precisament a partir d'un informe d'un col·lega seu, com és Antoni Vives Tous?
Jo crec que tot plegat hem de reconèixer una certa errada
per part de tot l'Ajuntament,
perquè no ens vam adonar d'aquestes incompatibilitats
i després és lògic que el síndic, el senyor Sisko,
si vol mantenir els càrrecs que té a nivell d'entitats socials,
doncs hagi prioritzat això sobre la tasca de síndic.
Però ell tenia la possibilitat, en el moment que ens adonem
de les incompatibilitats, ell tenia la possibilitat
de dimitir dels altres càrrecs i mantenir-se com a síndic.
Suposo que per un tema històric i personal per part d'ell,
doncs ha decidit mantenir-se en aquests càrrecs i, per tant,
doncs obviar el càrrec de síndic.
Jo, sincerament, el que no m'ha agradat és que m'ha semblat una mica
un acoso y derribo a una persona.
Una cosa és que potser sí que tingués aquestes incompatibilitats,
però crec que la manera de tractar el tema no està tampoc el més adient.
per una persona que jo penso que el que pretenia simplement
era treballar per la ciutat amb la major honestitat que li era possible.
La imatge, però, que s'ha donat a la ciutadania és que els polítics,
vostès, els regidors, voten moltes vegades les coses sense mirar-se ben bé
el que es vota. I, clar, parlo aquí del reglament de la sindicatura de Greuges.
Bé, jo crec que no és aquesta la reflexió.
Jo he començat reconeixent que potser havíem comès una errada,
però jo insisteixo, quan es posen unes incompatibilitats en un reglament,
aquestes incompatibilitats es solucionen també dimitint
dels càrrecs que suposen aquesta incompatibilitat.
No necessàriament no pots accedir al nou càrrec de síndic,
sinó que pots també prendre la decisió de retirar-te de les altres
que provoquen la incompatibilitat.
Per tant, jo crec que tampoc és una cosa, diguem-ne, massa important,
no és una errada molt greu, el senyor Cíndic de Greuges
ni ha robat ni ha matat ningú, simplement tenia càrrecs de gestió
en entitats socials de la ciutat.
Jo això ho recordo i això no em sembla que sigui com per tractar-ho
de la manera que s'ha fet.
Al marge d'aquesta notícia d'actualitat, abordem ara sí els temes,
les qüestions que són competència de Carles Castillo com a atinent d'alcalde.
Li proposo començar per temes de seguretat.
Ara fa uns dies explicàvem als soients de Tarragona Ràdio
que la Generalitat ja havia donat el seu vistiplau
per començar a instal·lar les primeres càmeres de videovigilància
a la part baixa de la ciutat.
Aquest és un tema antic, que s'ha anat arrossegant molt,
que requereix de l'aprovació d'una comissió
on hi ha implicades moltes persones a nivell de tot Catalunya.
Finalment ja tenim el vistiplau,
però tot això, clar, la instal·lació de les càmeres
i el seu funcionament depèn de l'equipament
de la nova caserna de la Guàrdia Urbana, no?
De la nova comissaria és el que nosaltres sempre hem dit.
D'una banda, la possibilitat, diguem-ne,
el vistiplau de la Generalitat el que ens dona
és la possibilitat de començar a tirar endavant
de manera efectiva el projecte,
que jo crec que hem de començar ja a fer-ho,
en paral·lel a la lluita que estem portant
per aquesta comissaria, perquè la comissaria s'acabi,
de manera que, quan la comissaria estigui acabada,
la instal·lació al carrer ja estigui feta
i només es tracti de poder visualitzar
amb com ha editat aquestes imatges
amb una sèrie de pantalles
i que es controli per part de la Guàrdia Urbana.
Això és el que diem simplement per una raó objectiva
i és que no hi ha espai
i convido a qualsevol que no em cregui
o que tingui el dubte
a que passi a veure les instal·lacions actuals
de la Guàrdia Urbana.
És impossible que allà es puguin posar les pantalles,
és impossible que allà es pugui controlar.
Per tant, hem de deixar el treball fet i preparat
de manera que en el moment,
en el dia o el moment mateix que la comissaria s'acabi,
doncs puguem tenir aquesta possibilitat.
Ara el que estem fent és començar aquest treball
fent una revisió del cost del projecte,
perquè pensem que amb el temps que ha passat
la tecnologia ha millorat molt
i aquesta millora de la tecnologia
pot suposar segurament un més baix preu
o al mateix preu unes millors instal·lacions.
De quants diners estaríem parlant en números rodons?
Estem parlant al voltant de 200, 250, 200.000 euros.
Quan estarà la nova comissaria?
Perquè aquest sí que és un tema que la crisi ha afectat directament.
Bé, la crisi i altres factors.
Però quan estarà la nova comissaria?
Jo ja he après que concretar dades
des de l'administració pública és un error.
Jo crec que estarà quan ens en sortim i quan estigui.
Nosaltres estem posant la millor de les voluntats possibles.
Hem tingut mala sort.
La veritat és que és un projecte
amb el que estem tenint històricament bastanta mala sort.
vam començar havent de fer un increment del projecte
però per una qüestió també objectiva
que no estava el projecte de llavors inicial preparat
per la plantilla que nosaltres volíem a la Guàrdia Urbana.
Per tant, vam haver de començar incrementant el projecte
i ens hem trobat amb problemes amb les diferents empreses
que han agafat aquest projecte.
Ara mateix estem en una fase de negociació amb l'última empresa.
Hi ha alguns desacords en quant a valoracions,
en quant a qualitats i en quant a algunes coses
que va deixar l'empresa anterior sense fer
de com les ha d'assumir aquesta nova
i nosaltres esperem arribar a un acord.
Però en tot cas, si no s'arribés a aquest acord,
perquè estem parlant de diners públics,
doncs també tenim molt clar
que immediatament es tornaria a fer un concurs
i es tornaria a adjudicar.
Això podria ser una possibilitat.
una altra podria ser també adjudicar directament
a la següent empresa que va quedar en ordre
en l'anterior concurs.
Ara mateix no s'està treballant,
perquè ara d'alguna manera el que s'està és discutint.
Ara mateix no s'està treballant.
L'Ajuntament i l'empresa discuteixen unes diferències econòmiques.
Perquè tenim unes diferències econòmiques
entre l'Ajuntament i l'empresa, efectivament.
Importants les diferències?
Home, sí.
Sí, sí, són importants, sí.
Per tant, queda només una solució
si no s'arriba a un acord, o dues, millor dit.
Nosaltres confiem en que s'arribi a un acord,
però també vull llançar el missatge
que estem parlant d'iners públics.
El marge que tenim ara mateix
com a administració pública és petit,
per tant, en el pitjor dels casos,
no trigarem massa si no arribem a un acord
a convocar un altre concurs
o, ja dic, a adjudicar la següent empresa.
Però queden moltes coses per fer encara
en aquella caserna, en aquella nova comissaria?
Jo crec que no.
Jo crec que estem parlant de...
Si treballés una empresa full-time,
diguem, al 100%,
potser estem parlant de 3, 4, 5 mesos, com a molt.
No estem parlant de més.
En l'anterior mandat, abans de l'esclat de la crisi,
va haver-hi una aposta claríssima
de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarraona
per ampliar la plantilla de la policia local,
de la Guàrdia Urbana.
S'ha quedat, de moment, això.
El projecte que es va començar l'anterior mandat
queda congelat en aquest mandat
precisament pel context de pressupostos d'austeritat?
Queda congelat per impossibilitat objectiva financera,
diguem-ne, però en quant a aquesta situació
millori mínimament, nosaltres volem continuar
i creiem que la plantilla de la Guàrdia Urbana
en aquesta ciutat ha de seguir creixent
perquè tenia un dèficit històric molt massa important.
I la ciutat té una dispersió territorial
que és molt evident,
és precisament una de les qüestions que afecta,
per exemple, el transport públic
i el manteniment del carrer
i també, com no, a la seguretat,
perquè ens força a realitzar un major i més gran esforç.
En qualsevol cas, en els últims temps,
també hi ha hagut un procés intern de reordenació,
segurament d'aquelles que no veu tant el ciutadà,
amb diferents unitats,
busquen una certa especialització del policia
en determinats àmbits.
Aquest procés ja està acabat, ja està consolidat,
o encara queden coses per anar fent?
Bé, aquest procés jo crec que encara està per consolidar,
s'ha de consolidar,
perquè precisament la situació actual
ens obliga de vegades a jugar,
a ser una mica flexibles amb aquest model,
és a dir, potser alguna vegada unitats
determinades d'un tema,
en algun moment puntual han de fer reforç d'algun altre.
Nosaltres voldríem que això no passés,
per això necessitem pensar que quan la situació millori
s'incrementa una miqueta la plantilla,
perquè creiem que el model necessita alimentar-se
una mica més de serveis humans,
de recursos humans.
I tornant al tema de les càmeres de videovigilància,
la zona de Llevant l'estudiaran?
Sí, sí, sí.
La zona de Llevant, ja hem insistit diverses vegades,
serà la propera proposta concreta que farem,
perquè creiem que és una actuació relativament senzilla,
és a dir, amb un número baix de videocàmeres,
doncs podrem fer un control bastant evident, bastant fort.
Hem parlat de la caserna,
hem parlat de les càmeres de videovigilància,
en general, les dades, les estadístiques que tenen a l'Ajuntament,
en fi, per les reunions que van fent entre Guàrdia Urbana
i Mossos d'Esquadra, els nivells de seguretat,
les xifres, les estadístiques del 2011,
què ens diuen, en general?
Els nivells de seguretat a la ciutat de Tarragona
i en l'entorn són molt bons, són molt bons.
Estem en els nivells més baixos de Catalunya
i fins i tot de l'estat espanyol.
Però no hem de baixar la Guàrdia.
Jo sempre dic això, una cosa són les dades fredes i objectives
que ens indiquen que la cosa va bé
i una altra cosa és la sensació d'inseguretat.
L'altre dia s'havia produït algun robatori en un barri concret
que no concretaré, que no diré.
I aquesta situació, que potser és una qüestió puntual,
absolutament puntual,
crea una certa sensació d'inseguretat.
I és aquestes coses que hem de treballar
i saber reaccionar a temps i immediatament
perquè aquesta sensació d'inseguretat
torni a posar-se també en nivells normals i ordinaris.
Però tenim una ciutat, la veritat,
que és tranquil·la i que té uns nivells de delinqüència,
doncs relativament baixos.
I la crisi no es nota en aquest sentit?
És a dir, no han notat, encara que siguin petits en robatoris,
incidències aquelles que potser no tenen, en fi,
un gran impacte a la societat,
però en fi, que sí que formen part del dia a dia?
De moment, no hem notat alguna cosa que distorsioni
les dades històriques que tenim.
Sí que no negaré que alguna qüestió puntual,
doncs potser de robatoris en interior de vehicles,
repetits per la mateixa persona,
que l'acabem agafant entre Mossos d'Esquadra i nosaltres,
alguna cosa puntual es pot haver notat.
Però de moment jo crec que no hi ha un increment,
diguem-ne, generalitzat o una situació generalitzada.
No podem baixar la guàrdia, repeteixo,
perquè sí que ens la podem acabar trobant.
Si la situació de crisi persisteix i s'aprofundeix més,
doncs podem acabar ens trobant en una situació com la que dius.
I la relació amb els Mossos, correcta?
La relació amb els Mossos és correcta,
però jo sempre dic també...
Millorable?
Jo sempre dic també que en la relació entre cossos policials
en què ens trobem sempre hi ha coses a millorar.
I si es pot millorar és la nostra responsabilitat fer-ho.
Per tant, la relació bona, però sempre perfectible.
Ara que tenim la gran comissaria dels Mossos a Camp Clar
i amb les circumstàncies econòmiques que hi ha,
no cal ni plantejar el govern.
La segona caserna, la segona comissaria, la més petita,
la del centre de la ciutat, aquella que fa anys recordaran els oients
que ens estan escoltant, recordaran que l'Ajuntament
volia tenir aquí al costat de l'estació d'autobusos.
A veure, nosaltres exigirem que aquesta comissaria es faci,
però també som realistes i pensem que ara mateix podem esperar
i hem d'esperar que la situació millori.
Però quan toqui tornarem a recordar al govern de la Generalitat
que sí, que hi ha un compromís amb la ciutat de Tarragona
de fer aquesta segona comissaria.
També, de moment, d'una manera potser menys gran,
estem coberts amb aquella sala d'atenció al públic que hi ha a Mallafré.
Però nosaltres insistirem, quan la situació millori,
en què hi ha un compromís amb la ciutat de fer aquesta segona comissaria.
Aparquem, doncs, la carpeta, els temes dedicats a seguretat ciutadana.
Canvi de gorra.
Canvi de barret, canvi de gorra.
Parlem d'urbanisme.
I si hi ha un tema que arrosseguem des de fa anys és el del pom.
Segurament, Carles Castillo, a aquestes alçades,
el ciutadà de carrer s'ha perdut.
Ja no sap on tenim el pom.
Sap que el pom es va aprovar,
sap que el conseller Recudé va posar la seva assignatura el 2011,
però sap també que la Generalitat va presentar un munt d'al·legacions
i que ara l'Ajuntament està responent, d'alguna manera,
contestant i redissenyant aquests detalls,
aquestes al·legacions presentades pel govern.
En quin moment estem?
Exactament aquest.
que deies, jo comprenc que molta gent no entengui massa la situació
perquè és un tema molt farragós i complex
i perquè fins i tot la terminologia que hem fet servir uns i altres
a l'Ajuntament i a la Generalitat és que està aprovat definitivament.
I així és.
Hi ha una aprovació definitiva,
però condicionant la seva publicació
i, per tant, la seva entrada en vigor
a que se solucionin, com pots veure aquí,
perquè t'ho he portat, més de 100 pàgines
d'al·legacions, de prescripcions que la Generalitat i els organismes sectorials,
és a dir, foment de carreteres, medi ambient, etcètera,
més de 100 pàgines, repeteixo,
hem de solucionar totes aquestes prescripcions,
totes aquestes condicions que ens posen
per poder, una vegada estiguin solucionades,
plantar-nos a la Generalitat
i que la Generalitat faci una revisió, també.
És a dir, ara estem en el punt de solucionar tots els condicionants
que la Generalitat i els organismes autònoms ens han posat
perquè el POUM es pugui publicar.
Una vegada, sota el criteri de l'Ajuntament,
estiguin totes aquestes condicions solucionades,
tornaríem a anar a la Generalitat
amb aquestes solucions, amb aquestes previsions solucionades,
i la Generalitat llavors ha de decidir
si estan ben solucionades les prescripcions que ha dit
o si no estan ben solucionades,
doncs segurament podríem arribar fins i tot
a una situació una mica kafkiana
que jo confio en que no es doni
d'anar fins i tot als tribunals
si la Generalitat no fes una aprovació.
Jo confio en que tot això no es doni,
jo confio en que la Generalitat tingui una flexibilitat
que potser amb aquesta aprovació
li va faltar un més alt nivell de flexibilitat
i jo espero que tot es solucioni.
Sobretot tinc esperances per la persona concreta
que hi ha al capdavant de territori aquí a la Generalitat,
diguem-ne a la zona de comarques terrenines,
que és el senyor César Puig,
amb el qual ens uneix una bona relació
i amb el qual jo crec que es pot parlar absolutament tot.
Però necessitem que la Generalitat sigui comprensiva,
que la Generalitat sigui flexible
i sobretot necessitem que entri ja en vigor
d'una vegada per tot aquest pou
perquè en allò ens va també part
de la millora econòmica de la ciutat.
Clar, és que fins que no entri en vigor
no es pot desenvolupar res del que preveu el pou, no?
Hi ha moltes coses que no.
Hi ha moltes coses que...
Bueno, hi ha vies alternatives, diguem-ne,
però són més farragoses
i ens compliquen el dia a dia moltíssim.
Per tant, el que demanem a la Generalitat és això,
aquesta comprensió, aquesta flexibilitat
i aquestes ganes de tirar allà endavant el pom d'una vegada.
Perquè realment, ara mateix, la meva sensació és que a Tarragona
en algun moment podem estar perdent oportunitats
i crec que en aquest moment no ens ho podem permetre.
Oportunitats de quin tipus?
Doncs d'això, d'empreses que vulguin instal·lar-se
en alguna zona concreta de la ciutat,
que estigui...
Però dit d'una manera clara, perquè la gent ens entengui.
Parla, per exemple, d'IKEA?
No.
No, no, no.
L'IKEA té les dues vies alternatives ja jugades.
De fet, ja ho han fet aposta,
tenint en compte si el POUM estava allà en vigor
i tenint en compte que el POUM no estava en vigor.
Per tant, amb aquest tema estem coberts.
Però hi ha altres empreses que no vull concretar
per no fer tampoc publicitat positiva o negativa,
però hi ha altres empreses que estarien interessades
en ubicar-se en alguna zona de la ciutat
que sense el POUM en vigor no podrà ser
o es fa molt més complicat.
I això és el que no ens podem permetre com a ciutat.
I sense entrar en vigor, per exemple,
el POUM, aleshores, no es poden desenvolupar plans parcials
com, per exemple, el de la vall del Llorito,
que, en fi, seria un dels emblemàtics,
el conegut històricament com Terrascavades, no?
Tot això no es pot desenvolupar si no està...?
Tot això depèn de l'entrada en vigor del POUM.
Ja dic, hi ha alternatives, si no,
però són molt més farragoses
i, clar, jo ni me les plantejo
perquè entenc que han d'estar en el marc
de tot un nou POUM
que sigui el que porti la política urbanística
dels propers 20-30 anys a la ciutat.
Confia en que entri en vigor aquest any?
Absolutament, absolutament.
Així ha de ser.
Així ha de ser i, fins i tot,
jo confio que sigui, diguem-ne,
en la primera meitat de l'any,
per permetre que ho digui així,
per no concreta més.
Jo crec i entenc que ha de ser
a la primera meitat de l'any
necessàriament,
necessàriament,
per no perdre més oportunitats
i per garantir aquest creixement econòmic
que Tarragona necessita.
Falten cinc anys pels Jocs Mediterranis.
Vostè, com a tinent d'alcalde
responsable de l'àrea d'urbanisme,
quina és la seva preferència
sobre aquesta famosa vila mediterrània
de la qual s'ha parlat tant
per allotjar els aldetes?
O quina és la seva proposta?
Com a la seva opinió?
Tenim dos o tres propostes
damunt de la taula.
Prèviament vull dir
que no hi ha cap decisió
a pressa,
però potser,
sinó preguntes a nivell personal,
si el de l'IKEA,
com esperem,
surt bé i s'acaba lligant,
a mi, personalment,
crec que el millor lloc
seria precisament
a la zona de l'IKEA,
també,
perquè tindria molta part
de l'organització ja feta,
obligatòriament,
de cara a l'IKEA,
i perquè, a més,
molta o una part dels terrenys
o una part de l'organització,
perdó,
es podria pagar en espècies
en terrenys,
per tant,
l'Ajuntament quedaria
com a propietari
d'una part del sol
que hi ha allà
i això ens permetria,
posteriorment,
dels jocs,
fer servir tota aquesta infraestructura
per lloguer de pisos
per joves
o pisos a preu social,
etcètera.
Aquesta és la seva preferència?
Aquesta seria la meva preferència inicial,
sí, sí,
avisant que no hi ha
una decisió presa
i que hi ha dos o tres opcions
menys damunt de la taula.
Per tant,
allà es podrien construir
en l'entorn de l'IKEA,
del futur IKEA,
habitatges que després
es podrien,
evidentment,
reutilitzar
o facilitar el lloguer
d'habit.
Exactament.
Per anar acabant
amb qüestions urbanístiques,
quines són les qüestions
que més li preocupen
o són prioritàries
en un context com l'actual,
que sempre parlem
de crisi,
de poques inversions.
En fi,
tenim algunes obres
que s'han d'acabar.
Una és la de la Caserna
de la Guàrdia Urbana
que l'afecta directament
també com a responsable
de seguretat.
Tenim Teatre Tarragona,
tenim altres obres,
l'Escola Oficial d'Idiomes
a la XAR3
que va fent.
Per n'hi ha alguna cosa
que li preocupi especialment
o que li agradaria impulsar
en aquest mandat municipal
amb tantes dificultats econòmiques?
Bé,
a mi a nivell personal
o per les meves competències
o amb el que m'agradaria
poder acabar finalment
aquesta comissaria
que tant ens està costant.
Però la meva prioritat absoluta
i total
com a responsable d'urbanisme
ara mateix
és el POUM
per damunt de qualsevol obra concreta.
És la meva obsessió.
Pràcticament
dic,
dormo
amb les prescripcions
de la Generalitat
sota de l'almoada.
A veure si m'empapo
i si aconseguim
aquesta flexibilitat
que deia al començament.
I a nivell polític,
Carles Castillo,
amb els primers sis mesos
d'aquest mandat municipal
amb el govern dels socialistes
sense majoria absoluta
al plenari,
quina reflexió fa
del que s'està
de la política
que estan fent
en general
com a equip de govern
i de la situació política
que hi ha a la ciutat?
No,
la meva reflexió
seria en general.
Jo crec que
els partits polítics,
diguem-ne,
hauríem de ser més conscients
que hem d'anar a una.
Hauríem de ser més conscients
que hem d'anar a una
i que en la situació que estem
no hi ha espai
pel politiquet
ni pel partidisme
i que hem de ser més capaços
d'arribar a grans acords
del que potser
estem demostrant
a la pràctica.
Se sent vostè
en mans, Alejandro Fernández?
Jo no em sento
en mans de ningú
i crec que ens hem de
treure
aquesta visió,
aquesta etiqueta
i crec que hem d'anar
sense complexos.
Nosaltres vam guanyar
les eleccions municipals.
crec que això és una
qüestió objectiva
que no hi ha
discussió absoluta.
És veritat
que hi havia alternatives,
majories alternatives
que no es van donar
en el seu moment
i per tant
jo el que dic
és que nosaltres
hem de governar,
l'oposició ens ha de deixar
governar
i si tenen
una opció alternativa
i creuen que és millor
doncs exercir-la
immediatament.
Però no pot ser
posar pals a les rodes
sense optar
per aquesta opció alternativa.
Parlant de política,
el proper cap de setmana
hi ha el Congrés del PSOE.
Si vostè fos
delegat,
a qui votaria?
Doncs m'inclino
una mica més
per Carme Chacón
però
hauria d'escoltar
els dos candidats allà.
Hauria d'escoltar
els dos candidats allà
perquè tinc una opinió
bastant oberta
sobre els dos.
Per una banda
el senyor Rubalcaba
té una certa garantia
per tota la història
que ha tingut
però aquesta història
també pesa a la vegada
i és el que em fa
inclinar una mica més
per Carme Chacón.
Se sent més proper
per qüestions generacionals
amb Carme Chacón?
Sí i no.
Potser és el que em fa
inclinar-me
però crec que no ha de ser
una cosa determinada
perquè
sempre he dit
que hi ha
persones de 80 anys
que són més joves
que algun de 30.
Després del cap de setmana
del Congrés Federal
tindrem
el Congrés
de la Federació de Tarragona
del Partit dels Socialistes
on va l'alcalde Ballesteros
com a candidat
i després tenim
l'Assemblea Local
o el Congrés del Partit
a nivell local.
Té ganes de presentar-se?
O té ganes
de dirigir
el partit
a nivell local?
Podria ser
una opció
però jo crec
que
hauria de ser
una candidatura
diguem-ne
amb un conjunt de gent
i per tant
una candidatura d'equip.
si aquesta
situació
no es dona
jo no tinc
cap
necessitat
ni cap
voluntat
tampoc
de llançar-me
a una piscina
que no tingui
aigua.
Quina reflexió
fa de la situació
del PSC
a nivell de Tarragona?
Bé, jo crec
que hem de ser
valents,
jo crec que hem de
llançar un missatge
de claretat
i hem de
això parlar
molt clar
a la ciutadania.
Jo crec que estem
en moments
que no valen
els vells
discursos
i que el que s'ha de fer
és mirar els ulls
afrontar els problemes
i dir-li a la gent
el que hi ha
i com pensa
solucionar
la situació
que hi ha.
Crec que hem d'anar
per aquest camí
i per això
cal un partit
fort també
i cal un partit
que dirigeixi
a més
en alguns moments
la política general
que marqui
les línies polítiques
fins i tot
el grup
fins i tot
el grup municipal.
Necessitar un partit
que en algun moment
faci un toc
d'atenció
del que són
polítiques d'esquerra
i que digui
escolteu
cuidado
que
hem d'anar
per aquest camí
en lloc
de per aquest altre.
Jo crec que en un partit així
on les coses es parlin
oberta i directament
i on la crítica
fins i tot
sigui una cosa positiva
perquè
és
d'on aprenem
contínuament
la crítica.
No valen els vells discursos
ha dit.
Voldria ser una mena
de Carme Chacón
a nivell tarragoní?
Les comparacions
són odioses.
Ricard.
Carles Castillo
tinent d'alcalde
de Territori
i Seguretat
Ciutadana
a l'Ajuntament de Tarraona.
Gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
als Estudis de Tarraona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.