D'aquí tres minuts seran tres quarts de dotze.
Després de l'espai de salut, canviem de registre
i us proposem ara parlar uns minuts de música
amb un tarragoní que és notícia aquests dies
perquè ha guanyat un premi internacional,
un premi de prestigi, el Premi Internacional de Música Joan Guinjuan.
Ha guanyat aquest premi amb una obra titulada
Intervallum Mundi Motus.
Aquest tarragoní, aquest músic tarragoní que ha guanyat el premi
és Carles de Castellarnau,
al qual el podem saludar a aquesta hora del matí.
Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I moltes felicitats.
Gràcies.
Què suposa guanyar aquest premi?
Bé, doncs, en primer lloc, una gran satisfacció.
És un reconeixement a la feina que faig.
S'ha de tenir en compte que per fer una obra d'aquestes
es requereix moltes hores.
I bé, és un reconeixement.
Després és una manera de donar-te a conèixer.
i, finalment, una oportunitat per poder escoltar l'obra
i poder comprovar si realment tots els meus càlculs funcionen, no?
A més, es dona la circumstància que aquest concurs,
precisament aquest any,
era l'última convocatòria que em podia presentar.
Així que, pel límit d'edat,
perquè té un límit de 35 anys
i l'any que ve ja no hagués pogut,
així que, bueno, l'alegria és gran, no?
Explica'ns una mica pel gran públic
exactament quin és l'objectiu, la finalitat del premi.
És un premi per a joves compositors
amb el nom de Joan Guinjoan.
Quina és, d'alguna manera, la filosofia del premi?
Bé, principalment és promocionar la jove creació, no?
La creació nova
i donar a conèixer, doncs, als nous creadors, no?
Una manera de...
Sí, és una plataforma, com he dit abans,
per donar a conèixer les noves creacions.
I té un gran prestigi a nivell internacional?
Sí, crec que aquesta edició va anar bé...
Em sembla que hi ha 22 participants
i, bueno, de diversos països, sí, de caire internacional.
L'obra guanyadora es diu Intervalum Mundi Motus.
Com ens l'explicaries?
A veure, explicar la música és una mica complicat.
Molt difícil.
Però, bueno, sí que et puc explicar una mica la idea
la idea que vaig tenir a l'hora de composar-la, no?
El que vaig fer amb aquesta obra és utilitzar processos
de compressió i descompressió del temps.
Aquests processos els vaig calcular a partir d'una proporció.
Llavors, amb la compressió del temps,
el que es dona és un major nombre
d'esdeveniments musicals
i amb la descompressió del contrari, no?
Aleshores, el tractament del temps
amb aquesta obra és primordial
i d'aquí el títol,
que el títol fa referència
a una definició del temps molt antiga.
I, bueno, d'aquí el títol, no?
Molts mesos de feina?
Bueno, aquesta obra...
crec que vaig, bueno, més o menys uns dos,
mesos i mig vaig estar tot l'estiu tancat a casa.
L'estiu de l'any passat vas aprofitar per fer la composició?
L'estiu del 2011, sí.
Ara, home, el premi suposa poder-la estrenar
en un escenari com l'Auditori de Barcelona, no?
Sí, s'estrenarà el 30 de maig,
si no hi ha cap canvi.
L'estrenarà el Barcelona 216,
que és un grup de Barcelona, evidentment.
I sí, bueno, a l'Auditori de Barcelona, sí.
Quina és la trajectòria, en fi,
la teva trajectòria musical?
Explica'ns, Carles, com vas començar a estudiar,
aquí a Tarragona ho vas fer,
i després, quina ha estat la teva trajectòria fins ara?
Doncs mira, els meus inicis són autodidactes,
vaig començar als 14 anys
de forma autodidacta amb la guitarra,
i als 21 anys vaig entrar al Conservatori de Vilaseca,
vaig estar 4 anys,
posteriorment em vaig presentar a l'Smuc, a Barcelona,
vaig continuar estudiant guitarra, interpretació,
i ara fa dos anys que, bueno,
em vaig passar a composició,
i, bueno, ara estic fent segon.
O sigui, bueno, el meu cas és una mica típic,
perquè al Conservatori vaig entrar amb 23 anys, crec,
i, bueno, no és gaire habitual.
Així és que vaig entrar a la música una mica en retard.
Sí, no ets el cas típic, no?,
que podem tenir en mente la majoria,
d'un nen que, això, a edat curta,
els seus pares el porten a estudiar al Conservatori, no?,
perquè potser estudi, aprengui un instrument,
i a partir d'aquí pugui aficionar-se.
No és el teu cas.
No, no, no, jo vaig començar més grandet,
i, bueno,
ara em trobo...
És un problema de vegades, no?,
perquè l'edat, com ja t'he explicat abans,
per exemple, aquest concurs, el límit d'edat és als 35, no?,
llavors, diguem que ara he d'anar una mica a corre-cuita.
Però, bueno...
I professionalment, com veus el futur?
Bueno, mira, sincerament, no m'agrada pensar molt en el futur,
però, home, el futur és una mica incert, no?
Bueno, però, vames, no només pels compositors, sinó per tothom, no?
Avui en dia, tal com estan les coses,
el que sí que crec és que la música d'un contemporània
igual que moltes altres coses amb aquesta societat,
ara hauran d'adaptar-se als nous temps, no?
Perquè, bueno, es veu vindre un canvi, no?
I la música contemporània no pot ser menys
i s'haurem d'adaptar.
I aquesta adaptació, per on creus que podria passar?
Te'n fas una idea, tu?
Doncs, home, és complicat, eh?
No ho sé.
Potser anar més apropant al públic,
no ho sé, de veritat, això està per descobrir.
Professionalment, tu ja t'hi pots dedicar, en aquest món, o no?
Home, viure de la composició és molt complicat, eh?
I ja no allò que acabo de començar,
sinó gent com, no sé, com el meu professor,
l'Augustí Charles, per exemple,
es porten molts anys
i viure exclusivament de la composició és complicat, no?
T'has de combinar amb la docència o...
És difícil, és difícil.
I el premi pot suposar una empenta?
El premi Joan Quinjuan, del que parlem avui,
pot suposar una empenta per la teva carrera?
Home, evidentment, sempre es pot obrir portes, no?
I és una ampliació del currículum que, bueno,
que no està malament, no?
No se sap mai què et pot portar, no?
Pot ser.
L'obra s'interpretarà, com dèiem,
a l'Auditori de Barcelona
i després la podrem escoltar aquí, creus?
Doncs, en principi...
Bueno, la veritat és que no ho sé, eh?
En principi...
En principi només s'ha d'estrenar allà,
això ja depèn, suposo, del grup,
del Barcelona 216,
si ho inclouessin al seu repertori o...
Clar, això ja no queda en les meves mans, no?
Però t'agradaria?
Home, i tant!
Clar.
No cal dir-ho, no?
No, home.
Sí, sí.
I estàs treballant ara en alguna altra composició?
Doncs sí, ara estic treballant en un pintet,
estem en una col·laboració
amb un grup de Barcelona, també,
que es diu en Crossing Lines,
que el seu director és el Luis Codera,
i, bueno, estic fent una obra per ells,
i la intenció és també que s'estreni,
doncs també al maig o al juny,
també es farà a Barcelona,
i, bueno, de moment encara estem manegant a veure,
bueno, negociant a veure com funcionarà això,
però, bueno, estic treballant amb això.
Ara deies que aquesta és l'última edició
que et podies presentar al Premi Joan Quinjuan,
ara tindràs l'oportunitat, suposo,
més endavant de presentar-te altres premis.
Creus que aquesta és una bona via en el món de la música?
Home, amb la música contemporània
és una de les poques vies que hi ha,
més pels que, bueno, pels que comencem,
és de les poques,
perquè, si no és així, és complicat,
perquè amb la música contemporània
o vius dels encàrrecs,
o, bueno, pels que comencem,
els concursos és una bona via, sí.
Per tant, disposat a fer més obres, no?,
a compondre més...
I tant.
...i presentar-te altres guardons.
I tant, sí, home.
Molt bé, Carles, doncs, escolta,
felicitats una vegada més per aquest premi.
El 30 de maig, si no passa res,
l'obra s'estrenarà a l'Auditori de Barcelona,
una obra titulada Intervalum Mundi Motus,
que t'ha servit per guanyar aquest premi de prestigi,
Premi Internacional de Música Joan Guin, Joan.
Carles de Castellarna, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I que vagi molt bé al futur més immediat.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Vinga, adéu.