Una temporada més i ja en tenim moltes ganes.
Tornem a parlar de la nova temporada de programació a la Sala Trono.
Ja vam fer l'entrevista general quan van a presentar la programació
per aquests propers de tres mesos de l'any.
I ara, setmana a setmana, us presentarem, parlant amb els seus protagonistes,
les obres que han d'arribar cada setmana a la Trono.
Concretament, aquest divendres i dissabte, la nostra Champions particular.
Ens ho explica la Cristina Clemente. Cristina, bon dia.
Bon dia.
La Cristina és directora, no?, i també ets l'autora d'aquesta obra.
Sí, just.
Interpretes també o no?
No, per tant, no, ja no.
Que a vegades passa, eh?
Ara em surten aquí els intèrprets, són l'Alicia Puertas i el Santi Ricard, és així?
Justament, sí.
Molt bé. Una obra que, clar, tu ens en pots parlar,
va quedar finalista en el torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta, l'any passat.
Sí, el Galcerant em va guanyar.
Ah, bueno, és que...
És molt galcerant.
L'hi deixem, no? L'hi deixem, per ser.
Sí, sí, l'hi acceptem.
De què va? Primer que tot, que sempre acostumem a començar parlant d'altres coses,
doncs no, ara comencem parlant de què va la nostra Champions particular.
Doncs són una parella que decideixen, que han de prendre una decisió sobre si volen tenir un fill o no,
i a partir d'aquí veiem una mica com serà la seva vida un cop han pres la decisió.
És una...
En realitat és un homenatge a...
És una història com d'herois, però d'herois de vida quotidiana,
és a dir, com ells desenvolupen la seva vida en lloc d'explicar la vida d'un escriptor,
d'un... A mi m'agrada a vegades ser protagonistes de gent que teòricament han tingut una vida poc èpica,
però dins de la seva quotidianitat, doncs, tenen els seus moments heroics.
Què passes per tot l'embaràs d'ella, o no?
No, no, no, l'embaràs per de nada. Mira, això ens ho saltem.
No, és un cop ja han tingut el nen i, de fet, va endavant.
També preveu una mica com serà el futur nostre.
L'obra comença el 2013 i acaba uns anys més tard.
I, per tant, també hi ha coses de la vida quotidiana, col·lectiva, dels futurs.
Val, val.
És a dir, que, per exemple, es privatitzen els parcs infantils i coses d'aquestes.
Clar, tot amb clau infantil, diguem-ho així, no?
No, no, també respecte al futbol, també hi ha bastant de coses dels esports,
perquè la noia és molt aficionada a l'esport.
Ho plantegis com a fer una analogia amb els esports, no?
Sí, de fet que hi ha una mica de metàfora amb el tema de les Champions,
i com si ells fessin també unes Champions, no?
I anessin passant fases fins que arriben a la final.
Has escrit, Cristina, una obra sobre una temàtica, doncs això, molt quotidiana,
en què molta gent s'hi pot veure reflectida.
Jo tinc tendència, sí, m'agrada.
Sí? Té un punt autobiogràfic, també?
Sí, tinc una nena de tres mesos.
I segurament t'ho devia passar pel cap allò que ens ha passat a molts, no?
D'ostres, això ho he d'explicar.
Això és tota una experiència.
Però la veritat que ho vaig escriure quan encara no estava.
De fet, l'obra comença prenent la decisió.
Va ser més aviat quan vam plantejar-ho als nòvies,
bueno, ho hem de fer i si ho volem fer ho hem de fer ja.
Jo tinc 35 anys.
Bueno, t'ha quedat una mica de temps,
però allò que dius, si realment vols tenir fitxar tot el que comença plantejar.
i la vaig escriure quan encara no estava embarassada.
Val.
És de l'any passat, aquesta obra, i la nena té tres mesos.
S'adapta, però, a després el que tu has viscut?
Sí.
Sí, però no, perquè...
Bueno, després tenen un altre nen i s'adapta més al segon que al primer.
Però jo faig com que al primer no tenen cap problema
i nosaltres amb el primer ja he tingut col·legs i totes aquestes històries.
Val.
Vull dir que potser ara si revisessis el text
i afegiries alguna cosa i ni trauries alguna altra?
No, no, no, no, no, no, no.
El deixem tal qual.
Sí, sí.
Què té d'especial, Cristina?
Quan parles d'una situació, doncs, això tan quotidiana, no?
Tant del dia a dia.
Què té d'especial perquè hagi quedat això finalista
en aquest torneig de dramatúrgia?
Suposo que la barreja entre humor i pena.
Això funcionava molt bé.
L'obra és en clau d'humor, però té moments tendres.
Ells representen que esquien sense peles
i han de tirar endavant la família
i llavors fan coses surrealistes que fan gràcia
però que alhora també fan com una mica de pena
de dir com s'han de veure, no?
Això també va una mica lligat amb el tema futur
que llavors comencen les crisis fortes,
no hi ha feina per ningú
i ells han de distreure els nens
i tenen com objectiu que els nanos
tinguin una vida feliç malgrat els problemes de la societat, no?
Per tant, una obra molt del dia a dia
i com dius tu, molt vinculada
a segurament la realitat de molta gent.
Segurament, sí.
Digue'ns alguna frase, Cristina,
de l'obra o algun moment que sigui especial.
Algun moment especial de l'obra?
Que per tu sigui especial o significatiu?
Dic per la gent que ens escolti
i que després vagin a veure l'obra?
A mi m'agrada personalment
que és una cosa que en realitat
és autobiogràfica però no meva dels meus fills
sinó dels meus pares cap a mi
que en el fons també hi ha barreja d'això
que com que no tenen ni un duro
els hi munten viatges imaginaris
i estan canant la bau
i els hi diuen
ara som a Nova York, ja veureu
veieu l'emperestet building
ho veieu tot
i és tendre
perquè els hi fan creure una realitat
que no existeix només amb imaginació
en un moment on es representa
que ja hi ha cinemas virtuals
i en canvi ells tiren de la imaginació
com el gran recurs
per fer-los passar bé
Molt bé
Nens no en surten a l'obra, no?
No, no, no
Són imaginaris
També
Sí, però els acabes veient, eh?
És com si els veiessis, eh?
Sí, sí, clar
perquè hi ha molt de pes
Escolta, què feu després de venir a la Trona?
Continuant la gira, suposo, no?
Sí, estrenem el 13
al Teatre de Bescanó, Girona
dins del Mar de Temporada Alta
que tenia com certa gràcia
com que el text va ser escrit per allà
i després farem temporada a Barcelona
al Teatre Gaudí
i després hi ha bolos també
a diferents llocs
I en tot això
quant de temps de recorregut té
la nostra Champions particular?
Què creus?
Bueno, no ho sé
potser sis mesos o així, no ho sé
Depèn, si després funciona bé
suposo que aniran sortint més bolos
perquè com que és un espectacle petit
també és fàcil de girar
Molt bé, sí
és per això també que podeu venir a la Trona
Clar, clar
la Trona és l'espai ideal
per aquest espectacle
perquè té una cosa molt íntima
i t'has de tenir moltes ganes
de fer-ho a la Trona
perquè realment és una sala
molt perfecta per l'espectacle
Cristina, estàs ficada
en algun altre projecte?
En 30.000, en masters projectes
Sempre això, sempre com a autora
com a dramaturga?
No, faig coses de tele i cinema
jo també, sóc guionista a la Riera
Val, val, val
Tens feina, tens feina, xiqueta
Sí, sí, no em queixo
aquests temps que corren
és un luxe
Molt bé
Escolta, Cristina Clemente
ha estat un plaer
i us esperem aquí a la Trona
aquest cap de setmana
amb la nostra Champions particular
recordeu, text finalista
en el torneig de dramaturgia
del Festival Temporada Alta
Tot un luxe veure'l aquí a Tarragona
Gràcies, Cristina
Gràcies a vosaltres
Una hora, Saga
El matí de Tarragona Ràdio
Ara, els dissabtes
El matí de Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres