Els que coneixen bé les tradicions
saben que ja estem de ple a la setmana dels barbuts.
Alguns diuen que aquesta ha de ser, teòricament,
la setmana més freda de l'any.
I a moltes poblacions del país se celebra això,
la setmana dels barbuts.
Una setmana que inclouria diferents sants.
Per exemple, Sant Pau Hermità, del 15 de gener,
Sant Antoni Abad, avui, 17 de gener,
o Sant Maúr, 18 de gener.
També és veritat que hi ha qui inclou altres sants,
Sant Vicenç Màrtir, el 22 de gener,
o d'altres com Sant Benet, Sant Faci i Sant Canut.
En fi, tota aquesta introducció és perquè avui és Sant Antoni Abad.
Aquest sí que sembla que de tota la vida
és un dels anys barbuts.
I se celebra, i molt, en diferents poblacions de Catalunya.
En alguns pobles de la demarcació,
avui és festa major, la festa major d'hivern.
A Tarragona encara es conserva algun aspecte tradicional.
i el gremi de pagèsos organitza una tradicional benedicció d'animals.
I en aquest punt de la ciutat, a l'església de Sant Llorenç,
a l'església del gremi de pagèsos, tenim a aquesta hora del migdia la unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran i Núria Cartanyà,
que ara veurem si ha portat el seu gosset o no.
Núria Cartanyà, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
El Joan Maria, i tu, heu portat el gosset o el gatet o no?
Nosaltres no, tot i que, a veure, hi ha més d'un company aquí a la redacció
que ens ha dit, home, sí, us haguéssim pogut passar el gosset.
N'hi ha, eh, nens de gossets i gatets.
Aquesta senyora ens diu que no, que marxa, bon dia.
Bon dia tinguem a tothom.
L'hem enredat, és que Ricard, abans que ens donessis pas,
estàvem parlant i gairebé se'ns ha colat a través del micro.
Com es diu vostè?
Jo en dic Paquita, de Sant Magí.
Jo sóc la Paquita de Sant Magí.
La Paquita de Sant Magí.
Vostè és de la part alta de tota la vida?
Tota la vida d'aquí, col·laborem amb Sant Magí i amb els pagesos,
i amb Sant Llorenç, eh?
Llavors vostè ha viscut moltes jornades a Sant Antoni.
És a dir, molt Sant Antoni?
Molt Sant Antoni, més de 25 i de 30.
Com és que una tradició així es manté al llarg del temps?
Perquè és un caliu, el caliu dels pagesos i un caliu, doncs, de Tarragona.
És una cosa típica, doncs, de Tarragona, de tot arreu.
Vostè, però vostè no ha portat gosset?
Sí, m'hi ha, aquest que ha portat ara amb la senyera al coll.
Porta una senyera al coll.
La senyera al coll, ben maca i ben bonica.
Com es diu aquest pitjor?
Rufó.
Es diu Rufó i és un morgaire.
Mita el braç, com morgaire.
Perquè la gent ens fem una idea, a través de la ràdio, de com és,
a quina raça té o com és el Rufó?
Un donçai, teu.
Un Yorkshire.
Un donçai.
Petitet, petitet.
Molt morgaire.
Molt carinyós i molt bon nen.
Li agraïm moltíssim que hagi volgut parlar amb nosaltres.
És igual, la diu maca.
Ricard, ara, si et sembla, continuem amb aquesta exploració que estem fent a l'església de Sant Llorenç.
Aquí hem vingut a celebrar la festa de Sant Antoni.
Atenció, no confondre'm Sant Antoni de Pàdua, eh?
T'explico qui era Sant Antoni Abad.
Ah, sí.
Però ho saps tu o ho tenim un expert?
No, tinc quatre dades.
Expert ja no en queda.
A veure, jo suposo que més d'una persona aquí ens ho podria explicar,
però com que estan una mica enfeinats encara,
acaben de repartir coques i acaben de fer-la petar,
doncs us explico jo que Sant Antoni Abad, en principi, va ser un monjo cristià,
pioner, diuen, de l'aramitisme.
Sigui com sigui, se'l considera, i això és l'important,
petró dels animals de peu rodó i, a més, de tots els animals domèstics i també dels traginers.
Això vol dir rucs, moles, cavalls i els que tenim per casa, eh?
Els de peu rodó.
I això també, doncs, és important perquè la llegenda explica,
l'haureu vist potser a Sant Antoni representat amb un porquet,
acompanyant-lo a tot arreu.
Representa que ell agafava els animals que estaven malalts,
els guaria, els curava, i llavors això ho va fer amb un porquet,
i el porquet va dir que com a agraïment, bé va dir,
com a agraïment el va acompanyar, doncs, a tota la vida.
Més o menys aquesta seria la crònica de Sant Antoni Abad.
Fa un munt d'anys, doncs, que a part de ser considerat petró dels animals,
aquí a Tarragona se celebra, venint precisament a beneir,
portant a beneir els animals domèstics i també, doncs, en certa manera,
els cavalls serien protagonistes de tota aquesta festa.
Espero que ens funcioni la part tècnica, la cobertura,
entrem dins l'església de Sant Llorenç.
Ah, que encara hi són a dins?
No, mira, primer s'ha fet, quan hem arribat nosaltres, cap a tres quarts de dotze,
s'havia acabat la missa, una missa que començava a les onze,
nosaltres ja l'hem recollit a tres quarts de dotze, quan s'ha acabat,
i aquí fora s'ha fet, s'esperaven pacientment i sota una miqueta de pluja,
les persones que han portat a beneir animals, bàsicament gossos,
m'han dit que hi havia un gatet, però bàsicament eren gossos.
I el mossèn, el mossèn Mercader, doncs, ha procedit a la benedicció d'aquests animals.
Dins, però, encara quedaven persones que s'han quedat més enllà de la missa,
i bé, doncs, ara tothom que anava amb animals més o menys ha marxat
i queden a dins els fidels que estan acabant, doncs, això de comentar la jugada,
per dir-ho així.
Hem contactat, entre altres persones, bé,
hem trobat el president del gremi de pagesos, de Sant Llorença i Sant Isidre,
que, en definitiva, són els que organitzen aquest acte, en Raül Font,
el que passa és que ha hagut de marxar ràpidament,
i qui sí que ens ha dit que ens podia atendre una estoneta és Pilar Ortiz,
ella és la presidenta de les Senyores de la Pietat.
Ens estem endinsant a l'església de Sant Llorenç.
Em sembla que encara en podeu sentir.
I busquem la senyora Pilar Ortiz, que ella serà qui ens expliqui una miqueta
com és aquesta església de Sant Llorenç per dins.
Jo crec que molta gent que ens està escoltant ja la ha visitat, ja la coneix,
però realment és una església que així, d'entrada, et diria que val la pena.
És petita, acollidora, i sí que se li nota un puntet gòtic.
Senyora Ortiz, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns així, a grans trets, qui són les Senyores de la Pietat?
Vostè no és presidenta.
Sí.
Bé, dins del gremi de pagesos hi ha la secció de Senyores de la Pietat,
que ens encarreguem de tot,
de tot el que és de religió, de mantindre l'església,
i també de la Verge de la Pietat.
Són les que acompanyem a la Verge de la Pietat per la Setmana Santa.
I estem molt orgulloses d'això.
L'església de Sant Llorenç és una mica la seu social,
per entendre'ns, del gremi de pagesos i les Senyores de la Pietat, no?
Sí.
Estan a casa seva, doncs?
Estem a casa nostra.
Escolta, una església molt acollidora,
deia jo, petiteta, però que se li nota el punt gòtic
i molt ben conservada, suposo que també restaurada, en certa manera, no?
Sí, es va restaurar, bueno, quan estava de president el senyor Lluís Amanós,
doncs se va restaurar molta part de l'església
i el sostre, que estava molt malmès per entrades d'aigua,
va fer fa uns 4 o 5 anys i es va restaurar.
I, bueno, intentem a poc a poc mantenir-la, perquè val la pena,
perquè és una església que té un valor...
És poc coneguda a Tarragona,
però jo crec que té un valor que és inconmensurable.
És acollidora pel fet que té unes dimensions, no és molt gran, és petiteta.
Expliqui'ns una miqueta a través de la ràdio, eh?
Ens hauria de descriure com és l'església.
A veure, què tenim a l'altar? Quina figura és?
El retaule de Santa Maria Magdalena, que és del segle XV,
té un valor incalculable, es va restaurar,
deu fer uns 15 anys aproximadament, o potser 20, no ho sé exactament.
La imatge de la Maria Magdalena es va destruir qual de guerra
i aquesta és una talla nova que va fer el senyor Jordi Amanós
i es va inaugurar, que va ser padrí per ser d'aquest senyor que està aquí,
Miquel Martí, i, bueno, presideix l'altar.
El retaule és una meravella.
És la peça potser més carismàtica?
No, també tenim dues peces que són de Jujol,
que és el Sant Sepulcre i la Pietat.
Bueno, que són passos de Setmana Santa, em sembla que els guardeu aquí, no?
Sí, sí, aquí és casa seva, sí.
La Verge de la Pietat, també quan la guerra es va destruir,
el Jujol la va refer, es va inaugurar, o van ahir, l'any 45,
i el que és el Sant Sepulcre, el Cris, el va poder guardar un pagès d'aquí,
que se'l va emportar abans de que el cremessin,
però la resta es va cremar tota.
I llavors el senyor Jujol també ho va arreglar,
són peces seves, llavors és una categoria que val la pena.
Clar, són a passos, per tant són peces mòbils,
però clar, la major part de l'any estan aquí,
per tant formen pares com si fos ja part de l'església, clar.
L'església, sí.
La gent us ve potser a visitar fins i tot aquestes peces, no?,
pel valor artístic que té.
La llàstima és que està poc oberta aquesta església.
Si poguéssim obrir-la més temps, hi hauria més gent que vindria.
És una llàstima, però bueno, les coses són així,
hem d'entendre el que hi ha,
i intentem en aquestes festes que la gent pugui vindre
i pugui veure aquesta preciositat que tenim.
i el resto, doncs, bueno, està tancada.
Petites joies que tenim a Tarragona, a la part alta.
Si ens posem de cara a l'altar,
a mà dreta trobem aquests dos passos,
a Jojol i a mà esquerra.
Encara hi ha altres figures, un quadre, un Sant Crist?
Mira, a mà esquerra el primer que hi ha és Sant Isidre al mig,
Sant Llorenç i Sant Antoni, que avui és a la seva festa.
Barbut, eh?, com ha de ser.
Sí, clar, llavors la gent no s'afeitava.
Són peces policromades per Jojol, tant Sant Isidre com Sant Llorenç.
Sant Antoni no, però aquestes dues estan policromades per Jojol.
Ell venia cada cap de setmana aquí a Tarragona,
i venia aquí i, bueno, policromava tot el...
Es dedicava a moltes coses d'aquí,
perquè estava casat amb una filla d'aquí a Tarragona,
que era filla de Pagesos,
i li tenia molta carinyo a aquesta iglésia.
Doncs aquest quadre és de Sant Cristòfon,
i després tenim el Cris,
que és el que surt al Via Crucis,
al Divendres de Dolor,
i és, diguéssim, propietat de les senyores.
És un que ens encarreguem nosaltres.
I després aquell quadre, que és de Juan de Juana,
si no m'equivoco,
que és de la Immaculada,
o la Velja del Roser,
alguna cosa així.
La Maria dels Àngels, això mateix, perdoneu.
Perdó,
que perteneixia al barri Jueu,
a Cales Garces.
Escolti, una església que amb molt poquet espai,
té moltíssima història.
Jo, ara que, a més, ens estan fallant els llums,
s'estan apagant i encenent,
m'estic adonant d'aquestes làmperes,
són precioses.
Sí, aquest senyor et podria donar la història,
perquè va ser quan ell va ser president
que van vindre aquestes làmperes aquí.
Es diu vostè, perdoni?
Lluís de Menós.
Senyor Menós, i tant.
Digue'm aquestes làmperes,
quina història tenen?
Jo vaig estar des del 79 fins al 52,
de president aquí,
i vam començar a restaurar.
Aquestes làmperes, llànties,
diuen que són de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Les tenia el...
aquest antiquari, com se deia,
no em surt el nom.
Un antiquari, deixem-ho així.
Un antiquari.
Llavors en tenia una i mitja.
I, clar, nosaltres necessitàvem dos.
N'hi havia una altra aquí al castell de Tamarit,
i vaig anar a parlar,
i al principi, doncs, no, que sí, que és allò.
Bé, vam passar un parell d'anys,
vam arreglar l'altra,
vam acabar d'arreglar aquella,
i el que teníem,
i l'altra la vam comprar amb aquest...
Però, escolta, són tres làmperes iguals,
i les van trobar en diferents llocs?
Totes les tenia el mateix antiquari,
com se deia, el antiquari aquest,
no em surt.
És igual.
És igual.
I aquesta era del col·legi d'advocats,
i la vam deixar aquí,
amb el dipòsit,
i la van demanar,
amb ells ben dit,
i per un punt està aquí, amb el dipòsit.
El moment està aquí.
La qüestió és que són làmperes,
tenen un punt modernista,
jo sense entendre,
i seria això, no?
Sí, sí.
Molt bé.
I una altra cosa que a mi em crida molt l'atenció,
potser la senyora Ortiz també ens ho pot destacar,
o algú,
és el sostre.
Al sostre hi ha unes voltes,
uns arcs gòtics,
i entre arc i arc tenim un sostre policromat,
amb blau, amb daurat,
que això també s'ha restaurat seguint l'original,
o com van aquests colors?
Són molt acollidors també.
Això també és de Jujol.
Molt bé.
És l'idea de Jujol.
Arquitecte Montrobà.
Va ser de la guerra que el van fer...
Per tant, vosaltres estan a la ruta del modernisme,
diria jo,
del modernisme tarragoní, no?
Aquesta església?
Del modernisme tarragoní,
mai millor dit això.
Molt bé, molt bé.
Escoltin,
per molts anys que puguin anar obrint,
tant de bo que puguin anar obrint més
l'església de Sant Llorenç,
i per a qui ens apunten...
No, no?
Encara,
és que tenim aquí quatre o cinc persones,
tots dels gremis de pagesos,
de les senyores de la Vietat,
tothom vulguen dir la seva, no?
Hi ha molt de carinyo per aquesta església,
diguem.
Sí,
la veritat és que tenir molt de carinyo és nostre,
i això,
hi ha pocs gremis,
o poques entitats que poden dir
que tinguin una iglésia que sigui propietat seva.
Crec que som els únics aquí a Tarragona.
No sé si la iglésia de Nazaret,
potser també,
però el gremi de pagesos aquesta és nostre,
i la intentem conservar,
i per sempre,
mentre podrem.
Del siglo XIV.
Doncs,
jo els agraeixo molt,
l'oportunitat d'obrir-nos portes
i de veure-ho a això,
tant de bo que molts tarragonins
els hagi picat la curiositat
a través d'aquesta entrevista,
i puguin,
doncs,
venir també a veure l'església de Sant Llorenç
per dins una joia gòtica
i també de la modernisme
que val la pena.
Moltíssimes gràcies,
senyora Pilar Ortiz,
presidenta,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Jo surto fora,
aquí no s'ha acabat l'entrevista,
això ha estat el que hem pogut fer
ara en directe
quan queden res,
4 o 5 persones dins l'església
ja gairebé a punt de tancar portes.
Aleshores,
animalets han vingut pocs.
Han vingut pocs, mira.
Aquesta tradició,
jo crec que s'està perdent, no?
Mira, sí,
Ricard,
no sé si s'està perdent,
jo m'imagino que en els pobles no,
i allà on és festa major,
segur que no,
però clar,
en una ciutat com Tarragona...
Espera,
sí,
Ricard,
és que m'arriben inputs de tot arreu,
hi ha poca gent,
però tothom vol parlar,
tothom vol dir la seva.
Hi ha vingut pocs animalets,
ara escoltarem gent,
persones que han portat els seus animals,
bàsicament gossos,
el que passa és que ells deien,
sí,
en guany són pocs,
però ho han atribuït a la pluja,
més que no pas a la tradició que es perd.
Home,
també escoltarem una veu,
en certa manera,
una mica crítica o donant idees,
perquè deien,
home,
és que si fan la festa,
si mantenen la festa el dia de Sant Antoni,
que és un dia,
doncs,
feiner,
clar,
això estava ple de persones grans.
Això es podria traslladar el diumenge d'abans
o el diumenge de després.
Clar,
sí,
és una de les peticions que feia una de les persones
que hem pogut entrevistar.
Ara escoltarem veus,
sabrem el que ha passat aquí,
després de la missa amb aquesta benedicció,
abans,
però home,
ja que se'ns ha apropat,
tenim una història de la part alta
i un oient d'aquesta casa,
d'en Quim Castellbí,
que ens deia que ell també té el seu paper
en aquesta església de Sant Llorans.
Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu què has fet amb aquesta església?
Doncs justament fa tres anys
vaig recuperar tot el sostre d'època,
el vaig fer jo.
Què vol dir que el vas fer tu?
Home, i tant, i tant.
Jo tinc un buc que ho puc demostrar.
Per Nadal,
ara va fer tres anys,
que vam fer un projecte,
el vam presentar a Cultura,
de la Generalitat,
ens el va aprovar
i jo vaig ser el que vaig fer aquest sostre.
Que estava molt malmès.
Moltíssim, moltíssim, moltíssim.
Portava molts anys jo que anava darrere
i el senyor Oliver em va donar l'oportunitat
per poder-lo recuperar
perquè mon pare no creia molt en l'església
però sí que creia
i el pas de Setmana Santa,
el que és el Sant Sapul,
crec que cada any era sagrat de portar-lo
i jo aquí m'he criat
i els meus avis són pagesos de tota la vida
i aquest sostre i aquesta església
la portem dintre del cor.
Hi ha molt de carinyo, no?
Fa una mica la impressió
que és una església, com dèiem,
potser poc coneguda
però molt estimada per la gent de la part alta
i pel gremi, evidentment.
Moltíssim, molt estimada,
es porta molt a l'acord.
La llàstima és que ja he sentit algunes veus
que no la pot visitar tothom
i això és una cosa
que es hauria de fer un projecte
i espero que ara que el Raúl Font
ens poséssim en contacte
que podria haver-hi un projecte
que aquesta iglesi es pogués veure
des de la part de fora
no caldria entrar dintre
ficant unes vitrilleres
o alguna cosa d'aquestes.
Espero que es pugui dur a terme
perquè hi ha coses molt importants
aquí dintre
que són els passos de Jujol
i molta gent la desconeix
però no la pot veure, llestimament.
És la veritat
una església a descobrir
que la major part de dies
és veritat que passes per aquí
i està tancada
i que entres dins i durs
Ostres, Déu-n'hi-do.
Quim Castellbi, doncs, felicitats també
per aquest granet d'ossor
que vas a portar a la llàstima de Sant Llorenç.
Gràcies a vosaltres
per poder-nos permetre
i donar a conèixer
tot aquest patrimoni que tenim
i torno a tirar el guà
al Raúl Font
que és una molt bona persona
a veure si portem a terme
aquest projecte
que es pugui visitar
des de la part de fora.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, Quim.
Ric, ara continuem parlant, si et sembla.
Ara sí, escoltem dos de protagonistes,
de persones, en definitiva,
que per ells s'ha fet la festa,
per ells i pels seus animalons.
Molt bé.
Gent gran, bàsicament.
Doncs mira,
li diem al Joan Maria,
el nostre tècnic,
si ens pot posar
el primer tall de veu,
un primer tall de veu
en què hem enganxat
tot just quan mossèn Mercader
acabava de fer la missa
i ja estava fora envoltat
de persones,
com dèiem,
bàsicament persones grans,
moltes senyores,
que portaven,
en definitiva,
els seus gossets.
I hem gravat la benedicció.
Per tant, escoltes,
qui no ha pogut venir,
ja que us passem,
rematem,
vaja,
la benedicció,
doncs poseu els vostres animalons
a prop de la ràdio,
escoltant Tarragona Ràdio,
sí,
i així més o menys
quedaran beneïts.
Així feia la benedicció
de Sant Antoni,
mossèn Mercader.
Si no li sap greu
per Tarragona Ràdio,
gravo la benedicció.
Sí, i tant, i tant.
Sí, i tant, i tant.
Sí, i tant, i tant.
Doncs vinga,
jo el gravo com beneïs.
Sí, i tant, i tant, i tant.
I vam sortir també,
al diari també, però molt bé.
És que fa molts anys
que fan aquest acte, no?
Sí, jo ho he trobat,
és tradicional, això.
Jo, com que fa només dos anys
que sóc aquí encarregat
i conciliari,
feia més poc temps,
però també he vingut ja
a aquesta festa
que ho celebren força bé
la gent d'aquí dalt,
de la part alta.
Sí, sí.
A veure.
Apa,
l'avereixió del senyor
a tots aquests animalets
i també a les persones grans,
arribi.
No.
No, vol dir que no.
Llavors,
semblaria el dijous.
Semlaria una plaça de tot.
Sí, molt bé.
Apa,
periodista també,
fotogràfic del real,
sí, oi, sí.
També té més beneïs.
Sí.
Tiri, tiri.
Ah,
bon bici que som,
encara qui no.
Molt bé,
apa,
bon dia
i felicitats a tots.
Gràcies.
Ja veieu que aquí
hi ha bona adiccions per a tothom
i jo voldré parlar
amb alguna d'aquestes persones
que han portat els seus animalets
per ser deneïts.
Bon dia,
per terra donar ràdio.
Per terra donar ràdio.
Vostè porta dos gossets.
Cada any vinc.
Cada any bé?
Cada any, cada any.
Ah,
vostè només en porta una.
Sí.
Aquest és el meu, nene.
Se'n va als 14,
quins anys ja la meva.
Aquest és el meu.
Com es diuen?
Com,
aquest es diu Coni.
La meva Cati.
Però ja passa dels 14 anys
la meva,
és molt belleta ja.
Com que són petits.
Va a fer 14.
Van molt tapades,
no?
Està molt bé.
No,
aquí està molt bé
perquè és molt gran això.
més diferent que si va allà avall.
I la seva,
o el seu?
Questa.
La meva,
la meva,
és concessa.
Es diu Xula.
Escolti,
és molt crida de mira, eh?
Sí,
una mica,
perquè són veïns
i com que la coneix,
doncs la saluda,
suposo.
La seva,
la meva,
el meu que veu que l'ha posat de gala.
Sí,
l'he posat de gala
perquè avui és a Sant Antoni
i ja que la venim a venir,
vaig a morar bé.
Que venen cada any,
a Beneir?
Sí, sí,
sí,
ven cada any.
Com és que venen?
Què hi troben d'especial
amb aquesta festa?
No,
mira,
perquè com som d'aquí de Tarragona
i doncs mira el que d'allò
doncs pugem aquí dalt a Beneir
i ja està,
perquè és l'únic posto
que venien i ara el dia
dels Tres Toms
a la Rambla també,
segur i tard.
Això serà després, no?
Serà ja el mes de març.
Això mateix,
els Tres Toms,
allà vam anar avall
a veure els Tres Toms
i a Bona Quandelong
però també venien els gossos
aquí a Tarragona.
No,
és una festa bonica
per tothom
i pels gossets.
Doncs moltes gràcies, eh?
Moltes gràcies i felicitats.
Anem a assegurar-nos
amb el mossèn
de quan s'ha celebrat.
Perdoni mossèn.
Perdoni mossèn,
una última pregunta.
Quin dia s'ha celebrat
els Tres Toms
a aquest Tarragona?
No ho sap?
No ho sap.
Sempre és que anava en temps,
entre juny i juliol.
Com que això d'aquí,
com que això d'aquí,
depèn molt dels que deixen els cavalls,
que es lloguen els cavalls a l'all.
Sí.
I això,
està clar.
Això no ho fan.
Ja no ho he trobat tant.
Sí, sí.
Aquí ho podeu preguntar
al senyor alcalde,
per tothom no us dirà
perquè també no ho sap.
Ai, alcalde,
el president,
que és aquí també, eh?
Ah, doncs ara,
si li vol fer sortir,
que parlarem amb ell.
O entro jo,
entro jo potser a l'església,
seguint el mossèn.
Ja hi hauria
unes 25,
entre 25 i 50 persones
de persones,
bàsicament,
gent gran,
moltes senyores.
Moltes senyores,
estàvem dient,
i aquí és quan jo he intentat entrar
dins l'església
i, en fi,
ja m'he perdut
i no he trobat
el president del Gràmi de Pagesos,
que és Raül Font.
M'han comentat, doncs,
que ja havia marxat.
I aquí ho hem deixat.
A veure,
aclariria potser
que mossèn Marcadé
no ens ha volgut especificar
quan serien els tres toms
a Tarragona.
És una festa
que es realitza,
com deia ell,
cara al bon temps.
Des del Gràmi de Pagesos
ens han enviat
un comunicat de premsa
dient que possiblement
seran diumenge 25 de març,
però encara no es pot assegurar
perquè, com dèiem,
mossèn Marcadé,
doncs depèn una miqueta
de diferents aspectes
i fins i tot
de quan estiguin disponibles
aquests cavalls.
Sí, perquè és com una festa itinerant
que cada diumenge
o cada dissabte
o els caps de setmana
va fent un recorregut.
Jo destacaria, Ricard,
si et sembla,
el que comentava més
d'una persona,
de dir,
primer,
doncs hem anat
a la benedicció de Valls,
vam anar a Valls,
a Baneí,
i ara aquí,
o sigui,
hi ha gent que porta
els gossos a Baneí
en un món de població.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Escolta...
Anàvem tots tapadets,
tots els gossos portaven
aquella típica
jersellet de llana,
saps?
Anàvem vestits.
Sí, sí.
Anàvem vestits.
Digue'm-hi.
És que no,
però és que precisament
anava a preguntar
si feia molt de fred,
perquè com que aquest Sant Antoni
pertany al col·lectiu
de barbuts
i és la setmana dels barbuts
i que diuen
que és la setmana
més freda de l'any,
a mi no m'ho sembla
que faci molt de fred, no?
Va, tu estàs aquí
dins dels estudis,
fa fresqueta
i home,
una mica
el pitjor
que a Tarragona
ja passa
és que quan fa fred
t'acostuma a fer molta humitat
i avui a més
si ajunta
no plou molt
però sí que caben unes gotes
i entre una cosa
i l'altra
clar,
t'atreuen una mica
les ganes
de sortir al carrer.
La veritat.
Sí,
perquè a més
com que no fa sol,
per en fi.
Clar,
vols escoltar més gent?
No tenim gaire temps,
si és molt ràpid
i molt breu,
sí.
Jo diria que sí,
ens queden dos talls de veu
molt senzills
i molt ràpids.
o hem conegut una gosseta
que es diu Clara
i després aquesta petició
que feia,
si tenim temps,
que feia un dels participants
de dir,
home,
a veure si Sant Antoni
el poguéssim passar
aquesta benedicció d'animals
a cap de setmana.
Et sembla, Ricard?
Doncs vinga, ràpid.
Vinga.
Hola,
que els hi puc fer unes preguntes
per Tarragona Ràdio.
Molt bé,
sí, sí.
Com es diu a vostè?
En Tània.
I el gosset,
la gosseta que porta?
Clara.
Clara,
és una gosseta,
porta un collar molt xulo, no?
Sí,
molt xulo,
molt xulo.
És un collar que té
com uns diamantes,
uns brillantets.
I uns gossets,
veus?
Veus?
Uns gossets.
De brillants.
I vostè deu ser molt fan
dels animals
perquè veig que porta un pin
en forma de gosset.
És de l'hora
que teníem abans.
Molt bé,
quants gossos ha tingut,
doncs, a la vida?
Quatre.
Sí?
Quatre, sí.
Molt bé.
Com és que...
Quarta.
Com és que ve amb la Clara?
Clara m'ha dit.
Com és que ve amb la Clara
a venir-la per Sant Antoni?
Oh,
perquè tenim molta devoció
a Sant Antoni.
Sí?
Sí,
i ens agrada beneir-la cada any.
Molt bé,
molt bé.
Si veuen cada any,
veuen això que cada any
hi ha més o menys la mateixa gent,
anant nimbant,
què ho veu?
Enguany una miqueta menys.
Sí?
A ploure.
Doncs clar,
la gent s'haurà quedat a casa.
L'altre any hi havia una miqueta més.
Però bueno,
ja n'hi ha hagut,
doncs, bueno,
ja està bé.
Molts gossos,
no veig cap gat però, eh?
Un gatet hi havia.
Sí, sí,
un gatet, sí.
Ja deu haver marxat.
doncs, felicitats per la Clara també.
Gràcies.
Gràcies.
Ella era la Clara
i més enllà d'això,
ara ja sí,
ràpidament escoltem
un dels participants
que comentava,
doncs,
que potser seria més multitudinària
la festa
si es pogués passar
a cap de setmana.
I parlem amb un altre senyor.
Vostè ha vingut amb gosset?
Sí,
he vingut amb el meu gosset
que puc aprofitar ara aquests temps
que estic jubilat
perquè, doncs,
jo trobo que és una festa
que s'hauria de passar
i estic reiteradament cansat
de dir-los a la societat
que haurien de passar això
el diumenge
i hauria més participació de gent.
Clar,
perquè una mica els que veniu cada any
esteu dient que avui,
en guany,
ha estat una mica minsa,
no?,
la participació
i ha pocs gossets.
Aquest minsa per la qüestió
del temps,
suposo el temps
i també que, clar,
no es fa propaganda,
se celebra un dia de cada dia,
realment jo trobo
que s'hauria de celebrar,
s'hauria de passar el diumenge
i hi ha grandes festes
i avui en dia ja estem acostumats
a passar-les el diumenge
o el dilluns
que les començarem a passar
amb el nou calendari laboral,
vull dir que...
Però, doncs,
la Junta no fa cas
de les meves peticions.
Perquè diuen que la tradició
és la tradició
i és la tradició.
Però, bueno,
avui en dia hem de comptar
que tothom treballem realment
i només podem gaudir els jubilats,
que és una llàstima,
doncs.
I el diumenge
i amb una mica
que acompanyés el temps
hi hauria una participació enorme.
Sí, perquè bàsicament
hi ha gent gran, eh?
I senyores,
vostè desentona una mica aquí?
Sí, no,
doncs, bueno,
ja estic jubilat, sí,
perquè més aviat
tots són grans,
com aquell que diu.
Però, bueno,
esperem que algun any
es facin cas
i ho facin el diumenge.
Home, el que sí que és veritat
és que llavors
els Tres Toms
es converteixen multitudinària, no?
Seria la festa oberta per tothom.
Sí, però, bueno,
jo trobo que la festa
s'ha de celebrar el dia
o bé el propi diumenge,
perquè els Tres Toms
celebrar-los que li diria el maig,
que vinguin quatre senyors
d'escavalls a fer la festa,
escolti, vull dir que...
Queda molt deslligat, no?
Una cosa d'una altra.
Queda molt deslligat.
Que són de la part alta, vostès?
Sí, bueno,
d'aquí del carrer Sant Llorenç.
És que això també ho comentava la gent,
diu, bàsicament,
ho sabem la gent del barri.
Sí, bueno, clar,
nosaltres tenim el pis aquí
dels meus pares,
vivim al Ramon i Cajal,
però, de fet,
nosaltres estem aquí
al cas de Sant Llorenç.
I encara que és una festa
oberta a tota la ciutat,
a qui més participes,
això, és gent de la part alta?
Sí, sí, de la part alta.
I la gent ja que...
d'aquí tot el Tarragoni
està acostumada
a vindre a la part alta el diumenge.
El digueré cada dia,
no el busquis,
que venen només el diumenge.
Vostès, o pel que veuen aquí,
deuen conèixer molta gent,
si són habituals d'aquesta festa,
és gent, doncs, religiosa
o gent que ve més per tradició?
Per tradició o per religió?
Què dirien que ve a fer la gent?
Jo diria més aviat per religió,
molts, sí, perquè,
inclús si la iglesia estava molt plena,
però pràcticament ningú venia amb gosset,
vull dir, pràcticament amb gossets.
Els dels gossets han de pensar
que es queden aquí fora.
És com allò dels casaments, eh?
No han entrat a l'església.
Molt pocs.
Però, de fet,
hi deixen entrar,
però, de fet,
molt poquets i entren amb els gossets.
Es queda més aviat la gent
amb el recinte aquí.
Per tant, ha sigut més...
Devoció que religió, em sembla.
Per devoció, a més, a Sant Antoni,
que han anat a la missa.
A la missa.
Molt bé.
Bueno,
doncs, escolta, felicitats una altra vegada.
Molt bé, doncs,
i que l'any que ve pugueu estar aquí, doncs, eh?
I podem celebrar.
Esperem que sí, gràcies.
Que tingueu un molt bon any.
Igualment.
Doncs, ja està, Ricard,
això és tot el que us podem explicar
d'aquesta benedició de Sant Antoni.
I abans de tancar la connexió,
clar, felicitem-nos,
aprofitem per felicitar tots els Tonis, Antonis, Antonies,
que també n'hi ha de xiques.
I tant, i tant.
Doncs, felicitats,
i quedeu beneits també vosaltres,
Joan Maria Bertraní i Núria Cartanyà.
Ricard,
em sembla que a partir de la una
tens una entrevista amb Cinta Bellmunt?
Sí.
És que la tenim aquí.
Te la baixem?
Sí, sí.
Així arribarà abans, no?
Doncs sí, ara la porto.
Molt bé.
Gràcies, Núria.
Gràcies, Ricard.
Fins ara.
Gràcies als companys de la unitat mòbil.