Seguim endavant el Matí de Tarragona Ràdio,
canviem radicalment de mirada.
Ara us parlem d'una activitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
l'espectacle Ave Salve.
És un espectacle en el cicle de clàssics escena,
impulsat conjuntament amb el Museu i Tecla Smith, el col·lectiu de teatre.
Avui en volem parlar, us ho volem explicar, tindre lloc en aquesta jornada,
i per tant ens acompanya de la conservadora del Museu, la Pila Sada.
Pilar, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també el director artístic de Tecla Smith, que és el Sergi Xirinac.
Sergi, què tal? Bon dia.
Bé, bé, bon dia.
Com s'espercenta aquest Ave Salve?
Bé, bé, bé. Fresquet. Fresquet pel temps i ventós, que això és interessant, sí.
Com el dia, com la jornada.
Aquest espectacle, Pilar, una mica, a què respon?
Sí, aquest espectacle s'insereix en un cicle que ja vam començar el maig d'aquest any,
que és Clàssics Escena.
Una idea de Sergi Xirinac i Tecla Smith, que van venir a proposar al museu,
i ara diria que fa un any i escaig.
i ens va semblar molt interessant com a objectiu que té com a una de les seves idees
és difondre el llegat literari de l'antiguitat clàssica.
Ens va semblar que era una idea molt bona a través del teatre i ens vam posar a treballar.
vam presentar el mes de maig, en el marc de la nit dels museus i el dia internacional dels museus,
la primera de les seves propostes, que va ser la imprevista,
i ara, en el marc del primer congrés tarracovianal,
que va precisament a l'entorn de les novetats epigràfiques,
presentem aquesta nova proposta, Avesalve,
que és precisament, o parteix precisament,
de la col·lecció d'epigrafia llatina del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
És a dir, és un intent d'apropar dues coses.
Per una banda, tot el que seria el llegat literari de l'antiguitat clàssica,
i per altra banda, lligar-ho d'una manera molt directa
amb el que seria el patrimoni arqueològic procedent del museu.
L'espectacle, tant avui que dius, com demà divendres, no ho veig,
i també, això a les 9 del vespre, avui i demà.
Avui i demà, a les 9 del vespre, en el Museu Arqueològic,
i precisament en una de les sales del museu.
Sergi, com heu articulat aquest espectacle?
Avesalve, no sé com el podríem definir i explicar.
El millor és veure'l, no?
Sentir-lo, escoltar-lo, més que veure'l.
però te l'explico una mica amb la idea dels clàssics,
de la idea general del cicle,
dels diferents que vam començar a fer.
La idea és poder posar en escena,
poder dramatitzar, que se'n diu, no?
Explicar textos antics, textos clàssics, no?
I posar-los en escena.
Aleshores, normalment això, el que fem des del punt de vista dels actors,
és buscar algun fil dramàtic, no?
I llavors fer una repesca de textos, que n'hi ha molts i tot això, no?
Fer com un escurcoll.
No pretenem ni fer història, ni ser-ho dits,
que per això ja n'hi ha.
Ens aconsellen, a vegades ens aconsellen, no?
Generalment.
Però jo fujo.
Llavors ens aconsellen.
Mira, aquest text està així,
i portes això, i tal, i llavors jo escollo justament
el que no m'han dit, no es collo una altra,
però nosaltres agafem el punt de vista...
No és sèrie.
Sí, per exemple, doncs a Ciceró,
ets, oh, quin rotllo, quin rotllo, que no sé què.
Dic, jo m'ho lleixo, i dic, cony, això té una canya, no?
Perquè la sedició de Catalina que vam fer,
i tot això és una canya, és un discurs que dramatitzat queda molt bé,
però llegit a vegades és un rotllo, de la retòrica i tal.
I llavors fem aquesta tria en funció d'un fil,
ens inventem un fil, és a dir, en l'espectacle no hi ha ni un text nostre,
és a dir, tot és absolutament del començament fins al final textos clàssics, no?
I busquem un fil i tal.
En aquest cas, el fil era una mica, a mi em va semblar,
com a teatrero, una mica difícil,
perquè vaig buscar a partir d'unes inscripcions làpides i tot això,
com quan t'invies els textos una mica eixuts, no?
Diu, a la senyora tal, que no sé què, bueno.
Però ha donat molt de sí, perquè Tarragona dona molt de sí.
Bueno, Tarrako donava molt de sí, en aquest aspecte,
no tant pels textos, no per les inscripcions.
Llavors hem buscat un fil que va de la vida i la mort, sobretot,
dels soldats, la vida dels soldats, en aquell temps,
però resulta que, esclar, Tarrako era una...
Els que ens ho mirem, aquestes hores de la matinada,
els que ens ho mirem no com a erudits, sinó com a teatrero,
us pensem, ves ara, un text d'aquests de fa una colla d'anys, no?
Un d'anys, dos mil anys, quin rotllo deu ser.
La primera sorpresa, esclar que ens basem en les traduccions, no?
La primera sorpresa és que no,
que sembla que estiguis llegint textos absolutament actuals,
molt diferents de vegades quan agafes un text medieval i tot això.
Textos que jo diria que en molts casos no s'han superat
o estan molt actualitzats, fins i tot en la manera ética,
esclar que ens basem una mica en les traduccions,
però que són molt actuals, que podrien estar escrits.
En aquest sentit, no sé si la literatura ha avançat gaire.
Us deixen entrar a l'assaig, Pilar, o no?
I tant, no.
Jo el que volia dir és precisament que això,
el que comentava el Sergi a nivell de teatre, de la dramaturgia,
és cert, no?
Vull dir, el que és molt important és que l'espectacle
tingui una gran potència dramàtica,
és a dir, que arribi, que faci arribar el que ells ens expliquen,
ens parlen, ens fan sentir viure, no?
Però el que per al museu és molt interessant
és que això a nosaltres ens serveix.
com a bon espectacle que és,
és a dir, com a espectacle en si ens agrada,
ens entusiasma,
i per això diem que val la pena anar-lo a veure i a sentir,
com deia el Sergi,
però per a nosaltres és molt important que això
fa arribar una cosa que nosaltres estem treballant
des de fa molt temps
amb diferents formalitats,
amb diferents formes,
que és que les pedres no parlen,
però les podem fer parlar, no?
I el que deia el Sergi pot semblar molt fred
a la inscripció d'una pedra,
però aquesta inscripció ens està explicant coses de la vida
i de l'amor de les persones que les van fer,
que les van viure, que ens s'han llegat, no?
I això és el que fa arribar aquest espectacle.
Aquest espectacle el que fa arribar
és que aquestes pedres ens estan explicant,
com deia el Sergi,
coses absolutament actuals,
sentiments absolutament actuals, no?
I per mi és això el que és important, no?
I l'objectiu del museu està en el fons
d'aquesta col·laboració
amb el col·lectiu de teatre de Tecle Smith,
buscar noves formes per fer arribar el coneixement
sobre una època concreta, que és la romana,
i sobre un llegat, un patrimoni,
del qual el museu n'és responsable, no?
I això per nosaltres és el més important.
I és cert que es aconsegueix,
amb aquests textos que a vegades deia el Sergi,
que ens poden semblar que és molt freds o molt passats,
i que després resulta que tenen una càrrega,
dramàtica i propera als nostres sentiments
i als nostres pensaments,
que ens fan realment vibrar,
i és el que es aconsegueix en aquest espectacle.
Nosaltres, des del punt de vista de la posada en escena,
sempre partim de la base
que no sols no hem de fer avorrir el públic,
sinó que li hem d'interessar,
i la primera fita és que ens interessi a nosaltres,
ens ho diem quan ens ho estem dient.
Si entre nosaltres no ens fem interessar,
i sí, sí que ho logrem,
en coses molt interessants,
un soldat d'aquí Tarragona,
que el van, bueno, aquí Tarragona o no,
de Vinebre en aquest cas.
L'Estil de Vinebre.
de Tarragona o no.
L'Estil de Vinebre,
però és de l'entorn de l'època romana, clar.
El van cridar a lleves a Síria
i el van pelar i tot.
Un tremendo.
En certa forma,
surt Síria, és molt interessant,
perquè està molt d'actualitat,
i que no és ben bé la mateixa història,
però que si busquéssim,
les històries es repeteixen
des d'un altre punt de vista, no?
que deixa de ser l'imperi en aquell moment,
ara l'imperi és un altre,
però Síria apareix pel mig novament,
a l'altre bando,
en aquell moment era d'un bando,
ara és d'un altre,
i són coses molt, molt interessants.
I nosaltres el que ens fa peça,
sobretot,
és que aquestes coses interessants,
que a vegades te les llegeixes,
o que a l'escola o a la universitat
te les fan avorrir,
perquè són molt avorrides,
en un moment d'atges i tal,
explicades així com a història,
dius, ai, coi,
són molt interessants,
fer interessar el públic,
és la nostra fita.
Jo diria una altra cosa,
que és fer-ho en un espai
on habitualment
no es produeixen aquesta activitat,
que és en una sala del museu,
on normalment hi ha unes peces exposades,
on hi ha un discurs museogràfic, no?,
que podem seguir,
i en aquest cas,
aquesta sala s'obre a una nova forma,
que és la de la dramatúrgia,
la de la significació,
amb uns personatges que estan allà,
que són aquests elements
del patrimoni de Tàrraco,
que estan allà presents, no?,
que també ajuden i col·laboren
en aquest discurs i en aquesta dramatúrgia, no?
No hem d'oblidar,
amb això dels textos,
a vegades sembla,
pas, quin rotllo que serà,
no hem d'oblidar
que en moltes de les films
importants,
César i la mort del César,
i totes ens han fet,
han partit de textos d'aquests,
i s'han posat al cint i han sigut grans...
Sí, sí, grans cal·ligues.
Sí, i tant.
No, i bueno,
els textos clàssics ho comentem
amb aquesta activitat,
però fa poc ho comentàvem també
amb l'exposició que tenim actualment,
Soto Luce,
que és una exposició de creació
absolutament contemporània,
i que en canvi el fil conductor
està portat
per una sèrie de fragments
de textos clàssics
des d'Empedocles a Aplini
que ens ajuden a entendre
la visió que dona l'exposició.
És a dir, els textos clàssics,
com deia el Sergi,
estan absolutament lligats
des del punt de vista de l'actualitat,
on se serveixen, vaja.
Quin és el repertori, Sergi,
de cara a aquesta escenificació?
Aquí interveniu en el muntatge.
Una mica l'escenografia, com serà?
Bé, l'escenografia és,
aprofitant, en aquest cas,
hi ha un muntatge visual,
no és audiovisual,
l'audio li posem nosaltres,
són els textos,
és visual,
hi ha un vídeo,
està muntat a partir d'algunes peces
i un vídeo de creació,
que és el fons escenogràfic,
a part de les peces del museu.
I això amb una il·luminació
més o menys misteriosa i tal.
I el de més és escoltar,
escoltar històries,
i bàsicament, fins i tot,
en aquest cas,
els actors estan mitja,
els fosques i tal,
no?
I per escoltar.
Ens hem d'escoltar bé
el que ens expliquen,
que és molt interessant.
Sí, hi ha una sessió,
és una sessió,
aquesta,
molt interessant,
filosòficament,
sobre la mort,
que també està molt en voga,
la mort,
el suïcidi,
el suïcidi va implícit,
no?,
perquè s'acaba amb un text de Sèneca,
que són tremendos,
aquests textos,
clar, això,
sobre l'evolució
de la poca importància de la mort
i la facilitat per suïcidar-se,
etcètera.
Bé,
no és molt alegre,
però és molt interessant.
Jo volia dir que,
si algú està interessat
en llegir-se
abans d'anar
a l'espectacle,
el text complet
el pot tenir
a la web del museu,
està a dins
de la notícia
d'Avesalve,
trobarà tot el text complet
que es pot baixar,
es pot llegir,
i la veritat és que
és per gaudir-ho,
perquè, a part de per escoltar-ho,
que és un text fantàstic,
jo crec que el lligam,
la tria
que ha fet el Sergi
dels diferents textos
amb les inscripcions
del museu
té un fil conductor
que és, com deia,
per pensar,
per rumiar
i per reflexionar,
molt interessant.
A la web del museu,
a més,
la web completament renovada
des de fa,
no fa gaire,
que la tinc oberta aquí,
aquí davant,
és a dir,
que si entren en aquesta...
A la notícia,
a la notícia,
veuran que hi ha un allà
per...
Veuran que hi ha tot,
hi ha el test complet
amb totes les referències,
que, a més a més,
això, una mica la idea
són...
Aquests textos
són petistes,
no?,
d'aquests textos clàssics
que es poden,
a partir d'aquí,
tirar del fil
i que estigui interessat
pot continuar llegint
coses que són realment
molt interessants.
S'hauria fet mai això,
a més,
aquí al museu,
de conjugar teatre,
escenificació,
amb vestigis del passat
amb pedres...
Però nosaltres tenim
una...
una proposta anterior,
dins d'una exposició temporal,
que va ser Roma Mort,
que era precisament
un...
però de diferent format,
que era el format expositiu,
on s'escenificaven
textos clàssics
i es projectaven
les filmacions
d'aquestes escenificacions
lligades també
amb un fil conductor.
La història de Roma Mort
era l'exercici del poder
en el primer moment
de l'imperi,
des del final
de les guerres civils
amb Juli César
fins al final
del reinat de Neró,
i explicava
tota aquesta història
de la família
Julio Clàudia
i era un format expositiu
però ja plantejava
el tema del teatre
i de la teatralització
de textos clàssics
com una via
pel coneixement,
per l'apropament
de la història.
En aquest cas,
el format és molt viu
perquè la proposta
de Sergi Ginac
i del Tecle Smith
era realitzar
la dramatúrgia
en les pròpies sales
i interactuar amb el públic,
és a dir,
que el públic estigui
en aquell mateix moment
junt amb les peces,
els actors,
els textos
i la proposta escenogràfica.
Llavors,
és un altre format
jo diria que,
molt interessant,
que passa en aquell moment,
és un format
en què s'ha de viure
en aquell moment,
no hi ha una vida després,
és aquell moment
en què hem de viure
i per això
jo diria que
convidem a tothom
que estigui interessat
en aquestes temàtiques
a passar-se avui
i demà
pel museu.
Un apunt.
no anem
ni disfressats
de romans
ni totes aquestes coses.
Anem directe
al text
i a l'esperit
del text
intentant
posar-lo
al dia.
No pretenem
fer una,
des d'aquest punt
de vista,
una reconstrucció
històrica
i tot això,
sinó
anar a l'essència
que pot ser
perfectament actual.
sou una quincena
d'actors,
veig,
una quincena
d'actors
aproximadament.
Els que interpreteu,
l'Anna Maria Caballero,
l'Agustí Ferrer...
Nou.
Nou actors.
Nou actors,
nou veus,
per tant,
que podrem escoltar
i que no veurem,
com deia el Sergi,
de romans.
no.
No.
De persones normals...
Els romans
estan al darrere
de tot això.
Però no només els romans,
sinó que està
la gent,
la humanitat,
darrere dels textos.
Sí,
jo crec que ho hem de transcendir
tot això.
Precisament,
a mi el que em fa gràcia
és que amb aquests textos
i tal,
no cal,
no és en absolut necessari,
és interessant,
però no és en absolut
anar disfressats
ni res.
Estem parlant
de persones,
els vestits en aquest cas
no són importants,
que el text
és l'important...
Jo crec que és una
de les maneres
d'entendre
l'època anterior
i aquesta,
no,
a través dels textos,
no,
perquè a vegades
veiem les pedres
i ens imaginem
unes coses estranyes,
no,
les pedres
i aquells vestits
i aquestes coses,
però en canvi
els textos
t'expressen una mica
com pensava
almenys una part
de la gent,
no,
perquè els que escrivien
els filòsofs
i tal,
no eren tot el poble,
però bueno,
això igual ara,
no.
Sí, sí.
No,
el pensament
que en realitat
entens
la cultura,
moltes coses
com ara,
no,
els textos
de Cicero
que vam fer
eren autèntics
discursos
del Senat,
exactament,
igual que ara,
bueno,
exactament,
no,
més apassionats,
ara són una mica,
a vegades una mica
avorrits,
abans de 40 anys,
es veu,
però els continguts
són molt,
però molt actuals,
les maneres polítiques,
les formacions polítiques,
tot molt actual,
i disfressat de Romà,
d'això,
encara ho distorsionaríem,
crec jo.
No,
jo volia comentar
que a més a més
aquesta nova proposta
de Clàssis Escena
es presenta
en el marc
del Congrés
Terracovianal,
que com deia,
reflexiona
o planteja
tot el tema
de les novetats
epigràfiques,
darreres,
i que s'ha fet,
entre altres coses,
també com a homenatge
al professor
Ogueta Alf,
el gran epigrafista,
historiador,
que malauradament
ara fa un any
va morir
precisament
davant del Partenor
d'Atenes,
i per nosaltres
això,
presentar-ho també
amb aquest marc
és molt interessant,
perquè ell va ser
una de les persones
que ens va facilitar
un coneixement
més ampli
de la societat romana
i de la societat de Tàrraco,
precisament
a partir
d'allò escrit,
aquella traça
les èpoques passen,
les civilitzacions
varien,
canvien,
el que queda
és la lletra,
la lletra,
la paraula,
i és aquesta paraula
la que ell
també ens va apropar
d'una manera
molt,
d'una qualitat
científica
enorme
i que vam poder
discutir molt amb ell
com fer viva
aquesta paraula,
aquesta lletra,
aquestes inscripcions
en pedra,
i per nosaltres
és un goig
poder-ho presentar
en el marc
d'aquest homenatge
també.
A Bésalve,
tant avui com demà
a les 9 del vespre,
qui vulgui anar-hi,
Pilar,
què ha de fer?
A veure,
és entrada gratuïta
fins a exceurei aforament,
jo ho dic també
perquè
la imprevista
que va ser la primera
va haver
moltíssima gent
interessada,
es va omplir
la sala
jo diria que
amb tota
la capacitat
que teníem,
i jo diria que
qui estigui interessat
que vagi,
doncs,
això,
obrirem
l'espectacle
comença a les 9,
obrirem portes
20 minuts abans
i que,
doncs,
bé,
les persones
que estiguin
interessades,
tant avui com demà,
que s'acompanyin
en aquesta aventura,
que és una aventura,
jo diria,
molt especial
i molt apassionant.
Doncs,
acabem de linkar,
per cert,
si voleu més informació,
deien que allà els textos
íntegrament
a la pàgina web del museu,
acabem de linkar
al nostre Twitter
de Tarragona Ràdio
l'enllaça
perquè pugueu entrar
a la pàgina del museu
i des d'allà,
doncs,
baixar-vos els textos
per si voleu,
estaria bé,
fer-hi una ullada abans
i, de fet,
no,
sergi,
ens reconeixerà
en algun fragment
d'aquests textos,
però,
en aquest cas,
en veu dels actors,
si volen anar preparant-se
per anar abans a l'obra.
Si ho volen llegir,
trobo que està bé,
que és interessant,
allà també hi tindrem
el text complert,
allà imprès,
per si algú també
li vol donar una ullada.
L'important és escoltar,
com deia el Sergi,
però està bé.
Haver-s'ho llegit
abans,
després,
seria un èxit
que els assistents
es motivessin a llegir-ho,
no?
Sempre,
això és com la canalla
amb els contes
que els agrada llegir-se,
els que els hi expliquin
i sempre el mateix
i una altra vegada
i quan més
te l'expliquen
i més el llegeixes,
més l'assaboreixes.
Doncs això també,
perquè a vegades,
esclar,
però molt bé que ho fem,
que ho fem molt bé,
no?
I el públic,
esperem.
Ja ho pots dir que ara
n'escolta ningú,
eh?
Ho puc dir jo
que ho fan molt bé.
Sí.
Clar,
no deixa de ser efímer
la paraula
i a vegades,
doncs,
esclar,
que soltin uns textos
però molt ben interpretats
que estiguin
durant,
què sé jo,
mitja hora,
tres quarts,
així,
és un munt de coses
i no els assaboreixes
prou bé,
no?
Perquè després d'una cosa
va a l'altra i tal.
I llavors,
si te'ls has llegit
o els llegeixes després
i després te'ls torneixin
a repetir,
bé,
que llegits
i escoltats
millor.
A més a més,
podeu deixar
que els textos
no són gaire llargs,
vull dir que
els tinc reberts
aquí davant
i bé,
són quatre o cinc planes,
eh?
Sí,
no,
la veritat és que
és un text
molt compendiat,
que té molt de suc
i que la tria,
trobo que és una tria
molt interessant
en aquest sentit
que deia
el Sergi,
que a vegades,
bé,
discutint sobre
l'espectacle
o parlant,
vaja,
un pot dir,
mira,
aquest text pot ser interessant,
dins del grup
que hem estat treballant això,
hem d'agrair
la col·laboració
del doctor
Joan Gómez Pallarés,
que és catedràtic
de Filologia
Llatina
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
i que també ha col·laborat
i és evident
que, bé,
cadascú té la seva opinió,
però que són uns fragments
que el Sergi Chirinax
ha escollit molt bé
i té un lligam
molt interessant.
Pilar Sada,
moltes gràcies,
enhorabona per la iniciativa,
que vagi molt bé aquest vespre,
demà també a les 9
a la Passa del Rei
amb el Museu d'Enoció d'Arqueològic.
Sergi,
gràcies també
i l'enhorabona
a tota la companyia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.