Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
quin dia no!
No!
Mai!
Però vaja!
Diguéssim amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes de continuar descobrint coses!
Fa l'efecte que en el seu dia avui és això que dius ja ho tenim més país i estem acostumats de segons quines imatges però en el seu dia vau dignificar molts racons de Catalunya que potser quedaven una mica allò com a deixats de la mà de Déu!
Vosaltres, a través d'això, els vau treure tot l'encant, els fau posar llustrosos.
No, no, és veritat, és això que et comentava abans.
Jo penso que no era una qüestió tan, a lo millor, que la gent pensés que ho conegués
i que pensés que no valia la pena, sinó senzillament que desconeixia
que a prop de casa, o al costat de casa, o a casa mateix, hi tenia tot el que hi té.
I aleshores, sí, és veritat que en el seu moment, d'alguna manera,
per una banda era més fàcil en el sentit que era un territori verge
i qualsevol cosa de la qual parlàvem era la primera vegada de la qual parlàvem
i, per tant, d'aquest punt de vista potser era més fàcil.
També és veritat que era bastant més difícil en el sentit que en aquell moment
era un concepte nou i, per tant, també era un risc, era una aposta.
Hauria pogut sortir malament. Per sort, els editors inicials de la publicació
el que van fer va ser una aposta per la qualitat des dels inicis,
per la fotografia excel·lent, pels textos acurats,
i això és el que va fer, acabar modulant, acabar amb un model
que és el que ara continuem treballant al Descobrir.
Això fa que el Descobrir Catalunya sigui molt més que una revista de viatges,
diria jo, vull dir que la pugui tenir a casa gent que no agafarà la maleta
i farà el viatge, sinó que s'ha convertit en una guia gràfica,
moltes vegades, de Catalunya.
I tant, és una mica, algú m'ha dit alguna vegada com un bademèkum del país, no?
La veritat és que a nosaltres ens agrada sentir-nos,
més que una revista de geografia i viatges, una revista de país, moltes vegades,
i és veritat que ho fem i que ens ho sentim així.
I bé, també és, evidentment, una publicació que se sol col·leccionar,
és una revista que té llom, no és una revista grapada,
no és una revista, diguéssim, d'aquestes més utilitàries, no?
Sinó que té molt d'aspecte pràctic, això vull deixar-ho clar,
però en qualsevol cas el que vull dir és que no és una revista
que un cop ha passat el mes, doncs, ja perd l'actualitat,
sinó que, com tu dius, acaba, diguéssim, dibuixant o conformant
tot un corpus de coneixement i de tradició cultural en sentit molt ampli,
és a dir, en paisatge, en natura, en patrimoni pròpiament,
en gastronomia, en festes, etcètera, molt important,
i que bé, que és el que fa que molta gent se la senti, això,
com una publicació de país.
Com ens explicava el Joan Morales, el director de la revista,
és una revista en què la part gràfica, no la part fotogràfica,
té molt de pes, i així ho notarem també a la mostra,
recordeu que s'inaugura avui al Palau de Fires i Congressos,
és per això que també hem volgut tenir a l'altre costat del fil telefònic
a la cap de fotografia de la revista de Descobrir Catalunya,
la Maria Rosa Vila. Maria Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
A més, em consta que ahir estaves per aquí a Tarragona
ajudant a fer el muntatge, per tant, tu físicament ja saps com és la mostra, no?
Sí, sí, sí, és una mostra que jo crec que agradarà a tothom,
una mostra molt gràfica en què es poden veure unes imatges,
jo crec que espectaculars, tenint en compte que nosaltres treballem
amb els millors fotògrafs del país,
i bé, doncs ja el recorregut per l'exposició comença amb aquestes imatges.
N'hi ha dues de Tarragona, precisament.
Clar, és el que t'anava a preguntar. Quines trobem?
Doncs mira, n'hi ha una que és del pla de la catedral,
però és una imatge una mica peculiar perquè s'hi pot veure uns ballarins
fent una capoeira, ballant capoeira davant de la catedral,
i clar, això pot resultar sorprenent.
I després és una altra imatge dels diables,
crec que són els de Tarragona, en les festes de Santa Tecla.
I suposo que...
Bé, ahir, per exemple, alguns dels muntadors,
quan van veure l'imatge, van dir
Ai, però si és... Ara no recordo el nom, eh?
És Fugano!
O sigui que suposo que en mitja a Tarragona el deu conèixer, no?
I que els hi farà gràcia veure'ls.
I llavors, aquestes dues imatges estan entre una quinzena d'imatges
que són realment espectaculars.
Molt bé, la part gràfica no és l'única,
i m'imagino també que estan reproduïdes en panells molt grans o no?
Són de gran format?
Sí, aquestes quinze imatges primeres són d'un metre d'amplada,
i a més estan molt ben impreses,
són imatges molt potents, que en metacrilat,
i després n'hi ha més, però ja són més petites,
i són per mostrar, en primer lloc,
mostrem com fem els reportatges a la revista,
perquè la gent es faci una idea de tot el procés
que hi ha des de la concepció de la idea,
de com es forma o es formula aquesta idea,
i després com la plasmem i com la produïm i com la tirem endavant.
Seria el making of, que en diem, a les penícules.
No, no és exactament un making of, sinó que a través d'un gràfic,
una infografia gran,
expliquem com es fa aquesta producció del reportatge, no?
Què fem cadascú de nosaltres?
Som una redacció petita, som cinc persones,
però a banda de ser cinc persones,
nosaltres tenim,
hem tingut al llarg de la història del Descobrir,
un miler de col·laboradors,
més d'un miler de col·laboradors, no?
I en un dels plafons hem intentat posar el nom de tots,
de tots ells, de cadascun d'ells.
O sigui que la gent es pot entretenir en mirar,
doncs, a veure,
en buscar els noms més rellevants
i segur que els trobaran allà, no?
Després, a banda d'explicar com fem el reportatge,
també mostrem cinc reportatges,
cinc, jo crec que són dels reportatges més rellevants
que hem publicat en aquesta darrera etapa del Descobrir
en la qual nosaltres estem treballant com a redacció.
Un d'ells és un reportatge que va tenir el premi Un pica d'estats,
que és el de la brama del cèrbol, El món mort,
i després ja tenim totes les portades del Descobrir
que els lectors,
bueno, els que visitin l'exposició es poden entretenir
en anar descobrint una per una,
perquè estan en una etapa, tapades,
i han d'anar pujant i baixant tapes
per anar veient quines són aquestes portades.
I després tenim ja, doncs, bueno,
alguns personatges que han aparegut a les nostres pàgines,
també, amb algunes de les seves cites
i, bueno, hi ha algunes cosetes més
que espero que siguin una sorpresa per als visitants.
Que deixem en incògnita.
En tot cas, espectacular, eh?
La mostra que veurem des d'avui fins al 22 de març
al Palau de Congressos.
Jo crec que sí, que a la gent li agradarà molt.
Si em permet, només afegir,
ella ha explicat les dues fotografies
que apareixen en gran format de Tarragona,
però també hi ha una cita de l'Olga Xirinax,
que, si em permets, la llegiré, no?,
que la tinc aquí, diguéssim,
perquè ja que som a Tarragona, diguéssim, no?,
que diu, si els déus no haguessin escoltat la mar,
Tarragona no existiria.
Aquesta és una de les cites que l'Olga Xirinax
va fer en un número ja remot de Tarragona
i que també hem volgut destacar a la mostra.
Déu-n'hi-do.
Ràpidament, perquè no ens queda temps,
simplement, Joan, cap on va la revista?
Cap on va?
Quina és el futur?
El futur del Descobrir Catalunya?
Aviam, jo crec que, d'una banda, claríssimament,
mantenir l'aposta pel rigor i pel periodisme,
que és una cosa que és un segell, diguéssim,
de qualitat que portem des del principi,
per tant, això claríssim,
però és evident, doncs, que avui dia
no n'hi ha prou amb el paper,
i, per tant, el paper probablement, doncs,
cada cop es situa en un àmbit més, doncs,
quasi, doncs, del Gaudí des de casa, del col·leccionisme, no?,
com comentàvem al principi,
i, aleshores, vol dir que el futur també vol dir,
doncs, com ja és avui dia la presència a internet,
amb el web Descobrir i Boncat,
la presència a les xarxes socials,
sigui Facebook, sigui Twitter i d'altres,
i, finalment, doncs, evidentment,
doncs, el salt cap al que és tot el món dels tablets,
de les aplicacions,
és a dir, al final, una marca com el Descobrir,
que és una marca de prescripció pels territoris,
a part la catalana, no?,
per la gent que vol fer el que en diem turisme de proximitat,
doncs, ha de continuar sent allà on els seus lectors
i els seus seguidors, doncs, el necessiten
per poder gaudir del territori, no?,
i, per tant, doncs, aquest és el futur.
Aproximació, doncs, la revista Descobrir i Catalunya
la tindreu amb aquesta mostra,
s'inaugura avui al Palau de Fires i Congressos,
fins al dia 22 de març.
Avui hem volgut parlar-ne amb Joan Morales,
el director de la revista,
i la Maria Rosa Vila,
que n'és a la cap de fotografia.
Felicitats pels 150 números
i moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Una abraçada.