.
Avui a Tarragona Ràdio volem celebrar un aniversari,
els 100 anys de la Fundació Casa Sant Josep.
A més, un centenari que arriba amb bones notícies,
l'atorgament de la medalla de la ciutat per part de l'Ajuntament
i també una col·laboració molt estreta,
de fet definitiva a partir d'ara amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla
que permet segurament afrontar el futur amb noves garanties.
Aquest matí ens acompanyen aquí a la cintoria de Tarragona Ràdio
el president de la Fundació, el senyor Jaume Requesens.
Senyor Requesens, molt bon dia.
Bon dia.
I també el director de la Casa Sant Josep, el senyor Lluís Jové.
Senyor Jové, també bon dia.
Molt bon dia.
Primer que res, senyor Requesens i senyor Jové, felicitats per l'aniversari.
Gràcies.
I suposo que contents per la medalla que els atorga l'Ajuntament.
Molt contents, molt contents i molt agraïts a la Corporació Municipal
per el gest que ha tingut de concedir aquesta medalla
en reconeixement a cent anys d'història,
que no és una història valedir,
és una història impressionantment sencera,
impressionantment molt punyent,
perquè per allà hem passat molts nois i noies
amb circumstàncies molt especials,
que han rebut uns tractaments i que han rebut una formació
i una il·lusió de cara al futur
que creiem que val la pena reconeixer-ho
i agraïm molt l'Ajuntament aquest fet.
Un segle d'història que es pot resumir en poques paraules o és impossible?
És molt difícil, perquè està ple de circumstàncies molt diferents.
O sigui, amb cent anys passen moltes coses,
tant a la vida social com a la vida d'una institució com aquesta.
Veníem de dependre d'un centre intern,
o sigui, allà es havia constituït un centre intern,
després en aquests moments és un centre obert,
és un centre obert en què els nois que estan allí,
totalats, en certa manera,
el que fan és fer la vida més normal possible,
com si estiguessin, o s'intenta almenys,
com si estiguessin en una casa particular,
com si estiguessin a casa dels pares o dels germans o dels avis,
i això és complicat i difícil.
Com funciona ara mateix, senyor Jovell, la casa Sant Josep?
Quina és la realitat actual?
La realitat actual està una mica en funció dels temps actuals,
una part de la crisi, que també l'estem patint,
i una altra part de tot aquest bagatge,
tota aquesta història que deia ara en Jaume,
de què també es porta, de què també s'està restant.
En aquest moment estem treballant amb diferents serveis,
la casa ha necessitat,
ha anat adaptant potser a les necessitats d'aquestos nois i noies
que tenim allà interns,
i aleshores en aquest moment sí que podem parlar
de quatre serveis totalment diferents,
com podrien ser el centre residencial,
és on hi viuen en aquest moment uns 35 nois i noies
des dels 3 als 18 anys, diferents grups d'edat.
Tenim un servei d'acolliments,
quasi que fa 20 anys que estem funcionant a nivell de totes les comarques de Tarragona,
entre 70, 80 nois i noies,
amb famílies acollidores a tot el territori,
amb uns 25-30 acolliments nous cada any.
tenim un servei d'adopcions nacionals,
només d'adopcions d'aquí de Catalunya,
estem fent uns 50 seguiments també de nois,
aquests que són bastant petits,
només amb adopció nacional, mai internacional en aquest moment,
i des de fa també 4-5 anys
tenim uns serveis per majors de 18 anys,
tenim uns pisos per als que van sortint amb 18 anys
de la nostra institució i també d'altres
per anar fent un acompanyament fins als 21 anys.
Són pisos assistits, amb educador, etcètera,
fins als 21 anys on els podem donar,
doncs, no ho sé, una altra marge
i un altre tipus d'intervenció
molt diferent de la que fèiem dins en el centre.
I com els afecta la crisi?
En alguns moments força,
en alguns moments força.
Vull dir, avui no fa gaire parlàvem
que hi havia un 18% de situació de pobresa,
per exemple amb infants, amb nanos,
hi havia un 18% i en aquest moment estem a més del 24%,
el qual vol dir que un de cada quatre nois i noies
està en una situació de pobresa
i això vol dir moltes coses al darrere.
Això vol dir problemes d'escolarització,
això vol dir problemes d'alimentació,
això vol dir problemes amb la família
i això vol dir necessitat d'un suport i d'una ajuda externa
que no sempre es troba
i que la situació es diferent.
Amb segons què s'ha avançat
i amb altres coses la situació és delicada com a tot arreu.
A nivell de tot arreu.
Però pateixen més per qüestions pressupostàries
de la pròpia fundació
o perquè la crisi està empenyent,
en fi, també hi ha molts nens i nenes,
situacions delicades que poden suposar
una pressió més gran per a vostès?
És complexa.
Les situacions pressupostàries,
en principi, pensem que s'està fent un esforç
per part del govern,
en aquest sentit sí que és cert
perquè potser de les retallades
aquí és on ens afecta encara menys.
Hi ha una part que no ens estan retallant
encara fins ara,
anem molt al límit,
però encara anem fent.
Ara hi ha altres situacions
en quant a recursos externs,
en quant a possibilitats de trobar una feina,
en quant a tot el demés,
doncs que sí, que sí que és cert
que ens empeny i ens empeny moltíssim.
A nivell de motivació,
qualsevol dels nois i noies
que tenim a partir de 100 anys
que no fa gaire temps,
doncs els podíem tenir amb una feina,
els podíem estar inserint en la societat
a través de la feina,
a través d'un lloguer, d'un pis,
doncs ve de preu,
i totes aquestes coses avui són impensables.
Avui totes aquestes coses,
sobretot a partir dels 100 anys
que acaba l'escolarització obligatòria,
doncs els recursos són poquíssims.
Cada vegada més minsos
i cada vegada més dificultat, no?
I aleshores la motivació,
aquesta part afegida costa,
costa molt de trobar.
Estan al límit, senyor Requesens,
a les seves possibilitats
per atendre nens i nenes,
nois i noies,
amb tots els programes que ens comentava,
ara, senyor Gober.
Jo em reafirmo amb el que deia en Lluís,
en que encara dintre del món de la infància
la línia vermella no s'ha traspassat.
Això no vol dir que es traspassi,
però en aquests moments podem dir encara
que estem per damunt de la línia vermella, no?
O sigui, subsistim.
I subsistim amb força de dignitat fins a aquest moment.
No sabem què passarà en un futur.
El problema d'aquesta institució nostra
és que no genera prou recursos
com per fer un canvi de centre.
O sigui, el centre ha quedat obsolet,
el centre ja no té la funcionalitat
que hauria de tenir en els temps actuals
i aquests nanos se'n veuen perjudicats
en el sentit que la mobilitat pràcticament no és,
no existeix
i hem d'anar cap a un tipus d'institució nova,
un tipus de centre nou.
El que no fa la Casa Sant Josep
és generar recursos.
O sigui,
tant entra, tant surt,
com aquell que diu.
O sigui, que no tenim possibilitats de recursos.
Aquest ha sigut un dels motius
per als quals hem hagut de prendre una opció
que no volguda en molts casos
perquè els patrons que fins ara
han estat a la Casa Sant Josep,
principalment l'Arcabisbat de Tarragona,
ha fet tot el que ha sigut possible
perquè no haguéssim d'arribar en aquest extrem,
de dependre d'una altra entitat,
també, que també és l'Arcabisbat,
però que es volia tindre autonomia
en aquest sentit.
Nosaltres creiem que l'Arcabisbat
al llarg dels 100 anys
ha sigut la peça fonamental
de subsistència de la Casa Sant Josep.
Ja ho dic amb el mossèn perfecte,
que es coneix com una institució aquí a Tarragona
de la mateixa casa.
O sigui, la Casa Sant Josep i el mossèn perfecte
és un binomi inseparable, no?
Perquè va fer moltes coses amb molts pocs mitjans.
N'hauríem d'aprendre ara
a fer coses amb pocs mitjans
com va fer aquell home a la Casa Sant Josep.
Però en aquests moments
les dificultats són aquestes, no?
O sigui, cobrim els gastos,
però fins aquí amb un esforç molt gran
per part dels gestors de la Casa
en el sentit de no passar-se
de la pressupostat,
anar amb molt de cuidada amb les despeses.
La Casa necessita molt de manteniment,
que en aquests moments ja no es pot fer.
Primer, perquè no hi ha recursos,
i segon, perquè és una pena fer-ho
quan, amb una perspectiva de dos, tres anys,
hem de canviar d'ubicació.
i, bueno, aquest és el tema principal
que ens apunyen en aquest moment
i que esperem tirar-lo davant.
El futur aquest que s'obre
passa per aquest acord
que anunciaven la setmana passada públicament
amb la xarxa social i sanitària
de Sant Poix i Santa Tegla.
En què consisteix?
Quins són els detalls?
Bé, hi ha hagut un canvi de patronat.
El patronat fins ara estava composat
per l'Arcabisbat de Tarragona,
que en tenia la majoria.
Hi havia la representant a Tarragona,
la directora dels serveis de Benestar i Família.
Hi havia la subdelegació del govern
i l'Ajuntament de Tarragona.
Vam fer un patronat
exposant la situació d'aquest moment
i les perspectives i es va acordar
per unanimitat de tots els patrons
que el que més convenia a l'entitat
no continuar amb el seu protagonisme,
el patronat,
sinó buscar un partner
que ens pogués espènyer
i que ens pogués donar aquest nou centre
que volem posar a disposició
de tots aquests nois que ho necessiten.
Llavors, a la vista d'això,
vam negociar amb la xarxa Santa Tegla
vam arribar a un acord
que jo crec que ha de ser positiu per la casa
i en aquests moments
la gestió del centre,
la gestió del patronat,
el patronat és íntegrament membres
de la xarxa Santa Tegla
i tirar endavant la xarxa
amb tota la gestió
a partir d'ara,
a partir d'aquest moment.
Però el funcionament de la casa no de cap hi ha?
No, no, en absolut.
Hi ha un canvi a nivell de gestió?
Sí, és que hi ha d'haver algun canvi
de ser per millorar.
No hi ha cap problema en aquest sentit.
I la perspectiva és que d'aquí un temps
puguin estrenar unes noves instal·lacions
que a més estarien al costat,
és a dir, no es mourien gaire
d'aquella zona de la ciutat,
perquè anirien, ocuparien el que ara ocupa,
el que ara és el dipòsit de vehicles.
Exacte, el dipòsit municipal.
El terreny aquest del dipòsit
és també de la fundació,
és un terreny de la fundació
i aleshores una de les coses
que no es volia era canviar l'ubicació
no només pel tema dels 100 anys,
sinó pels recursos que hi ha al voltant.
Tots els nois i noies
que tenim a dins de l'institució
van a escola,
doncs amb tota la xarxa
que hi ha per allà al voltant.
Tenim un cap allà al davant mateix
que ens és molt útil,
tenim molts recursos allà al costat
i formem part una mica del barri
i de tota la zona aquella.
Aleshores, això és el que potser no es volia veure,
no es volia un lloc allunyat
ni tot el demés.
I la possibilitat d'anar al costat mateix
i la possibilitat de viure una mica més
amb aquest caliu,
amb aquesta idea de família
que potser l'estructura actual no ens permet,
doncs això sí que ens ho pot permetre
el fet de fer un centre nou.
Nosaltres, quan parlàvem del centre nou,
sempre diem que hem fet una carta als Reis,
vull dir,
hem anat a veure molts equipaments
de tot arreu,
hem anat a veure molts centres de tot Catalunya,
hem anat a veure centres de tot arreu
i el que volíem era pensar
en un recurs que fes utilitat
d'aquí 20, 50, vull dir, els anys que siguin.
I aleshores, un tema d'estalvis d'energia,
estalvis de consums,
estalvis absolutament de tot.
Però allò que abans deia una miqueta en Jaume,
vull dir, el fet que si hi ha un aniversari,
doncs algun noi dels que tenim allà
pugui portar un amic seu de la classe
a casa seva,
perquè hi ha un espai més petitet
i perquè es pot jugar allí
i perquè té la seva individualitat,
cosa que en aquest moment,
l'estructura actual,
doncs dificulta moltes coses d'aquestes.
Això quan creuen que podria ser possible?
Perquè si els terrenys són de les xarxes de tecla,
m'imagino que això,
en fi, fa més ràpid tot el procés.
Bé, tenim un primer obstacle,
que és el famós POUM.
Fins que no estigui aprovat el POUM definitivament,
no podem entrar a la sol·licitud de l'Ajuntament.
Quan serà això?
No ho sabem.
Perquè ens han dit ja tantes dates que...
Però el projecte de com seria la nova casa,
el tenen fet vostès.
Tenim el projecte definitiu llest.
Això no vol dir que ara,
a l'entrar a la xarxa,
hi hagi alguna modificació,
o hi hagi alguna ampliació,
o hi hagi alguna cosa,
però seran petits detalls.
O sigui, el moment en què s'aprovi el POUM,
estem en condicions d'entrar a l'Ajuntament
la sol·licitud de permisos.
Esperant que això succeïs abans de final d'any,
per exemple,
i creu-ho els dits,
esperant que succeïs abans de final d'any,
doncs potser...
Jo crec que l'any 2015
potser seria efectible
que poguéssim veure la inauguració d'aquest nou centre.
L'edifici està pensat,
el projecte està pensat
perquè puguin haver-hi més nens i nenes,
o no és una qüestió d'augmentar
el nombre de nois en aquest centre,
sinó que tingui tot el servei
i molta més comoditat que l'edifici actual.
En aquests moments podem contemplar
totes les possibilitats.
Podem ampliar una mica,
ens permetria potser gestionar més nois,
tal com està concebut ara,
hi hauria possibilitats,
sempre que la direcció general
ho consideri oportú,
i es podria fer altre tipus d'ampliació
potser d'alguna part de les activitats del centre.
O sigui que podríem potenciar el centre, segurament.
Ara, en aquests moments no ho contemplem
perquè en aquests moments, ja et dic,
estem encara encallats
amb el tema de presentació del projecte.
Però és un projecte molt ambiciós,
molt pensat,
el Lluís i la seva gent han treballat molt bé aquest tema,
amb els arquitectes que han fet el projecte,
i creiem que serà una solució positiva
perquè puguin, a més a més de la molt bona qualitat
que tenen,
humana que té el centre en aquests moments,
amb els seus tècnics,
i tota la gent que composa
l'equip humà de la casa,
dirigit pel Lluís,
creiem que això farà
que encara l'eficiència sigui molt superior.
Tindre unes instal·lacions adequades al temps
és molt important.
Perquè ara quants nois atenen
en els diferents serveis que comentàvem?
Estem parlant de més de 200 nois
des del 0 als 21 anys.
Diferents recursos, eh?
Vull dir, estem parlant de residència
que viuen a la casa, doncs, 35 nois més o menys fixes,
el que passa és que al llarg de l'any
doncs sempre parlem de més de 40,
estem parlant, doncs, de 80 amb acolliments,
estem parlant de 50 amb el servei de preadoptius,
estem parlant dels que tenim els pisos,
amb majors de 18 anys,
estem parlant de tot un munt de projectes diferents
que tenim, doncs,
vull dir, quan nosaltres parlem de,
per exemple, el nombre de famílies,
cada any, pels diferents equipaments,
però els diferents serveis passen més de 250,
unes 250 famílies.
Aproximadament, estem parlant de diferents
recursos per a aquestes famílies, no?
Però, i dintre d'aquestes famílies
hi ha un grup, que aquest sí que ens cal sempre
posar-les on calgui,
que són les famílies acollidores,
que en aquest moment, doncs,
estan fent una tasca increïble,
increïble, en un sentit de gratuïtat,
en un sentit del que sigui,
i com a recurs,
doncs, és un dels millors recursos
que cal potenciar.
I li anava a preguntar per l'acolliment.
Abans, per una curiositat,
per edats, quines franges?
És a dir, estem parlant de nens molt petits,
els que estan a la casa de Sant Josep,
o ja estem parlant més aviat
d'adolescents i de nois grans?
Els que viuen al centre,
a tots els centres,
la tendència és que cada vegada
siguin una miqueta més grans.
La idea una mica és que els més petits
a poc a poc vagin anant cada vegada
més en famílies,
i sobretot el que serien en famílies,
un tipus de famílies
d'urgència i diagnòstic.
Però bé, sempre n'hi hauran,
vull dir, això ho tenim claríssim.
Llavors, nosaltres atenem des dels tres,
a partir dels tres,
passa que normalment
són una miqueta més grans,
no?
Són una miqueta més grans.
Els que venen així més petitets
és perquè és un grup de germans
i aleshores el que no vols mai
és separar els germans
o coses d'aquestes així.
Però estem parlant que la tendència
normalment en els centres
és amb un tipus de població
cada vegada més tirant preadolescents,
adolescents,
que són els que potser en aquest moment
és més difícil que puguin viure
amb una família
com a recurs més normalitzat
per tota una sèrie de carències
i necessitats especials.
Expliquem aquest recurs de l'acolliment?
Alguna altra vegada l'hem explicat,
encara és segurament poc conegut
per la població,
i sembla que és una fórmula interessant,
no?,
per a vostès.
És molt interessant,
vull dir,
bàsicament perquè,
fins i tot la mateixa llei,
la mateixa llei parla que
quan un noi o una noia
no pot estar amb la seva família,
primer cal buscar l'entorn seu proper,
no?,
si té oncles,
si té avis,
si té el que sigui,
llavors és un acolliment
en família extensa,
que n'hi ha molts,
n'hi ha molts,
ara s'ha presentat un projecte pilot
fa molt poc a Reus
per tirar endavant
un tema de família extensa,
però després hi ha l'altre,
l'acolliment en família aliena,
vull dir que són aquestes famílies
que en aquest moment agafen aquest noi,
aquesta noia,
temporalment,
vull dir,
la idea de temporalitat sí que hi és,
és una idea de temporalitat,
encara que en algun cas
no sigui real,
doncs temporalment,
durant dos anys,
durant tres anys,
mentre un equip de gent
estan treballant
amb la seva família biològica
per a veure si es poden recuperar
aquesta família
i poden tornar amb aquesta família,
no?,
i a vegades moltes famílies d'aquestes
tenen contacte
amb una família d'origen,
família biològica,
fan visites conjuntes,
etcètera,
i participen una mica
en el pla d'ajuda
no només al noi o a la noia,
sinó també
a la seva família d'origen,
a la seva família biològica,
amb la qual cosa,
doncs,
el mèrit
és encara molt més,
no?,
llavors,
evidentment,
com a recurs,
el fet de ser
un treball molt més individualitzat,
etcètera,
doncs,
és sempre un molt bon recurs.
És una fórmula d'èxit?
O funciona com a mínim?
Funciona,
funciona,
no,
90 llarg per cent
és una fórmula d'èxit,
doncs,
doncs,
perquè,
i a més a més,
doncs,
és una fórmula que volem potenciar molt,
no?
Sí,
perquè faltarien famílies,
no?,
disposades a utilitzar aquest recurs de l'acolliment,
perquè quan parlem d'acolliment,
de quant temps parlem?
És que,
és com sempre,
no es pot dir...
Cada cas és un món.
Cada cas és molt diferent,
cada situació és molt diferent,
hi ha acolliments d'urgència diagnòstic,
vull dir,
hi ha casos,
doncs,
que fins i tot...
Un acolliment d'urgència,
què vol dir?
Acolliment d'urgència vol dir que és una temporalitat molt curta i molt determinada,
vull dir,
pot ser que,
per exemple,
a l'hospital hi ha una renúncia hospitalària,
pel que sigui,
es fa una renúncia hospitalària,
i aleshores aquest nadó,
perquè és un nadó,
pot anar a parar en una família d'adopció
quan hi hagi totes les garanties
que no pugui retornar a la seva família,
però aquestes garanties tarden un temps,
tarden uns mesos,
la mateixa mare que la millor ha signat aquesta renúncia,
doncs,
al cap d'un mes o dos mesos s'hi pot repensar,
té un temps per repensar-s'hi,
per tornar a demanar una altra vegada,
tal,
llavors,
per no donar un nadó a una família d'adopció,
que hi ha una llista de famílies que estan valorades,
doncs el que es fa és donar-lo a una família,
diríem,
pont,
a una família d'aquestes d'urgència i diagnòstic,
que és una família que tenen aquest noi,
aquesta noia,
aquest nadó,
fins que s'aclareixi la situació,
i aleshores,
mentrestant,
doncs,
que poden passar uns mesos,
en algun cas,
per desgràcia,
s'han allargat molt,
i aleshores sí que és complicat,
però si no,
si el termini,
doncs,
és el normal,
i són quatre,
cinc mesos,
sis mesos,
doncs,
aquest nadó està molt ben atès,
aquests són sempre petits,
aquests normalment estan molt ben atesos,
mentre s'està fent l'estudi,
s'està descartant si té uns avis,
si té uns oncles,
si té no sé què més,
etcètera,
i va amb un recurs definitiu,
molt més d'això.
Aquest recurs pot ser una altra família,
pot ser una família acollidora,
i aleshores acollidora diferent,
però és que d'acolliments,
clar,
n'hi ha d'urgència i diagnòstic,
ara ja n'estan fent uns quants
que són permanents,
que són acolliments,
en els quals la seva família,
possiblement biològica,
és irrecuperable,
però no deixen de veure'ls,
per tant,
no es poden continuar veient,
i aleshores,
doncs,
la família que fa l'acolliment
el pot tenir fins als 18 anys,
vull dir,
el pot tenir permanentment
amb visites a l'altra família,
no serà mai una adopció,
per tant,
no és una adopció,
ja està a punt de sortir,
ara,
uns acolliments,
doncs,
hi ha professionals,
professionals,
hi deien professionals abans,
ara es diuen,
hi ha especialitzats,
sobretot pensant
en algun tipus d'adolescents,
necessitats molt especials,
molt especials,
i,
doncs,
bé,
i ara últimament també,
a nivell dels centres,
ho estàvem fent,
i ara ho he agafat,
com a servei d'acolliments,
el tema de famílies
de cap de setmana,
acollidores,
famílies col·laboradores,
que nosaltres els dèiem
en tots els recursos aquests,
que són famílies que treuen
el noi o la noia aquesta,
doncs,
que potser tenen algú a la classe,
que van junts amb el seu i tal,
i el treuen de cap de setmana,
el treuen per vacances,
o porten a PortAventura,
o se'n van a fer una sortida,
doncs,
amb ells,
i és una col·laboració puntual
amb alguns casos de nois
que,
possiblement,
doncs,
uns recursos de família
no el viurien,
de família normalitzada,
no el viurien si no fos
en aquest sentit,
però no és,
no passen mai
a nivell de números,
ni de firmes,
ni de res,
a formar part d'aquesta família.
I aprenent que hi ha molts recursos
i hi ha moltes,
possibilitats.
Acabo,
començàvem parlant de l'aniversari
d'aquests cent anys,
senyor Requesens,
ho celebraran d'alguna manera?
Més enllà de la medalla
que els atorgui l'Ajuntament?
Evidentment,
evidentment,
hi haurà un seguit d'actes
que s'anunciaran oportunament,
s'editarà un llibre
en memòria d'aquests cent anys,
que el Lluís és el seu artífex principal
i que ha coordinat tot el text
i totes les fotografies que sortiran,
hi haurà exposicions,
sí,
us arribarà en el seu moment oportú,
tota la informació d'aguda
perquè ens ajudeu a fer
que aquest aniversari
sigui el rellevant que creiem que ha de ser.
I això serà aquest any?
Sí,
serà aquest any.
Els propers mesos,
després de l'estiu?
Sí,
després de l'estiu.
Només per acabar,
crec que el que acaba de dir Lluís
és molt important.
El tema d'acolliment
s'ha d'arretre un especial agraïment
a aquestes famílies
que accepten tindre aquests nanos
un cap de setmana,
un dia,
tres,
dos mesos,
cinc mesos,
perquè això és d'una generositat
que en aquests moments
va molt escassa.
I això es perdua a ells dia a dia
i crec que aquest és un símptoma
que la societat
que creiem que està molt malalta,
doncs potser no ho està tant.
Hi ha valors que encara continuen.
Doncs amb aquest agraïment
acabem aquesta conversa
amb el president de la Fundació Casa Sant Josep,
Jaume Regasens,
amb el director de la Casa Lluís Jové.
Avui els hem convidat
per parlar de la realitat actual de la Casa
aprofitant aquest aniversari,
aquests cent anys
i aprofitant també aquest anunci
de la medalla
que els enlliurarà
a l'Ajuntament de Tarragona
en els propers mesos.
Senyors,
senyores Regasens i Jové,
felicitats per la feina feta
i fins la propera.
Moltes gràcies, Lluís Posa.
Moltes gràcies.
Adiós i ja, bon dia.
Bon dia.