Ara fa pràcticament un any de l'inici del segon mandat
de Josep Poblet com a president de la Diputació de Tarragona.
Així que avui, en els propers minuts,
volem fer balanç de la gestió realitzada en aquests últims mesos
en el marge d'una crisi econòmica
que també ha afectat la institució, la Corporació Intercomarcal,
però també amb ell analitzarem les últimes mesures
anunciades pel govern espanyol
i que afecten, en alguns casos, els ajuntaments
i les diputacions provincials.
Senyor Josep Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara de seguida farem una mica de balanç
aquest primer any del segon mandat,
però les últimes mesures anunciades pel govern de Mariano Rajoy
afecten, en alguns casos, directament els ajuntaments,
amb la reducció del 30% dels regidors
a partir del 2015, de les eleccions del 2015.
Recordem que Josep Poblet és alcalde de Vilaseca,
a més a més de president de la Diputació,
però també el govern espanyol ha anunciat clarament
que vol traspassar competències de petits municipis,
especialment dels més petits, de 20.000 habitants,
a les diputacions.
Com ho assumeix, això, la Diputació de Tarragona?
Vostè és partidari d'assumir competències
dels petits municipis de les comarques de Tarragona?
Això s'ha d'explicar bé,
perquè l'objectiu de fons de la llei no el discuteix ningú,
que és buscar una viabilitat econòmica
i un bon sosteniment de la qualitat dels serveis.
Però, d'entrada, aquesta reforma legislativa,
que pot ser amb un fons bo,
per dir-li d'una manera molt resumida,
és una medicina que recau
sobre aquelles administracions
que són les menys causants de la crisi,
o almenys del deute,
de l'enorme deute de les administracions.
Jo ja sé que quan s'explica això,
alguns dels que ens escolten deuen pensar
ja hi som, ja estem posant excuses.
No és això, es tracta de diferenciar
que causants del problema en som tots,
no es tracta de dir que n'hi ha uns de més bons
i uns de més dolents.
Tota la societat, tota l'administració, tots plegats,
hem pres decisions equivocades,
n'hem pres de bones també,
però doncs les coses no ens han anat bé.
I el context general ens ha abocat en aquesta situació.
Quan es tracta de posar-li remei,
s'emprenen diferents mesures legislatives,
que és com si diguéssim la medicina
per curar aquesta malaltia.
I no totes les malalties són iguals,
per tant, no totes les medicines haurien de ser iguals.
Què tracto de dir-me això?
Que quan s'aplica la fortalesa d'aquesta llei
sobre el món local,
s'està aplicant una medicina molt forta
sobre uns que només tenen un 3,3%
de causa en el 74% de deute general que hi ha.
Fixis, un 3,3% és injust
i, per tant, estableix uns criteris
i unes classificacions
i una absorció de competències
i un control des de l'àmbit central de Madrid,
que jo diria,
passa per sobre d'allò que són
les capacitats pròpies del territori,
passa per sobre de l'autonomia municipal
i passa per sobre de l'autonomia del govern de Catalunya.
Per tant, que són coses que la societat
les ha anat guanyant a poc a poc,
fruit de fer els deures ben fets
i fruit de donar uns bons serveis als ciutadans.
Per tant, fixis que li estic ensenyant
la cara i la creu d'aquesta legislació.
Un fons bo que pretén
donar sostenibilitat als serveis
i un bon equilibri econòmic als ajuntaments,
però amb una medicina excessivament dura
que el que provocarà és això que li acabo de dir.
però com que aquest projecte legislatiu anirà endavant
i per tant és previsible que a finals d'any
ja sigui vigent i l'1 de gener sigui d'aplicació,
doncs aleshores les diputacions,
i ara li contesto més directament la pregunta que em feia,
ens obligarà a una situació ex novo
que és la de tots aquells municipis
per sota de 20.000 habitants.
És a dir, en la nostra demarcació
només hi haurà 10 municipis
que estaran per sobre d'aquesta xifra,
la resta estan per sota,
en els que no vol dir que tots són dolents,
perquè ho diu la llei,
sinó que aquells qui s'analitzi
el cost dels seus serveis
i la qualitat en què els presten
i no sigui aquell cost i aquella qualitat
que la llei establirà,
vol dir que no estan fent bé els serveis propis,
els serveis obligatoris.
És aleshores quan la diputació
hauria d'assumir la responsabilitat
sobre aquests serveis.
Però aquesta analisi, perdoni,
dels serveis i de la manera en què ho fa els municipis
ho farà el govern central,
el govern de l'Estat, no?
No només això,
sinó que en farà sis de variables
que controlarà el govern de l'Estat,
que és per això que abans,
ara ja entrem en detall,
a la lletra petita,
abans li deia,
hi ha una absorció clara
del control des de Madrid
respecte de l'autonomia municipal
i de l'autonomia del nostre país.
Fixi's,
controlaran i definiran,
o definirà la llei,
quines són les competències obligatòries.
Quines són les competències impròpies.
Quan es redefineixin les unes i les altres amb el temps,
també ho decidirà Madrid.
Quin és el valor del cost efectiu
dels serveis en cada municipi?
Aquest valor també el diu Madrid.
Quins són els estàndards de qualitat
en què s'han de prestar?
I, per últim,
quin és el saldo,
el muntant total de diners,
que se li atribuirà a cada autonomia
pel sosteniment dels seus ajuntaments.
Si d'aquesta cohesió global
totes aquestes variables
les controla Madrid,
la pregunta és,
quin és el control
sobre els municipis de Catalunya
que fa el govern de Catalunya
i els propis ajuntaments
sobre si mateixos?
Molt poc.
Molt poc.
Per tant,
el que jo, diguem,
estic advertint
o informant
o intentant
llegir entre ratlles
i, per tant,
traslladant tota l'opinió ciutadana
és que sota el pretexte
d'una legislació potent
per redreçar la situació dels serveis
i l'equilibri econòmic dels ajuntaments
s'hi amaga una segona intenció
que és dir,
escolti,
com que vostès no ho fan bé
i vostès són els causants del problema,
escolti,
ja ho arreglarem nosaltres.
Aleshores,
això té un punt d'injustícia clara
perquè,
per això he justificat primer,
que ni els municipis
són els causants del problema econòmic.
Fixi's que el secretari d'Estat
em deia,
en conversa que vam tenir,
em deia en castellà,
diu,
tiene usted razón,
señor presidente,
no solo no son los causantes,
sinó que de los 8.116 municipios d'Espanya
apenas una docena
són els que han causado
el problema municipal,
que són els grans ajuntaments
que tenen un fort endeutament.
Fixi's que en el cas català,
que podria trobar-se en aquesta situació
a l'Ajuntament de Barcelona,
ni és el cas,
perquè l'Ajuntament de Barcelona
té una salut econòmica
força correcta.
Més endeutat és el de Madrid
amb diferència.
Per tant, parlem d'Ajuntaments
de l'àmbit de l'Estat espanyol,
una dotzena,
i em deia,
pero señor presidente,
los gestos en política
también cuentan.
Jo, doncs esclar,
si parlem de gestos,
doncs home,
diferenciem el gra de la palla,
i per tant anem a veure
quins municipis són
autènticament inviables
per prestar els seus serveis,
i dediquem-nos a aquells,
però no definim d'entrada
que per sota de 20.000 habitants
tots són inviables.
Però aleshores,
la Diputació que haurà de fer
amb aquests municipis
que segons el criteri
del Govern de l'Estat
no estiguin fent bé les coses,
tot això ho traslladaran
a la institució
que vostè presideix?
Aquells serveis
que estiguin malprestats.
No tots els que estiguin malprestats.
I qui ho decidirà, això?
Durant el 2013,
que hipotèticament serà
el primer any d'aplicació de la llei,
és quan es comprovarà
municipi a municipi,
i aquesta feina
li reserven a la Generalitat de Catalunya,
des de l'àmbit legislatiu,
si no hi ha modificacions
en el debat parlamentari,
ja estem parlant tot en hipòtesi,
perquè només s'ha vist
un borrador de la llei,
que és el que ha anat
a Consell de Ministres,
i per tant això ha de tenir
el seu recorregut parlamentari
on hi pot haver esmenes
i modificacions.
Però si l'esperit és aquest,
durant l'any 2013
la Generalitat haurà d'anar
determinant,
d'acord amb els criteris de la llei,
quins són els municipis
que presten d'una manera correcta
els seus serveis
i quins no,
i els que no ho prestin bé
haurien de passar
a mans de la Diputació
aquells serveis.
I això amb quins diners
ho faran vostès,
la Diputació, em refereixo?
Segons Madrid,
segons Madrid,
fixi's que no estic donant
opinió pròpia,
estic tratant de traslladar
allò que...
Estem traduint d'alguna manera
o explicant...
Tot allò que ens ve a sobre.
Exacte.
Segons Madrid,
quan treguin d'un ajuntament
el servei,
li trobaran també el diner
que va signat en aquell servei
i ho passaran a la Diputació
perquè ho faci
d'una manera més eficient.
La pregunta que jo els feia era,
escolti, però ara vostès descansaran
la solució d'aquest mal de cap
a què?
Doncs si la Diputació agafa
doncs 60 municipis
i els porta el servei
d'enllumenat públic,
per dir alguna cosa,
clar, al fer un paquet gran
les economies d'escala
fan reduir els costos.
Per tant,
vostès ara s'agafaran amb això
i diran,
com que 60 junts
valen menys que 60 per separat,
la Diputació,
sense passar-li diners,
ja ho tirarà endavant.
Diu, no, no,
esto no lo vamos a hacer.
Nosotros vamos a definir
el valor y el coste
de cada servicio
y lo vamos a traspassar
con dinero.
Bueno,
això està per veure.
I vostè com ho valora?
És a dir,
quina sensació té a dia d'avui?
Ja sé que segurament
és molt aviat perquè
estem coneixent ara
la lletra petita,
però amb la perspectiva
de veure el panorama
el 2013,
assumint funcions
i serveis
de determinats ajuntaments,
com ho podrà fer?
Creu que la Diputació de Tarragona
en aquest cas
ho podrà afrontar
o li suposarà
molts problemes?
Jo crec que la Diputació de Tarragona
ho podrà afrontar,
però deixi'm que li detallin
una miqueta més,
perquè aquesta és una definició genèrica
que aviat està dit,
ho podrem afrontar.
Ho podrem afrontar,
però hem de fer altres coses també.
D'entrada,
els qui estem
a les diputacions catalanes
som electes locals
i gent que compartim
una cosa molt important
que és
l'opció pel municipalisme,
la política de proximitat,
el servei als ciutadans
des dels nostres ajuntaments.
Ens hem fet madurs,
els nostres ajuntaments
ho fan bé.
Aquest criteri
que li deia
del 3,3%
del deute global d'Espanya,
que recau sobre els ajuntaments
i només sobre uns quants,
és l'acreditació
que la immensa majoria
dels ajuntaments
no se'ls pot tacar
amb aquesta oreola
de què ho han fet malament.
ho estan fent bé.
Per tant,
anem a pams,
que es diria.
La llei diu això.
Què hem de fer
durant el 2013
sota el meu punt de vista?
I ara també naturalment
treballo amb hipòtesis
i aquestes opinions
que dono són amb hipòtesis.
Doncs intentar
d'agrupar
tots aquells municipis
que per sota
de 20.000 habitants
amb una petita ajuda,
amb una orientació,
amb un redreçament
d'alguns dels seus serveis,
amb un treball
en el que els podem ajudar
des de l'assistència
de la pròpia diputació
puguin passar
de ser lleugerament inviables
a totalment viables.
Per tant,
fer una certa reconducció
de la seva governança
i fer que
el màxim possible
per sota de 20.000 habitants,
imagines ajuntaments,
de 18.000,
de 19.000,
de 15.000,
de 14.000,
de 13.000,
de 12.000,
de 10.000,
que en tenim un bé de 10,
que aquests
amb una empenta
puguin passar a ser viables.
No hauríem d'agafar els serveis.
Amb poques paraules,
i perquè la gent
segurament ens entengui
de forma molt planera,
ajudar-los,
donar-los aquesta empenta
perquè puguin aprovar
l'examen del govern espanyol.
Ho ha dit molt bé.
I així,
en el futur,
la Diputació ja no haurà
de cobrir aquestes mancances.
I preservem
l'autonomia
de cada comunitat local
amb el seu ajuntament
al front,
que faci allò
que cregui que ha de fer
segons els seus designis
de la ciutadania,
amb els seus vots,
amb la seva democràcia local
i amb els seus sistemes
de participació.
Perquè és que,
si no aquesta llei,
és com si ens passés
el curro per damunt de tots
i al final acabes una mica
dictant serveis.
I els municipis
no són només serveis.
Jo sempre dic que els municipis
tenen una estructura física
i material econòmica,
de serveis,
de funcionament,
de logística,
però també tenen un ànim
els municipis,
que és la cultura,
que és la coesió social,
que són molts altres aspectes
que també cal cuidar
des de la propria institució municipal,
aquelles competències que té,
siguin pròpies o impròpies,
i els mitjans que alliberen
per a poder-les fer possibles.
Per tant,
les comunitats locals
l'hem d'entendre
en un sentit global
com un cos humà
que no només viu
de l'aspecte físic,
sinó que també hi ha aspectes
més intangibles
i que fan referència
a la personalitat,
a la idiosincràsia,
al sentiment de la gent,
a una moral col·lectiva,
a un sentiment de pertinença a un lloc.
Tot això també ho hem de cuidar
des dels ajuntaments.
És això el que hem fet créixer
en els últims anys,
un sentiment de coesió
de les comunitats
entorn al lloc on viuen
i al lloc on han arrelat
i on hi tenen fills
i on creixen
i on es desenvolupen
i on treballen.
Per tant,
tot això també està en el municipalisme
i la llei no pot tombar tot això.
D'aquí ve que l'aposta
que jo pensi
que haurem de fer,
anirà molt en la direcció
de fer el màxim
de municipis viables,
com vostè deia,
aprovadors de l'examen
i al final
tots aquells
que no puguin
de cap manera
perquè ara ja
ja ho són inviables
en aquest moment,
és a dir,
que no cal que ens ho digui l'examen
perquè depenen molt
d'altres administracions
acabar-nos d'ajudar del tot
perquè puguin tirar endavant
i perquè puguin donar
uns bons serveis
als seus veïns.
Tenint en compte,
senyor Poblet,
que portem a Catalunya
especialment 20,
25, 30 anys
parlant d'una progressiva
o la desaparició
de les diputacions
o una progressiva pèrdua
de competències,
una aposta
pels Consells Comarcals
i per les vagaries.
Aquesta idea ara
o aquestes propostes
en forma de llei,
de decret llei
del govern espanyol
que les diputacions
assumeixin més competències
li veu un rarafons
ideològic clar
de recentralització
de l'Estat
i també
de donar-li
un paper polític
més important
a les diputacions
provincials
que justament
va en contra
del criteri
del catalanisme
en els darrers anys?
No estem lluny
d'aquesta precisió
que vostè fa.
fixi's però
que és curiós
la situació
que es produeix.
Per un costat
efectivament
hi ha una llei
que és la 2-2012
d'estabilitat
pressupostària
i sostenibilitat
financera
que aquesta llei
és com si ara
ens hagués sortit
un nou sol
al qual tots
mirem cada dia.
Aquesta llei
sacralitza
totes aquestes altres lleis
que vénen després
com la llei
de bases
de règim local
que és la que estem comentant
ara
que afecta els ajuntaments
d'una manera directa.
Per tant,
la situació econòmica,
la situació
de redreçament,
tota aquesta obligació
que tenim de convèncer
Europa
a les seves institucions
i molt especialment
els alemanys
de què estem fent
els deures,
està sacralitzant
tots aquests modus operandi
que porten
aquestes legislacions
clarament
recentralitzadores.
Clarament
recentralitzadores.
Per tant,
estem a punt
de perdre
una bona part
del camí
que hem guanyat
si no mantenim
una actitud
de defensa
d'aquells criteris,
d'aquelles conviccions
i d'aquelles institucions
que ens han portat
fins a on som.
Tot i redreçant
la situació econòmica.
Però fixi's
quina paradoxa.
El que està pertinent
també a aquesta llei
de reforma
de bases
de règim local
és que
en el conjunt d'Espanya
on no hi ha
comarcalització
els municipis
s'agrupin
i es mancomunin
per a prestar
millor els seus serveis.
Fixi's
que és com si indirectament
estigués volent
comarcalitzar Espanya.
I en canvi aquí
ens estem plantejant
el dubte
de si administracions,
diputació,
si, no,
si consells comarcals,
si, no.
El Consell Comarcal
en aquest aspecte
i en aquest marc legislatiu
que abans no ho he tocat
però l'hi afegeixo ara
podria ser
un bon prestador
d'aquests serveis.
Naturalment
reduint-li
tota aquella càrrega
política i institucional
que no li cal que li tingui.
Per tant,
que puguin quedar
reorientats
a una situació
d'un Consell
de Vigilància Territorial,
un Consell Rector,
una taula d'alcaldes,
un lloc de trobada
dels representants municipals
del conjunt
dels indrets
de la comarca
que gestioni
tot un paquet
de serveis
que podrien ser aquests
que la Diputació
els pot ajudar
a reconvertir
i a fer més viables
i més funcionals.
Dit això,
a Catalunya
el debat que tenim obert
és el debat
de les capes
de l'administració
i possiblement
perquè som un país
que tenim
una avançada cap a Europa
molt més clara
i una orientació
diguem
d'innovació
del nostre sistema
d'administració
molt més accentuada
ara en aquests moments
es veu més clar
que mai
que realment
hi ha d'haver
algun nivell
que es racionalitzi
i es canviï
tot i que insisteixo
que aquest no és
el problema principal
el problema són
els ministeris
que no s'han dissolt
a Madrid
quan les competències
han estat transferides
a les autonomies
i allà sí que perdem diners
però en perdem
en quantitats molt grans
però en qualsevol cas
a Catalunya
hem d'acabar
de definir
el nostre model territorial
que encara no està clar
possiblement ara
no és el millor moment
i en tot cas
el que hem de fer
és
des del meu punt de vista
ara no parlo
diguem
com a opinió
general
de la meva formació política
sinó des del meu punt de vista
de gestor públic
alcalde i president
de la Diputació
jo crec que són temps
de racionalitzar
i aprimar molt
els nostres mecanismes
d'administració
alliberar el màxim
recursos
fer-les molt eficients
no carregar sobre capítol
massa coses
és a dir
no incrementar
molta més gent
en les institucions
al contrari
si podem
diguem
mantenir-les
amb uns criteris
de molta agilitat
i fer fàcils les coses
als ciutadans
mitjançant
un ús intel·ligent
dels recursos
dels pocs recursos
disponibles
que ara tenim
però primer vol dir
senyor Poblet
fer desaparèixer
alguna de les institucions
a les capes
vol dir altres coses
jo en aquest mandat
el que ens vam plantejar
a l'inici del mandat
just ara farà un any
va ser dos milers
de sis organismes
autònoms
que teníem
en vam
dissoldre quatre
i ens hem quedat en dos
els que gestionem
els ingressos
de dret públic
per compta dels ajuntaments
base
i el patronat de turisme
i desenvolupament local
que ha assumit competències
d'un altre organisme
i el reste
els gestiona la Diputació
des dels seus serveis
internos i centrals
per tant
és possible
amb la mateixa gent
fer més feina
i tenir menys estructura
i estalviar
i això és el que estem fent ara
si en altres moments
que hem tingut
economies
més folgades
hem pogut fer
accions expansives
doncs ara que les tenim
menys folgades
hem de fer
accions reductives
d'aquesta estructura
i amb això
estem aprimant
i no estem
diguem encara
eliminant cap nivell
d'administració
de totes maneres
vostè
i els seus companys
que són presidents
de les diputacions
de Catalunya
que també són de Convergència
i Unió
resultarà
que presidiran
unes institucions
que segurament
a partir de l'any que ve
tindran més competències
més força política
i que van contra
de la ideologia
i del seu programa electoral
com a formació nacionalista
és una paradoxa
és una paradoxa
l'Estatut de Catalunya
i com combatran
aquesta recentralització
de la qual vostè parla
i que hi ha al darrere
de totes aquestes mesures econòmiques
ara m'ha fet
dues o tres preguntes barrejades
que les hem de separar
com pot defensar-se
Catalunya
d'aquesta voluntat
recentralitzadora
mitjançant
una llei
de bases
de règim local
nova
o una llei
de governs locals
més ben dit
nova
catalana
que en l'àmbit
de les competències
que l'Estatut ens dona
defineixi un model
d'acció municipal
o d'acció local
que agrupa
municipis
comarques
i diputacions
diferent de la que és ara
i amb una visió
de futur
que d'alguna manera aturi
aquesta voluntat
recentralitzadora
i amb això s'hi està treballant
i ben aviat
entindem notícies
per tant naturalment
que Catalunya té mecanismes
allò que en diríem
col·loquialment
per plantar cara
o per evitar
en el possible
aquesta voluntat
recentralitzadora
que jo li
no només li insinuava
sinó
que li estic allò
dient
que és més que visible
més que perceptible
que hi ha aquesta voluntat
darrere de la llei
per tant
amb una llei
de governs locals
de Catalunya
que sigui prou audaç
prou valenta
i prou intel·ligent
farem un bon servei
al municipalisme català
i alhora
aturarem
aquesta voluntat
diguem
d'absorció
competencial
que Madrid vol exercir
sobre els municipis
de tot Espanya
i de Catalunya
naturalment també
i la seva compatibilitat
com deia
com a dirigent
d'una federació nacionalista
somint una institució
cada cop
teòricament
amb més força
mire les diputacions
que poden passar
a tenir més competències
tot depèn
d'en quin moment
triem Catalunya
per canviar-les
a vegades
i fer un altre model
que és el model
en el que el repartiment
de les competències
d'aquestes institucions
passi en part
del govern de la Generalitat
i en altra part
descendegi
cap als governs locals
digui-li comarca
digui-li municipi
i per tant
aquest trànsit
que pot ser
en el futur
doncs acabaria
amb aquesta pregunta
que vostè en fa ara
quina és la contesta
que li dono ara?
m'assembla
que la gent
no entendria
que ara ens embarquéssim
novament
com fa dos o tres anys
en un debat territorial
sobre la reorganització
de les administracions
i de l'organització territorial
quan realment
hi ha coses
que ens apremien molt més
com és
l'impuls
a això que dèiem
al serveis
a una qualitat de vida
a un benestar
i a una recuperació
de la normalitat econòmica
com més aviat possible
és a dir
en termes
de feina
de pagesos
deixem que li posi
un símil
hi havia certes feines
que no es feien
en els dies normals
es feien quan plovia
i el pagès
el dia que plovia
doncs es quedava a casa
perquè no podia anar a treballar
i aquell dia feia
aquelles feines
més secundàries
que no podia perdre
temps bo
que el temps bo
s'aprofita per llaurar
per collir
per sembrar
per plantar
o per les feines diverses
que hi ha al cap de l'any
el dia que plovia
es quedava a casa
trencava aquelles ametlles
que calia trencar
amb un copet de martell
o netejava aquells fasols
aquestes feines
més domèstiques
internes
s'han de fer quan plou
ja m'entén
què li vull dir
què li sembla
en qualitat de president
i també d'alcalde
de Vaila Seca
però com a president
de la Diputació
què li sembla
la reducció
d'un 30%
dels regidors
a partir de les eleccions
el 2015
perdem qualitat democràtica?
Miri, sí que he sentit
opinions amb això
dient que això
el que produirà
és un efecte
que els costarà
molt més
als petits
d'entrar dintre
també ara
en el sistema
que tenim
hi trobem molts defectes
en el sentit
de la fragmentació
de la dificultat
de crear
unitat de govern
en molts municipis
a la vista està
podríem posar
en tot el litoral
de les nostres comarques
doncs un reguitzell
de casos
i que fins i tot
doncs 30 i tants anys
després
de elegir
els nostres electes locals
diguem que a la llei
li hem anat donant
voltetes per davant
i pel darrere
i hem acabat una mica
allò putinejant-la una mica
segurament que el millor
farà una reforma a fons
dels mandats
de la forma
de elegir els electes
etc.
més que un cop de tisori
i dir
ara n'hi haurà menys
diguem que és una
cirurgia molt bèstia
aquesta
però tampoc
no ho veig
que sigui tan dolent
tampoc no ho veig
que sigui tan
tot i advertint
això que li he dit
per davant
tot i advertint
això que li he dit
per davant
una reducció
doncs miri
també permet assegurar
més unes majories
estables de govern
també doncs
redueix evidentment
despesa
dispersió a l'hora
de crear
acció conductora
del municipi
escolti
també té avantatges
no és
de totes les mesures
que s'han anunciat
podria dir-li
que no és
la que
no és la que
és més preocupant
i la que li preocupa més
doncs
per tancar aquest capítol
la reforma
de la llei de bases
de règim local
que abans
amb aquesta recentralització
que hi veu al darrere
clarament
aquesta és
diguem
té una música
que dringa bé
però té un fons
que és molt preocupant
necessitaran més funcionaris
i més estructura
si realment han d'assumir
molts serveis
dels petits municipis
no ho crec
perquè
perquè això sí que seria paradoxal
no no no
clar
no ha de ser així
no ha de ser així
fos així malament
fixi's que si hem d'agafar serveis
que els estan prestant
els ajuntaments
amb els serveis
hi van vinculades persones
diners i persones
hem parlat de diners
vol dir que no és que hàgim
de contractar més gent
sinó que potser
ens haurem de fer càrrec
de gestionar
aquella gent
que està gestionant els serveis
en el lloc on t'ho fa
per tant tot això
té un munt d'interrogants
oberts encara
que s'hauran d'anar resolent
així que coneguem
el detall de la llei
en el primer any
d'aquest segon mandat
que ara recordava
en fi
la Diputació de Tarragona
ha suprimit
quatre dels sis organismes
autònoms
i ha hagut de fer altres coses
ha estat un any
especialment difícil
i en qualsevol cas
quin balanç en fa
ara
perquè s'ha adequat
aquest segon mandat
molt a la situació econòmica
efectivament
li he indicat aquests quatre
perquè són allò que
d'una manera més gràfica
visualitza
quin és l'esforç
que s'està fent
tenir sis organismes autònoms
que s'han creat amb els anys
i doncs d'un plomasso
doncs tancar-en a quatre
sense deixar de fer
la feina que feien
naturalment
i per tant
fer-la amb menys estructura
doncs és una mesura
que dona resultats
però n'hi ha moltes d'altres
és a dir
s'ha reduït
doncs
despesa de capítol 1
en el següent sentit
no contracten més gent
algunes de les places
no totes
algunes de les places
que es jubilen
que en un col·lectiu gran
com la Diputació
cada any hi ha un grup
important de jubilats
doncs no totes es cobreixen
doncs ara estem treballant
en el tema
de les 37 hores i mitja
i la incorporació
d'aquest gruix d'hores
a la pràctica ordinària
de la Diputació
s'han fet estalvis
en altres terrenys
és a dir
que hi ha aspectes
de pressupostaris
en els que abans
hi havia despesa
que ara no es considera
prioritària
i es deriva cap als ajuntaments
fixi's que
amb menys recursos
lliurarem els ajuntaments
més diners que mai
el nostre pla d'actuació
municipal
que és l'instrument
quadrianal
d'ajuda als ajuntaments
tindrà una quantia
de 50 milions d'euros
que si li adicionem
els 11
que en guany
ja els hi hem posat
a disposició
en el 2012
se'n va a 61 milions d'euros
que no s'havien posat mai
a disposició
dels ajuntaments
l'últim pla quadrianal
va ser de 45
i ara serà de 61
quan s'expliquen
aquests números
la gent entén ràpidament
que hi ha hagut
d'haver esforços
en altres àmbits
per a poder prioritzar
aquests 61 milions d'euros
que són exactament
la salvació
de l'acció
dels 4 anys
d'aquests ajuntaments nostres
que ho necessiten
tant i tant
per tant
com aquestes mesures
que més significativament
li destaco
n'hi ha moltes d'altres
en segon nivell
en tercer nivell
i en quart nivell
que totes tenen
la mateixa intencionalitat
recolzament fort
a l'estructura municipal
que és on la gent rep
els serveis
fixi's que el debat
de la nova llei
està en la prestació
dels serveis
per tant és una feina
que la Diputació
l'ha fet de fa molts anys
i ara la fa
més accentuadament que mai
d'alguna manera
té punts de coincidència
amb la feina que estem fent
i en canvi
en té molts altres
que són de divergència
que es tracta
d'aturar tant com puguem
aquells que són de divergència
i complementar-nos molt
amb els que són de coincidència
perquè en el fons
ens dona l'oportunitat
de començar a contestar
el repte dels nous temps
que jo en dic
o el paradigma dels nous temps
en el món local
que és com viabilitzem
municipis de 100, 200, 300, 400 habitants
o de menys de 100
que en tenim en el territori
Vostè és partidari
d'agrupar municipis?
Jo crec que el que hagin de fer
els municipis
ho diran ells mateixos
Però ningú podrà
desaparèixer com a municipi
ni agrupar-se amb un altre
És que no es tracta tampoc
de desaparèixer com a municipi
és que la desaparició
quan utilitzem termes d'aquests
la gent s'imagina
doncs que
tirarem l'Ajuntament a terra
o que el tancarem
que no hi haurà alcalde
que no hi haurà regiós
que no hi haurà cap líder
a la comunitat
i que tots una mica
ens barrejarem tots
no és això
els municipis estan
en el lloc on estan
i tenen un terme municipal
i tenen una estructura urbana
i tenen l'església
i l'Ajuntament
i la piscina
i els equipaments
i l'escola
els municipis
són els municipis
el com presta no serveix
és el que hem de fer
d'una manera intel·ligent
nova i moderna
que ens permeti afrontar
el recorregut
del segle XXI
amb èxit
i aquí doncs
la nova llei
aporta alguna solució
línies de treball
que estem fent
de fa molts anys
a la Diputació
i donen solucions
els ajuntaments
hauran de fer
un cert canvi
de mentalitat
a alguns d'ells
i treballar d'una manera compartida
a nivell de Consells Comarcals
o entre ells mateixos
és a dir
que segurament
que la llei
està posant també les bases
i tots plegats
estem posant les bases
d'entendre el municipalisme
i la prestació dels serveis
d'una manera diferent
que vol dir
amb menys diners
poder donar uns bons serveis
Avui en aquesta entrevista
senyor Poblet
el paquet de mesures
anunciades pel govern espanyol
ens ha fet canviar el guió
m'hauria agradat
parlar molt més
de gestions
i de qüestions
que ha fet en aquests
darrers mesos
la Diputació de Tarragona
en qualsevol cas
li em plaço un altre dia
a parlar-ne més ampliament
però no em deixarà
que acabi l'entrevista
sense preguntar-li
ja sap que sempre habitualment
li preguntem a Tarragona Ràdio
Tema a la plaça de Toros
ja ho tenim
tot enllestit
No va tot enllestit
no hi està
perquè ara estem fent
l'últim paquet d'obres
però doncs fixi's
que jo quan la primera vegada
que em va preguntar
i amb aquesta pregunta
que fa ara
seguim fidels a la tradició
que no passo per aquí
sense que em pregunti
Això és una tradició
i això no ho canviarà ningú
Per tant ja fem
com una...
Mentre puguem
Exactament
Per tant ja
diguem que
em fa il·lusió
que m'ho pregunti
perquè ja vinc
amb aquest convenciment
La Tarragona
Tema a la plaça
diguem ara ja està enllestit
com a equipament
no fa gaire
vam ensenyar
amb un conjunt
de càrrecs locals
de França
i d'Itàlia
i de Catalunya
i de les illes
en el marc
de la trobada
de l'art llatí
i van quedar meravellats
és a dir
que la gent
que com nosaltres
viu de prop al món local
en països
tan o més grans
que els nostres
doncs quan van veure
aquell equipament
van quedar francament sorpresos
és a dir
no tothom té un equipament
com la Tarragona
a la plaça
és a dir
que en temps de males notícies
sentim-nos també orgullosos
d'allò que hem fet
que mira cap al futur
i que hi mira
amb fortalesa
ara estem acabant
el paquet interior
de serveis
de
diguem
de qüestió elèctrica
que calia encara complementar
i de tema
de la
climatització
i
ventilació
i recirculació d'aire
que era l'últim aspecte
que quedava
per poder-la utilitzar
independentment
de climatologies
i de les condicions
que es vulgui
cúpula tancada
cúpula oberta
amb totes les condicions
i totes les possibilitats
queda encara per un futur
però ja no està
recordant a plaça
sinó que és l'edifici
que a l'exterior
s'haurà de fer
perquè segons l'ús
que se'n vulgui dur a terme
doncs caldrà
un edifici auxiliar
de serveis
i això ja forma part
d'un altre projecte
i d'un altre paquet d'obra
però tal com la gent coneix
la Tarra Corena Plaça
aquells que hi van
doncs en els festivals
que es fan l'estiu
o els que hi van
doncs a la jornada
castellera via anual
que en guany
doncs torna a tocar
i tots els que la coneixen
des d'una concepció
plena de públic
ara ja es donaran
totes les condicions
de la gestió
de l'equipament
continuarà encarregant-se
directament la Diputació
vol cedir-ho a l'Ajuntament
hi haurà alguna mena
de conveni
ho cediran
amb una empresa privada
o d'això no se n'ha parlat?
A veure
ara per ara
l'explotació de la plaça
la segueix
tenint la Diputació
que n'és la titulari propietària
en la jornada castellera
sempre ho hem fet així
convenia en aquell dia
o aquell parell de dies
la sessió a l'Ajuntament
l'Ajuntament actua
com a administració gestora
en aquells
perquè és l'entitat
que organitza el concurs casteller
l'altra vegada
un cop s'ha fet el concurs
això és perquè és una tradició
que sempre ho hem fet així
en el futur
si que és el que vostè
em sembla que em pregunta
doncs la nostra intenció
és convocar
a través d'un plec de bases
l'explotació
per a instàncies expertes
en gestió
d'equipaments
d'aquesta naturesa
fixi's que la raó
que es digui
Tarra Corena Plaça
és perquè amb això
formem part del rol internacional
d'arenes
que són aquests grans espais
de pública concurrència
per grans espectacles
que et dona una enorme facilitat
d'estar en una xarxa
que quan determinats esdeveniments
es duen a terme
ja els concebeixen
per a gestionar-los
d'una manera conjunta
amb totes les arenes
que hi ha al món
en la qual te fa entrar
en un rol de possibilitats
que si no fossis arena
no ho podries fer
i per tant
diguem
aquesta voluntat de pertània
al que en diríem
la Champions
d'aquests equipaments
de primera magnitud
ens dona també
el factor afegit
que el dia que l'hagin d'explotar
doncs tindrem opció
a fer venir grans espectacles
i grans esdeveniments
que en altres condicions
doncs no fora possible
per tant aquesta és la mentalitat
i la vocació
és de què ens ho ajudi a explotar
doncs a alguna instància
altament professionalitzada
i capacitada
per a poder fer això
això ho voldria fer en aquest mandat?
doncs probablement sí
Acabo
en aquesta situació de crisi
amb tot el que hem comentat
el tema de la Sabinosa
de la finca de la Sabinosa
la deixem tal com està
que a més
en fi està
Bé
això sempre li dic el mateix
nosaltres som els propietaris
i per tant
no podem fer res
si l'administració municipal
que és la que té la responsabilitat
de l'urbanisme
de la ciutat
no ens permet actuar-hi
però no obstant
això ho dic
amb la millor de les consideracions
cap a un municipi
que em consta la seva preocupació
del seu consistori
del seu govern
i del seu alcalde
per poder desbloquejar aquest tema
que a més a més
diguem
el planejament urbanístic
que ara està en curs
espero i confio
que pugui apuntar
cap a la solució
que pugui ser definitiva
i per tant
diguem
que estem amatents
a les determinacions
que prengui
el poder municipal
el fet que la Diputació
sigui una administració
segons quines potestats
i capacitats
no ens les dona
nosaltres només som propietaris
com qualsevol veí
que tingui un immoble
a la ciutat
que per fer qualsevol modificació
obra o reforma
ha d'anar a l'Ajuntament
a demanar permís
i és l'Ajuntament
qui és l'autoritat urbanística
que té competències
en aquests casos
per tant
la finca de la Sabinosa
i les seves capacitats urbanístiques
les determina l'Ajuntament
i entre tant
l'Ajuntament
no prengui altres determinacions
avui ell és un edifici
classificat
d'haver d'interès local
que no es pot tocar
de cap manera
i nosaltres
el que ens limitem
és a mantenir
la tanca
que l'envolta
en correcte estat
tenim un servei
de vigilància interior
de manera permanent
i cuidem
d'aquell patrimoni
que és nostre
i és la nostra obligació
no podem fer anar
més enllà d'aquí
fins que no tinguem
altres possibilitats
que ens les obri
el Planejament Urbanístic Municipal
o les autoritats municipals
de Tarragona
Senyor Josep Poblet
president de la Diputació
de Tarragona
ha estat un plaer
a més poder-li preguntar
també per aquests dos temes
que ja formen part
de la tradició
de les entrevistes
en aquesta casa
de Tarragona Ràdio
i per haver analitzat
amb clau
molt d'actualitat
totes les mesures
anunciades els darrers dies
aquest paquet
de mesures econòmiques
i de retallades
anunciades els darrers dies
pel govern central
moltes gràcies
per acceptar la nostra invitació
doncs moltíssimes gràcies
per haver-me la formulat
un plaer com sempre
venir aquí
i parlar de coses
d'actualitat de la ciutat
i naturalment en aquest cas
ho hem fet més
de les qüestions
que ens afecten
d'un caràcter general
però que també és bo
que la ciutadania les conegui
perquè els afecta molt directament
els seus interessos ciutadans
ha estat molt interessant
avui escoltar les seves paraules
gràcies senyor Poblet
i fins la propera
bon dia
molt bon dia