Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A, doncs aquest amp el dirà més fort, més fluix, amb un atac més dur o entrant més suaument segons el gest que jo faci amb la mà.
Si puc fer un gest agressiu o un gest suau o més gran o més petit, que el músic interpreta de forma intuïtiva.
És a dir, els músics no fan cap curs de direcció per entendre els gestos del director.
És un llenguatge que és fàcil d'arribar com el que va amb cotxe i hi ha un guàrdia urbano i li diu que s'aturi.
Només veient la mà que li posa al davant ja sap que s'ha d'aturar o segons el gest que li fa sap que ha de passar a un nivell una miqueta més complex que és el que fa un director amb l'orquestra.
Jo amb un gest de baixar la mà, pujar la mà, puc estar indicant si la sonoritat baixa, puja, si ha d'entrar ara, etc.
Hi ha una part però emocional? Una part que aquí no és sensible no pot captar?
En aquest tema evidentment hi ha sempre la part tècnica i la part més artística.
Està clar que com a director hi ha una tècnica bàsica que s'ha de marcar, per exemple, als músics també se'ls marca el que són les figures dels compassos
per entendre mètricament per on està desenvolupant-se la peça, si és un compass de quatre gades de temps, de tres temps.
Llavors aquesta part tècnica és més mecànica per marcar el pols per entendre el ritme que han de tocar els músics.
Però clar, damunt d'això hi ha la forma d'expressar això i el gest, la mirada també, evidentment, té molt a dir.
I bé, és com el que he comentat abans relacionat amb el teatre mateix.
Tu pots dir el text però el mateix text el pots dir amb moltes intencions diferents segons l'èmfasi que li dones a les paraules.
Es comentava a l'inici que teniu un repertori d'extrema dificultat, un repertori amb peces complexes d'interpretar.
N'hi ha alguna que estigui al capdamunt del rànquing?
Sí, és molt difícil, tan difícil que...
De fet, interpretarem tres obres.
La darrera obra, que és la que deixem per la segona part, que és com el plat fort del concert, potser,
que és la Càmer Symphony de Schoenberg.
És una obra molt complexa, molt difícil,
que, com deia abans, això necessita un nivell de músics determinat per poder-la afrontar amb una exigència de qualitat determinada.
A més a més, no s'acostuma a programar molt perquè, per la dificultat,
per a reunir aquests músics també els costos són molt elevats,
tenint en compte que nosaltres portem músics de fora, que això també fa que sigui tot molt complex.
Quan es programa aquesta obra, normalment són orquestres grans, com l'Orquestra Nacional o l'OBC de Barcelona,
que el que fa és agafar alguns músics de la seva plantilla per programar-ho,
perquè un grup independent que faci això, doncs bé, nosaltres som una mica atrevits
i ens hem posat amb el tema aquest.
Però és una obra bastant complexa, tant tècnicament com d'entendre,
s'ha de mantenir molt la concentració durant tota l'obra perquè no falli res,
perquè hi ha molts canvis de tempo, canvis de compàs, canvis de dinàmiques,
i és bastant densa.
Després, a la primera part del programa,
primer farem una obra d'Alban Berg,
que de fet és original per a piano, aquesta obra,
i jo el que he fet és una adaptació per als 15 instruments,
que és la mateixa plantilla que té la Càmer Sinfonia de Schoenberg.
Llavors, el que he fet és una obra que jo he educat molt al piano,
que em sembla gairebé una reducció d'orquestra a l'obra original per a piano,
per també la complexitat que té,
i és una obra que s'escau molt per poder-la fer amb instruments.
De fet, hi ha alguna versió per a orquestra sinfònica.
Suposo que els que es dediqueu a la música,
i a més a més, en aquest nivell,
deveu tenir una tècnica, no?
Abans del concert, és a dir, les hores prèvies,
per no entrar i estar allò que t'agafi en aquell moment,
en fi, allò que passa, no?
La mena en blanc, el teatre, no sé.
Sí, evidentment, tots els músics ja porten molts anys
de dedicar moltíssimes hores i esforços
per estar al nivell en què estan.
També aquests músics som els que conto,
com que formen part de plantilles,
hi ha d'orquestres que també estan tocant cada setmana
en programes també complexos,
doncs s'han de mantenir en forma contínuament.
és com un esportista d'elit
que ha d'entrenar cada dia.
Els músics, quan estan parell de dies sense tocar,
es nota com el que fa exercici
i també està uns dies que no fa exercici
que ha de tornar a agafar el ritme.
Llavors, els músics tenen una part física, tècnica,
que és molt semblant a un esportista d'elit.
El càmera ensamble,
si parlem una mica de la composició,
quins instruments hi ha aquí són
els que els interpreten, els que els toquen?
Sí, doncs, en la formació d'avui,
que comptem amb 16 músics,
per una banda ja flauta,
que està interpretada per Christian Ferroni,
que és assistent de solista a l'Orquestra Nacional de Catalunya,
després hi ha U.E. amb Daniel Fuster,
que ha estat fins ara de solista al Teatre de Torino, a Itàlia,
cor en anglès amb Dolors Chiral,
que també és de l'OBC, de l'Orquestra Nacional de Catalunya,
després hi ha tres clarinets interpretats per Juan José Pardo,
per Josep Fuster i per Carlos Casador,
que són d'OBC, Ciutat de Palma i Orquestra Nacional d'Espanya.
Després tenim dos fagots,
que són el Tomàs Grifes i el Suave Krismalski,
que també venen de l'OBC.
Després dues trompes,
amb el David Fernández Alonso,
que és solista de l'Orquestra del Palau de la Sarra i la Sofía de València.
Pau Moltó, també amb la trompa.
I després comptem amb un quartet de corda,
que fins ara amb el projecte havíem comptat amb el Quartet de l'Art,
que és el primer que vam fer aquesta gravació,
que esteu sentint, i el vídeo promocional.
El que passa és que ells també tenen un projecte propi del quartet,
que coincidia amb les mateixes dates,
i llavors hem hagut de substituir els músics.
Però bé, els músics són de la mateixa qualitat,
que és una de les premisses del grup,
que es mantingui la qualitat i el compromís per fer un producte de qualitat.
Llavors, en aquest quartet de corda
tenim el Raül Garcia, que és assistent de Concertino de l'OBC,
el Riel Graells, també el violí,
a Quim Badia la Viola,
Oriol Aymat el violoncel,
i el Contrabaix amb el Ximo Clemente,
que ve de l'Orquestra de Castilla i jo.
Imagino una mica, Àlex, que a l'horitzó no hi ha fronteres,
a l'hora d'actuar.
Sí, sí, en el grup som gent d'aquí, de Catalunya,
gent de València, de Galícia, de Polònia,
tenim un contrafagot, l'altre fagot que ve d'Estats Units.
És un contrafagot?
Contrafagot, ves com un fagot,
em diràs que és un fagot.
Què és un fagot?
Un fagot és, bé, dins el beny es distingeixen instruments de fusta,
instruments de metall,
doncs el fagot és un instrument de fusta,
que és l'instrument greu de la secció de fusta.
Sembla una espècie de gran pipa, així,
de color granatós,
i, bé, es toca amb una doble canya,
semblant a la de les graies,
però molt més refinada i elaborada.
L'horitzó, dèiem, és aquest, eh?
És a dir, actuar a nivell internacional, no?
La voluntat, imagina't.
Sí, sí, de fet, ara estem començant per aquí,
però la idea és portar aquest projecte també
fora de Catalunya, fora d'Espanya,
al reste d'Europa.
De fet, estem treballant amb una empresa
d'amenejament de Barcelona,
que la representant, la que porta l'empresa,
abans era representant d'una altra agència
d'Amenagem d'Alemanya,
amb la qual també té els seus contactes
per poder mostrar tota la feina
que estem fent a fora del país.
I com que és un producte de molta qualitat,
doncs segur que el podrem portar altres indrets.
Tu ets tarragoní, eh?
Sí, jo soc tarragoní de naixement,
vaig néixer aquí, vaig començar a estudiar de petit
al Conservatori de Tarragona,
i bé, després vaig marxar fora,
primer a Barcelona,
i després a Alemanya per ampliar els estudis.
Però sí, soc d'aquí de tota la vida,
visc aquí a Tarragona,
i de fet, per això el projecte es va iniciar aquí,
tot i que hi venen músics de fora,
però quan vam fer els primers assajos
i la gravació del DVD per promocionar el grup,
ho vam fer aquí a l'Auditori de Caixa Tarragona,
i bé, el que ara em sembla és tarragoní d'origen,
tot i que hi hagi músics que venen d'altres indrets.
Per anar a formar-se cal anar a l'estranger, no?
Per formar-se com cal?
Sí, bé, aquí cada cop, els últims anys,
hi ha cada cop més qualitat en l'ensenyament,
i de fa potser 10-15 anys que en aquest sentit s'ha procurat de posar els estudis a un nivell més europeu.
El que passa és que està clar que en altres països ens porta molt l'avantatge ja per tradició,
perquè fa molts anys que funciona el sistema així,
perquè hi ha més orquestres, teatres, òpera,
a molts més llocs que aquí,
és a dir, si Catalunya, per dir alguna cosa, fos un tros d'Alemanya,
doncs tindríem una orquestra professional a Tarragona,
a Valls, a Reus, a Tortosa, a Emposta,
tots tindrien la seva orquestra professional,
i amb el seu teatre, on s'interpretaria òpera regularment.
Llavors, en aquest aspecte, doncs,
tenen molt d'avantatge per tradició, com és lògic.
Llavors, per un músic que es vulgui formar d'una forma més àmplia,
és important sortir del país per veure altres formes de fer
i impregnar-se de tota aquesta experiència que tenen aquests països.
Ara, mira, una pregunta que et vull fer
perquè adreçar especialment aquells pares que tenen canalla
i que potser els agradaria que el dia de demà el seu fill fos músic, no?
Si neix, és a dir, cal unes qualitats prèvies
o s'hi pot formar un bon músic?
Sí, jo crec que per estudiar música tothom és apte per començar a estudiar música.
El que passa és que després, amb el transcurre del temps,
es veu quines persones tenen unes aptituds especials
per dedicar-s'hi professionalment,
o qui simplement és una cosa més que li serveix per la seva formació
i això es pot fer com un hobby.
El que està clar és que la música desenvolupa moltes capacitats,
és que per qualsevol que després no s'acabi dedicant per res a la música
doncs adquireix moltes capacitats de concentració, expressió,
saber organitzar-se, treballar en equip,
però després quan toques en una orquestra o en formacions
això t'ajuda a treballar en equip,
haver de comunicar-se amb els altres per aconseguir un objectiu,
aquestes moltes capacitats, fins i tot mentals,
perquè per exemple la música està molt relacionada amb les matemàtiques
i amb altres coses que jo sempre recomano a tothom
que comenci a estudiar música simplement perquè
fins i tot els serviran altres matèries
que s'hi dediquin als tindres al col·legi
doncs jo crec que els que fan música els fa tenir una visió més àmplia
després d'altres coses.
Després, mica en mica, està clar que per molt talent que hi hagi
hi ha d'haver un treball regular, constant,
s'ha d'estudiar bastant, no ens hem d'enganyar amb això,
i mica en mica, sobretot si a un li agrada
doncs pot arribar a dedicar-s'hi
simplement després falta veure amb quin nivell, no?
Perquè de músics hi ha molts nivells.
Jo quan era més petit i deia que era músic
tothom sempre tenia idea
bueno, doncs quan surtis a la tele ja ens avisaràs
o quan facis grans concerts
la gent té la idea que per ser músic professional
si no surts a la tele no és ningú
i músics professionals n'hi ha moltíssims a tot arreu
de moltíssima qualitat que no són coneguts pel gran públic
potser ens coneixem entre nosaltres
per exemple, Peter Eutbos, que és el mestre amb el que vaig estudiar
si fem una enquesta a tota Catalunya
no el coneixerà ni un 1% de la gent
i és una de les figures més importants que hi ha
dins del panorama musical
sobretot per repertori contemporani
que moltes de les grans orquestres el criden
com a especialista en aquest tipus de repertori
doncs a banda d'això
hi ha molta gent que es podria dedicar a la música
sense l'histat de ser famós
ni de fer-se ric fent grans concerts
de la música clàssica
m'has fet pensar que hi havia un programa
no sé si era la BBC
que feien, que feien tres persones
i les formaven com a directors d'orquestra
però en una setmana o dues
a la forma intensiva
un podia ser cambrer
l'altre podia ser, no?
no sé si no hi havies vist mai
sí, em sona alguna cosa
i posar-los davant d'una orquestra
a veure si donaven el pego
i a veure si a l'orquestra no reconeixen que era un impostor
jo puc agafar una persona
que no sigui molt negada rítmicament
i gestualment
i amb un passatge
si sap seguir més o menys la música
i més o menys sap ballar una mica
doncs dir-li mira
tu fas aquí i això més o menys
segueixes aquest ritme
i no desentonaràs
el que passa que clar
si el poso en un primer assatge
en un orquestra
que ha de fer tota la feina
que allò soni així
llavors es trobaria amb bastantes més dificultats
perquè és el que deia
la feina de director
es veu sobretot en l'assaig
en el concert també
i sobretot en obres de la complexitat
com la Càmer Sinfoni de Schemberg
que sentim avui
que són peces que sense director no funcionen
però és que hi ha també repertori
que una orquestra el pot tocar sense un director
o sigui funciona
de fet
a l'època de Heide
en Mozart
moltes vegades hi havia peces
per corda sola
o així
que les possibles
es podien tocar perfectament sense director
el que passa és que
encara que es puguin tocar sense director
el director
el que fa és
acaba de conduir la interpretació
que m'ha de sonar
perquè una cosa pot sonar
o pot sonar
amb una intenció determinada
i és el director
el que hi posa aquesta intenció
un equip de futbol
també pot sortir al camp
i jugar
i guanyaran o no guanyaran
dependrà de com surt
però és l'entrenador
el que fa l'alineació
el que durant el partit
fa els canvis tàctics
perquè l'equip funcioni
si t'han marcat un gol
vigila darrere
però has d'atacar
doncs envio en un concert
en una orquestra
és una mica el mateix
els músics moltes vegades
es poden tocar sols
però el director
és el que mira
que no es desquadri res
que vagi tot ben junt
que no es perdi cap entrada
cuidar els balanços
mentre s'està sonant
si alguna cosa sona massa
intentar la baixar
pujar coses que no sonen prou
conduir els músics
en la forma
com han d'articular
com han d'atacar
és una forma
fins i tot
de motivar
i animar els músics
mentre estan
tocant amb el que estan fent
què té la música clàssica
perquè per exemple
hi ha estudiants
que utilitzen vaca
per tal de concentrar-se
per estudiar
i no sé què produeix
a nivell emocional
a nivell de neurones
de cervell
de ment
Bé, jo crec que
està més que demostrat
sempre s'ha dit
que la música
amb ens a les feres
el que passa
és que això porta a pensar
que la música clàssica
sempre és en plan
relaxant
i per descansar
i això
el que sí que és cert
és que hi ha molta música
que per algun motiu
o altre
ajuda molt
per una banda
el relax
a la concentració
però al mateix temps
també hi ha música
clàssica
que també serveix
per animar
per donar energia
etc.
això ho deien els grecs
antigament
que la música
era un mitjà
per controlar el poble
i per provocar
estats d'ànim
i doncs amb la música
passa el mateix
i amb la música clàssica
s'associa molt
amb això
amb aquesta sensació
de relax
però
t'asseguro
que si ara
triéssim algun exemple
concret
de música clàssica
tampoc no et relaxaria
sinó que es provocaria
tot el contrari
Una recomanació
d'aquestes segones
Una recomanació
doncs per exemple
i a més a més
dins de la mateixa
peça
es poden aconseguir
diferents estats d'ànim
per exemple
les obres que sentirem avui
la mateixa
Sinfonia de Cambra
de Schoenberg
que és aquesta obra
de la segona part
hi haurà moments
que són molt enèrgics
amb molta tempera
i moments
que són molt relaxants
però un repertori
que no fem nosaltres
doncs una obra
com la Consegració
de la Primavera
d'Stravinsky
que ja quan es va estrenar
va ser un escàndol
perquè la gent
no estava acostumada
a aquell tipus
de sonoritat
doncs hi ha molts passatges
que donen
moltíssima energia
També us els escoltarem
per acabar de rodar
a aquesta hora
Àlex Sansó
el director
d'aquesta nova formació
no va recentment nova
però vagi en qualsevol cas
avui
al Metropol Concert
de presentació
la Canva
Artençambal
gràcies per explicar-nos-ho
enhorabona
molt bona trajectòria
i que vagi molt bé
que tingueu
que arriba molt lluny
Molt bé
moltíssimes gràcies
Gràcies