El voluntariat de Parla Llengua arriba enguany a la 19a edició
amb una quarantena de parelles formades aquí a Tarragona, ciutat.
És un programa del Centre de Normalició Lingüística de Tarragona
que posa en contacte a persones que volen participar i aprendre el català
amb ciutadans que el que volen fer és dedicar part del seu temps lliure
a ensenyar-los precisament el català.
El centre de fet va ser pioner en aquest programa que ja està totalment consolidat
i de fet ja porta 10 anys actiu amb dues edicions per cada any.
Ara en volem parlar i per fer-ho tenim molts convidats aquí als estudis.
En una banda saludem el president del Centre de Informació Lingüística,
en Santi Pallàs. En Santi, bon dia.
Hola, bon dia.
També s'acompanya Gerard Esquerrer i és tècnic del servei.
Gerard, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
I davant vostre teniu tres de les persones que formen alguns dels perfils
d'aquests voluntaris per la llengua.
En una banda la Ger. Ger, què tal? Bon dia, benvinguda.
Escoltis una mica el micròfon, si no, no li sentirem la veu.
I ara sí?
Ara sí, ara perfecte.
I l'Olga també ens acompanya. Olga, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Olga, tu ets nascuda...
De Saragossa.
Això mateix, eh? Nascuda a Saragossa.
Vas venir aquí, vas aprendre el català i ara el parles així de fantàsticament.
Bueno, és que m'encanta Catalunya. Estic molt bé.
Quant fa que vas venir de Saragossa?
El 74. O sigui, ja soc una catalana.
Ja ets una catalana, pràcticament.
Tot i que la Saragel sempre estira, no?
Sí, això no s'obrirà mai, està clar.
Sí, vas viure el pilar intensament, eh?
Molt, molt, molt intensa.
Deixeu-me també saludar la Beti. Beti, què tal? Bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Tu ets de Colòmbia, pràcticament acabes d'arribar, no fa gaire, i vas veure que volies aprendre el català, va anar així, no?
Sí, m'agrada molt la llengua, i penso que si t'agrada la gent d'algun lloc, has d'aprendre la seva cultura i, per tant, la seva llengua.
De nivell parla bé, eh?
No, Beti?
Bueno, empezando, está bien.
Quan fa que estàs fent classes o que estàs participant en la voluntariat?
Estic en classes, participo en lectura fàcil en la biblioteca, i ara estic en voluntaris per la llengua.
És que, Santi, és un dels perfils, no?
Persones que venen de fora i que volen aprendre la llengua i que, ja sigui a través dels cursos o a través del voluntariat, doncs comencen a caminar, no?, amb l'aprenentatge.
Sí, el Consorci, quan es va crear, es va pensar, diguem-ne, per tota la gent que vivia a Catalunya, perquè poguessin aprendre a parlar català, perquè poguessin escriure català.
Hem de pensar que hi havia moltíssima població que el sabia parlar però no el sabia escriure, perquè l'ensenyament no el havíem pogut fer quan tocava, eh?
I nosaltres fem tots els perfils, no?
En realitat, diguem-ne, tenim catalanoparlants que volen aprendre a escriure català i a millorar el català, però en els darrers anys ens hem hagut de dedicar molt a aquesta onada de persones que han vingut d'altres llocs, no?
Sempre hem tingut llocs persones de fora de Catalunya però dintre de l'estat espanyol, eh?
També que és un nombre molt important i que també cal donar resposta i ajudar que aprenin català.
Però en els últims anys han vingut gent d'altres, d'Amèrica o del nord d'Àfrica, i també hem de donar resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu.
Gerard, tècnicament com funciona el voluntariat per la llengua?
Això no s'improviça, eh? Una mica així, però hi ha un treball, no? Digues-hi en previ?
Exacte, hi ha una logística al darrere, la gent es pot apuntar tant voluntaris com a aprenents venint al centre de normalització i omplint la fitxa,
o l'altra via que tenim és per internet. A través de la web bxl.cat es poden donar alta com a voluntaris o aprenents
i el que ens posen és la seva disponibilitat horària.
Quan trobem una persona amb el mateix horari és quan formem l'aparella lingüística.
I a partir d'aquí?
A partir d'aquí fem la presentació al centre de normalització, se'ls hi ha tot un seguit de material de suport
i és quan comencen les deu trobades, que ara ens explicaran una mica com l'experiència de no només anar a prendre un cafè,
sinó que poden visitar un recinte del Museu d'Història de Tarragona o poden anar a veure una xerrada, una exposició, una visita guiada, etc.
Doncs vingui, aquí ens ho explica la Gerra, l'Olga, com va anar aquesta experiència o com penseu que pot anar tot això?
Home, a mi em va anar fantàstic perquè coneixes en unes altres cultures d'un altre país, la gent és molt agradable,
ha après moltíssim d'ells també i al mateix temps ens dones una mica del que a tu t'agrada.
És un sentit comú entre els dos, eh?
Jo en tinc tres persones i estic molt contenta de les tres fins ara, m'ha agradat molt.
Ens n'anem a passejar, anem a alguna cafeteria, passegem per Tarragona, que és molt bonica,
i tenim uns contactes que ha aprens moltíssim de les seves cultures.
O sigui, no ho sé, jo estic molt contenta.
Quants anys fa que...
Dos només, poquet, poquet, sí, poquet.
Jo continuo amb les mateixes de l'any passat perquè són persones molt agradables
i aquesta vegada me n'han posat dues, que espero, almenys les he conegut i crec que són molt maques.
Al final suposo que hi ha un punt d'amistat, no?
Sí, no, és que s'acaba amb molta amistat, eh?
I he après moltíssim d'aquestes persones.
O sigui, és molt d'agrair, la veritat.
Jo estic molt agraïda al voluntariat perquè crec que és molt important.
Ger, i en el teu cas com va anar?
A veure, en el meu cas...
Jo fa uns nou anys que he començat, crec que...
Va ser de les primeres però gairebé, no?
Sí, de la primera edició gairebé la Ger ja participava.
Vaig veure un anunci a la biblioteca i vaig dir, això ho he de provar.
I a partir d'aquí és que no ho he pogut deixar.
És que sense persones així no podíem fer-ho, eh?
Necessitem voluntaris com aquests.
Sí, no he pogut deixar.
Gràcies a això ho podem fer aquest programa.
M'ha portat unes experiències molt agradables.
A més a més, quedes amb unes persones, et donen les gràcies...
A veure, et donen les gràcies i potser els hi hauria de donar jo amb elles les gràcies.
perquè potser em sento més bé jo que elles, inclús, eh?
He arribat a fer unes amistats, bueno, d'anys, no?
Hi ha una noia anglesa, la Cat, que no ha perdut el contacte en aquests nou anys.
En fi, una experiència que ho aconsellaria a tothom.
A més a més, el no haver diners pel mig és el millor.
Per a mi és el millor que m'ha passat.
És una de les claus de l'èxit.
I també hem de dir que alguns aprenents que han participat en el programa
després s'han convertit en voluntaris.
Entenim.
És a dir, que han fet el pas de primer quedar amb una persona
i aquesta persona de mi que és el que els guia per parlar en català,
però després han anat continuant a estudiar en català
i ara ja els tenim com a voluntaris.
És que n'hi ha de fer que opten a nivell de català,
després d'alguns anys de formar part del voluntariat lingüístic.
N'hi ha aquest any, crec que no sé si és un o dos,
que es treuen al nivell C de català, no?
A través del voluntariat.
En parella van fent classes.
Vull dir que poden evolucionar moltíssim, no?
A través d'aquestes paralles.
Sí, sí, exacte.
És una ajuda molt bona per a la gent que també s'està preparant per un examen.
Bèti, com ho veus, això?
És a dir, aquest any creus que et parlaràs, ja et parles molt bé, oi, català?
Però vols anar una mica més enllà?
Què et falta?
Que parli molt bé, tot aviat.
Jo vaig a començar ahir, ahir,
Ahir vas començar, sí.
Con la meva parella.
Entonces, lo principal es conocer gente.
i m'agrada a la gent i tenir amics.
És una forma de tenir amics.
I no sé, no puc dir un més.
Ara l'Olga parlava d'aquest intercanvi també cultural, no?
És a dir, que...
Oh, clar.
Home, ja suposo que ensenyaràs també coses, no?
Clar, perquè parles del teu país.
Parlo de...
També pregunto molt sobre Catalunya, la història.
Estamos en donde nació todo.
Entonces, es muy importante para mí.
Y esto me agrada mucho,
parlar con la meva parella,
la nueva parella que tengo.
És alguna d'elles, la parella?
No, no, no, no.
És un xicot.
Muy agradable, muy maco.
El Marc.
Y ahir fue la primera vez que hemos estado.
Hi ha estudiants també, no?
de la Rovira i Virgilia.
De fet, en vaig veure alguns el dia de la presentació, no?
Que també volem formar part d'aquest voluntariat, no?
Tenim tot tipus de perfils.
De perfils molt variats.
Des de mestresses de casa,
gent que està treballant,
universitaris,
tot el perfil d'edats.
Jubilats, també.
Jubilats.
Que també és bo.
Hi ha molt jubilats,
que hi ha molt de potencial.
Jubilats joves,
que també hi ha molt de potencial
i poden ajudar.
A vegades diuen,
què puc fer pel meu país?
Escolta, doncs,
fes de voluntari lingüístic.
A Tarragona són 40 parelles, no?
Més de 40, ja en tenim 42.
Sí, s'han apuntat més
de les que en un principi
vol fer la presentació
en el primer dia
i n'han vingut més encara.
Sí, n'han vingut més.
El voluntariat continua tot l'any.
Nosaltres fem dues presentacions a l'any,
una a la primavera
i l'altra a la tardor,
perquè la gent ho tingui una mica
com a referència,
però durant tot l'any
fem parelles lingüístiques.
L'any passat vam fer més de 300.
I aquest any,
doncs, segurament superarem
aquest nombre de parelles lingüístiques.
Estem fent per diferents pobles
de la zona
i, inclús, ahir també vam fer
una presentació al Consell Comarcal
perquè els alcaldes de pobles
també ens ajudin
des dels ajuntaments
a crear parelles lingüístiques.
Això ho volem estendre
per qualsevol poble
del camp de Tarragona, no?
És el nostre àmbit.
Quants aporteu fins ara?
Teniu més o menys quantificat?
Quants aporteu?
260, aproximadament.
De total.
Sí, en total.
En total, eh?
És a dir,
que a finals d'any
superarem les de l'any passat,
que eren unes 300.
Hi ha fidelització,
com en el cas de la GER,
és a dir,
de persones que repeteixen
d'un any per l'altre?
Sí, tenim potser
un 30-40%
de voluntaris
que ja han participat
en diverses edicions
i la veritat és que
els agraïm molt el suport
perquè ells també
ens porten altres voluntaris,
tant del seu cercle
d'amistats, familiars,
com que és una experiència,
com diu la GER
o l'Olga,
doncs una experiència positiva
quan participes
en el voluntariat,
són la millor publicitat
per portar-nos
nous voluntaris
i que puguin participar.
On porteu
els aprenents,
diguem,
del català?
En quin lloc
es porteu,
de la ciutat?
Es portem...
Normalment jo pregunto
on els agradaria anar,
perquè tampoc vull
que se sentin incòmodes.
i, bueno,
passegem,
podem anar a algun museu,
podem anar a donar
un vol
per al mirador
que és preciós,
no ho sé,
en una cafeteria
en un moment determinat,
a prendre un cafè,
vull dir,
es tracta de passar
aquella hora
entretinguda
i que ells,
sobretot,
preguntar-los-hi
amb ells,
callar una miqueta tu
i que ells vagin parlant
i ratificar d'una manera
que no sigui desagradable,
vull dir,
amb el context
de la conversa,
no?
Perquè tampoc volem
que se sentin incòmodes
i jo penso que
està bastant bé
tot això.
I en el teu cas, Ger?
Més de ratificar,
jo les deixo parlar molt.
Miro que s'expressin molt.
Al final,
elles mateixes
se n'adonen.
Per exemple,
ahir em va passar això,
estava a punt de ratificar,
però dic,
no diguis res.
I al final,
ella va dir,
sí,
ho va ratificar ella,
no?
Va i molt amb compte,
però, doncs,
abans de rectificar,
em penso una mica,
a mi penso.
Si que és al final
de la conversa,
dic, mira,
per comptes de dir,
això has dit allò,
ja està.
Però més que res,
és perquè tinguin fluïdesa
amb la conversa.
trobeu que de vegades
ja, no ho sé,
dic des de la ignorància,
però no m'he trobat,
però certa por o vergonya
a parlar per no fer o per no cometre errors,
o per no...
Hi ha aquesta petita barrera a vegades?
A vegades amb les aprenentes,
diria.
Sí, amb les aprenentes.
Sí,
per això ja m'he trobat
amb algunes
que els he hagut de donar
més conversa,
jo,
per exemple,
si veia que estaven aturades,
començo,
a veure,
què,
el teu país,
explica'm
el que es menja
o el que feu,
i llavors
elles comencen,
eh,
comencen,
es tira una mica la corda
i continuen.
Tens un nivell de pedagogial,
ja,
perquè jo...
Potser sí.
No, no,
que és una pràctica,
escolta,
ja ho he fet molt fitxatge,
fa 9 anys.
És que m'agrada,
potser sí,
que soc una mica psicòloga,
perquè el meu em diu,
ens tenen psicologia,
potser sí,
però m'agrada.
A tu, Beti,
no t'ha fet vergonya,
per el català no...
No tinc un poc de poc,
per no dir les paraules,
bé.
Llavors,
en la meva cabeça penso,
eh,
l'estic dic,
no,
no dic nada.
I ja.
És poc
a parlar,
a soltarte.
Però con la parella
ja te sueltas,
te anima
i
te vas
cogiendo
ja més
confiança.
Clar,
és una de les parts,
no,
de...
És el que es busca,
no,
el partès,
no,
de buscar això,
no,
que trenquin aquest gel,
no,
amb la parella lingüística.
Això passa en qualsevol idioma.
Quan tu aprens un altre idioma
que no és el teu,
al principi tens una certa por
a equivocar-te
o a fer barbarismes,
però a poc a poc
vas perdent aquesta por
i ja vas parlant
cada vegada
més correctament.
Qui vulgui apuntar-s'hi
encara és a temps?
I tant,
i tant.
Com t'he comentat abans,
durant tot l'any
nosaltres
fem
parelles lingüístiques
i es poden apuntar
tant voluntaris
com aprenents.
És a dir,
que només cal que aneu aquí
o podeu anar també al centre físicament,
no?
Poden anar al centre físicament,
omplir una fitxa
o fer-ho a través d'internet
a la web del bxl.cat
es donen d'alta
com a voluntaris o aprenents
i nosaltres els avisem
quan rebem la seva fitxa.
Santi,
si ens escolta alguna oci
d'algun pola perifèric
i vol també formar-ne part,
endavant, no?
Sí, clar,
és que no només es fa Terrona,
es fa Constantí,
es fa Vilaseca,
es fa Solou,
es fa Vilallonga,
es fa Valls
i ara el que volem
és que en poblacions
com pot ser el Callal,
la Secuita,
Vespella,
Salomó,
aquestes poblacions més petites,
que també no es poden fer classes de català
perquè a vegades per 4 o 5 alumnes
no tenen molts recursos
per poder enviar un professor,
doncs la solució que tenim és
l'escolarització
es pot fer també a distància,
però és molt important
impartir aquest programa
en els pobles
i perquè sigui fàcil
necessitem voluntaris
també d'aquests poblets
en els dos sentits,
en els dos sentits,
llavors allà vam demanar
ajuda als alcaldes
i als ajuntaments
perquè a cada poble
pugui haver
voluntaris lingüístics,
a tots els pobles
de les nostres comarques
que hagi voluntaris
perquè en tots els pobles
hi ha gent que parla català
en català sempre
i també hi ha gent
que acaba d'arribar
o gent que porta uns anys
i encara no s'ha llançat
a parlar català,
per tant,
en tots els pobles
tenim els dos perfils,
gent català parlant
i gent no català parlant,
els hem d'ajuntar
i a més a més
ja dic
ajudar a la cohesió social
això, eh?
no solament estem fent
un programa a favor
de la llengua catalana,
estem fent un gran programa
a favor de la cohesió social
de la gent que vivim
i treballem
i volem viure
en aquest país
i això és començat
des de la base,
des de la base,
des del ciutadà
fem una cohesió social
perquè a mesura
que ens coneixem
tots plegats
doncs ens entenem millor
i sabem una miqueta
que aquest país
el volem tirar tots endavant.
Doncs a partir
d'aquesta cohesió social
és el que pretenem fer
també arreu
arreu de tots els pobles
i penso que tindrà molt d'èxit
perquè ho està tenint
els pobles que ho han fet.
Doncs ens escolta també
algun alcalde o alcaldessa
d'algun municipi de l'entorn
i vol que també no sou poble
es pugui fer el voluntariat
per la llengua
que es posi en contacte
amb el centre.
Teniu algun telèfon de contacte?
Sí, el telèfon de contacte
que poden trucar
és el 977 24 35 27.
24 35 27
és el centre
on podreu trobar
tota la informació.
Santi Pallà,
la president del centre,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
També al Gerard Escarrer,
al tècnico del servei.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I jo diria
que les últimes paraules
són per a vosaltres.
És a dir,
si volem enviar un missatge
a Ger,
a Olga,
a Beti,
d'engrescar la gent
que s'hi apunti,
doncs per a vosaltres
aquests micròfons.
A mi m'agradaria molt
que s'apuntessin,
la veritat,
perquè jo crec
que és una cosa
molt positiva
i que ens ajuda a tots.
Sí,
és una bona experiència
perquè no ho saps
fins que hi ets
com totes les coses
que s'apuntin.
Beti.
Jo animo
a més gent
perquè s'apunti
com a voluntari
perquè fa falta
gent
per a voluntaris
perquè hi ha
bastant gent
que volen parlar català
però
no tenen
amb què parlar català
i que li agrada
parlar català.
És molt important.
Doncs molt bé,
Ger,
Olga,
Beti,
moltes gràcies
per acompanyar-nos també
i per explicar-nos
la vostra experiència
i que vagi molt bé
aquest aprenentatge
i aquest ensenyament,
aquest mestratge
també del català.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I també gràcies a l'Enric Garriga
que està per aquí,
que tot i que no l'hem sentit
està per aquí
i estava fent fotografies.
L'Enric Garriga també gràcies
com serà un color d'aquesta casa també.