Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Me'n recordo, eh? Me'n recordo, eh?
Me'n recordo, eh?
Me'n recordo.
Toni Pellet i José María Castells eren els dos caribers.
Sí, bueno, els dels Max Mix i tots aquests, sí.
Exacte, ja.
I, clar, les meves inquietudes musicals jo anàvem adorant
i tenia ganes de muntar una botiga una mica especial,
amb un altre tipus de música, amb el que m'agradava.
I mira, em vaig llançar a la piscina
i vaig muntar aquí a la part alta de Tarragona,
que m'encanta, doncs, una petita botiga especialitzada
una mica amb cosetes que no es troben en altres botigues de música.
I d'això ja fa 10 anys.
10 anys.
Sí, no, no.
Jo quan vaig obrir era com una incògnita
de que passaria en una ciutat com Tarragona
estar tan especialitzada en alguna cosa, no?
Però la veritat és que l'acollida va ser molt bona
i vaig aguantant amb els temps que corren i és molt important.
I estic molt content, la veritat, d'anar a treballar a un joc
on vaig amb un somriure cada dia a treballar.
Imagina't, imagina't.
I segurament que també molt del públic que ve a la botiga
també s'agraeix, no?
Sí, sí.
Mira, moltes vegades allò que t'aixeques és un altre dia de feina
però arribes i potser li fas a la persona més feliç del món
per trobar aquell CD, aquell vinil
que vosaltres crec que encara treballeu per aquí.
És possible?
Sí, sí, sí.
Des del primer dia vam apostar pel vinil
perquè és algú del que estem enamorats
i fins i tot cap al mig de la trajectòria de la botiga
que ningú apostava pel vinil,
nosaltres fotem-li el vinil
i encara avui que està despuntant un altre cop
tenim totes les novetats, totes les reedicions que es treuen en vinil,
i l'apostem molt per venir als disc jockeys.
I sí, després dels clients, no?
El que deies, hi ha gent que ja no espera trobar-se botigues com aquesta,
que ve d'una altra ciutat i passa per aquí
i diu, ostres, mira, una tienda de discos de psicodèlia
i entran i es tornen bojos, no?
Tornen a reviure tots els discos que ells col·leccionaven
quan eren joves, no?
I és una mica la filosofia de la botiga aquesta.
i una botiga que dèiem 10 anys proporcionant bona música a la nostra ciutat,
10 anys que voleu celebrar i què millor que dins de les festes a Santa Tecla
i si hem sàpigut una miqueta dels orígens de Xiva Music,
el per què del festival, com va ser que de cop i volta vau pensar,
mira, fem el desè aniversari i ja que vénen les festes
anem a celebrar també amb la gent de Tarragona aquest aniversari
i a més a més la festa, allò que dius, mira, fem-ho bé, no?
Fem-ho bé.
Clar, home, jo penso que no hi ha millor manera de celebrar
10 anys d'una botiga de música que en concert de música en directe.
I llavors dóna la casualitat que jo vaig obrir la botiga fa 10 anys per Santa Tecla.
Ah, no?
Anava quadradíssim, va ser perfecte.
I ja havia tingut alguna experiència de fer música en directe a la botiga,
doncs quan vaig inaugurar va haver-hi un concert,
després de tant en tant es celebra una festivitat
que es diu el Record Store Day,
el dia de la botiga de discurs independent,
i es celebra també amb música dintre de la botiga.
Llavors l'any passat ja vaig fer actuacions dintre de la botiga,
el que passa és que clar, dintre de la botiga es quedava molt petitet,
enseguida estava ple perquè és molt petitona,
i aquest any vaig dir, bueno, doncs ja que ho faig,
són deu anys, ho faig més gran.
I aprofitant les festivitats de Santa Tecla,
que jo vaig obrir per llavors, i que volia muntar els concerts,
doncs re, tallíem el carrer, muntem un escenari com de humana,
i ho fem a lo gran.
I el que passa també, que com segur que no tens amics dins del món de la música...
No, no conec ningú.
No, no per res, res.
Si sou uns antipàtics, no ho sé.
Tot això està muntat entre amics.
M'ho imagino.
M'ho imagino.
Clar, tots els grups són amics de la botiga,
tots venen sense cobrar res, ho fan per l'amor a la música,
per apujar la botiga, i la veritat és que els hi veig la vida,
perquè estan portant molt, molt, molt bé.
Quin va ser el primer grup que vas pensar?
Ells han d'estar sobre l'escenari.
A veure, segur que me diràs que tots,
però sempre hi ha...
És el lloc per quedar bé.
Ja, sempre hi ha un favorit.
Exacte.
A veure, et diré tots, però bueno, a veure,
d'alguns que penso que s'ho mereixien,
perquè s'han estat treballant molt, molt durant aquest any,
és el doble èxit.
A més de tots els grups que venen,
de moment és l'únic que ha tret disc,
l'han presentat fa poqueta aquí a Tarragona
i per mi han fet un disc rudo, rudo, rudo.
I penso que mereixen promocionar aquest disc,
tot el que puguin per Tarragona,
perquè són un gran, gran grup.
Després, a veure, tenim molts grups que estan començant ara,
tenim un grup de tres nois de 17 anys
que estan començant però que són boníssims,
i després tenim clàssics de Tarragona
que han estat altres grups i ara venen amb propostes noves,
com els d'Islandia Nuncaquema
o els Harrison for Fiesta,
el Guillem de la Vall,
que havia estat amb coda tota la vida.
Bé, tenim fornada nova de xiquets de 17 anys que comencen,
grups que estan despuntant amb el seu primer disc
i després clàssics amb noves propostes.
O sigui que hi ha una mica de tot.
Simònia Funga, que també són d'aquests que s'arrosseguen
pels escenaris de Tarragona fa uns quants anys.
Sí, sí, i tant, i tant.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I com anirà el festival? A veure, explica'ns.
A les cinc de la tarda ja hem d'estar allà perquè s'ha de començar.
A les cinc de la tarda molta puntualitat
perquè són un munt de grups i hi ha el temps que hi ha.
Llavors, sí, a les cinc començarà el Guillem
un espectacle que he preparat exclusivament
per a aquest festival xicadèlic,
que farà versions del David Bowie,
fa versions de Tim Floyd,
amb un espectacle que fa ahir,
que és un crac, aquest home.
Després, a les 6, més o menys,
vendran el Cyborg,
que és el grup d'aquest que et dic dels nois de 17 anys,
que fan així rock dels anys 70,
versions del Hendrix,
estan molt bé, és una promesa.
Després tenim a les 7,
els Islàndia Nuncaquema,
que és un grup boníssim,
també n'estan tocant ara bastant per Tarragona,
segur que la gent ja els comença a conèixer.
A les 8,
tindran els Harrison Ford Fiesta,
per passar una bona estona,
en musical,
o en fi,
cantautor francès,
molt bo, molt bo.
I a les 9,
ja per tancar el festival,
començarà a Les Cirques,
presentant el seu nou disc,
i tancarà una mica el festival.
Després,
hi ha cadascú que vagi a triar les altres opcions
que hi ha en un món d'ocions.
I al cos del Bou,
no et pregunto per què,
perquè estem molt a prop de la botiga del lloc,
en qüestió, no?
Sí.
I també d'alguna manera,
no sé si també,
dèiem d'agrair a Tarragona en general,
també als veïns,
i als amics,
i dius, mira,
ja que fem una festa,
fem-la bé,
i entre tots ja veureu,
quina organitzarem, no?
Clar,
el cos del Bou és un dels carrers més antics de Tarragona,
té molt de caliu estar aquí,
la colla jove.
La colla jove,
quan jo acabo,
també comença amb una altra festa,
amb el Miqui Puig,
i sempre,
tota la festa de Tarragona,
una mica,
està centrada a la plaça La Font,
i per aquí a prop.
Llavors,
penso que hi haurà molt bon ambient,
i molta gent,
i no,
res,
que les 100 primeres persones que vinguin a les 5 puntuals,
hi haurà un record,
perquè he fet unes xapes mentades,
així,
una mica del 10 aniversari,
i llavors els que siguin puntuals tindran premi.
I on se n'han d'anar a recollir?
A la barra,
a la barra.
A veure,
el festival es fa davant de la botiga,
i davant de la botiga ja veurem tot el show,
llavors els primers que arribin tenen regals.
A més a més,
els 100 primers assistents.
Sí, sí.
Però quantes xapes heu fet?
Xapes?
No, xapes heu fet 200.
Ah, d'acord, d'acord.
La meitat van de regal pels primers que arribin.
Molt bé, molt bé.
O sigui, que quan arribeu a les 5 de la tarda,
sigueu més que puntuals,
passeu per la barra,
preu alguna cosa,
que sempre va bé, no?
Clar.
Per refrescar l'ambient,
que la música, la calor i el caliu,
ja el posaran també sobre l'escenari, no?
Sí, i tal, i tal.
Hem fet aquest primer festival.
Si posa un primer,
deu ser per alguna cosa, no?
Sí, a veure,
si no plou i tot va bé,
i tot surt perfecte,
jo penso que hi haurà un segon.
No sé si serà d'aquí 10 anys.
Home, no, esperem que no, no.
No.
Ara que hi heu agafat...
Ara dieu que heu agafat carrerilla.
Sí, no.
No us atureu, home.
Per què?
Jo penso...
Clar, i si deixem l'escenari ja ficat
i l'any que ve ja ho tenim més senya?
No, a veure...
No, des de l'Ajuntament jo crec que no et deixaran, eh?
No, no, no, diguem observadora, eh?
I que el dia següent jo crec que d'aquí a poquet,
bueno, no sé, dissabte i diumenge,
perdó, dissabte, sí, dissabte i diumenge,
recordo que passen per allà, doncs, on el seguissi.
Sí.
La processó, no, però és de casualitat, eh?
Que et podien canviar l'itinerari, eh?
No havia pensat això.
Veus, veus?
Jo els comentaré el de canviar l'itinerari
perquè potser no els simulés.
Clar, que no passin pel cos del bo, que no passin.
No.
Escolta, a veure, jo...
És una broma, eh?
Ja, home, i tant.
A mi m'agradaria fer-ho cada any.
Ara, m'he adonat, la veritat, d'aquest any,
que és un esforç molt gran
i que potser una persona sola, com ho estic sent ara,
serà una barbaritat.
Però involucrar-me en una mena d'iniciativa com aquesta
i que si cada any potser hem estat parlant
amb les tacletes de Tarragona i fer-ho tots junts
o ja així una mica amb més gent, jo encantat.
Ara, de moment, veiem com surt aquest primer festival
i si tot va bé, jo penso que sí, que hi haurà un segon.
Mira, ara que em dius això de les tacletes,
doncs és idònic per l'hora que és a les cinc de la tarda
que vinguem amb tota la família.
Clar, sí.
Que moltes vegades pensem, oi, és que són concerts, no?
No, és que ara ja els concerts la canalla ha de començar a moure's,
ha de saber el que és un concert.
Ja estigui a les cinc de la tarda i tenim festes.
El que passa és que dolent que el dia següent tenim col·legi.
Però bé, com vosaltres acabeu a dos quarts de deu,
a dos quarts d'onze, és bona hora, eh?
Claro, és horari familiar.
I això és per la tarda, de cinc de la tarda a dos i mitja.
I totes les tacletes ja m'han dit que vindran amb tots els nens.
Veus?
Un fill també vindrà, que és petitó, té nou mesets,
també estarà per aquí.
I no només venem cerveses,
no també tenim aigüeta natural i una aigüeta fresqueta.
Està pensant per tota la família, molt ben triat, molt ben triat.
Que vingui tota la família, cap problema.
Doncs Diego, jo crec que amb això que hem dit,
si no hem arribat a convèncer gairebé tota la població de Tarragona
i se'ls farà curt el cos del Bou.
Sí, no?
De cara al segon festival...
No ho sé.
Bueno, ja no sé què tindrem que fer.
Plaça la Font, directament.
Sí, no?
No?
Clar.
Home, de mica a mica aneu baixant.
Ara hi ha el cos del Bou.
L'ocupeu.
Clar.
Que es noti que hi hagi gent.
Clar.
Que aquest festival que porta la seva solera.
I a partir d'aquí anar agafant i anar baixant.
Clar.
a l'escenari.
Sí, sense que se n'adoni.
Això, sí.
Sense que...
Li poseu rodes.
Perquè pesa una miqueta.
I aneu baixant de mica a mica.
I a veure què és el que passa.
A veure anar-hi.
Simulant, simulant.
I tira.
Compte amb la Boca Calle.
Ja.
Perquè mira que no agafeu baixada i agafeu Sant Francesc.
Us trobem al Serrallo.
Compte per allà.
Compte per allà.
Compte per allà.
Bueno, de moment comencem per aquí.
I a veure l'an que ve si ja ho podem fer una mica més gran.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
A més a més, amb la il·lusió amb la qual parlem i amb la qual es nota que heu estat
fent aquest primer festival, jo crec que vindran d'altres i ens ho passarem molt bé.
Jo penso que sí.
Ens ho passarem molt bé.
Doncs, Diego, gràcies.
Hem de dir que el Diego ara mateix crec que estàs a la botiga.
Sí, estic a la botiga.
I que t'hem enganxat allò que dius...
Sí, a la meitat.
...les manes a la massa.
Entrant l'escenari cap a dintre, perquè hem d'estar tot preparat, que demà a les 10 del matí tallem el carrer i hem de començar a treballar.
Molt bé.
Doncs et deixo que acabis de fer la feina, que surti molt bé aquest primer festival, que doni pas al que dèiem, a un segon, a un tercer.
Si hem de ser centenaris, fem-ho, eh?
I tant.
No sé si aguantarem tu i jo fins als 100 anys.
Algo farem, algo farem.
I tant.
Ens posarem a la nevera per aguantar.
Molt bé, Fílvia.
Gràcies, Diego.
Vinga, que vagi bé.
Bona tarda, gràcies.
Adéu, adéu.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hei hei ho ho ho
Hei hei ho ho
Hei hei
Hei hei