El proper 17 de desembre, aquest dilluns, hi ha eleccions al Col·legi Oficial d'Advocats de Tarragona.
De moment, oficialment, s'han presentat dues candidatures.
Una és la de l'advocat, Manel Albiach, i l'altra la de l'Ignaci Company, també advocat,
que aspiren a aconseguir aquesta presidència del Col·legi Oficial,
que en els darrers anys s'ha ostentat Antoni Sales, que en principi no es presenta a la reelecció en el càrrec.
Avui volem parlar amb un dels dos candidats, també l'Ignaci Company.
Ignaci, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una presidència que, si vostè l'aconsegueix, tindrà, doncs, molts reptes per davant,
però un d'ells seran les taxes judicials, un tema en el qual vostè ja n'ha parlat en alguna ocasió,
a través dels mitjans de comunicació, i, en fi, és una reivindicació, podíem dir que,
pràcticament, imminent, no?, la que afrontarien, això parlant de taxes judicials.
Efectivament, les taxes judicials és un dels temes que més ens preocupa,
com a candidatura i, evidentment, també com a col·legi,
en el sentit que, bueno, ja sap el públic, doncs, que s'han instaurat unes taxes
per part del ministre de Justícia que graven la interposició de demandes,
interposició de recursos i, en definitiva, doncs, l'accés a l'administració de Justícia.
Aquest, per nosaltres, és un tema prioritari, doncs, entenem que s'està vulnerant
el dret a la tutela judicial efectiva i, per tant, lluitem i lluitarem
amb totes les nostres forces, junt amb d'altres col·lectius que també
estan en contra de la implantació d'aquestes taxes, doncs, perquè siguin retirades
i, fins i tot, si això no es produís, doncs, interpojar un recurs
d'inconstitucionalitat contra les mateixes.
Creu que ho són, aquestes taxes inconstitucionals?
Jo penso que sí, penso que sí i, a més, m'apollo per poder manifestar això
en sentències del Tribunal Constitucional anteriors i, fins i tot, una molt recent,
en el que, tractant les taxes judicials que ja existien, tot i que eren únicament
per empreses, el Tribunal Constitucional havia establert la doctrina
que les taxes poden ser constitucionals sempre i quan no impedeixin
en la realitat o, si per la seva quantia, no impedeixin, doncs, l'accés
a l'administració de justícia. Si això ho ha dit, en relació amb unes taxes
que s'apliquen a empreses que, fins i tot, cotitzen l'IBEX 35,
ara que el canvi es produeix perquè afecten també a les persones particulars,
a les persones individualment considerades, doncs, entenem que,
amb més raó, es pot mantenir que són inconstitucionals.
Perquè quin efecte tindran, aquestes, o tindran, perquè penso que entren en vigor
a partir del gener, no? En el dia a dia, aquestes taxes judicials.
Bé, les taxes judicials el que produeixen, doncs, és una desincentivació
de l'accés als tribunals. Aquest és l'efecte no manifestat,
però sí, en realitat, creiem que buscat, per part del ministre de Justícia.
En el sentit que, evidentment, l'accés a la justícia comporta un pagament
d'unes taxes, el pagament d'unes quantitats econòmiques,
que, de ben segur, a més d'un, doncs, l'impediran perquè no pot aconseguir
aquests diners o, com a mínim, doncs, ho repensarà dues vegades.
Amb això, fer un apunt.
Parallelament del que s'està parlant és que aquestes taxes,
els més rics, no els afectaran perquè, probablement, podran pagar-les.
Aquells que tenen menys recursos econòmics no els afectarà tampoc
perquè gaudiran del benefici de justícia gratuïta i, per tant,
estan exempts de pagar la taxa.
i, en canvi, es fa recaure, doncs, el pes d'aquesta mesura
en la classe mitjana i, per tant, sembla cert allò que es diu
que la classe mitjana acabava sempre pagant aquest tipus de mesures.
Pot endorpir fins a cert punt l'exercici de l'advocacia en el dia a dia?
Bé, pels advocats, evidentment, tindrà un reflexe perquè, bé,
si ens dediquem, en la major part, a l'activitat judicial de tribunals,
si l'accés a la justícia, des d'aquest punt de vista, s'encareix,
doncs, evidentment, això pot fer que hi hagi menys assumptos, menys clients
i, per tant, els advocats pateixin aquesta davallada d'assumptes
que abans entraven al jutjat i ara, probablement, no hi entraran.
Per dir-ho allò en xifres, en números, estem parlant d'uns 800 euros,
no?, de la taxa, la principal, diguem-ne.
Sí, la taxa principal seria 800 euros, però hi ha altres tarifes,
per dir-ho d'alguna manera, doncs, quan són recursos,
el que està més gravat, el que es grava més, és la segona instància,
és a dir, l'apel·lació d'una sentència que s'ha dictat en primera instància
i que un no hi està conforme i que apel·la al Tribunal Superior
perquè revisi aquesta sentència i decideixi si és correcta o no és correcta.
Doncs bé, la taxa de sentències que s'anulen o es revoquen
per part de les audiències provincials està actualment amb un 40%.
Això significa que si aquest 40% ara es redueix
per una qüestió econòmica, arribem a la conclusió desafortunada
que moltes sentències que eren realment, no diguem injustes,
però sí incorrectes, doncs no s'apel·laran per una qüestió econòmica
i, en canvi, des del punt de vista estrictament de justícia,
poden haver-se sigut anul·lades.
Vostè, Igna, s'acompanya, porta alguns anys exercint l'ofici.
Creu també que és un valor aquest el que pot aportar en aquesta candidatura, l'experiència?
Bé, jo honestament penso que sí.
Porto 22 anys d'exercici professional.
El Col·legi d'Advocats ja hi ha estat vinculat des de molt jove.
Sempre m'ha agradat l'activitat col·legial
perquè penso que és un ENS o una entitat que presta una sèrie de serveis als col·legiats
i que gaudim d'aquests serveis en un lloc en què, per exemple, a Tarragona
i a molts d'altres també, però a Tarragona concretament serveis que ningú o cap altra entitat
ens pot prestar per la seva especificitat,
perquè està molt destinat a un exercici professional molt concret
i, per tant, com se diu, si no existeix el col·legi s'hauria d'inventar.
La meva participació al col·legi, com dic, ja fa molts anys, 15 anys,
que estic en comissions, que he treballat pel col·legi en molts aspectes,
sempre desinteressadament, no solament ho he fet jo,
sinó que també ho fa, com a punt, pot diria, o informaria,
doncs que hi ha aproximadament 150 col·legiats
que gratuïtament i desinteressadament treballen pel col·legi,
que treballen en comissions, en seccions, en grups de treball,
en definitiva, per tirar el col·legi endavant,
que en definitiva també el col·legi són els col·legiats.
Al final estem parlant sempre de persones que tenen unes necessitats
i que el col·legi, com a entitat, no pot tenir tants treballadors,
evidentment, per una qüestió econòmica,
i, per tant, gaudeix, doncs, aquesta participació voluntària i desinteressada,
insisteixo, de molts companys que fan que la feina hi tira endavant.
Quants professionals, quants advocats estan cridats i advocades
a aquests comissos del proper 17 de desembre?
Quants són el conjunt de la demarcació?
Sí, a Tarragona tenim 1.287 col·legiats.
D'aquests 1.287 col·legiats i col·legiades,
hi ha una bona part que són col·legiats exercents.
Els exercents són els que exerceixen, diguem, dia a dia,
bàsicament els tribunals, encara que també d'altres àmbits,
com l'administratiu, el fiscal, etcètera.
I després hi ha els no-exercents.
Els no-exercents, bàsicament, són llicenciats en dret, lògicament,
que estan col·legiats perquè volen tenir el recolzament del col·legi,
gaudeixen també d'una sèrie de serveis per part del col·legi,
però que treballen en d'altres àmbits, bàsicament l'administració, la universitat.
I bé, tots aquests són els que estan cridats a participar.
També hi ha una diferenciació, serien els residents i els no-residents.
Els residents són, lògicament, els que estan a la demarcació del Col·legi d'Advocat de Tarragona,
que seria l'Alcà, el Tarragonès i el Baix-Benedès.
I els no-residents, doncs bé, viuen o treballen a Barcelona,
Reus, Tortosa, d'altres demarcacions.
Hi ha un aspecte que fa temps que en parlem i que sembla que estigui...
De sembla no, anava a dir, sembla no, està encallat.
És la ciutat judicial, és a dir, l'actual dispersió dels jutjats,
concentrar-los en un únic espai.
És un tema que no és que està, com dèiem, paralitzat de moment,
sembla si ne'hi dir, eh?
Quina opinió li mereix, tot plegat, aquesta digregació dels serveis dels jutjats?
I si crec que algun dia ho podrem veure, això, una ciutat judicial aquí a Tarragona,
com existeix, per exemple, a Barcelona, no?
Sí, efectivament.
A Barcelona, Reus, d'altres llocs, s'han implantat aquestes ciutats judicials,
que, evidentment, el que intenten és concentrar en un sol lloc
tots els serveis judicials d'una ciutat, una demarcació.
A Tarragona, actualment, no tenim aquesta sort.
Els jutjats estan distribuïts per tota la ciutat.
més o menys hem intentat i hem propulsat que estiguin més o menys concentrats,
si bé no al mateix lloc, doncs almenys al mateix carrer,
que estigui... que facilita, en definitiva, la feina dels col·legiats.
I si veurem la ciutat judicial, home, jo espero poder-la veure.
Tot i que, de moment, l'únic que tenen la Generalitat en aquests moments,
que jo sàpiga, doncs és un solar, un projecte bàsic de construcció,
però que, evidentment, ja s'haurà quedat probablement obsolet.
I, bueno, requereix una inversió important,
que sembla que ara la Generalitat no té els mitjans per poder-ho afrontar,
o almenys no crec que aquesta sigui una de les seves prioritats.
Ja que parla del futur govern, de la Generalitat i de les seves intencions,
hi ha un procés a partir dels propers quatre anys,
un cop es configuri el govern, de fer una consulta popular
al poble de Catalunya sobre l'estat propi.
Què hi diuen els col·legiats?
No sé si n'han parlat en el si del col·legi,
d'aquesta qüestió del procés de sobirania, d'independència,
clar, diguem el mateix que vulgui, eh?
Estat propi, hi ha molts conceptes.
En qualsevol cas, una consulta popular que es faria
en els propers quatre anys, com ho veuen?
Com ho valoren des del col·legi?
Bé, el col·legi com a tal ha de mantenir una neutralitat absoluta,
per la senzilla raó que agrupa a molts col·legiats
amb sensibilitats diferents, opinions diferents,
i per tant ha d'estar una mica per sobre d'aquesta qüestió.
El col·legi sempre ha intentat estar al marge de la qüestió política
perquè no creiem que sigui la nostra zona d'actuació.
Tot i això, sí que donada aquesta situació una mica excepcional,
rememorant el president Artur Mas,
sí que es va fer una...
A la plana web del col·legi tenim una mena d'enquesta
que es fa cada 15 dies,
una enquesta que no té un valor estadístic,
però sí que ens dona una mica l'orientació
de cap on va l'opinió dels col·legiats.
Vam fer una consulta demanant exclusivament
si el col·legi es tenia que pronunciar sobre aquesta qüestió,
sobre el tema del referèndum,
sobre el tema de la proposta del Parlament de Catalunya,
sobre aquesta qüestió.
El resultat va ser de pràcticament i d'igual els mateixos resultats,
o sigui, va donar pràcticament un 50% que deia que sí
i un 50% que deia que no.
Amb la qual cosa, davant d'aquesta situació,
entenem com a col·legi, almenys actualment,
que no ens hauríem de pronunciar.
Té bona relació amb l'altre candidat, amb en Manel Elbiach?
Sí, molt bona.
Són companys, no?
És a dir, que fa anys que es coneixen, oi?
A Tarragona, afortunadament, ens coneixem tots pràcticament.
El Iol Manel el conec jo de fa anys.
Tinc una relació personal amb ell cordial, perfecta.
No hi ha cap problema.
Això no treu prou que baixin cadascú, diguéssim, pel seu cantó, no?
A l'hora de presentar la candidatura?
Sí, evidentment, ell ha presentat una candidatura,
jo n'he presentat una altra, amb altres 14 companys més.
Cadascú té un projecte, té una idea de col·legi.
I ell, bé, jo crec que és molt legítim que es presenti amb aquests altres companys.
Això dona una idea que el col·legi està viu.
No és d'aquells, com es diu, a vegades fent broma, de la comunitat de veïns,
que ningú vol ser el president.
Demostra que el col·legi està viu, que hi ha propostes,
i que, en definitiva, han d'escollir els col·legiats.
Qui configura el seu equip de candidatura?
Bé, són 14 persones.
No voldria dir-les ara totes i que deixar-me'n algun.
En tot cas...
Vinc a referir a gent d'experiència, també com vostè.
Sí, sí, la nostra...
La nostra conversió, joventut...
Sí, exactament.
La nostra idea a l'hora de formar la candidatura, precisament, va ser
el primer requisit o condició o, bé, exigència seria
que tingués una experiència col·legial,
que hagués demostrat el seu compromís amb el col·legi
i que no fos, diguem, un nou vingut, entre cometes.
En el sentit que jo crec que per estar a la Junta,
que és una responsabilitat i a l'hora és un honor, també,
primer s'ha de picar pedra, com digui jo, no?
S'ha d'estar al col·legi, s'ha d'estar en comissions,
s'ha d'haver treballat pels demés,
haver demostrat, en definitiva, doncs, que al col·legi t'importa
i que has treballat, doncs, això, desinteressadament
per la resta de col·legiats.
Una vegada assolit això,
el propi, doncs, sí que és anar avançant
i arribar fins i tot, doncs, a la Junta de Govern.
En aquest sentit, la meva candidatura, doncs,
reuneix això, experiència, perquè
tots ells han participat en comissions
i fins i tot a la Junta de Govern del col·legi,
per tant, tenen aquesta experiència,
han demostrat també el compromís
i afegir, doncs, que també tenim la il·lusió, evidentment,
doncs, es renova també la Junta
pel fet que cinc d'ells ja hem estat a la Junta de Govern,
coneixem com funciona, sabem què és el col·legi
i què necessita el col·legi, i deu, doncs, que no ho han estat,
tot i que, com dic, tenen experiència,
però aporten aquesta il·lusió necessària
per portar a terme els projectes que tenim en cartera.
Ja per anar acabant, aquesta caria de la feina que ha fet
fins ara Antoni Sales.
Bé, l'Antoni Sales per mi ha sigut un excel·lentíssim degà,
ha fet una feina fantàstica al davant del col·legi,
no tinc cap problema amb reconèixer
que jo he participat amb ell,
cap problema en el sentit que
m'assento continuista o continuador
de la feina que ha fet tant el degà Sales
com inclús els anteriors degans.
Jo crec que el col·legi no és tan gran
com per fer ruptures brusques,
sinó que ha de seguir una línia
més o menys estable,
tot i que renovant-se,
s'ha de mantenir aquesta experiència
i que els que tenen experiència ajudin
a integrar-se als que no ho entenen tant
i així anar renovant el col·legi a poc a poc.
L'Antoni Sales, com dic,
ha fet una feina excel·lent
des del meu punt de vista,
tant d'obrir el col·legi a tots els col·legiats
com d'actualitzar-lo molt
des del punt de vista tecnològic,
ha portat molt en aquest sentit
i penso que, bé, com se diu vulgarment,
s'ha deixat la peny
i que mereix tot el respecte
per part de tots els col·legiats.
I l'última pregunta,
hi ha cantera d'advocats?
És a dir, hi ha gent jove que comença?
I tant, tenim molta gent jove,
moltes ganes, molt activa,
que participa molt del col·legi
i que intentarem que participi encara més.
La gent jove, precisament,
és la que des de sempre
ha fet que el col·legi estigui viu.
El grup d'advocats joves, per exemple,
té un paper molt actiu,
fins i tot designar un membre del seu grup
dins de la Junta de Govern,
per tant, tenen veu dins de la Junta.
i la gent jove, jo crec que és,
evidentment, és una mica tòpic,
però la gent jove és el futur del col·legi.
Els que avui tenen 30 anys,
de ben segur,
acabaran sent els que dirigiran el col·legi.
Avui hem parlat, també, Ignaci Companya,
que pot ser a partir del proper 17 de desembre,
el futur d'agra del Col·legi Oficial d'Advocats de Tarragona.
Competeix per aquest càrrec
amb l'altre advocat, Manel Albiach.
Ignaci Companya, molta sort del proper 17
i que vagi molt bé, ja parlem.
Moltes gràcies.