M'alindros i croissants salats,
feliços 23,
se me'n van les mans,
si et tinc davant.
S'esbiren tots els animats,
fan cua per poder passar,
però al final de tot és molt més fosc.
Centenars de petites coses
que em fan enfadar.
Centenars de petites coses
que em fan enfadar.
Ja n'hi ha prou no vull entrar en els detalls.
Ja n'hi ha prou no marxis,
que només me'n vull parlar.
Centenars de petites coses
que em fan enfadar.
Centenars de petites coses
que em fan enfadar.
Estem escoltant de fons
la formació musical a Mine o Mine.
Jo no sé ben bé com dir-los
i de fet els hi vaig preguntar una vegada en entrevista
i em semblen que em van dir
com tu vulguis, és igual.
Potser qui sí que ho sap
és la Núria Serrano,
una de les membres de Tacletes,
ja sabeu aquesta associació de Mares de Tarragona,
perquè Tacleta es programa per aquest dissabte
a un concert dels Mine.
Núria Serrano, bon dia.
Hola, bon dia.
Com els hi dieu vosaltres?
Nosaltres també una mica
com cadascú d'una manera.
N'hi ha que els hi diem main,
els altres Mine,
els nens...
Bueno,
el que els hi surt una mica.
Doncs mira...
El dels malindros,
el dels malindros també pot ser.
Vull dir que...
Múltiples noms.
De fet, malindros,
no sé si n'hi haurà en el baranar
que feu prèviament.
A veure, posem les coses en ordre.
Baranar primer a la plaça dels Sedassos
i després a la sala Alcau,
concert dels Mine.
Amb quin horari?
Com començarà
i què tindrem per berenar, Núria?
Comencem a dos quarts o sis de la tarda,
que és una acció conjunta
amb l'àmpada d'Olga Txirinac.
Sí, ara farem referència.
Molt bé.
I llavors farem un berenar
de coca i xocolata,
així del més vell estil tradicional,
com si diguéssim.
Després hi haurà
una xaranga musical
que anirà pels carrers
de la Penalta i tot això
i acabarem amb aquest concert familiar
a les set de la tarda
a la sala Alcau.
Molt bé.
De fet, el concert,
expliquem com va anar tot plegat,
el concert estava programat ja
com un dels concerts
doncs previs o paral·lels
al festival Minipop,
un festival que organitzeu
i que, en fi,
que està tenint els seus fruits paral·lels,
no?
Vau dir, vinga,
fem concert dels Mine
a la sala Alcau
i a partir d'aquí
vau lligar interessos,
vau agafar el gol
al tema de l'Olga Txirinac.
Explica'ns com va anar.
Exacte.
Sí, mira,
una mica nosaltres
dintre d'una associació
el que treballem
és oferir espais
d'oci conjunt entre pares i fills.
Una de les línies
que treballem molt
és la musical
i això ho vam anar treballant
l'any passat.
Bueno, des de fa anys
programem un concert
per Santa Tecla,
que el fem a la plaça dels Sedassos,
després anem fent
aquests altres concerts
a la sala Alcau.
El que fem
és aprofitar grups
que venen a tocar
amb horari normal
a les 10
amb la seva programació habitual
de la sala,
els seleccionem una mica
els que veiem
que poden tenir un interès
així pels nens també
i els programem
amb horari més familiar
al mateix dia.
Llavors,
nosaltres ja teníem
aquest concert
amb el Jaume
de la sala Alcau
i així amb ment
i ens vam posar
en contacte
amb l'Àmpadol de Txirinacs
perquè compartim
alguns membres
i a l'hora de pensar
accions conjuntes
per fer vam dir
doncs mira,
podem aprofitar aquest dia
que ja hi ha aquesta acció
programada,
fem un berenar
fora a la plaça
perquè pugui passar tothom
i estiguem convidats
a tothom
i després
anem cap a la sala Alcau
i veu d'això conjuntament
i així es va anar
i va mar de bé.
I és això,
heu ajuntat sinergies
com dèiem
amb l'AMPA
de l'Àmpadol de Txirinacs
de l'escola de Txirinacs
perquè algunes
de les membres de Txecletes
també formen part de l'AMPA
o són formades alumnes d'allà.
Sí,
i no només per això
sinó perquè també
nosaltres compartim molt
la seva reivindicació.
però nosaltres des de Txecletes
defensem
aquesta educació compartida
i una implicació dels pares
molt activa
en l'educació dels seus fills.
I creiem que
el model d'escola
d'Àmpadol de Txirinacs
exemplifica això
a Tarragona
i que és un valor
que no podem deixar perdre.
Respecte a l'altre,
el 50% d'aquesta activitat
que és l'AMPA
d'Àmpadol de Txirinacs
tenim l'altre costat
del fil telefònic
la seva presidenta
l'Anabel González.
Anabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem estat parlant amb tu
darrerament
per tots els esdeveniments,
per totes les notícies.
Recordem,
per si algú li ve de nou
quina és la situació
ara mateix
de l'escola
d'Àmpadol de Txirinacs.
Recordem que
hi ha aquesta proposta,
aquest fet,
per dir-ho així,
que es fusioni
amb el Col·legi Tarragona.
Explica'ns, Anabel,
però com teniu ara les coses?
Perquè hi havia certa incertesa
respecte a si
la línia pedagògica
que és molt especial
a l'Àmpadol de Txirinacs
continuaria o no
i tot plegat.
Digue'm.
Molt bé.
Ara, nosaltres el que veiem
és que és una absorció,
no una fusió.
El que fem és anar allà
en el seu equip directiu,
en el seu consell escolar,
en el seu AMPA,
en el seu projecte educatiu.
Sí que parlen de sumar
els projectes,
però això és el que diem.
Si un treballa en llibres,
que és molt legítim
treballar en llibres
i que no els critiquem,
però si un treballa en llibres
i un altre mai treballa en llibres,
tot ho fa per projectes,
és difícil.
Un dels dos
ha de perdre
el seu esperit,
ha de perdre
la seva forma de treballar,
la seva metodologia.
Llavors estem en aquesta posició
que des de Generalitat,
des d'Ensenyament,
la senyora Àngel González,
no només ella,
ella és la veu,
però m'imagino
que és Generalitat en si,
que no dona
espai per negociar,
perquè el que nosaltres
estem demanant
és anar allà a les dues escoles,
o sigui,
compartir espai,
però que convisqui
les dues escoles,
cadascuna amb la seva identitat
i això és cos cero gairebé.
Clar,
a veure,
s'ajunten,
diguéssim que es fa aquesta fusió,
diguem-ho així,
o aquesta unió,
sí,
absorció,
diguem-ho vosaltres,
es fa bé
per estalviar-se un espai,
diguem-ho així,
eh?
De tota manera,
hi haurà gent que potser
no ho entengui.
Com explicaries,
Anabel,
què té d'especial
el projecte pedagògic
de l'Olga Xirinax?
Tan especial,
tan especial
que dius
que no es pot barrejar,
ha de ser diferent.
És un projecte
molt participatiu,
en què les famílies
s'impliquen directament
en l'escola,
hi ha comissions mixtes
en què hi està tothom
i tothom fa.
La biblioteca
no és la biblioteca
de l'escola,
la biblioteca
és la biblioteca
de l'escola
i de les famílies.
El PUNEDU,
saps,
ho han treballat
només en quatre anys,
l'hora ecològic,
l'hora ecològic
no és només
dels d'infants
i de l'escola,
les famílies
també hi van a col·laborar.
A més a més,
treballen d'una forma
intergeneracional,
per dir-ho d'alguna forma.
Totes les tardes
fan tallers
en què es barregen
tots els cursos.
El nou llibre
és el que té.
Tu pots fer mates
a tots els nivells,
diguéssim,
però que sigui
molt manipulativa
en un taller
en què hi ha
P3, P4, P5,
primer i segon,
que són els cursos
que tenim,
barrejat.
El que fa són
tenint deu mestres,
fem deu grups,
barrejant tots els nens
en aquests grups.
i per les tardes
uns s'estan fent cuina
i mitjans a la cuina
uns treballaran
les matemàtiques
i altres treballaran
la psicomotricitat fina.
Sí,
és un criteri
de sumar.
I això
a les altres escoles
ho fan
d'una forma
més petita,
diguéssim,
ocupar menys espai
dins de la seva escola.
La nostra
és tot això.
Però això
assumeixo jo
que no els pot fer
amb un gran nombre
d'alumnes,
o sigui,
quants alumnes
formen part de l'escola?
Nosaltres ara mateix
tenim 120 alumnes.
Pensem
que és una forma
de fer
i que és una forma
que hem tingut
el privilegi
de créixer així.
Llavors,
quan ja creixes així,
és molt més fàcil
continuar
en aquesta forma
de fer.
Pensem que encara
que siguem
tercer,
quart,
cinquè,
sisè,
encara que anem
pujant,
com que ja pugem així,
és molt més fàcil
perquè els nens
ja ho veuen
com a natural.
potser és més difícil
les escoles
més numeroses
que s'han d'implicar.
Seria un canvi
molt radical,
no?,
una escola
que ja porten llibres,
que té moltes línies,
té dues línies,
per exemple,
no?,
per posar un altre exemple
que no sigui el Tarragona.
Em sembla que des d'aquí
fer aquesta invenció
d'escola
seria molt més difícil,
però això pensem
que l'escola
que s'ha creat ja,
que funciona així,
s'hauria de deixar.
A més,
és una pèrdua
per tota la ciutat de Tarragona,
com sempre dient,
no és nosaltres
que ens treuen
una escola
que estimem molt,
és tota la ciutat de Tarragona
que perd una escola.
De fet,
és un sistema pedagògic
que sembla,
pel que dius,
difícil d'implantar,
com deies,
en una escola
que tingui
un sistema tradicional,
per entendre'ns.
No és fàcil
d'implementar de nou
en un altre lloc,
en el sentit
que implica
moltíssim,
com tu diria,
moltíssim treball,
molt de treball
pels mestres
i una metodologia diferent.
És moltíssim treball
pels mestres,
moltíssim treball
per l'equip directiu,
però també
moltíssim treball
per les famílies
que s'han d'implicar
en aquesta forma
d'educar.
El treball
per projectes
és que els nens
porten
les coses
des de casa,
construeixen
des de casa,
o sigui,
comença l'educació
a la teva mateixa
casa.
I, clar,
això ja sé
que hi ha moltes escoles
que ho fan,
però fan un projecte,
fan dos.
Estem parlant
d'una escola
que no té llibres,
que treballa tot
mitjançant projectes.
O sigui que
és aquesta forma
de començar
a educar
des de la
involucrada,
o sigui,
involucrada
la mateixa família
i des de la pròpia casa.
Ja surt
des d'aquí
cap a l'escola.
Si voleu
més informació
sobre com funciona
el projecte pedagògic
de l'escola
Olga Xirinac,
sobre com
es pot dur a terme
aquesta unió,
que el que proposeu
vosaltres
és que sigui una unió
o una fusió,
que es puguin mantenir
tots els projectes,
a veure què passa.
Si voleu saber més
sobre el tema
o simplement
passar una tarda
distesa,
ja us convidem
a partir de dos quarts
de sis
al Berenar,
que tindrà lloc
amb les tacletes
amb l'ampa Olga Xirinac
a la plaça dels Sedassos
i després
a partir de les set
al concert
dels Miner
al Cau.
No tenim més temps,
noies,
però jo crec que ja
hem fet un apunt
del que pot passar
i important això,
que la gent
se us acosti dissabte
i acabin de preguntar
i acabin de veure el què.
I tant, i tant.
Anna,
Mabel González,
gràcies.
Núria Serrano,
moltes gràcies a les dues.
Moltes gràcies a vosaltres.
Un abraçada.
Fins demà!
Gràcies.