I com ho sé, ja en volem parlar
de canvi climàtic, que segurament recordaran
que la Universitat Rovira i Virgili va investir
en no fa pas gaires dies, va ser
la setmana passada, recordo,
i va investir d'autor honoris causa,
ho explicàvem en menys informatius,
Phil Jones, un científic britànic,
un científic que
podríem dir que reconegut a més a més
arreu, i que és qui ha estimat
l'escalfament global de la Terra,
és un referent a nivell científic, i de fet
així es va demostrar en l'acte
d'aquesta investidura d'honoris causa perquè
no hi cabia pràcticament una agulla
al lloc on es va fer. En volem parlar,
volem explicar una mica la seva trajectòria,
que és el que ha portat
al món de la ciència, i per fer un convidat
a una persona que va ser qui també va desglossar la seva figura
en aquest acte de reconeixement,
és la doctora Manuela Bornet, directora del
Centre de Canvi Climàtic de la Rovira i Virgili.
Doctora Bornet, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara fora de micro ho dèiem, que no hi cabia
que va ser un èxit.
Doncs sí, sí. El rectorat va quedar molt content i el que sé per part dels assistents
que van presenciar l'acte és que els va interessar i el van seguir amb molt d'entusiasme.
Què ha fet aquest home, aquest científic?
Doncs mira, el Departament de Geografia va tenir clar
que la contribució científica del professor Filjons
tenia el mèrit suficient com perquè la nostra universitat
l'anomenés Doctor Honorí que es causa.
El professor Filjons va ser,
ja als finals dels anys 70, del passat segle,
va ser el que va liderar el grup, l'equip de treball,
que vam fer la primera reconstrucció
de l'evolució de les temperatures globals
pel conjunt del nostre planeta.
Aquest treball, que va permetre documentar per primera vegada
l'escalfament local,
ja que per primer cop es combinaven els registres de temperatura
de la superfície terrestre i de la temperatura marina,
doncs ha estat abastament utilitzat
per el grup intergovernamental sobre el canvi climàtic
de les Nacions Unides
i de l'Organització Meteorològica Mundial
o ha estat de base
per fonamentar les negociacions
que la Convenció Mar sobre el Canvi Climàtic
de les Nacions Unides
està portant a terme.
És en aquest sentit que la seva reconstrucció,
el que es coneix com el registre global
de les temperatures,
doncs s'ha convertit en una mena d'icona
de la ciència del canvi climàtic.
I vam pensar tant al Departament de Geografia
com a la pròpia universitat,
després va ratificar que aquesta contribució,
entre d'altres, que podria destacar,
doncs li feia mereixedor
d'obtenir aquest honor
que les universitats concedeixen
als científics més destacats.
I què diu aquest científic sobre el canvi climàtic?
És a dir, que està passant a nivell global?
Doncs que la Terra s'està escalfant,
que s'està escalfant més ràpidament
en els darrers 40 anys que ho ha fet
a començaments de segle XX, per exemple,
que aquesta evidència de l'escalfament
és inequívoca i és majoritàriament acceptada
per tots els científics treballant en aquest camp,
i que aquest escalfament està portant cap a una deriva
del clima, de les condicions normals climàtiques.
Està intensificant, per exemple, el cicle hidrològic,
de tal manera que com una atmosfera més càlida
permet que hi hagi més vapor d'aigua a l'aire,
aquest vapor d'aigua retorna cap a la Terra
en forma de precipitacions més intenses.
Tenim milers d'exemples
i no ens hem d'anar massa lluny
per veure, per exemple, els estralls
que les darreres pluges a l'àrea del Baix Ebre
han fet com van fer l'any passat, per exemple.
Bé, també sembla que s'estan produint
una sèrie d'anomalies a la circulació atmosfèrica
que podrien explicar aquests dals i baixos,
aquests canvis súbits del temps
que estem observant recentment,
encara que, evidentment,
hi ha altres factors de caràcter més natural
associats amb els modus de circulació de l'atmosfera
que també explicaríem aquests dals i baixos
que estem tenint recentment.
Però aquest escalfament global, a més a més,
té molts impactes en els sistemes naturals
i en els sistemes humans.
S'està veient una franca i molt important reducció
dels gels marins a l'àrtic durant l'estiu, per exemple.
Enguany ha estat l'any en què la reducció
de l'extensió dels gels marins a l'àrtic
ha estat en la seva mínima expressió.
S'ha comprovat també que les glaceres
de muntanyes tipus alpí s'estan reduint.
Tot això significa un major aport d'aigua dolça
cap als oceans.
S'ha observat també i s'ha documentat
que el nivell del mar s'està incrementant
en moltes àrees, en moltes costes del nostre planeta.
O s'ha observat com espècies vegetals i animals
estan migrant, estan buscant nous habitants
degut a aquest món més càlid que estem ara.
M'ha fet pensar que l'Aneto, per exemple,
la glacera de l'Aneto, ha recolat moltíssim
en poc temps de diferència,
en uns 15-20 anys.
En els darrers 15-20 anys ha canviat moltíssim.
Això es pot veure en fotografies.
Si busquen fotografies, ho diria per dir,
un lloc proper, rodèiem en protecció.
Sí, sí, sí.
Però estem parlant també d'aquestes torrentades
d'aquests darrers dies, d'aquests canvis
que a vegades pensem com pot ser, no?
Que de vegades en aquesta época d'any
no es faci aquesta torrentada
o hi hagi aquests canvis de temperatura.
Tot això darrere hi ha el canvi climàtic.
Doncs sí, d'alguna manera,
i si no com a causa principal del canvi climàtic,
en el cas de l'Aneto ho és,
com en el cas d'altres glaceres més importants,
els Alps, per exemple,
o d'altres zones muntanyoses.
del planeta,
en el cas de les precipitacions intenses,
que per una altra banda són un fenomen,
diguem-ne,
més o menys o climàticament normal
en el nostre domini climàtic,
en el domini climàtic mediterrani,
el que sí que està clar
i estem observant
és una intensificació
dels esdeveniments més extrems.
I aquesta intensificació
tan sols es pot explicar
perquè l'atmosfera
és més càlida ara
i permet amb això
enmagatzemar
molta més vapor d'aigua
que circula amb més intensitat.
De tal manera
que pluges que ja en el passat
eren de caràcter torrencial,
ara ho són encara més.
I a més a més,
doncs,
amb una àrea
com la del clima mediterrani,
en què la pluja
no sap ploure
d'alguna manera
perquè està molt concentrada,
cau en poques hores,
en pocs dies
i la resta de l'any
no,
doncs,
aquest fet
encara s'està agreujant més
per l'escalfament forçat
per l'emissió humana
de gasos amb efecte hivernacle.
Parlant d'aquí del territori,
de la costa d'Ora,
del territori nostre,
veurem canvis importants
importants en els propers anys?
Abans parlava, per exemple,
del nivell del mar, eh?
En el cas,
encara jo no soc massa experta
en el tema dels impactes
del canvi climàtic.
Jo treballo més
en el canvi observat
i en la millora dels mecanismes
que determinen
els esdeveniments extrems
dels quals estem parlant, etcètera.
Però els meus col·legues
estan avaluant
aquests impactes
i és evident
que en el nostre territori
tenim un
un grapat important
de costa baixa,
particularment
el Delta de l'Ebre.
Doncs és evident
que aquesta zona
és una de les zones
més amenaçades
respecte
de l'increment del nivell
del nivell del mar.
Aquest fet,
conjuntament amb altres pràctiques
de gestió del TAICA,
doncs,
ja ha fet
que aquest medi,
que el Delta de l'Ebre,
sigui un medi molt fràgil.
Però,
inundacions costaneres,
que són també un element,
diguem-ne,
natural,
que vol dir que
en condicions precises,
en condicions meteorològiques
precises,
de baixes pressions,
per exemple,
o de béns de componentets,
el mar
inunda la Terra.
Això és
recorrent
a Cambrils,
a Salou,
a zones
de costa baixa.
Doncs això,
simplement,
s'incrementarà més
amb les pèrdues,
amb infraestructures
que això suposa.
O,
bé,
és previsible
també
que en un futur
molt proper,
com ja està
passant,
no tan sols
s'ha associat
al canvi climàtic
i a l'elevació
del nivell del mar,
sinó també
a la modificació
del sistema
costaner,
mitjançant
la creació
de ports,
etcètera,
doncs ja s'ha produït
una pèrdua
massiva
de sorra
a les platges,
marmant la seva qualitat
i determinant
que gens
quantitats d'euros
s'hagin d'invertir
per regenerar
aquestes platges.
I tot això
ho hem de pagar
nosaltres.
Doncs són costos
que ja estem
visquent,
que no fa falta
esperar
molts
molts d'anys
per saber
que anirem
a una situació
encara picada.
la temperatura
pujarà?
La temperatura
per exemple
l'estiu,
ho dic perquè
hem viscut
darrerament
alguns estius
de camícola,
de temperatures
molt altes,
això al turista
per cert
no li agrada,
el turista
que ens visita.
Evidentment,
doncs malauradament
tant el que hem
observat
com el que estem
preveient
per la costa
per la costa
mediterrània
ens indica
que serà
l'estiu,
no tan sols serà,
és l'estiu
i la primavera,
és a dir,
la meitat
diguem-ne
càlida de l'any,
la que més
s'està,
més ràpidament
s'està incrementant
les seves temperatures.
de tal manera
que evidentment
això té una afectació
a la temperada turística,
majoritàriament
està centrada
en els mesos
estiuencs
i és cert
que el turista
busca confort,
reueix
les situacions
de calor
que li fan patir
i per tant
hi haurà
cada vegada
zones
en les que
degut
a aquest escalfament
global
tindran
condicions
tèrmiques
més benignes,
menys estressants
des d'un punt
de vista
de confort
tèrmic.
Estic pensant
per exemple
en l'Àrtic,
la regió
de l'Àrtic
que l'estiu
s'està ja
oferint
com una regió
per al turisme
d'estiu
que competirà
amb
el Mediterrani
i que ja
ho està fent
i que competirà més
en els propers anys.
En aquest sentit
és evident
que tant
els agents
turístics
de Catalunya
en general
com de Tarragona
en particular
haurien d'estar
preocupats
per buscar
solucions,
mesures d'adaptació
per tal
de desestacionalitzar
l'oferta turística
que en fan
i poder
doncs
fer
diguem-ne
equilibrar una mica
exactament
la situació.
Tan fràgil
és el clima?
A veure,
fràgil,
el clima
és un sistema
molt complex
que fonamentalment
funciona
en base
a la quantitat
de radiació
solar
entrant
i sortint
per part de la Terra
que és reenviada
fora.
Depèn
d'un balanç
d'energia,
d'un balanç
de calor.
I aquest balanç
de calor
el tenim
en uns nivells
determinats
gràcies a la presència
d'uns gasos
que anomenem
gasos amb efecte
hivernacle
perquè tenen
la capacitat
d'atrapar
la radiació
solar,
perdó,
la radiació
terrestre
del nostre planeta
que és reenviada
cap a l'espai
exterior
i ens la torna
cap a la superfície
mantenint
la temperatura
de l'aire
en superfície
molt més elevada
del que seria
sense l'existència
d'aquests gasos.
Doncs bé,
és aquí
l'Onaloma
amb l'ús massiu
de carburants fòssils
ha estat
modificant
la concentració
en l'atmosfera
d'aquests gasos
incrementant-la
notablement.
Ara mateix
per exemple
l'Organització
Meteorològica
Mundial
ha publicat
la darrera
actualització
del registre
del CO2
del diòxid
de carboni
mesurat
amb l'Onaloma
i el del 2011
ja
estem a prop
dels 391
parts
per millor
de volum.
Si considerem
que
la concentració
d'aquest gas
el CO2
com el més representatiu
dels gasos
amb efecte hivernacle
abans de la revolució
industrial
amb condicions
de clima
no forçat
per la intervenció
humana
era de 270
veiem que és
un salt
que no s'ha vist
no té
parangon
no té precedent
ni en el registre
geològic
dels darrers
800
mil
mil
mil anys
que ha estat
mesurat
indirectament
a través
de l'anàlisi
per exemple
dels testimonis
de xecal.
la presència
d'aquest gas
continua
creixent
perquè de fet
tenim tots
el cotxe
davant de la porta
el cotxe
la indústria
etcètera
els gasos
els aerosols
sí senyor
hi ha un munt
de
fons
d'emissió
de CO2
i d'altres
gasos
i malauradament
sí
es continua
incrementant
no tan sols
les concentracions
que és
el que preocupa
des d'un punt de vista
climàtic
perquè és el que
possibilita
que hi hagi
més energia
més calor
a l'aire
sinó també
les emissions
encara que
o tot i que
estem
en una crisi
econòmica
regional
a Europa
una mica
als Estats Units
doncs
les emissions
no s'han reduït
s'han incrementat
hem de tenir en compte
que d'altres països
grans països
com la Xina
i l'Àndia
estan també
cremant
massivament
combustibles
fòssils
i s'estan afegint
al desenvolupament
i això fa
que
la emissió
anual
de gasos
amb efecte
hivernacle
continuï
incrementant
i que per tant
fins ara
els acords
no vinculants
per exemple
del protocol
de Quioto
o
aquesta situació
d'interregne
fins que
no signi
un altre acord
internacional
per reducció
d'emissions
doncs
no estan tenint
cap efecte
perquè en realitat
no hi ha cap
mesura de mitigació
aprovada
i esperança
però
jo diria que sí
jo soc una persona
optimista
fonamentalment
i tenim
tenim temps
per
un cert temps
per reaccionar
per evitar
no
no fer
pitjor
aquest canvi
climàtic
no exacerbar-ho
d'alguna
d'alguna manera
i en aquest sentit
confio
sobretot
en la gent
en la gent
té molt de gent
molt de seny
i
i no és tonta
i fa un ús
eficient
per exemple
de l'energia
per tant
des d'aquest punt
de vista
soc optimista
perquè sé
que la gent
reacciona
i reacciona
positivament
no soc
tan optimista
si penso
en els nostres polítics
i no tan sols
els catalans
o els espanyols
que em donen
una mica més
de racúnia
sinó
en general
els polítics
del món
en els que
estan mediatitzats
pels seus interessos
a curt termini
i no tenen
la valentia
per prendre
mesures
de reducció
d'emissions
i sobretot
de promoció
o de
recolzament
de la investigació
en energies
renovables
en energies
alternatives
que puguin
resoldre
el problema
energètic
amb el que
ens enfrentem
d'aquí a pocs
setmanes
mesos
començarà
la campanya
d'esquí
a la muntanya
recordo que l'anterior
va ser molt dolenta
va anar molt poc
és molt irregular
cada cop més
també hi ha
algun efecte
aquí directe
del canvi climàtic
és evident
que és un dels sectors
turístics
el de muntanya
el de la neu
i el de l'esquí
que més
es veurà
afectat
pel canvi climàtic
a les nostres
contrades
primer perquè
encara que he dit
abans que és cert
que l'estiu
i la primavera
s'escalfen
més ràpidament
això no vol dir
que l'hivern
o la tardor
no s'escalfin
ho fan també
no tan ràpidament
com fan
la part més
càlida
de l'any
però també
s'escalfa
per tant
tenim
hiverns més
suaus
tenir
hiverns
més suaus
el risc
de
precipitacions
en forma de neu
es redueix
per tant
hi ha menys
possibilitats
que
nevi
en aquest sentit
evidentment
no obstant
també
tot això
està molt relacionat
amb les condicions
específiques
de cada hivern
de la circulació
atmosfèrica
jo diria
que hem tingut
en els darrers anys
bastanta sort
perquè hem tingut
una fase negativa
de l'oscillació
noradalàntica
que ens ha permet
tenir
relativament
doncs
bueno
pluges
més o menys
més o menys
o situacions
de pluges
més o menys
generalitzades
el tema serà
què passarà
en aquest hivern
si les
condicions
de circulació
de l'atmòsfera
afavoriran
o no
que
caiguin
que es produe
que caigui
la precipitació
en forma
de neu
és a dir
que hi hagi
moltes
o unes quantes
situacions
al llarg de l'hivern
que permetin
la precipitació
ara bé
també dependrà
de la temperatura
si la temperatura
és més alta
aquesta precipitació
serà pluja
no serà neu
i per tant
amb
aquestes condicions
podria passar
com la temporada
passada
una sequera
hivernal
amb poques
situacions
de precipitació
nivosa
i per tant
amb poca
acumulació
de neu
a la muntanya
general
i a les pistes
en particular
i si això
li afegeixes
en el que
per la generació
de neu
artificial
per mantenir
les pistes
necessites
unes temperatures
baixes
doncs
amb unes temperatures
altes
a l'hivern
com estem tenint
tot això
dificulta
normalment
ens queda un minut
però m'agradaria
explicar
el diferencial
de temperatura
respecte a uns anys
i ara
tant cap a munt
com cap avall
de què estem parlant
de mig grau
o d'un grau
a veure
en els darrers
30 anys
a casa nostra
s'ha observat
que cada dècada
s'ha incrementat
en 0,5 graus
la temperatura
diguem-ne
a Espanya
amb un acumulat
de 1,5 graus
això és molt
és el doble
i ho he dit
en diferents ocasions
és el doble
del que s'ha registrat
pel conjunt
del planeta
per tant
en el nostre cas
en el cas
del clima
mediterrani
occidental
l'increment tèrmic
està sent
molt important
doncs avui hem volgut a parlar
espero que
tothom tingui molts inputs
i pugui a partir d'aquí
analitzar moltes coses
del dia a dia
doctora Bonnet
moltes gràcies
a vosaltres
al final hem parlat poc
del fil
la veritat és que sí
però bueno
cap i la fil
és el que ella estudia també
en el dia a dia
un plaer com sempre
i fins la propera
fins aviat
moltes gràcies a vosaltres
per la invitació