Fins demà!
Fins demà!
Preparats, bueno, amb aquest espectacle i professionalment sí, però bueno, hem passat molts cops per Tarragona.
Però, a actuar, diguéssim.
No, no, no, aquí per actuar per primera vegada.
Deia jo, clar, és molt fàcil dir, espectacle de titelles, no, és més que això, i a més és un espectacle, en tot cas, que a tothom li quedi clar, per adults, que a vegades parlem de titelles i ja desconnectem.
No, no, és per adults. Explica'ns tu mateixa de què va.
Mira, aquest espectacle està basat en la tragèdia d'Edit Ray, de Sòfocles, i llavors, efectivament, és un espectacle de titelles, però també combina llenguatges com l'audivisual i la música en directe.
I l'important és això que dius de titelles, que no només és per nens, normalment tenim aquest prejudici, no?
Sou una companyia de titelles especialment, que us agrada això, jugar amb les diferents arsèniques?
Sí, no, de fet, és el primer espectacle que fem només de titelles.
Havíem fet servir el llenguatge aquest, però integrat amb altres, però és el primer espectacle que fem només utilitzant el llenguatge de les titelles.
Llavors, en els anys que portem, hem fet experimentacions diferents formats.
Originalment vam començar fent instal·lacions escèniques, que combinaven més amb llenguatge plàstic amb vectors.
I hem anat desenvolupant diferents projectes i en aquest, mira, hem agafat el tema de les titelles com a base central.
Doncs xoca, en certa manera, que feu un espectacle d'adults amb titelles i que sigui la base de tota l'experimentació.
I xoca, també, en certa manera, que agafeu una tragèdia d'aquestes tan clàssiques, no?, com seria Edip Rey de Sòfocles.
És una tragèdia, bé, d'aquelles de relacions de que el pare, la mare, el pare i la mare, sí, el fill.
En fi, explica'ns una miqueta l'argument i com ho plasmeu això a l'escenari?
A veure, de fet, una mica aquest era el repte que ens interessava, ja que anàvem a experimentar amb el tema de les titelles,
i és anar a buscar una temàtica que no fos molt, bé, la típica, diguem-ne, per aquest format.
Llavors, això va néixer, bàsicament, a partir, bueno, no, perdona, començo per l'argument.
Edip Rey, bé, és una tragèdia grega, això que narra la història d'aquest personatge,
que, per culpa, diguem-ne, de l'oracle i del seu, bueno, s'ha d'enfrontar al seu destí,
i està constantment fugint d'aquest destí, no?, que és el de matar el seu pari i casar-se amb la seva mare.
Llavors, nosaltres vam començar amb una altra, vam començar per una altra banda
i enfocar aquesta tragèdia la vam una mica després.
Vam començar nosaltres a treballar primer amb els formats de TV3 i audiovisuals,
i a partir d'una mica de les possibilitats que ens donava el Titella que vam dissenyar,
vam arribar a dir, bueno, Edip Rey és una bona història per narrar a través d'aquest llenguatge.
Molt bé, o sigui, la mateixa tècnica us va portar cap a aquesta història?
Efectivament.
Molt bé, molt bé, molt curiós, molt curiós.
Tot una mica que tothom ja digui això, que nosaltres ens passem en Edip Rey,
però que qui vagi a veure'l no es trobarà la manera més clàssica o normal d'enfrontar aquest argument.
Realment el que fem és, a partir d'aquesta narració,
transformem tot el recorregut que fa el personatge en imatges,
i aquestes imatges les transformem en accions de petit format.
Molt bé.
Llavors és una narració absolutament visual, és una hora.
De fet no hi ha text, o gairebé no hi ha text.
Molt bé.
Molt interessant, eh?, per estar al dia del que s'està fent a nivell experimental i això,
amb una obra clàssica i amb les Titelles com a base.
És la proposta de la companyia Tuvalú.
Bé, ho hem de deixar aquí.
Ara obrirem línies perquè els nostres oients truquin si volen guanyar entrades per anar a veure aquest Divisions,
que arriba dissabte.
Recordem-ho, eh?, a dos quarts de deu al magatzem.
Bé, a l'Ibe, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Un abraçada.
Adéu, bon dia.