D'aquí quatre minuts seran tres quarts de dotze.
Aquí seguim, estem en directe en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
i ara volem celebrar un aniversari,
o volem parlar d'un aniversari dels 50 anys de les joventuts musicals de Tarragona.
Aquest 2012 celebraran aquest mig segle d'activitat.
Ho faran de diferents maneres, però sobretot organitzant concerts,
que és la seva principal missió, el seu principal objectiu.
Ens acompanya la presidenta de Joventuts Musicals de Tarragona,
la Montserrat Icar. Montse, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també el vicepresident, Josep Maria Espasa. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Felicitats, Montserrat.
Gràcies. Home, són 50 anys, eh?
Vull dir, es diuen de seguida, però són molts anys.
I com ha sobreviscut 50 anys Joventuts Musicals de Tarragona?
Joventuts Musicals, a més a més, és una entitat cultural sense ànim de lucre,
vull dir que s'ha fet sempre d'una manera altruista, ha tirat endavant,
i això vol dir que hi ha molts tarragonins que estan molt a gust amb la música,
encara que no ho sembli.
Quants socis sou, aproximadament?
Prop dels 600, ara. N'hi havia més, eh?
Però, esclar, amb la crisi sempre baixa una miqueta.
Però, de totes maneres, estem a la ratlla dels 600, no?
Sí, amb tendència a la baixa.
Amb tendència a la baixa, perquè, esclar, hi ha molta gent gran, però, bueno.
I la història, una mica, com podríem definir la història de Joventuts Musicals?
Com neix en l'any 62, en plena dictadura franquista, no?
Sí.
En una ciutat tarragona que culturalment no tenia res a veure amb l'actual?
Com neix i com han anat evolucionant?
A veure, del conservatori, o sigui, del primer de l'institut musical que hi havia després de la postguerra,
que es va crear a l'institut aquest, que després va donar lloc al conservatori,
ja hi havia un cicle de concerts que es feia el senyor Baixauli, i hi va estar molts anys.
Llavors, per allà, als anys 50 i tants, el senyor Calvo va venir a Tarragona, que va venir de fora,
era un gran músic, que era molt entès amb el tema, i també va intentar fer una altra associació.
I va haver-hi una temporada que van estar duplicades a l'institut musical i joventuts musicals.
Fins que l'institut musical va...
Ja el senyor Baixauli era gran i tal, i ho van deixar, i es va tancar, i es va quedar només joventuts musicals.
Esclar, els socis d'un lloc van baixar tots a l'altre.
I l'entitat de joventuts musicals va quedar molt crescuda, i en fi,
i era l'única entitat que feia unes programacions estables de concerts de música clàssica.
I això és el que ha salvat, perquè a Tarragona no n'hi havia de programació.
I vull dir, doncs, l'administració tampoc no s'hi havia preocupat mai.
Com que ja ho feia joventuts, doncs ja deien, doncs ja funciona.
I ha arribat fins ara, vull dir que el senyor Calvo va ser president fins fa dos anys, diguéssim, no?
Perquè ara últimament ja no ho portava gaire o gens, però vaja, ha sigut l'ànima durant tots aquests anys.
I clar, durant aquest mig segle hi ha hagut pràcticament sempre programació estable de música.
Sempre, sempre tenim.
Ara estem amb la previsió de treure un llibre pel cinquantenari,
i aquest llibre precisament portarà la relació de tots els concerts que se n'han fet,
que són més de dos mil, no sé quants n'hi ha, molts, des dels anys 62 que va començar.
Hi ha hagut moments daurats i moments no tan bons?
És a dir, o l'evolució o la situació de l'entitat ha estat més o menys estable al llarg d'aquests cinquanta anys?
Més o menys estable, el que passa que el moment daurat podria ser és quan se va tancar l'Institut Musical
i, esclar, llavors es va engreixar molt amb socis de joventuts musicals,
perquè hi va haver un desbaixament de socis, no?
Però, vaja, no, ara és el temps més dolent perquè hi ha una crisi molt marcada
i perquè els socis s'han fet grans i costa molt que entri socis joves.
No sé, és el problema que tenim, que com fer que la gent jove també estigui aficionada a escoltar música clàssica.
No li interessa potser a la gent jove la música clàssica?
Jo crec que no hem trobat el punt encara de fer-ho, perquè hi ha molts estudiants de música clàssica, moltíssims,
però que vagin als concerts no és aquí, és aquí a l'auditori, a qualsevol auditori de tot arreu,
que el jove no va al concert, o va a poc.
No s'ha trobat encara el terme mig per fer-ho.
Jo crec que s'hauria de barrejar amb la música més pop i tal, i alguna peça intremig.
El Lang Lang ho va fer ara no fa gaire, això, no?, intremig del pop-pop va posar una peça de bàsica.
Barrejar estils.
I llavors la gent, i els joves, s'han entusiasmar.
Per tant, és una manera que s'ha de buscar el tic.
Com ho volen celebrar? O com els agradaria celebrar, Josep Maria?
Bé, celebrar això que ha explicat una mica la Montserrat,
que estem intentant fer algun acte extraordinari.
Nosaltres, cada dimarts, els dimarts musicals, són de joventuts musicals,
i amb aquests 50 anys pràcticament no s'ha fallat.
Llavors, com a actes diferents, seria un concert, evidentment,
i treure aquest llibre que sigui el recull d'una història,
que si no es perdrà en els arxius,
i també estem intentant de fer una excursió,
una sortida de caire cultural i àmbit musical, com podria ser això.
Però està tot encara així a l'aire.
Però l'objectiu seria treure, publicar aquest llibre,
és a dir, treure del carrer aquest llibre que retrati,
que expliqui els 50 anys de vida i fer un concert extraordinari.
Sí.
Però això, el concert extraordinari, no sé com anirà.
Tot estem pendents de l'economia.
Home, de moment sí que ho poden celebrar fent concerts.
De totes maneres, hi ha una programació molt bona,
el cicle aquest d'hivern, hi ha una programació molt bona,
i vull dir, vaja, ja ho veieu.
Doncs explica'm-la una mica, no?, la programació d'aquest trimestre,
perquè normalment les programacions de joventuts musicals
són per trimestres, i aquesta, Déu-n'hi-do.
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
A veure, esperant això, doncs, de celebrar una mica el 50 aniversari, no?
Comencem amb un concert de l'ensemble OVAC,
que és un grup molt jove, bueno, jove, de recent formació,
però està fet amb músics de l'ESMUC i de l'OBC,
i és un grup una mica especial,
perquè són quatre membres de corda, diguéssim,
violí, viola, violençal i violençal,
i ben, que això no es fa gaire,
i llavors adapten partitures dels clàssics,
com Mozart o David Oven.
i llavors, doncs, és una...
A veure, és una regla que fan ells,
i veiem, diu que té molt d'èxit,
i ho volem provar també, a veure què.
Precisament perquè és d'un grup que és d'aquí,
és de la Terra, i a més a més,
doncs, explora una miqueta, una miqueta de diferent.
Nous camins musicals.
Nous camins musicals.
Això serà el proper dimarts,
perquè engegaran la programació,
com sempre tots els dimarts,
i serà ja el proper dimarts i el 17.
El proper dimarts ja serà aquest.
Després ve un quartet que es diu Almen Semble,
que també són bons.
Hi ha el trio Kandinsky,
que el trio Kandinsky també el coneixen,
és un trio que és molt bo.
Vull dir, el pianista ha donat classes
o dona classes aquí a Tarragona,
també al conservatori d'aquí.
Hi ha el Brossa Quartet de Corda.
Com que nosaltres volem defensar
o ajudar els artistes de casa,
diguéssim,
doncs també aquesta vegada
cantarà el dia...
Quin és aquest?
El dia 28 de febrer.
Cantarà la Marseu Biol,
que és professora de cant
al conservatori d'aquí de Tarragona,
i a més a més ha cantat a liceu
i ha cantat a molts llocs de fora de l'estat.
Amb la pianista Diana Báquer,
jo crec que és una cosa
que els tarragoners haurien d'estar contents
de tenir persones com ella.
Després vindrà també l'Anna Lasch,
que és una mezzo soprano,
que és de Terrassa,
però que és molt bona,
que canta per tota Europa
i és una passada,
i també és nostra,
vull dir, també és d'aquí,
vull dir,
és el que nosaltres busquem també.
Reivindiquen els músics d'aquí,
els cantants d'aquí.
Els músics d'aquí,
que també n'hi ha de fora,
que també són molt bons
i també ho fem de tant en tant,
però reivindiquem,
primer que tot,
la gent d'aquí.
Hi ha alguna cosa més
del programa a destacar
fins al mes de març
que ja ho tenen programat?
Sí.
Les dues orquestres també que tenen.
Les dues orquestres de la Caminata 21,
que també faran un concert
el dia 3 de març,
i després també l'Orquestra Càmera Musical,
que també està molt bé,
ho fa molt bé.
Que són d'aquest àmbit
d'aquí Tarragona,
ja ho coneixeu.
Aquests,
la Càmera Musical
hi faran l'Estabent Màter
de Heidin,
i el Cor Ciutat de Tarragona,
ah,
i l'Orquestra Caminata 21
faran obres de l'Arbo Part,
que és un músic
que és més minimalista,
que entrar en el T10,
jo crec que també agradarà,
és diferent de música.
La veritat és que
amb aquesta programació,
ara la posem com a exemple
perquè és d'aquest trimestre,
però hem aconseguit,
Josep Maria,
els darrers anys,
configureu una programació
musical a Tarragona,
bàsicament al Teatre Metropol,
però també a l'Auditori
del Palau de Congressos,
en fi,
el que anomenem
Tarragona Clàssica,
no?
Que no sé si
vostès com a socis
i promotors de joventuts musicals
n'estan especialment contents.
Evidentment que sí,
és el nostre suport
que donem
a la cultura tarragonina,
perquè ens agrada,
però també ho obrim
a tothom,
o sigui que
no són concerts
d'elit
pels associats,
sinó que és per tots
els tarragonins.
Llavors,
també,
continuant una mica
amb això que deia
la Montserrat,
hem introduït
un concert
de Manel Camp
i Llibert Fortuny
per a veure si
per atraure
una mica
la joventut,
no és que sigui
o sigui,
es trenquin
cap
ara no sabré
com dir,
no es trenca
cap cosa tradicional,
diguéssim,
però
és una manera
d'una entrada
a músiques
diferents,
diguéssim.
Sí,
perquè és una proposta
diferent.
Concertem una miqueta
Manel Camp
un pianista
prestigiós,
jo diré que,
en fi,
dels més importants
del país
i Llibert Fortuny
que és saxofonista,
si no m'equivoco,
molt conegut
perquè havia estat
membre de la
companyia elèctrica
d'arma.
Ah, això mateix.
Per tant,
hi ha molta gent jove
o no tan jove
que segurament
els reconeixerà
amb aquests noms.
Jo crec que sí.
I aquesta és una proposta
que vostès fan
com a joventuts musicals
per obrir-se?
Trencar una miqueta,
dir doncs
no sempre
que siguin els clàssics,
sinó que siguin
gent bona
que facin
un altre tipus
de música també,
que és allò
que volem
barrejar una miqueta
perquè el jove
també s'hi senti
una miqueta tret.
Econòmicament,
Josep Maria,
bàsicament
els seus pressupostos
és a partir
de les quotes
dels socis
i de les ajudes
de...
I de les ajudes.
I com ho tenim, això?
Doncs malament
i clar,
estem sempre pendents
de les ajudes
perquè amb els socis
evidentment
no s'hi arriba
però el que sí que passa
és que es gasten
tots els diners
per la...
Per la programació
sempre, sí, sí.
Exacte, per la programació
o sigui, no hi ha res
extraordinari.
Hi ha una subvenció
de l'Ajuntament
que és la més forta
i ho hem d'agrair
perquè vull dir
doncs clar,
l'Ajuntament
sempre ha ajudat
a joventuts musicals
sempre, eh?
Des dels inicis.
I després
la Diputació
que abans
no hi estava tant
vull dir
no s'implicava tant
i ara força, eh?
També.
Però esclar,
la programació
és molt cara
vull dir que aquí
el problema és que...
És que els ja anava
a preguntar precisament
per això
perquè clar,
això té un cos
i que una ciutat
com Tarragona
pugui tenir aquesta
programació permanent
de música clàssica
és un, entre cometes
un petit luxe
perquè clar,
s'ha de pagar.
Sí, sí, sí,
s'ha de pagar,
s'ha de pagar i tant.
Bueno,
la veritat
és que les administracions
fins ara
s'han...
A veure,
ens han ajudat
perquè si no
no ho hauríem pogut fer.
Ara estem en un moment
de crisi
i també els exigim
que responguin
i ja és clar, no?
I si no,
no ho podrem fer.
Si no,
no ho podrem fer,
no podrem fer la tardor.
Però vaja,
jo crec que sí,
jo crec que sí
perquè trencar això
és un fil de 50 anys
que no es pot trencar.
I musicalment
com s'entén
que surti gent tan bona,
gent jove
de la ciutat,
del territori,
com a músics
i com a cantants?
Sí.
I n'ha posat ara
alguns exemples
i en podrien posar
molt...
Hi ha l'Oriol Aïmat
que és un xalista
que és fenomenal
que va per tota Europa
i aquí
poqueta cosa
l'hi fem,
també, no?
Com entenen
que després
siguin potser
poc coneguts
o poc reconeguts?
Jo crec que,
bé,
falta això,
que hi hagi institucions
com joventuts musicals
que els programin.
Perquè si abans
joventuts musicals
va haver-hi una temporada
que no hi havia
valors aquí encara
perquè després
de la postguerra,
etcètera,
tot va costar molt.
Es portaven músics
de Centro Europa.
Venien moltes orquestres
i grups
i solistes
de Centro Europa.
Però, esclar,
ja tenim aquí,
tenim tan bons
com puguin ser els de fora
o més de vegades,
no?
I ara és quan
hem de reivindicar
que tota aquesta gent
pugui actuar aquí.
L'Auditori de Barcelona
també ho fa bastant,
també, eh?
Vull dir,
però jo crec
que això és una cosa
que s'ha de discutir
a nivells,
nivells alts.
I que tinguem
un bon nivell musical
i després potser
que falti
l'aficionat, no?
Jove,
que reclamava.
L'aficionat,
sobretot.
L'aficionat jove.
que reclamava abans.
Sembla una mica
incomprensible,
després tenint en compte
que hi ha molts alumnes
que fan música, no?
Que estudien música.
Nosaltres ho atribuïm
i això potser
ho haurem de mirar
de solucionar-ho,
que fem els concerts
en un dimarts.
I és que els dimarts
els conservatoris
tots tenen classes.
És que llavors,
esclar que se podria dir
doncs als professors
que portin
doncs de si un dia
hi ha un violinista
de la classe violí
doncs que vagin
al concert i tal.
Això és el que ens costa.
O hauríem
de canviar de dia
o si els dimarts
doncs hauríem
de fer una reunió
una mica general
amb tots els
els conservatoris,
les escoles de música,
joventuts,
l'Ajuntament,
perquè esclar
ens deixen el metropol
a nosaltres.
A les joventuts
no té local.
Per tant,
anem al metropol
i esclar,
el metropol
s'ha de repartir
moltes entitats
i molts programes
i moltes coses
i llavors
t'assignen un dia
però no pots canviar.
I aquí estan
els dimarts musicals
que ja fa anys
que duren.
Ja fa anys
que duren
perquè aquest dimarts
doncs sempre hi ha
el reservat
per joventut musical.
Ja s'ha convertit
en una tradició.
Doncs aquesta és la realitat
de joventuts musicals
que celebren
aquests 50 anys
que m'imagino
que ho intentaran celebrar
al llarg del 2012
si la crisi
no ho impedeix,
no?
Aquí està.
Concerts
que és bàsicament
la seva missió,
el seu objectiu
i també si és possible
amb aquest llibre
que m'imagino
que deu estar bastant
elaborat,
bastant a punt.
Sí,
la feina de recerca
està tota feta.
La feina està feta.
La feina està feta.
Ara estem
amb l'editorial,
amb l'editora.
Amb l'editorial
per tirar-lo.
Farar hola
i estem ara
amb els tractes.
Molt bé.
Doncs segur que podrem
parlar d'aquest llibre
que comemori els 50 anys
de joventuts
o musicals de Tarraona.
De moment ens quedem
amb aquest aniversari
i amb aquesta programació
que ja us anirem detallant
a mesura que es vagin produint
els concerts
en les properes setmanes.
Montserrat Icard
i Josep Maria Espasa,
presidenta i vicepresident
respectivament
de Joventuts Musicals,
moltes gràcies.
A vosaltres.
I sobretot moltes felicitats
a celebrar aquests 50 anys
que paga la pena,
sens dubte.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.