Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que va ser un refer de lo que era el gremi de pagesos
a donar-li una mica d'importància
i que tota la gent se sentigués més seu,
que sempre s'ho hem sentit, vaja,
però vam entrar amb un de gent jove,
a l'època que ara ja som una mica més granadillos,
i vam voler arreglar tot el nostre patrimoni,
el patrimoni de tots els nostres antepassats.
I vam començar per lo que era l'Església,
que tot estava una mica ditxadet,
vam arreglar el sostre,
vam arreglar primer les goteres perquè no hi plogui,
i després vam començar la restauració del retable,
que és un dels retables més importants
que tenim en tota la província de Tarragona,
vam restaurar a mica en mica,
i amb molts esforços, tot el reste,
i ara ja debut a un aiguat que va haver fa 3 anys a Tarragona,
la caseta del costat, que és on hi era, diguéssim,
que és el returat, no?
Forma part de...
La casa del sacristà, diguéssim.
És la casa del sacristà,
que és on tenim l'oficina,
on tenim tot el metatgem de timbals,
vestits armats,
tots els llibres,
tot el patrimoni,
resulta que dalt el sostre,
feia anys que estàvem en uns convenis
amb el Col·legi d'Arquitectes del costat,
que teníem de fer una restauració conjunt...
Seria de veïns.
Són veïns, que toquem pels patis,
i anàvem passant,
s'ha d'anar retrasant,
fins que va haver un aiguat,
i se'ns va ensorrar el que era el terrat.
I com que no tenim mai un duro,
però jo no sé com ho fem,
però les obres,
allò que diu Santa Madalena Provivirà,
o no sé què serà,
l'assunto que sempre anem tirant en van.
Hem sortit de totes.
Home, així la restauració ve arran,
no d'una caprici o d'una frivolitat,
sinó ve arran d'una necessitat,
que se'n van ensorrar a part del sostre.
Se'n van ensorrar...
Va coincidir que feia poquet
que havíeu acabat la remodelació de l'església, o no?
No, ja feia uns anys.
Sí, sí.
Bueno, tampoc està acabada, eh?
No està acabada del tot,
però vaja, podem dir...
Està maca, està maca.
Està molt maca.
És una bombonareta,
jo crec que entra dintre de la ruta turística de la ciutat,
i tots els que venen a fora,
el boca a boca, boca a orella,
s'ho van dient,
i tothom pregunta a veure on és la Iglesia del Grèmie de Pagesos.
Recordem, té, doncs,
toquems modernistes.
Sí.
A destacar.
És gòtic en sí,
però sí que teniu...
És del segle XIV.
Però teniu alguna cosa de jojol, no?
Bueno, tenim molt patrimoni de jojol.
Clar.
El pas de la Pietat,
el pas del Sant Sepulcre,
hi ha la policromia de Sant Isidre i de Sant Llorenç,
està feta per jojol.
Les làmperes, crec, també?
Les làmperes, potser, també?
No, les làmperes no.
Les làmperes...
Les làmperes van vindre de Sant Maria del Mar, a Barcelona.
Sí, això recordo.
I llavors es van estar comprades i cedides en tres fases.
Dos van vindre a Sant Maria del Mar, van anar a aparèixer en un castell,
les vam recuperar per un antiguari,
ja t'estic parlant de fa anys, que ja molt més no diu,
perquè això vol dir que ja tens una història.
No, no passa res.
I llavors hi va...
I n'hi havia una altra localitzada que estava al Col·legi d'Arquitectes.
Perdona, al Col·legi d'Advocats,
i quan estava a la Torre de les Muralles,
allà a la plaça del Pallol.
I quan van fer la seu del Col·legi d'Advocats,
que està aquí al costat de Tarragona Ràdio,
clar, no la podíem col·locar.
I nosaltres vam dir, home,
doncs a nosaltres no ens faria falta.
Vam fer un conveni amb el Col·legi d'Advocats,
i ara nosaltres som conservadors...
Bé, la tenim cedida.
Depositaris, diguéssim.
Depositaris.
Vaja, l'Església de Sant Llorenç la tenim bastant bones condicions.
Jo, a més, una bombonera, això m'ha agradat.
És un concepte molt gràfic i molt xulo.
És visitable?
Sí.
Home, no la tenim oberta tot el dia,
però quan hi ha grups que ens ho demanen,
els hi obrim.
I si hi ha alguna persona també interessada,
també els obrim.
I fins ara teníem, cada diumenge del dematí,
teníem la missa de 12 o les 11,
però ara només la fem a les 9 del dematí,
perquè al portal del carro estan d'obres
i nosaltres els hem cedit l'Església
perquè puguin anar fent el culte.
La missa cada diumenge.
A mi m'agradaria molt poder obrir la Iglesia
per almenys dues hores o tres al dia,
sobretot ara a l'estiu, a l'hivern.
Ah, perquè té aquest interès turístic, eh?
Sí, és que és vaca.
I tothom qui entra quan estem dins,
que a vegades estem arreglant el que fos,
tots els que passen per allí i entren
es queden meravellats,
perquè és una meravella aquesta Església.
I és una pena que estigui tancada,
però bueno...
Bé, tot és gestionar...
Tota manera, ara teniu un altre mal de cap,
que és això, arreglar la Casa del Costat.
És arreglar la Casa.
Té també tot aquest encamp patrimonial?
Sí.
La Casa del Costat com és?
La Casa del Costat és que la necessitem,
perquè és el complement del que és l'Església.
L'Església, diguéssim, que és l'Escaparat,
i a darrere tenim el que és l'armari,
l'armari perquè quedi l'Escaparat ben boniquet.
És una casa, ho dic per la importància de l'edifici,
del 1748.
1848?
1848.
1848.
Mira, 100 anys l'hi havent tret.
Bueno, això és el que posa allà,
que és més antiga.
Suposo que va caure i l'han d'arribar,
i està fent...
Suposo que és molt més antiga,
perquè era l'Església,
allí vivien ja,
hi ha una història del gremi,
tal com era la Iglesia,
també, perquè em sembla,
si no m'equivoco,
no voldria dir una mentida,
em sembla que allí vivia l'Ardiaca.
Llavors era una casa,
el que passa és que es devia reconstruir,
el 1848,
i posa el dintell de la porta,
posa el 1848.
Però és una casa molt més antiga.
Doncs a nivell,
té un valor patrimonial,
doncs,
arquitectònic, artístic...
De tota manera,
pensa que al gremi de pagesos
som l'entitat més antiga de la ciutat.
Per mi,
perquè es tarragonera en la ciutat,
també nenment agrícola,
i llavors el que tenim
són les primeres dades escrites,
que és el que ens diem,
almenys som,
a partir d'aquella data,
nosaltres som,
som com a...
Som a gremi.
Som a gremi,
que és a 1353,
fins ara,
però ara el doctor Adán,
que és un estudiós
i des que es va jubilar
s'ha convertit ara
en un fanàtic
de la història de Tarragona,
va descobrir
amb una data
a l'arxiu
que la bandera
del gremi de pagesos
havia sortit
per primer cop,
no per primer cop,
havia sortit,
està anomenada
amb una professor de corpus,
m'assembla,
de 1321.
Per tant,
ara el doctor Adán
ens ha guanyat 25 anys
més d'història,
i ara que estem acostumats
a dir
que nosaltres som
des de l'any 1353,
no,
ara ja no,
ara som de l'any 1321.
Com a mínim.
Com a mínim.
I la veritat és
el que estàvem dient abans,
que jo crec
que el gremi
de pagesos
de Tarragona
i el gremi
de pagesos
a tot arreu
va néixer
debut
a la necessitat
de,
en el moment
en què hi va haver
dos pagesos
que van tenir
una necessitat
o de poder
demanar
qualsevol cosa
dels seus drets,
aquí va néixer
el primer gremi
de pagesos,
per tant,
som qui sap
de quina edat som,
no?
Ara.
Una entitat,
doncs,
això,
privada,
una associació,
com heu finançat
aquestes obres
de remodelació?
Ara en parlarem
d'en quin process
es troben les obres,
això és important,
perquè clar,
un pensa,
home,
i doncs han tret
els diners
per fer això.
Doncs mira,
estem molt agraïts
perquè primer,
per donatius
particulars
de socis
que s'estima
el gremi,
que això sempre
podem dir
que gràcies
a les estimacions
i a les que
la gent se sent,
hi ha una part
molt important
de les donacions
que són particulars.
I després,
doncs,
gràcies
al patronat
de l'habitatge
de l'Ajuntament
de Tarragona,
que se m'han
pogut acollir
els plats
especials
de la Penalta,
que hi ha
una cosa...
Clar,
han fet una remodelació
completament...
l'han posat
al dia
tot el que es
tenia de fer
legalment,
diguéssim,
per tant,
per les barreres
arquitectòniques
han tingut
de posar ascensor
i és molt raro
perquè ara tens
la casa
que encara no teníem
enguiixat,
però tenim ascensor.
Bueno...
Perquè...
No,
digue,
explica,
explica.
No,
a veure,
tenim dues sales
acabades,
la quarta
i la tercera,
o sigui,
hem començat al revest
per comptes de començar
per baix,
hem començat per dalt.
La casa per l'Ajuntament,
això mateix.
Sí, hem començat per l'Ajuntament,
això és veritat.
Però bueno...
Ja sabeu el que feu, eh?
Sí, sí, sí, però ho teníem
que fer perquè
doncs la planta baixa
encara es podia
anar vivint,
en canvi les plantes
de dalt
no es podien ni posar.
Però llavors el programa
no era estructural.
No, era...
La casa s'havia de refer tota,
perquè el tercer pis
és on vivia
el sagristà.
Llavors, bueno,
estava
d'aquelles maneres,
el terra estava...
s'havia de fer nou
perquè hi havia
perilla que se desfondrés.
Diguéssim,
la guardilla
que és, diguéssim,
o l'esgolfa
que es deia abans,
allí no es podia ni entrar.
O sigui, era...
Bueno,
llavors hem recuperat
la quarta,
bueno,
la planta de dalt,
diguéssim,
el que és el terrat
ha quedat
nou, perfecte.
Llavors la quarta planta
han fet
diguéssim armaris
per guardar
tot el que tenim
al gremi,
que estava molt dispersat
en diferents plantes
i en diferents llocs.
i ha quedat
bastant decenta,
està lliure
d'en tot.
Després la tercera
està remodelada
i és on fem
la Junta,
les sessions
de la Junta de Govern
i també intentarem,
crec que es farà
també l'Assemblea.
Ara,
el que queda per fer
és l'escala.
l'escala està
feta com se pot
per pujar i baixar.
Pujar provisional.
De tota manera,
jo crec que
sí que han fet
una remodelació
estructural
a l'Estat
perquè han canviat
totes les vigues
del que són els ostres
que eren de fusta
i estava molt malament
doncs s'han fet,
s'han canviat
totes les terres
són nous.
O sigui,
ara la casa
s'ha consolidat
i s'ha fet bé,
no?
Ara són sales diàfanes,
diguéssim.
El que passa
que jo te deia
que la gràcia
era que per poder-nos
acollir
a una de les subvencions
que hi havia
de l'Ajuntament
de Tarragona
teníem de fer
l'ascensor.
O sigui,
això és una anècdota
que...
Sí,
si no,
per és curiós
el que dius tu,
no ho tenim acabat,
encara tenim...
Però,
perquè si no ho fèiem
l'ascensor
perdíem la subvenció,
no?
I llavors
amb la Diputació
de Tarragona
també ens ha ajudat.
Aviam,
estem en un moment
de crisi
i un moment
molt dolent
per anar a demanar
perquè en cap lloc
t'adonen res,
però jo crec que
les entitats
veuen
el gremi de Pallès
és com una cosa seva.
Ens donen
una subvenció
minça
però que ens ajuda...
Nosaltres
amb 3.000 euros
som feliços.
Ja podeu fer.
Perquè fem...
Amb 3.000 euros
els fem criar,
no?
Sí, sí.
És el que feu els pagesos,
no?
Sí, sí.
Fereu el símil
amb la terra.
Això mateix.
No,
i a més
és que hi ha
molt bona...
Entre tots
doncs intentem...
Estem vius,
diguéssim,
no som un gremi mort.
Amb ganes de fer,
amb ganes de millorar.
Ara mateix estem
el terra de l'església
que estava una mica
dels anys,
estava una mica
i hi havia uns taques negres.
Avui, per exemple,
l'estan
llimpiant,
està quedant preciós.
Doncs som ganes
de fer coses,
ganes que
això vagi endavant,
no es quedi cap enrere.
Que, bueno,
què pensem?
Demà què hem de fer?
o sigui...
De certa manera,
és patrimoni
també que guanya la ciutat,
no?
Sí.
Nosaltres no som res més
que...
Formar en part.
Ajudem a conservar
el patrimoni
dels nostres antepassats,
eh?
I el que he fet,
doncs clar,
conservar-lo vol dir
que cada restauració
que fem
ha d'estar ben feta
perquè no podem fer...
No podem,
per exemple,
quan restaurem
un pas
de la Setmana de Santa
no es pot fer
de qualsevol manera.
Ha de ser fet
en tècnics especialistes
i té la seva importància
perquè això és el que donarem
als nostres...
Per cert,
que ens deixem
que l'altre dia...
És que veig que t'estàs mirant
el rellotge
i que ens queda poquet temps,
no?
Sí.
Ens deixem...
Sí,
que va vindre l'arquebisbe.
Que l'altre dia
va vindre el senyor arquebisbe.
L'arquebisbe li...
A fer la benedicció,
diu-me'ns, això?
Sí, sí.
Feia temps que anàvem darrere
i al final vam aconseguir
que vingués.
Va ser un acte molt entranyable.
Ell crec que va estar
molt content
de poder venir
i ajudar...
Bé, ajudar-nos moralment,
no?
Que tot vagi bé.
Va estar content.
La casa li va agradar
i va fer una missa molt nostra,
però bastanta gent va acudir,
bastants polítics també,
i això també és d'agrair.
I molts socis
i molta gent que no és soci,
que s'estima Sant Llorenç.
Ara,
la seu social,
del gremi de pagesos,
ja és habitable,
torneu a fer les juntes allà,
ja ho teniu ocupat
una altra vegada,
però tot i així
encara esteu en obres.
Hem tancat una primera fase.
Què falta per fer?
Hem fet una primera fase.
ara la podem...
és habitable,
d'aquella manera,
perquè no sé si...
M'han de convidat amb la pols,
no suposo.
Si tinguéssim de demanar
un permís d'evitabilitat,
no sé si se l'adonarien,
no?
Per les escales.
Per les escales,
no?
Però vaja,
però ho tenim segur,
hem fet una barana provisional,
hem fet una barana provisional,
hem fet unes escales provisionals
per poder habitar,
perquè estigui bé.
Ara,
ara,
la segona...
Ara ens falta
intentar veure si podem recull,
perquè encara devem diners.
O sigui,
la primera fase l'hem fet,
però no l'hem pagat.
Molt bé,
molt bé.
Bona filosofia.
No,
la veritat és que,
mira,
el senyor Xavier Julià Torner,
que ha sigut l'arquitecte,
hem fet un projecte
de restauració
o de rehabilitació
de l'edifici,
que el podem anar fent
per fases
i de mica en mica,
i llavors,
la construcció en Gómez,
la veritat és que
aquell pobre senyor
ens ha fet de banc,
perquè va fent les obres
i les anem pagant
a mida que...
Un mica en mica.
Sí.
Això li estem agraïts...
Seria d'agrair moltíssim
al Gómez Fresneda
perquè, de veritat,
s'estan portant fabulós.
I ara només queda
la primera planta,
diguéssim,
la segona.
El que és el trespoll,
que em sembla
que es diu en català.
Bé,
el sostre i el d'això.
I quant de temps
estarem encara
per veure-ho ja
acabant del tot?
Home,
si poguéssim...
Mira,
si ens toca la primitiva,
aquest any.
És una qüestió econòmica.
Qüestió econòmica,
totalment.
El que passa és que pensa
que també hi ha
jo crec que val la pena
que hi hagi projectes
per fer.
Sí.
Perquè això ajuda
a la cohesió
i ajuda
a que tots
tenim un projecte
i sí que tenim
tots els nostres fills,
nens i tal,
nosaltres impliquem
en totes les famílies.
Som 700 socis.
Que això...
El que passa és que
hi ha socis
de Setmana Santa,
socis de...
Que dintre de la nostra entitat
tenim diferents entitats,
no?
i cadascú
està per la seva...
I aquests projectes comuns
és el que dius tu serveis...
qüestionen
per tindre una fita
per poder fer
una obra important.
Això és com una casa,
com una família,
que no s'acaba mai la feina.
Que a vegades ja
ens disgustem uns als altres
com a germans,
més o menys,
no això passa com una família.
No, perquè ara
quina necessitat
teníeu de fer el terra
de l'església?
Doncs mira,
han tornat una persona
que ho he de dir,
és una persona amabilíssima
que ens ho fa només
perquè això sí,
anem pidulant tot el dia.
I només ens ho fa,
ens ho fa només
per cobrant el material,
que són 100 i pico d'euros,
no arribar.
Ho aprofitarem
i serà una cosa més.
I ja serà una cosa més,
a poc a poc.
El que no pot ser
és estar amb els seus creuats.
I que no els faltin mai això,
el projecte i les ganes.
Escolta,
si s'acaba amb un any,
amb un any.
I si és el dos,
no passa res.
La llàstima és
que el que ens va passar
per culpa de l'aigua,
perquè com que estàvem esperant
de poder fer
un projecte que teníem fet,
el que era el terrat
se va enxercar,
se va posar allà un mont d'aigua
i es va ensorrar tot.
A ensorrar-se,
se va fer molt bé material,
vestes, papers,
documentació escrita,
això sí que no pot passar.
Però tampoc era culpa nostra,
no va ser culpa de ningú.
Va ser culpa que...
d'esperar...
Que no t'ho imagines.
Això potser li hauríem de preguntar
a l'arquitecte,
però ho deveu saber,
potser vosaltres,
pel fet de ser una casa
del 1848,
hi ha hagut algun element
que diguis,
és que hem hagut d'anar
superen compte amb això?
Bé,
la façana...
o sigui,
s'ha conservat
tot el que és estructura,
és que hi ha unes normes
de conservació a la part alta.
El problema hauria sigut
si haguéssim tingut
que soterrar,
però com que no ha hagut
de fer que el terra
no s'ha volgut llogat,
llavors l'ascensor
l'han fet aquest hidràulic,
que comença des de baix
i va molt,
a poc a poc,
però va perfecte.
Llavors,
dintre del que podia ser
de dir,
ostres,
és que conservar una casa antiga
ja porta els seus problemes,
dins de tot,
hem estat dirigits per cultura,
o sigui,
tot el que teníem que fer
tal com ho teníem que fer,
les finestres que teníem de posar,
de quin color havien de ser,
això no podia ser...
Tot això és on marcat.
Tot,
tot ens ho hem marcat.
Ja us imaginava
que hi havia una normativa.
Sí, sí,
no hi ha hagut res
que us hagi sorprès.
No,
això no hi comptava.
No,
perquè el mateix,
quan vam anar a l'Ajuntament,
per exemple,
al Patronat de l'Habitatge,
ja es desigui totes unes normes
i em sembla molt bé,
perquè si no,
no hem de deixar
el patrimoni
dalt a la part alta de Tarragona,
és una joia que tenim
i hi ha d'haver unes normes,
no podríem fer una guitarra
amb un enterro.
Això ho tenim claríssim.
Passa que també condicionen
en el sentit de dir,
home,
no ho fem com jo voldria
o amb el cos que jo voldria,
bueno,
i també s'ha de posar més voluntat.
Bueno,
ja està bé.
Per això esteu.
Sí,
jo crec que també influeix.
Quan és una família sola,
els costos,
van dir,
és diferent,
quan te'n obliguen,
nosaltres sí que
més mirem
que estigui,
que la cosa es faci com Déu mana
i que segueixin les normes,
que si no ho fem en un any
ho farem en dos,
si no ho farem en tres.
Si hi ha l'associació al darrere,
clar,
és la força.
És que si no ho féssim així
no tindríem l'ajut que tenim.
Clar,
també.
Perquè les ajudes que tenim
és gràcies
que compleixen totes les normes
que hi ha
sobre el patrimoni
de la part alta.
Doncs una cosa,
sigui aquest any,
sigui l'any vinent,
quan acabeu,
festa d'inauguració,
venim amb la unitat mòbil.
Per cert que nosaltres
totes les festes que fem
les acabem
amb un vermut
i avellanes a Tarragona
i vermut
i seguirre.
I seguirre.
Que ens promociona.
Doncs inaugureu ràpid
que això interessa.
Avui hem volgut a conèixer
com van les obres no acabades
però vaja,
ja hi ha molt avançades
de la seu del gremi de pagesos
i ho hem fet en conversa
amb dos dels seus membres,
amb el Pere Joan Sales,
vicepresident del gremi.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
I la Pilar Ortiz
que és presidenta
de la secció de dones.
Gràcies, Pilar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Felicitats
i en continuem parlant.
Gràcies.
Bon dia.