I després d'aquesta proposta d'aventura, de natura, d'esports,
amb en Pep Calvet, us fem altres propostes que ara al cap de setmana.
Atenció, Sala Trono, sí, la cita amb el teatre, la Sala Trono,
doncs bé, a part del concert de Mogoruzat diumenge,
teníem normalment teatre el divendres i el dissabte.
Aquesta setmana el teatre només el podrem veure,
perdoneu, dissabte, eh?
Si teníeu entrades per avui a anar a la Sala Trono,
doncs no us les canviaran per demà.
En vez de fer divendres i dissabte,
fan només dissabte dues representacions.
Qui? La companyia Pot de Plom, són de València
i ens porten Hamlet, això ho pague jo.
El Javi Castillo és a qui ha tingut la idea,
a qui l'ha dirigit i a qui la interpreta.
Javi Castillo, bon dia.
Bon dia, com estem?
Doncs bé, amb ganes de veure-us i una mica commocionats
perquè avui no veniu, que us ha sortit una altra cosa.
No, vull dir, crec que va ser una confusió entre les oficines.
Les oficines de la Sala Trono i la nostra,
de quan vam parlar, perquè jo vaig estar en la Sala Montanera
en Barcelona i vam després estar parlant,
i crec que va haver una petita confusió.
Aleshores, com nosaltres tenim unes actuacions molt importants,
avui, a València, al País Valencià,
es va decidir fer dues sessions demà.
Ha sigut una confusió, però que d'alguna manera
s'ha pogut arreglar.
Sí, i demà, bueno, esteu acostumats ja a fer dues sessions
al mateix dia?
Home, és canyero.
Sí, no?
És que clar.
Home, quan el públic veig el tipus de teatre que faig,
perquè tampoc és el típic monòleg de Club de la Comèdia,
saps el que t'heu dit?
És un monòleg aixina canyeret.
I, bueno, sí que n'ha fet algunes voltes dues sessions.
El que passa que alguna de les dues sessions
queda un poc aixina de dir-ho,
ai, no sé per on vaig.
Però sí, el públic veurà un espectacle d'humor.
N'hi ha que insistir en què és humor
i humor un poc a saco en, diguem-ne, l'actualitat.
Sí, és que feu humor de les coses tan actuals
com, per exemple, i que us toquen de tan a prop
com el que dieu vosaltres al Gran Evento Valenciano,
que és el cas Gürtel, per exemple,
per dir-ne a vosaltres la visita del Papa i tot això.
I tot això ho barregeu amb el clàssic de Shakespeare amb Hamlet?
Sí, bueno, això és un poc el que vaig fer a la muntanera.
El que passa és que a nosaltres la realitat ens va superant.
Clar, no doneu pas, no?
Sí, el dia a dia ens va superant.
Aleshores, i últimament el que passa és que els espectacles
els modifica molt.
Es modifica molt quasi indirecte.
Perquè, bueno, tot el que està passant així,
les manifestacions, la policia carrega en contra els xavals...
Vull dir, no puc evitar-ho en els espectacles,
intentar registrar-ho i això.
Sí que n'hi ha una broma al final del tema de fer una hipòtesi,
una hipòtesi de com seria un gran evento,
diguem, amb les pràctiques que tenen estos de crear grandes eventos,
que són associacions i, com es diu això, fundacions.
tota la fundació, de crear fundacions i tot el gúrtel i tota la corrupció aquesta.
Fem una hipòtesi que és crear un espectacle en la ciutat de les artes i les ciències,
que també és un espai que jo faig molta burla,
el tema del calatrava i tot això, no?
És que a València és un no parat.
És que ara durava dir, escolta, vols dir que no teniu més fàtu?
que us passen moltes coses a València o que dóna molt de sí, en aquest sentit?
No ho sé, jo m'he trobat en un moment de la meva vida professional
que estem un poc així al·lucinant,
perquè és de veres que jo sempre he tractat un poc l'actualitat en els espectacles,
però últimament és molt bèstia,
és molt bèstia perquè, a més, també estem fent coses en internet setmanalment,
que tracten també fent paròdia de coses d'actualitat,
i la veritat és que se mos amontona molt la faena.
Entre aeroports de Castelló, manifestacions,
retalls en educació, retalls en sanitat,
i jo què sé, el judici de camps,
és que és tot molt espectacular.
De l'Urdangarín per ahir,
encara estan traient merda de la visita del Papa a València.
Perquè a València, quan feu una cosa,
és com quan esteu de falles, vull dir a lo grande.
A lo grande lo quedamos todo.
València, sí, València té de tot.
És un poble de dir, ala, ala, ala, ala, ala.
La veritat és que per una persona com jo,
que en altres moments faig sàtira,
perquè el que fem és una sàtira de la qüestió de l'actualitat i tal,
la veritat és que estem vivint un moment, diguem, esplendorós, saps?
Escolta, i dius, però, que no és un monòleg d'humor,
com estem, potser, acostumats.
Per què ho dius? Perquè hi ha com un fil argumental.
No, a veure, t'explica.
Vull dir, hi ha un sistema molt de...
Últimament, els monòlegs de...
El sistema este de l'estand-up comedy
és un poc el que molta gent associa al monòleg.
Vull dir, evidentment, jo no vinc d'eixer món,
no vinc del món de...
Jo sempre he estat en companyies de teatre,
aleshores els monòlegs són teatrals en el sentit
que n'hi ha com una historieta,
n'hi ha tota una sèrie de canvis de vestuari,
n'hi ha una mínima escenografia.
Vull dir, el plantejament és d'espectacle teatral,
no tant de monòleg d'estos de...
Jo me sento aquí en un taburete i jo es cuento aquí mi vida.
O sigui, és un monòleg en el sentit que jo...
Més teatral en el sentit que faig personatges,
si me transforma de vida,
intenta posar-me la peluca, el trage,
el bolso de Luis Vuitton, m'entens?
I la botella de Bifiter, evidentment.
Això, si no ho saben, en Tarragona...
No ho sabíem, això.
No ho sabíem, això.
És que descobrirem moltes coses de València
que des de fora ja es veuen,
però que des de dins encara no descobrirem moltes, jo crec.
Doncs, escolta...
El que intentem és que no siga un monòleg, diguem, localista.
El que passa és que ara tu fas broma
d'algunes coses de corrupció i de tot això,
i la veritat és que el públic ho pilla de categoria.
Vull dir que jo crec que ja és una cosa universal.
La corrupció valenciana ja és una cosa mundial, ja.
Ai, Javi, no sé si desitjar-te
que continuïs tenint molt de fàtu
pels teus espectacles satírics,
perquè això vol dir que la cosa molt fina no està.
No sé què dir-te.
De moment te desitjo molta merda per dissabte aquí a Tarragona.
Això sí.
Moltes gràcies.
Que estigui al teatre ple, a la sala trònica.
Molt bé.
I em sap greu, em sap greu el tema del divendres, el dissabte,
però va ser realment una confusió...
No, no.
Una confusió d'oficina, d'oficina.
Cap problema, però escolta, la gent ja està avisada i aquí...
Molt bé.
Els amics de la sala trònica, com tot queda a casa
i és una comunitat allò com a molt unida,
ja, ja se sap, ja està, queda dit.
Molt bé, estupendo.
Javi Castillo, moltíssimes gràcies.
Gràcies.
I jo, adeu, adeu,
jo torno a recordar això que dèiem amb el Javi,
atenció, perquè la trònica normalment fa a teatre divendres i dissabte,
doncs aquesta setmana no, eh?
Divendres no.
Avui no hi ha teatre a la trònica, no hi aneu.
Us canviarà l'entrada per la sessió de demà de dissabte.
Demà, això sí, doble sessió de Hamlet,
això ho pagué jo, a dos quarts de set
i a l'horari habitual, que són les 9 del vespre.