Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si haguéssim de fer allò, en titular, normalitat, la tardor del metropol arrenca amb força.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest equipament de proximitat, de servei de proximitat que parlem, que és el Metropol.
Ho dic perquè en el programa del Metropol hi ha diverses línies de treball.
Un és l'exhibició, que és aquesta que estem parlant ara en aquests moments, la programació aquesta professional, que al final aquest any són 14 propostes, fins al desembre-generer, com bé deies tu en Pastorets, però que també hi hem d'incloure els set concerts de joventuts musicals que cada dimarts es fan al Metropol i que són propostes absolutament professionals i que, com és habitual en aquesta temporada,
des del Melani Mestres, l'Àlex Sansó, un director d'aquí també dirigeix, l'Orquestra Càmera Musicals.
Em sembla que també és una programació molt interessant de dimarts musicals que complementa tota aquesta programació professional.
Però, responent-te, també hi ha tota aquesta vessant de dinamització, creació de suport a les entitats i als agents artístics de casa nostra,
i que aquí hi entraria, des de les coses habituals d'Escena Tarragona, hi entraria tot aquest cicle nadalenc caracteritzat pels Pastorets, que tenim dues companyies, com bé tu deies,
o bé, ho estem fent una mica desordenadament, però que aquesta programació també inclou, per exemple, un Calígula d'Albert Camí, càrrec de Favoleà e Tarraconenses,
que és una secció del grup de reconstrucció romana Taleia, i que, per tant, això estarà dirigit pel Miquel Fernández amb música directa de Carmina Canere,
aquesta nova formació de Tarragona de recreació romana, i amb la participació d'un seguit de gent, em sembla que al final sumen 30 participants.
Però també hi ha la banda, que també hi donem suport continuat, també tenim els Premis Tarragonès en la programació,
i tenim d'un seguit de coses amb aquest apartat de dinamització, a donar cobertura a tots aquests segits d'iniciatives de la ciutat.
I llavors tenim l'apartat de formació i educació, amb les escoles que van al teatre, i el Fòrum Metropol, que són aquestes xerrades que fem prèviament.
Per tant, tot el que veieu en el cartell no és ni molt menys tot el que hi ha al teatre metropol, tot el que es fa, tota l'activitat que hi té lloc.
Al final sumen una quarantena d'actes i espectacles d'ara fins al desembre.
Vull dir que hi ha una activitat molt frenètica en el metropol, pràcticament obert cada dia, per tot aquest seguit d'activitats.
Si bé, com bé dèiem, és veritat que el més rellevant, allò que la gent, els abonats, la ciutadania en general s'apunta,
que és la programació aquesta que arrenquem el 9 de novembre amb un plat molt fort, com pot ser Borundanga.
Què és? Va, fem 5 cèntims de...
Sí, doncs si et sembla, com que crec que tenim poc temps, podem fer un repàs a la programació aquesta professional,
i comencem amb un plat fort, que és Borundanga, que és aquest budavil rocambolès ple de sorpreses constants.
És l'última comèdia, i per tant això sempre és una cosa notòria i noticiable,
que és l'última comèdia de Jordi Galcerán, conegut per èxits com el Mètode Gronholm o Dakota,
i per tant aquest és l'últim text, és Borundanga, però a més a més té un altre atractiu
que s'ajunta en aquesta manera de fer d'escriptura dramàtica de Jordi Galcerán,
d'aquests gags molt incisius, d'aquest ritme frenètic, de tot plegat.
Això és una característica que també està borundanga,
però a més a més està dirigit per Jordi Casanovas,
que és un nou director d'escena dramaturg de casa nostra,
segurament de la nova fornada, que la gent està seguint amb moltíssim interès,
està dirigint a tot arreu, al Teatre Nacional a tot arreu està dirigint,
amb la seva companyia Flyhart, i per tant aquest és un atractiu,
que aquesta obra la fa l'acompanyia Flyhart, d'una companyia jove,
amb molta frescor, acompanyats d'un veterà,
que també li dona una certa solidesa amb el personatge que fa,
que és Carles Canut.
Per tant, podem dir que és un començament fort, amb comèdia,
amb aquests interessos que estàvem dient,
i continuem també amb comèdia, amb comèdia, però amb ironia,
amb nostàlgia, amb humor, com pot ser aquest últim espectacle del Joan Pera.
Joan Pera, torna a Tarragona!
Exactament, Joan Pera Capri, que per tant aquí és com un triple salt mortal,
és a dir, el Joan Pera, un actor, diguéssim, impressionant,
d'a més a més dels més estimats pel públic,
el que fa és reencarnar-se amb el mític humorista Joan Capri,
mític per moltíssimes generacions, referent per moltíssimes generacions,
crec que la majoria d'oients segur que tenen algun disc de vinil a casa amb els monòlegs...
O hi vas pel Capri o hi vas pel Pere, però hi vas.
Exactament, amb els monòlegs del Capri,
i aquest espectacle del Joan Pera,
que el que no fa, evidentment, és imitar amb el Capri,
sinó el que fa és reencarnar-lo, passar-lo a través dels seus sedars,
ara que per Sant Atec la va venir a violència de trompetes,
vaig tenir l'oportunitat d'estar una estona parlant amb ell,
i és interessant de com ell s'ha aproximat,
però s'ha aproximat d'una manera molt intel·ligent i que funciona molt.
L'espectacle està basat en dos dels monòlegs més famosos,
que és el pobre González i Nàufrax,
i, en fi, podem veure tota aquesta manera de fer del Joan Pera
i també tota aquella manera de fer d'aquest català desencantat
i de volta absolutament de tot com representava
el personatge que feia Joan Capri en els seus monòlegs.
I continuem, com dèiem, amb la banda Unió Musical de Tarragona,
amb el concert de Santa Cecília, el 18 de novembre.
Val a dir que el Burundang és el divendres 9 de novembre,
per tant, ràpid ja a comprar entrades,
perquè això, si no, ja ens haurà passat,
i el divendres 16 de novembre val la pena comentar
que el Joan Pera Capri fem dues funcions,
una de tarda, a dos quarts de set,
i l'altra, l'habitual, a dos quarts de nou.
Això, quan ho hem fet, ens funciona molt bé,
perquè hi ha un públic, potser més gran,
o potser per comoditat, que li va bé aquesta funció de tarda,
a dos quarts de set, el divendres 16 de novembre.
Dèiem la banda Unió Musical, el concert de Santa Cecília,
amb la interpretació a càrrec de les tres bandes de l'entitat,
la banda d'iniciació, la juvenil, i la banda sinfònica.
Sempre ho diem, tenim una banda extraordinària,
a més a més amb un repertori molt diferent de l'habitual de banda,
quan se's mostra així amb representació, amb concert,
amb aquest nou director, que és l'Òscar Miquel Lozada.
Continuem el divendres 23 de novembre,
també en música clàssica,
amb Recondit Harmonia,
que és el títol d'un programa
que inclou obres de Montsalvatge,
com és aquest cas, en el centenari del seu naixement,
Litz i Nielsen.
I això serveix,
això a càrrec de l'Orquestra Càmera Música,
i amb l'atractiu de tenir el Daniel Ligori,
un dels pianistes més importants del nostre panorama,
com a solista en aquesta formació,
que crec que és una formació bàsicament d'acorda d'uns 22 músics.
Un concert molt especial,
que servirà per recaptar fons,
per fer possible la primera pel·lícula sobre la fibromiàlgia,
que és aquesta pel·lícula que està preparant
la directora tarragonina Anna Maria Bufarull.
Per tant, un concert amb un cert rerefons
de micromecenatge, si es vol dir.
Només a un preu molt assequible de 12 euros.
I a continuació, el dissabte 24 de novembre,
tenim probablement el plat fort de la temporada,
que és aquella obra que segurament tothom vol veure,
que ha estat el gran èxit
o que ha marcat la temporada teatral del nostre país,
que és Incendis.
Que té d'espai, Incendis.
Sí que és veritat que d'escolta.
Sí, tothom en parla i tothom la vol veure.
És aquesta obra de Wasti Mawad
i que representa aquesta vida d'aquesta jove libanesa
que s'anavora d'un noi més jove,
és analfabeta,
l'àvia vol que aprengui,
que surti de la misèria.
És tot un recorregut,
és una història molt complerta,
amb molta motivitat,
amb un rerefons tràgic a la vegada
i que està interpretat amb els papers principals
per Clara Segura i Julio Manrique.
amb el qual això ens assegurem
unes interpretacions carregades d'intensitat
i, com bé dèiem, d'emoció.
Dirigit per Oriol Brogi,
és la companyia de la Perla 29,
que fa les seves representacions habituals
a la Biblioteca de Catalunya.
I això és el que la fa especial,
que és que es va exaurir
totes les funcions que es van fer al Teatre Romea
i que d'alguna manera o altra
tothom delia per poder-la veure.
I la tenim a Tarragona el 24 de novembre
una mica fidels amb aquesta línia
que abans em preguntaves,
que en la mesura de les nostres possibilitats
poder portar a Tarragona
aquells espectacles més rellevants
o notòries de la temporada teatral.
Premis tarragonès.
Premis tarragonès.
Això organitza el Consell Comercal del Tarragonès,
és itinerant,
cada any es fan aquests premis
amb diferents ciutats de Tarragona
i aquest any coincidint amb la capitalitat cultural
de la ciutat,
es fan en el Teatre Metropol.
Suposo que tindreu oportunitat de parlar-ne,
això dijous 29 de novembre,
a dos quarts de 10,
i és d'accés lliure,
i per tant això ja en parlareu.
I a continuació això que abans em feien referència,
aquest Calígola,
a càrrec d'una companyia de la ciutat,
que és una aposta forta,
amb el text aquest d'Albert Camí,
i que amb aquesta dinamització
segurament d'aquestes 30 persones
al voltant d'aquest espectacle,
això s'oferirà el cap de setmana
de l'1 i 2 de desembre,
o sigui, tindrem oportunitat de veure
en dos dies diferents.
I just abans de la Setmana dels Pons
tenim la Marina Rossell.
Marina Rossell.
Sí.
A més, amb un espectacle com a molt clàssic,
molt sentit, no ho sé.
Sí, molt sentit,
perquè és un concert
basat en aquest àlbum,
en aquest àlbum que ha tingut
un èxit sensacional,
que és aquest àlbum
amb el qual la Marina fa un repàs
als grans èxits
del seu gran amic,
que valgui la redundància,
George Mostaqui.
30 anys de relació
reflectits amb aquest àlbum,
que a la vegada
ens porta a un concert
ple de tendresa,
un cant a l'amor i l'amistat,
per entendre'ns,
per donar-li aquest to
de sensibilitat
que tindrà el concert.
canta la Marina Rossell
acompanyada
de quatre músics,
encara que a les fotos promocionals
surt el George Mostaqui,
home,
no és que canti el George Mostaqui,
que a més a més
no sé si ho sabeu,
però precisament té un problema
important
que li impedeix cantar
ara,
sinó que és la Marina Rossell
cantant els grans èxits
de George Mostaqui
i els seus grans èxits,
pròpiament dit,
acompanyada d'aquesta banda
sensacional de quatre músics,
amb la qual cosa
hi ha l'Eduard Iniesta,
Xavi Lloses,
en fi,
uns músics molt importants.
I a continuació
hi entrem al Cicle Nadaleng
i el Cicle Nadaleng
són els pastorets,
tant els de la salla
com els de la golfe,
amb els dies habituals
i a les hores habituals
i al mig,
una de les novetats
d'aquesta temporada
que és que normalment
el Cicle Nadaleng
és difícil encabir
i fer-hi qualsevol cosa,
tenim la nit de cap d'any
el Build Albert Club Cabaret,
aquest espectacle
de la Sala Trono,
que tan bona acollida
ha tingut.
L'any passat
van fer aquesta experiència
ells,
com fa el teatre comercial,
que és la nit de cap d'any,
doncs parar la funció
per fer les campanades
i el raïm
i llavors continuar la funció
i l'any passat
van tenir una gran allau
de peticions
i aquest any
ho volen fer
i fan el salt
al Metropol
i en dos dies,
la nit del 31
a partir de les 11 de la nit
i el dimarts 1 de gener
a partir de les 7 de la tarda.
Per tant,
és Build Albert Club Cabaret
especial cap d'any,
amb l'Oriol Grau,
el Fermí Fernández
i la Palomarza
interpretant aquest text
que, com diu el seu títol,
és aquesta mena de cabaret
o aquesta aproximació irònica
carregada d'humor
i a vegades de mala bava
sobre aquest club
del Build Albert,
que sembla que són els més poderosos
del món
que reparteixen
com ha d'anar tot.
Exactament,
que ens diuen a veure
com ha d'anar tot.
Per cert,
si ja l'heu vist
al Cabaret Bilderberg
que molta gent l'ha vist,
van tenir una allà
o vaja de visites,
val la pena fins i tot repetir
perquè clar,
l'han actualitzat,
com que són tot
molts temes d'actualitat
del que toquen ells,
en l'actualitat
li han donat un gir,
l'han canviat una miqueta,
serà diferent.
Sí, i sobretot la funció
de les 11 de la nit
serà allò que en cinem
es diu en cameos,
entre cometes,
vull dir que segurament
hi haurà intervencions sorpreses
de diferent gent
i tot plegat
i de fet ho permet l'obra
perquè té aquest to de cabaret
permet totes aquestes incursions.
I, si et sembla,
fem un breu repàs
al Metropol Familiar
que tenim tres propostes
i les tres ens semblen
especialment interessants
cadascunom
per les seves característiques.
En Lletra Menuda
comencem el 17 de novembre
en Lletra Menuda
que és de la Tita Llaire
Teia Moner
però que és Tita Llaire
però que a la vegada
fa coses de llum negre,
de màgia
i precisament aquest
és l'espectacle
que hem fet
en col·laboració
amb el Festival Teatre Màgic
que dirigeix el Mac Gerard.
Per tant,
és un espectacle
que l'hem fet
coorganitzadament.
En Lletra Menuda
està basat
en quatre contes
de l'escriptor
Jaume Sela
i és per a totes les edats.
A continuació,
el diumenge 25 de novembre
també tenim
un espectacle
en base literària
que és
Polset
de la companyia
Passogat,
un espectacle
que fins i tot
es va representar
al Teatre Nacional de Catalunya
d'actors i titelles
que és una adaptació
del petit polset
de Charles Perrault.
I aquí aprofito
per dir que
amb aquesta línia
de col·laboració
amb les coses
que passen a la ciutat,
amb els agents
que fan activitats
a la ciutat,
tant amb un espectacle
com l'altre,
com per exemple
amb Incendis
i la Marina Rossell
també col·labora
amb nosaltres
Òmnium Cultural
del Tarragonès
fent-ne difusió
en el marc
d'aquests actes
previs a la nit
de Santa Llúcia.
I aprofito per dir-ho.
I acabem
la Metropol Familiar
amb
La Vella Durment
de Plan B Dansa
que ja el vam tenir
crec que fa 3 anys
la vam tenir
en música de Tchaikovsky
referit al conte
de La Vella Durment
i per tant
és aquesta aproximació
des del món de la dansa
en el conte.
La veritat és
que és un espectacle
molt deliciós
visualment
molt atraient
i que a més a més
si em permets dir-ho
també té
el do de l'oportunitat
perquè suposo
molts oients
ho saben
l'Arança Segure
de la Fredo Bravo
acaben de tenir
una tardor
d'eclusió creativa
molt important
perquè els hi han encarregat
a coreografia
està en el Ballet
Víctor Ullat
de Comunitat de Madrid
que es va estrenar
als teatres del Canal
el 14 d'octubre
i aquest dijous passat
van estrenar
una coreografia
gran
de 17 ballarins
titulada
Babilón
a càrrec
de la Companya Nacional
de Dança
que en aquests moments
dirigeix a José Martínez
es va estrenar
al Mercat de les Flors
per tant
aprofitem per dir
que aquest talent creatiu
de gent de casa
com pot ser Plan B
Dança
i en aquest cas
Aranxa Segardó
i Alfredo Bravo
els tenim en format familiar
el 15 de desembre
a les 6 de la tarda
i el diumenge
16 de desembre
en funció de matí
a les 12
Uf, t'hem fet parlar
Jordi
i ja veus que no t'he dit res
perquè la cosa
pintava interessant
Bé, no, m'has dit això
que no disposava massa temps
No, però he fet
una bona visió general
jo crec
Bé, que en tot cas
disculpin els audients
si hem anat una mica
de precet
però hem intentat
fer aquesta mena
de repàs
així
de visió panoràmica
aquesta temporada
que d'alguna manera
ens sembla
que això
que ens promet
grans sorpreses
grans emocions
i que bé
que fa que el Metropol
torni a arrencar
amb la força habitual
i amb aquesta col·laboració
amb agents artístics
de casa nostra
Si us heu perdut alguna dada
a www.aragonaradio.cat
podreu recuperar
aquesta entrevista
i si no
tranquils
perquè setmana
farem les entrevistes
pertinents
amb cadascun
de les companyies
dels actors
directors
amb tothom que passi
pel Teatre Metropol
Jordi Giramé
moltes gràcies
per l'esforç
que has fet
de resumir-ho ràpid
Ho hem intentat
No sé si ens n'hem sortit
I tant
I felicitats
per aquesta nova temporada
del Metropol
Molt bé
Gràcies a vosaltres
per l'interès