Fa un parell de setmanes que el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
va acollir la presentació del sisè documental de carrer
amb joves de Sant Pere i Sant Pau.
La passada setmana es va projectar a l'espai Jove QS
i avui ens el venen a presentar.
Ha estat realitzat amb un grup de joves,
amb joves protagonistes del barri de Sant Pere i Sant Pau
i amb la participació d'aquests joves del barri
per conèixer com és la realitat social
entre altres aspectes del barri.
I tot això, gràcies a l'Ane Pujol.
L'Ane, bon dia. Hola, bon dia.
El Jordi Beu, també, bon dia.
Que n'ha estat a l'equip de gravació i realització d'aquest documental
i també amb molts joves, entre ells el Marc Bellespí.
Marc, bon dia. Bon dia.
L'Avex Flores, bon dia. Bon dia.
I el Kevin Sánchez, bon dia.
Si parlem d'aquest documental de carrer,
Anne, com ho expliquem o d'on sorgeix la iniciativa
de fer aquest documental?
Doncs la idea surt de joventut de l'Ajuntament de Tarragona
que, com bé has dit, ja s'han fet altres anys.
Els joves realitzadors s'han encarregat de dirigir,
coordinar aquests documentals.
I la gràcia és que no són aquests realitzadors que ho fan tot,
sinó que ho fan amb els joves, que fan de càmeres
i participen en tot el que vulguin del documental.
I a partir d'aquí vau començar a gestionar tot aquest documental.
Així és.
A través del centre cívic,
clamat al dinamitzador,
vam contactar amb un grup de joves
i aquests joves sempre porten més joves.
I bé, vam fer un grup bastant gran,
vam acabar fent més de 30 entrevistes
i bé, doncs tothom ens va poder donar una mica
el seu punt de vista del barri.
Així que jo crec que el documental ha quedat bastant
representatiu del que seria la joventut de Sant Pere i Sant Pau.
Perquè si parlem ara del que explica,
del que podem trobar,
què explica aquest documental?
Quines històries explica?
Doncs explica la història de la gent del barri,
o sigui, què fan en el seu temps lliure,
doncs per començar,
eixi una pregunta una mica més light,
però que a la vegada ens explica molt de la gent d'allà,
doncs per on se mouen,
els carrers, les places,
els joves de Sant Pere i Sant Pau els agrada estar pel carrer,
relacionar-se,
tenen colles grans,
nois i noies,
hi ha bon ambient,
companyerisme,
la veritat és que tots explicaven que estan molt al gust al barri,
és un barri molt tranquil,
també la contrapart és que en un moment donat pot ser avorrit,
i allà estar una mica apartat de Tarragona,
doncs dependre dels autobusos,
això era un altre tema que sortia,
doncs que faltava potser algun local d'oci nocturn,
i els nois demostraven molt d'interès,
doncs per estar pel carrer,
jugant a futbol,
estar per les places,
i bé també es tractava el tema de la immigració,
ja que és un barri on es troba gent d'arreu,
i el tema també de gènere,
doncs les diferències entre què fan els nois i les noies.
Són alguns dels temes que vau parlar,
vau t'ho escritar l'experiència,
Jordi, que ho vau estar gravant i vau estar allà al peu d'oca no,
què tal l'experiència d'haver fet un documental com aquest?
Va ser positiva, jo crec que va ser una experiència bona,
a part jo no soc d'aquí,
també va ser una forma d'intentar veure com és la realitat
a un lloc que no és on jo he residit,
o on jo he viscut de petit,
i crec que ha sigut una cosa molt positiva també per la gent,
perquè és la seva realitat,
no sé, és el que es poden trobar al carrer
i que quede reflectit en un documental
on tothom ho pot veure,
jo crec que és una cosa que s'han de sentir molt orgullosos
i han d'estar contents d'aquest treball que han fet.
I a més,
és una eina que serveix per joventut,
per l'Ajuntament de Tarragona,
per conèixer què és cou,
què està passant en aquest barri,
i això pot servir de cara a pensar en futures polítiques de Sant Pere i Sant Pau.
Vosaltres, nois, què tal l'experiència?
Hi ha alguns que ja esteu més acostumats,
això de les càmeres i els sonors més mediàtics gairebé de Sant Pere i Sant Pau.
Què tal l'experiència d'haver participat en aquest documental?
Doncs va estar bastant bé, no sé,
alguna cosa per matar el temps lliure,
i a més teníem un bon...
Al cap i a la fi era plasmar el que vivíem al barri, no?
Les nostres places on sortíem,
la gent amb la que ens movíem,
què fèiem al carrer,
demostrar una mica de companyerisme
i, bueno, l'experiència va ser bona.
Vam estar tocant càmera,
vam estar, no sé, amb el guió i va estar bé.
Clar, vull dir, ara això et cau destacar,
ells no només s'han posat davant de la càmera i han xerrat-hi prou,
sinó que han participat una miqueta en l'elaboració del documental.
Clar, no, el documental en realitat l'han fet ells,
que és la gràcia,
perquè ja cada dia es fan reportatges sobre coses,
llocs i activitats,
però no cada dia es fan audiovisuals
fets pels mateixos joves
que no tinguin res a veure amb una càmera
i que de sobte es posin a tocar-la,
a fer entrevistadors...
I què tal, doncs, bé?
Bé, l'experiència, la veritat,
és que molt bona,
a part de realització,
és a dir, de conèixer el nostre barri,
i, és a dir, de gent que feia molt de temps
que no la coneix,
que estava allà,
saps que hi ha racons i tot,
que vingui algú de fora i et digui,
doncs, ara mateix, plasma'l,
audiovisualment,
plasma'l el teu barri
i digues,
què està passant?
Perquè Sant Prés Sant Pau és allà,
hi ha molta gent on s'ubica,
a Sant Prés Sant Pau,
però poca gent de veritat s'ha interessat pel nostre barri.
i, doncs, mires una petita oportunitat
per mostrar a Tarragona
el que se fa avui en dia,
a l'actualitat,
la jove ha endut com es mou pel barri.
I tu què tal, Kevin?
Jo m'ho he passat molt bé,
o sigui, a mi m'agrada així
que la gent s'interessi pel barri,
i això, i això, doncs, no sé,
per mi és una mica nou.
Per tant, sobretot això important,
per donar a conèixer el barri,
què feu al barri,
perquè si ho expliquem una miqueta,
una miqueta del que vau explicar
en el documental,
com expliqueu com és la vostra vida
al barri de Sant Pere i Sant Pau?
O a vida dels joves una mica així en general?
Doncs, no sé,
a mi em sembla un barri tanquit.
Jo tinc tranquilitat al meu barri,
una miqueta avorrit,
està una miqueta apagat,
falta joventut,
hi ha vegades que baixes al carrer,
dones una volta,
quan abans, fa 10 anys,
aquell racó estava ple de nens,
ple de gent jugant,
passejant,
i ara només n'hi ha dos nens jugant a futbol.
O sigui, això ja es va notant,
què passa?
La gent se tanca més a casa
o va més a la ciutat i deixa de banda el barri,
que és un sanctillat.
I bueno, no sé,
jo quan me desperto tranquil
i vaig a dormir tranquil,
o sigui,
portem una vida tranquil al barri.
Un barri tranquil.
Sí.
Esteu d'acord vosaltres?
Sí.
O això també,
que també falten més joves,
falta més moviment?
La qüestió és que no falten joves.
Hi ha llocs on puguin anar els joves.
Val.
Els joves sobren,
a totes bandes sempre hi ha joves.
però bueno,
el que diem és que
hi ha un punt
és que
hi ha un punt
en què Sampere i Sampau
només hi és
per
gent de mitjanada alta,
gent més àvia i això,
o gent més petita.
Però
no hi ha un punt
entre mig
que pugui sortir la gent
d'entre
15-25 anys,
doncs ha de sortir del barri
per poder passar-s'ho bé.
Clar,
hi ha una franja d'edat
que quedaria una mica coixa,
la cosa, eh?
Valtos ho vols acusar, això,
Anna,
una mica amb el documental
i una cosa que us van explicar
aquests joves.
Sí, sí,
tothom comentava això,
que faltaven espais
d'oci per joves,
precisament.
Per tant,
pot ser això,
com deies,
una oportunitat
fins i tot
per l'Ajuntament de Tarragona
de conèixer
les mancances del barri, no?
Esclar,
aquest documental
ha arribat
al regidor,
a la regidora del barri,
i bé,
jo espero que això serveixi,
no?
Que no només sigui
un bon record
per vosaltres,
pels joves,
sinó que també serveixi
per...
doncs perquè
se sàpiga
què està passant
i què es pot fer
per millorar el barri, no?
Sí, sí.
No, pot servir, no?
I contents
amb el resultat final?
Sí.
Què opina, Jordi?
Sí?
Em va agradar molt.
Crec que ha quedat
molt bé.
La veritat és que Anna
ha fet un gran treball aquí.
I el Jordi.
Sí, bueno,
en tema de postproducció
ha sigut ella
i realment
jo quan el vaig veure
em va agradar molt.
Em va agradar molt
a part del,
no sé,
la velocitat que dona,
el ritme que dona
del muntatge,
és que m'agrada molt
i crec que, bueno,
hem d'estar molt contents
del treball realitzat.
Penjarem el documental
al grup de...
Bueno, posarem un link
al grup de Facebook
de Joventut i Cooperació
perquè així, doncs,
tothom que no l'hagi vist encara
el pugui veure.
I això que comentava
del muntatge,
doncs,
la veritat és que
tenien moltes imatges
perquè molts joves
van voler agafar la càmera,
van estar gravant,
el que vint
es va ocupar bastant
del making of,
ho van fer amb dues càmeres,
amb una Sony
d'aquestes professional
o semiprofessional
que era més gran,
tot manual,
doncs,
enfocar i tot això,
i una altra càmera
que era Handicam
i que la feien servir
pel making of
i que el making of
a més es troba també
dins del que és
el mateix documental
perquè s'ha fet
com amb la pantalla partida
i així pots veure
diverses coses alhora,
no només la persona
entrevistada.
Kevin,
què et sembla
el making of
que vas estar fent?
Pues,
no sé,
m'ho vaig passar bastant bé
fent això,
o sigui,
no sé,
encara no hem vist
el documental,
no sé com ha quedat
això,
però jo crec
que ha quedat bastant bé.
Vas poder venir
a la presentació.
No.
Què gravaves
amb el making of?
Tu te n'anaves
amb la càmera,
t'ella té la càmera petita.
Sí,
com es gravava això,
les coses
i el que passava així
al voltant de la càmera.
Allò que no es veu
davant de les càmeres,
no una miqueta?
Clar,
que és la gràcia també
una mica del resultat,
veure com s'ha fet.
Vosaltres contents
amb el resultat o què?
Us ha agradat?
A mi m'ha agradat molt,
o sigui,
és un resultat que dius,
joder,
quina corrada
s'ha apagat l'ane,
que dius,
aquí n'hi ha nòres
davant de la pantalla
i, bueno,
jo vaig estar molt content
perquè ara el barri,
no?
O sigui,
es plasmava totalment
i va quedar molt bé.
Sí?
La qüestió,
l'ane s'ho va currar,
va tindre un treball molt bo
i després,
a banda,
tots els joves del barri també,
van treballar,
van dedicar hores
quan li van dir ells
als productors
i tal,
van ser encarregats
de dir als joves,
però a la vegada
també els joves
van participar molt
i, bueno,
la qüestió és que
a mi em va agradar molt
perquè a banda a mi
m'agrada molt
això de les audiovisuals
i tal,
també si pogués estudiaria
i era això,
em van donar l'oportunitat,
vaig estar en contacte,
això com experiència personal,
va ser,
com has de fer l'enfoc,
com has de fer l'angle,
com has de fer tot
i, bueno,
i després que ho facin
tots els joves,
per joves,
després l'Anne
fes la postproducció
i a més que
quedes tan bé
per banda de tots,
doncs, bueno,
és una experiència
que agrada
i fa que et senti segur.
Molt bé,
home,
almenys els joves,
no?,
que han participat,
que són els que
realment són els protagonistes,
estan contents,
per tant, escolta,
jo crec que sí,
els que l'han vist
estan molt contents,
jo també estic molt contenta,
el Jordi també,
i bé,
ara toca un altre barri,
ara anirem cap a Bonavista,
així que des d'aquí
m'agradaria animar
els joves de Bonavista
a que s'apuntin,
hem fet una pàgina
de Facebook
que es diu
Documental Jove de Bonavista,
que tothom que vulgui,
les entitats,
es pot apuntar
a aquesta pàgina
i estaran al dia,
doncs,
què fem,
on gravem,
intentarem anar explicant
i penjant fotos
del que es va fent,
i també hi ha el mail
que és el del documental
de carrer
arroba gmail.com
que tothom que tingui
qualsevol pregunta,
vulgui participar,
sigui de Bonavista
en aquest cas,
doncs,
és benvinguda.
Perquè a més
hi han participat joves
però també
molts vinculats
d'associacions
i entitats del barri,
eh?
Sí,
és la manera
de tenir un documental
que sigui ampli
i que no agafi
només un grupet d'amics,
sinó que sigui representatiu,
no?
Per això surten,
per exemple,
el documental
de Sant Pere i Sant Pau
vam anar al club de voleibol,
vam anar a la Colla Castellera,
vam entrevistar el president
de l'Associació Cultural
i Recreativa,
el president de l'Associació
de Veïns La Unió,
i també vam estar a l'IES,
que cada any fa un projecte,
va fer un videoclip
de la cançó d'imàgina
de John Lennon
i vam anar a gravar
una miqueta també
com ho feien.
És la manera
d'implicar tot el barri
en un projecte.
I això,
i a més a més,
amb moltes visions diferents,
que m'imagino
que és el que és important,
no?
I quan parlem de llocs,
de racons del barri,
que abans ho dèiem,
ens van fer trobar racons
del barri
que habitualment hi anem
o que hi anàvem.
Quins són els vostres racons
de Sant Pell i Sant Pau preferits?
Aquells que eren dignes
de sortir en el documental?
De sortir en el documental,
primer de tot,
les promocions,
les places
que tenim al nostre barri.
Nosaltres tenim sis promocions.
Sis promocions?
Sis promocions tenim,
que ja és tela.
I sempre,
de petits,
anàvem a jugar
a pilota,
a futbol,
a diferents llocs
d'aquestes places
que,
vulguis o no,
és on ens hem creat tots.
Després podia haver,
no sé,
podia estar al centre cívic
i tot,
però realment
a la llibertat
i on podíem jugar
amb els nostres companys
i tot eren les promocions.
Jo remarco aquests llocs.
On més hem estat
ha sigut a la primera,
a la sexta,
jugant a futbol,
però més que res,
jo em divertia més
a la sexta,
que és una plaça
que està bastant,
bueno,
ara mateix està molt mal l'estat,
però fa deu anys
potser està en bon estat,
que tenia dues canastes,
tenia una font,
tenia un parc
per nens petits,
però avui està,
això també és el que falta
a Sant Virgen-Sant-Pau.
que el que hi ha
per joves,
a més,
no està en condicions,
però no sé,
ara falta una canasta
i va perdent
i per això
la joventut ja no surt tant,
no sé.
I pel Kevin,
quin és el seu racó,
el seu lloc
de Sant Virgen-Sant-Pau?
Jo he passat,
o sigui,
la meva infància
l'he passat allí
a la quarta promoció,
o sigui,
és la plaça
que tinc davant de casa meva,
però últimament,
o sigui,
passo més temps
per allí
per la cinquena,
etcètera.
Perquè es fa molta vida
al carrer,
oi?
Sí,
sí,
es fa moltíssima vida.
Bé,
és un barri
on la gent
com més tranquil
i res,
i no hi ha cap parell,
bé,
tampoc hi ha cap parell
per Tarragona,
em refereixo que
es pot anar
a qualsevol lloc,
que sempre estaràs a gust
i tal.
I,
bé,
la qüestió
pel carrer,
el que deia
el meu amic Marc,
les parts
on hi ha
per joves
i tot,
per exemple,
que és la sexta promoció,
teníem abans
dos canastes,
després,
a la plaça Cuba
que l'han remodelat,
bueno,
han fet un petit parc
i d'entrenament
per gent més gran,
gent de la tercera edat
i tot,
però,
per exemple,
com és la sexta promoció
que tenim les castanastes
i tot,
que ja és l'única plaça
de Sant Pere i Sant Pau
que tenim,
doncs,
que l'arreglessin també,
convindria
i agradaria,
la veritat.
Com que ho diem
per la ràdio
i a veure si ens escolten,
i serà una bona manera
això de reivindicar
què ens falta al barri.
I escoltem una cosa,
altres dos
ja heu vingut
alguna vegada
a la ràdio,
fa poc,
crec que va ser l'any passat
quan el Institut de Sant Pere
i Sant Pau
vau fer el rap d'Aiti,
són els dos raperos
del barri,
una miqueta.
Si parlem
de la vostra afició
del rap
i del barri
de Sant Pere i Sant Pau,
com ho podem lligar?
És a dir,
és una mica
la font d'inspiració
o ha servit
de font d'inspiració
també o què?
Una mica sí,
perquè,
no sé,
a mi amb el cosí,
també el kèming
que també fa rap,
sí,
som tres.
Ah,
el kèming també és raperos?
Sí,
doncs,
no sé,
com vivim al barri,
veiem el carrer,
veiem el que es plasma,
intentem fer una mica
reivindicar el que no hi ha,
o sigui,
lluita contra la societat.
O sigui,
una mica el barri
sí que ens ha donat
com,
no sé,
una forma de definir
l'estil que tenim,
les paraules que diem,
el rap,
i també el que és
si moltes tardes,
moltes nits,
rapejant ahí a la plaça,
amb un mòbil,
això sempre,
o sigui,
això mai ha faltat.
Per tant,
el barri,
Kevin,
com deia ara el company,
font d'inspiració també
per les vostres creacions.
Sí,
més que res,
el barri,
la societat,
coses d'aquests temes.
molt bé,
escolta'm,
i ens cantareu alguna cosa o no?
Què ens cantareu?
Què heu preparat?
Doncs no he preparat res,
sí,
farem un freestyle
per la nostra al barri.
Perquè ens agrada molt
la empropització.
Molt bé.
I preferim,
l'instant,
el que ens doni
les ganes i l'aire,
la vibració,
ho traiem aquí,
així.
Molt bé,
doncs ara us escoltem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Son así, yo, listen, ¿ok?
Lo primero, yo nací en San Pere y San Pau, el barrio
Y aunque no lo creas, nacimos siendo warriors
Y aunque no lo creas, el dinero no es necesario
Porque yo fui alcohol y por eso, aunque no mole, no es proletario
Ey, hermano, que no lo ves, me llaman el Soet
Y yo no crec y Sanel siendo burgués
Ey, hermano, yo nací en un barrio humilde, hebrero
Y prefiero el alma, la calma de no tener dinero
Son 16 años de asofia, el barrio
Cada día, cada noche, montando el calvario
Saben que es juventud sobre el escenario
Y cuando salto, siempre salto en el asfalto
Ey, son 16 años de asofia, mi barrio
Cada día, cada noche, montando el calvario
Saben que vamos mejorando año tras año
Saben que ponemos puños, fallas, ya somos dos guarrios
Y no pasa nada, hermano, somos ya muy guarrios
Esto es del corazón que pertenece al barrio
Venimos desde ahí para traerlo a ti
Y si quieres sonar bien, puedes sonar, no sonar flash
Y, joder, queremos saber el porqué de la defensa
Siempre tenemos la humildad y el cemento sobra
El ayuntamiento no tiene conocimientos
Y esto, ¿por qué no lo arregla?
Queremos...
Ey, hermano, no lo pillo si solo tuve pero si ya hay algo en los bolsillos
No lo entiendo, no lo entiendo, mi cartera pelada
Y luego sabes lo que tuve, cascos y un poco de rap
Ey, hermano, tengo estilo solo, dale, ya verás
Como el compás, soy puga sobre instrumentales
Ey, hermano, a doble tempo, me lo marco y cuando lo estampo sobre cemento
Yo, gracias a la gente del documental
Sin vosotros no habría salido sin igual
Solamente lo hago real para sonar natural
Y ahora vengo a destacarlo, los barrios de la ciudad
Arriba los barrios de Tarragona
Rap va detonando como una bomba en cada zona
Yo, y es que los del barrio lo entienden
Como la ciudad va mordiendo, son serpientes
Representando el barrio siempre desde pequeño
Primero él me enseña, ahora yo os lo enseño
Os lo demuestro, lo que aprendí, mis conocimientos
Y me da igual si no quiero arreglar el ayuntamiento
Si, por cierto, quiero seguir y vivir en esto
Quiero doncer y aprender cada concepto
Lo nuestro siempre se representa
Y el toque de pimienta siempre va para lo vuestro
Y sobre instrumental, chaval
Tú sabes lo que es esto, escucha, se llama lucha social
Ey, hermano, atento a todo lo que digo
Porque siguen el barrio y cualquier ciudad son mis amigos
Soena así es
Maná, maná, maná, maná
Yo, San Pedro y San Pau
Hacia Tarragona
Esto es un poco de conciencia para el barrio
Alguien que está fuera pero siempre está presente
Ok, conciencia social, un poco lucha contra el sistema, yo, lo que se lenta de papelón.
Doncs ja ho heu sentit, és l'estiu dels raperos del barri que, com sempre,
que venen a la ràdio, ens preparen alguna cosa, bé ens preparen, improvisen alguna cosa
i aquí ho han tingut. Nois, moltíssimes gràcies, m'imagino que hi ha per acabar.
Satisfets, Anne, amb el resultat, però sobretot m'imagino d'haver conegut aquests joves,
d'haver treballat amb ells, d'haver conviscut amb ells uns dies, no?
Sí, molt contents, jo estic molt satisfeta del resultat, però sobretot del procediment, de com ha anat tot.
D'haver-los conegut, d'haver treballat amb ells, no, Jordi? M'imagino que això és important.
No, està molt bé, a més, jo tampoc ja no me'n vaig tant d'edat d'ells,
i a part també ha sigut, doncs, més o menys, paregut, no, similars,
i conèixer gent nova, és tot molt bé.
Vosaltres m'imagino que la mateixa opinió, no, aquesta de...
Ho quedem abans de parlar amb gent que potser feia dies que no parlàveu,
de trobar-vos amb gent que habitualment no us trobeu...
I tant. L'experiència de faula.
Molt bé, veieu bé, que tots contents. Molt bé, nois, moltíssimes gràcies per haver vingut.
Jo el sabeu, aquest documental de Carreane, recordem que el podrem veure a través d'internet, deies.
Sí, el penjarem molt aviat. Aneu consultant al Facebook de Joventut.
Molt bé, doncs allà ho trobareu. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Gràcies.