Doncs tornem la connexió des de l'espai de la Tabacalera,
al hall, a l'entrada de les noves dependències de l'Arxiu Municipal.
Hem situat una taula, se'ns queda petita pels molts convidats
que aniran passant per aquí al llarg del matí.
De moment ens acompanyen encara, no els hem deixat marxar,
i ens acompanyarà tot el matí el Jordi Piqué,
cap del Servei d'Arxiu i Documentació,
i el Quim Nolla, cap de l'Arxiu Administratiu.
Vosaltres sou, com dèiem, els anfitrions,
intervingueu quan voleu i ja us anirem preguntant.
La primera taula està conformada,
anem a presentar els diferents convidats
per a un dels arquitectes que,
des de l'oficina de projectes de l'Ajuntament de Tarragona,
ha arrenjat l'edifici de manera que aquí i càpiga,
i en bones condicions,
tot el que té l'Arxiu Municipal, que no és poca cosa.
Rogelio Jiménez, arquitecte, bon dia.
Bon dia.
Ara tenim un munt de preguntes per tu, eh?
Un munt.
Com vulgueu.
Rosa Rossell, recordareu,
és l'exconsellera de Patrimoni Històric,
i ella sembla que va tenir la idea de traslladar l'Arxiu cap aquí,
cap a la Tabacalera.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
També ens has d'explicar com se t'ha d'acudir aquesta idea,
que molts encara crec que no s'ho creuen.
I tant, no?
No s'ho creuen.
Molt bé.
Ho inauguren, eh?
Francesc Barriac,
ex-arxiver municipal,
actualment jubilat,
i senador de Tarragona.
Senyor Barriac, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya també Xavier Morato,
ella, com dèiem,
pertany a l'Associació de Treballadors de la Tabacalera,
i ha tingut molt a veure
en el que és la transferència de la documentació,
com dèiem, del grup d'empresa tabaquer,
i del comitè d'empresa.
Vaja, els fons de la Tabacalera,
que, home, ja que estava aquí, s'hi ha quedat.
Sí, bueno,
per qüestions d'edat,
em van tocar ser dels que vam tancar la fàbrica.
Llavors, com a president del comitè d'empresa,
en aquell moment,
si delegat sindical del sindicat UGT,
em va tocar fer transferència a l'Arxiu Municipal.
Ah, Xavier, doncs,
tu havies treballat a la Tabacalera.
Sí, 30 anys.
Com ho veus de canviar,
les dependències en què estem ara?
Ara, quan em entrar,
li preguntava al Rogelio
quants metres m'havia baixat el sostre del magatzem,
perquè, clar, aquests magatzems,
aquí, quan vaig començar a entrar jo,
va ser l'última època que,
si el magatzemàvem,
farbos, que diem noves,
que venien a tabac.
Aquí on estem ara?
On estem ara?
Què són les farbes?
On venia el tabac amb la fulla
per després fer tot el procés de l'abrogació.
I que tenia un sostre enorme, això.
Exacte, amb unes rampes que ens tirava abaix,
això no tenia llum,
perquè aguantés més la qualitat del tabac,
i llavors això,
a partir dels anys principis dels 80,
es va anar quedant quasi sense utilitzar,
pràcticament buit,
s'utilitzava tot abaix,
perquè el tabac ens venia i ha tractat
de les plantes de Càdiz i de Palazuelo.
Vam, és que ha canviat, eh?
Ha canviat bastant.
Rosa, tu devies veure
com va quedar l'espai,
els magatzems de la tabacalera,
i com t'has d'arribar a imaginar
que l'arxiu podia anar aquí?
A mi, quan l'alcalde Ballesteros
em va posar les claus de la tabacalera a les mans,
perquè és que va ser, literalment,
em va donar un feix de claus
i va dir, té, la tabacalera és teva,
vull dir, de l'àrea de patrimoni.
Jo, el primer que vaig fer, la veritat,
va ser passar-m'hi moltes tardes,
sola, amb els coloms,
donant toms per aquesta casa,
per fer-me una mica, doncs,
amb l'espai i tal com estava i tal.
Llavors, amb l'alcalde vam estar parlant
que, malgrat que es tenia clar
que a la tabacalera hi havia d'anar
al Museu Arqueològic
i la Biblioteca, etcètera, etcètera,
jo li vaig dir que aquests magatzems
que estem ara,
que era com ni dèiem,
els sis magatzems de darrere,
ens els havíem de quedar per la ciutat.
Que havíem de separar una part,
diguem, tota la part noble,
per deixar-la per arxí,
ai, per el museu,
per tot el que convingués,
però aquests altres sis
havien de ser per la ciutat.
O sigui, això no és part noble, eh?
No, això són els magatzems
i la part noble és la part que mira el riu.
Ja veieu on sou, eh?
I l'alcalde m'ha diut a tu mateixa,
fes-me la proposta de veure
què és el que s'hi pot utilitzar aquí al darrere.
Llavors, jo tenia clar
què és el que jo hagués fet
amb aquests magatzems
o com els hagués gestionat,
però abans d'anar-li amb la proposta
a l'alcalde me'n vaig anar a veure
en el Jordi Piqué,
en el seu despatx,
me li vaig presentar així,
sense dir res,
vaig obrir la porta,
me li assento al davant,
dic, escolta, Jordi,
l'arxiu, com estem d'espai?
No, perquè ara,
potser amb la reforma de l'Ajuntament,
a baix, a la primera planta,
ens guarden un trosset,
no ho sé, potser,
i li vaig dir, escolta,
t'agradaria un edifici
de quatre plantes
de 3.000 metres quadrats
per l'arxiu?
I es va posar blanc.
O sigui, tu vas ser com l'anunci
que ell li vas portar un gerro
de l'Ikea
i a partir d'aquí
li vas redecorar tot.
Es va quedar blanc.
Clar, pobra.
Diu,
què m'estàs dient?
Dic,
la tabacalera.
Diu,
bueno,
dic,
pensa tu,
ja em diràs el què.
I ja està,
no?
I jo tenia clar
que això havia de ser
per la ciutat,
que aquí teníem
que tindreu l'arxiu,
tant l'històric
com l'administratiu,
que havia d'estar junt,
que les persones
que vinguessin a consultar
havien de tindre
un lloc adequat,
un lloc ample,
que les coses
havien d'estar ben posades
i no com les teníem,
que no vull dir
que estéssim mal conservades,
però estaven una mica,
una cosa cap aquí
i l'altra cap allà.
De fet,
amb aquests munts
de documentació
hi havia conviscut,
jo diria que molts anys,
la Francesc Barriac,
perquè vostè,
va ser aquí
i va tenir càrrec
de l'arxiu?
Sí, des de l'any 78.
Com estava físicament?
Estava ubicat
a les dependències
de l'Ajuntament
en dos llocs només,
a dalt,
que eren les golfes
de l'antic convent
de Sant Domènec
i després
al despatx
normalment
on estàvem nosaltres,
que era lluny
que contenia
els fons antics.
Tenien només
arxiu administratiu?
No, no,
hi havia l'arxiu històric,
sí,
l'únic que passa
que l'arxiu històric,
ja ho he explicat al Jordi,
només començava
a partir de l'any 1800.
La documentació anterior
a 1800
estava a l'arxiu històric
o provincial
que se n'hi deia llavors.
L'Ajuntament
només se va quedar
a la part aquesta,
o sigui,
el 36-39
i va haver una ordre
d'Urani i Sant Pere
dient que
tots els arxius
van dir la documentació històrica
amb els centres
de la Generalitat.
Molts ajuntaments
ho van fer,
altres no ho van fer,
encara ho tenen,
per exemple el de Girona,
ho té tot ells,
altres de Tarragona
ho van fer
i llavors van anar
tota la documentació antiga
fins a l'any 1800
a l'arxiu de la Ramla Vella
que hi ha a la Ramla Vella.
Ho tenim ja tot reunificat
o no?
Encara hi ha documentació
una mica dispersa?
Encara no s'ha pogut reunificar tot
però estem allà
en procés de gestió
perquè una mica
la Generalitat també
quan ha vist
les noves instal·lacions
ha entès
que el normal
és que tota aquesta documentació
retorni
a l'arxiu municipal.
També està en dipòsit
d'aquesta documentació.
O sigui,
tots els escrits
hi posa dipòsit.
O sigui,
que l'Ajuntament
s'ha intentat
més d'una vegada
reclamar-la
i per una excusa
o per una altra
sempre hi havia
les notificacions
que no,
ara no és el moment,
no,
perquè no teniu
les dependències adequades,
ara ja hi són.
Ara ja no poden dir que no.
Estava tot catalogat
i...
a mi m'han dit
o estic,
vaja,
és el que explicareu
també aquesta tarda,
que tot el procés
aquest de modernització
de l'arxiu
va començar el 2004.
Exacte.
Abans com funcionava?
Abans funcionava
una cosa de memòria
i l'altra per escrita.
Però no tota la documentació
ni molt menys
estava documentada.
A veure,
cada departament
de l'Ajuntament
la documentació
que produïa
sí que tenia
les seves relacions
i tenia la seva...
o sigui,
es podia consultar allí
i llavors anaves
dalt a l'arxiu
i ho trobaves,
no?
Però d'una manera unificada,
tal com s'ha de fer
i tant com s'ha de fer
la classificació
que es fa avui dia
no estava feta.
Simplement es...
Tremetíem
els documents
que es demanaven
als diferents departaments,
ells tenien una assignatura
d'aquest document
i nosaltres
des de dalt a l'arxiu
els trobàvem.
O sigui,
les condicions
eren molt precàries
i eren molt...
Més enllà de l'espai,
era també...
El que passa
que sí que puc dir
que difícilment
no es trobava una cosa.
Difícilment
no es trobava una cosa.
O sigui, es trobava
tot el que es buscava.
Es trobava pràcticament
tot el que es buscava.
Això passa a les cases també, eh?
El que passa
que hi havia coses que...
A veure,
el sistema ideal
i bo
és el que hi ha ara.
Aquell era precari
però es feia el que es podia
i es trobava.
Que se guardava
tota la documentació
o potser es trobava
perquè no hi havia tant de volum.
No, no,
hi havia molt de volum.
Molt de volum.
Clar que sí,
sí que n'hi ha.
Ara,
el que passa
que a partir de l'any
però abans
la documentació
ja n'hi havia.
I tant que n'hi havia.
Sí, sí,
sobretot
departaments,
les llicències d'obres, etc.
I qui venia
a consultar la informació llavors?
Aquí va haver una revifada.
O sigui,
normalment
l'arxiu
de l'Ajuntament
la part històrica
pròpiament
mentre ja hi va ser
i abans
que ja més o menys
ho portava
d'alguna manera o altra
perquè allí
a l'arxiu de l'Ajuntament
normalment
abans l'arxiver
era
l'arxiver
de
la vellotecari
el de l'arxiu històric
l'arxiu històric
provincial
que se n'hi deia
que era d'on Feliciano Conde
llavors aquell senyor
portava
l'arxiu de l'Ajuntament
l'arxiu d'Hisenda
i l'arxiu de
l'arxiu històrico provincial
llavors aquest home
no donava l'abast
i d'investigadors
n'hi havia molt pocs
hi havia investigadors
que venien a mirar l'arxiu
i hi havia els de sempre
el senyor Salvat Ibové
el senyor Josep Maria Recasens
l'alcalde de Tarragona
i bueno
para de comptar
4 o 5
hi va haver una revifada
l'any 79
els va posar
les facultats
aquí a Tarragona
llavors sí
que van començar
a vindre
sobretot
hi van haver 4 o 5 professors
que estaven molt interessats
en l'arxiu
se'n van donar compte
de la importància
que hi havia a l'arxiu
i llavors venien
ells amb els alumnes
a fer els treballs
n'hi havia alguns
que feien les tesis de licenciatura
i els altres
les tesis de doctorat
i entre ells
hi havia el doctor
Santi Roque
la Maria Antonia Ferrer
en fi
n'hi havia diversos professors
venien ells
amb els seus alumnes
i llavors
allí va haver
una gran revifada
i se consultava
molt la documentació
històrica
ara
el gran volum
de documentació
que consultava
era la promoció
interna
de l'Ajuntament
la que necessitava
l'Ajuntament
per fer-la
Continua sent així
avui en dia
Jordi
s'utilitza més
de cara
a nivell intern
hi ha més usuaris
intern
del propi Ajuntament
que externs
o mig-mig?
Jo crec que
en dues vessants
han augmentat
perquè
per exemple
vam obrir les portes
el dia 22 d'octubre
i del dia 22 d'octubre
fins avui
han passat
gairebé 400 persones
perquè
a més a més
ens fa gràcia
perquè són
investigadors
o usuaris
que no són els
que acostumaven
a venir
abans a la plaça
La Font
gent nova
gent jove
gent que ve
a consultar
llicències d'obres
ciutadans
normals i corrents
no investigadors
que venen a consultar
llicències d'obres
o la llicència
del seu bar
de la seva botiga
de la seva perruqueria
a vegades
necessiten els plànols
per tant
ha canviat això
i després
la necessitat
de la documentació
administrativa
també ha crescut
perquè hem passat
ara
a unes oficines
abans hi havia
unes oficines
que necessitaven
molts metres quadrats
i dintre de l'oficina
ja tenien una part
uns anys
de la documentació
que generaven
i ara hem passat
a unes oficines
des que es van fer
les dependències
de la Rambla Nova
que són molt petites
i que per tenir documentació
tenen molt poc espai
aleshores això vol dir
que des de l'arxiu
hi ha documentació
que encara està
en plena vigència
i que constantment
les oficines
l'estan reclamant
i està aquí també
està aquí
i també està
l'arxiu que tenim
a la Rambla
Nova 59
en els baixos
hi ha un arxiu
que dóna sobretot
servei
en aquesta documentació
administrativa
dels departaments
que hi ha a la Rambla
sí
sí
sí
déu-n'hi-do
Rosa
tu eres conscient
que hi havia
tant allò
que en diem
paperassa
tants papers
es generaven
dins de l'Ajuntament
soc funcionària
i
l'ajudes a generar-la
ajudo a generar-la
tinc curs d'arxivística
i soc molt conscient
de la importància
que té
tindre els arxius
ben endreçats
amb espais adequats
i a part de tot això
hi havia tot un projecte
en mente
que després
el Jordi
el va tirar
endavant
que va ser el fet
de parlar
amb entitats
de la ciutat
perquè
cedissin
a l'arxiu històric
la seva documentació
llavors
des de l'arxiu
es digitalitzava
es conservava
s'ensenyava
si els titulars
ho autoritzaven
o no
i per
aconseguir
tot aquest projecte
que doncs
durant els dos
darrers últims anys
que jo vaig estar
a l'Ajuntament
déu-n'hi-do
la quantitat
d'entitats
i privats
que van fer
el conveni
i van portar
la documentació
necessitàvem
en un espai
com aquest
ara
després parlarem
amb algunes
d'aquestes entitats
i posarem
xifres
a quants fons
externs
teniu
i de quina
caire són
i tot plegat
perquè ja us dic
que pel programa
d'avui
hi ha molt de tema
canviar l'arxiu
de dependències
venir aquí a la tabacalera
no és una qüestió
només d'espai
és també de fer-la
accessible
diria jo
com deia el Jordi
ara entra gent
que l'Ajuntament
potser no s'atrevien
a venir
o no sabien
ni que tenien
aquesta possibilitat
el fet de tindre
l'arxiu
en un lloc ampli
adequat
amb pràcticament
tot a disposició
jo per mi
era fonamental
vull dir
en una ciutat
com Tarragona
que a més
és patrimoni
de la humanitat
i que per tant
hem de tindre
uns arxius històrics
ben conservats
i
era molt necessari
per això
comptàvem
amb el Rogelio
que li vam començar
a omplir el cap
de dir
escolta
que hem de fer això
Rogelio
t'ha quedat molt molt
molt acollidor
la veritat és que
queda molt acollidor
suposo que el primer
que et deies plantejades
baixem el sostre
però ja
el tema de baixar el sostre
no és per tal
com molt bé
ha explicat el Javier
aquí hi havia un problema
que no hi havia finestres
hi havia finestres
però havien estat tancades
precisament per un tema
de conservació del tabac
i tal
vas trobar un programa
molt faraó
sí
una qüestió molt faraònica
el transformar això
ja no sé
per diferents usos
però concretament
per ser la seu de l'arxiu
no
no tant perquè
diguéssim
el fet
de l'edifici
magatzem
en principi
s'hauria d'adaptar
bastant bé
a aquesta transformació
cap arxiu
la realitat
ha estat una altra
la realitat
ha estat que
hi ha hagut
altre tipus de problemes
que si vols
ara entrarem
a veure
però
diguéssim
la transformació
d'un edifici
que estava pensat
com un magatzem
per poder
tindre la part
d'arxiu
és bastant lineal
diguéssim
hi ha una part
que diguéssim
que es correspon
bastant bé
també
s'amagatzem
en documents
diguéssim
d'alguna manera
les condicions
molt diferents
però després
hi ha aquesta part
diguéssim
més
d'oficina
d'atenció al públic
d'atenció als estudiosos
de les sales de consulta
i tal
que aquesta sí
que ha demanat
transformacions importants
entre elles
baixar el sostre
per poder tenir
aire acondicionat
llum
etcètera
per ser més eficient
de fet no sé
si ho hem explicat
ben bé al començament
perquè
hem tingut poc temps
però vaja
ens trobem a la segona planta
que és on hi ha el hall
aquest vestíbul
o aquesta sala de consulta
també amb les oficines
i després
la documentació
es guarda
en els dos pisos
de sota
que són sales diàfanes
amb uns
com en dieu
uns carrets
prestatgeries mòbils
d'aquelles llarguíssimes
que es mouen
amb uns raïls a terra
i amb una roda
no?
doncs
això
com deies tu
a més
la que està baix de tot
està condicionada
no?
climatitzada
sí
a veure
tota la documentació
en Piqué
ens pot parlar
molt bé
però
té uns condicionants
de temperatura
i d'umitat
molt específics
inclús aquí
també s'ha ampliat
perquè s'ha portat també
tot l'arxiu audiovisual
que aquest encara té
més condicionants
perquè aquest necessita
una temperatura
molt freda
constant
i això ja porta més
però inclús
a nivell de
diguéssim
de prevenció
pensa que
tots els sistemes
de diguéssim
de prevenció
d'incendis
té unes característiques
particulars
aquí són d'aigua
nebulitzada
perquè
són uns elements
que fan baixar
la temperatura
en un cas d'incendi
però no destrueixen
els documents
hi ha tota una sèrie
de requesits
que s'han tingut
que tinta
que fan
aquest edifici
el fan molt particular
o sigui
no només pel fet
que sigui
de l'espai tal com era
sinó pel fet
del que s'aguarda dins
evidentment
quines altres
condicionants
s'han tingut
de cotó
o quins problemes
us heu trobat
que potser no hi pensàveu
els problemes
més grans
s'han estat
per la part
estructural
diguéssim
això és el que
ens ha
diguéssim
fet
ens ha
dirigit
la disposició
de l'edifici
de fet
el que nosaltres
estem aquí
a la planta segona
a part
que a la fi
ha resultat
ser molt agradable
perquè tenim
molt llum
i estem força bé
ha estat
perquè
diguéssim
el pes
tan important
de la documentació
ens ha forçat
que aquesta s'hagi
de col·locar
en planta baixa
a planta primera
clar
això no hi contempo
perquè a més
vosaltres
ho calculeu per metros
que a mi em fa molta gràcia
diu tants metros
de documentació
suposo que una mica
perquè teniu
les prestatges
en filera
però clar
això pesa
una verbalitat
són tones
tones i tones
i diguéssim
la sorpresa
o diguéssim
la trobada
que vam tenir
és que
diguéssim
l'estructura
d'aquests
amagats
que estava fet
doncs
devien ser
tots els anys
30
més o menys
quan van sortir
l'edifici noble
que parlava la Rosa
abans
abans
abans
són del 24
o 26
la tabacalera
diguéssim
va acabar
el 23
es van començar
les obres
el 18
i es va acabar
el 23
que va ser
la inauguració
diguéssim
que el que es van trobar
és que aquests
teòric magatzems
que es confiàvem
que tinguessin
una capacitat
diguéssim
resistent
molt elevada
doncs va resultar
que no era tal
ho hem hagut de reforçar
ho hem hagut de reforçar
especialment
perquè
diguéssim
la tecnologia
de construcció
en aquell moment
treballàvem
amb formigó armat
però
amb unes
la part
diguéssim
de l'acer
la part
de l'acer
estava feta
amb
el que no
amb barres
corrogades
que són
les que utilitzem
ara
d'alta resistència
i que tenen
com unes
indentacions
que fan
que el contacte
entre el formigó
i el ferro
sigui molt més potent
llavors
eren barres llisses
amb la qual
diguéssim
aquesta connectivitat
que ha d'haver
entre el formigó
i el ferro
no estava tan garantida
o el que vol dir
que hem aprofitat
la planta baixa
en la qual
no hi havia
problemes estructurals
per carregar
la part
diguéssim
més fejuda
a nivell
de pes
de documents
i hem hagut
de reforçar
la planta primera
per poder tenir
també
aquesta possibilitat
de carregar-ho
amb el que suposa
un arxiu
que són
moltes tones
de paper
que és un element
molt dens
llavors
hem trobat
que
el que diguéssim
que la part
que es quedava
diguéssim
lliure
d'aquestes càrregues
de reforçar estructura
era aquesta planta segona
o hem pogut fer
diguéssim
totes aquestes àrees
d'on estem ara
d'atenció al públic
i tal
que ens ha sortit
força bé
perquè hem tingut
aquest avantatge
de tenir molta llum
i encara tenim
una planta tercera
sobre nosaltres
que està disponible
per tema
d'exposicions
i coses d'aquest tipus
Està preparada ja?
Està funcionant
ja l'escan
és veritat
que m'ho veu
ara hi ha
l'exposició
de fotogràfiques
Sí, el talent
la té
molt bé
diguéssim
que podria ser
en principi
que un sorprenent
perquè diguéssim
no, és que
quan jo entro
en un edifici
com aquest
que és un edifici
tot ell dedicat
a l'arxiu
doncs
diguéssim
esperaria
trobar-me
la recepció
directament
en planta baixa
i ens la trobem
que l'atenció al públic
i tot això
està en planta segona
aquests han estat
descondicionants
diguéssim
Molt bé
Senyor Barriat
No, només volia dir
una cosa
el Rogelio
ara ha dit
totes les estructures
d'això
a l'Ajuntament
que és un edifici
del 17
de 1680
a dalt
a l'arxiu
hi havia
660 tonelades
de pes
a dalt
a les golfes
660 tonelades
de pes
perquè ho vam comptar
un dia
amb l'Antoni
Valle
Però senyor Barriat
que vostès treballaven igual
vull dir
ho sabien
això
Nosaltres no
nosaltres
els que estàvem a sota
no ho sabíem
Ells que estaven a sota
no ho volíem saber
No ho volíem saber
De totes formes
el que es va fer
va ser penjar-les totes
no tocava res a terra
Estaven tot penjant
No, només com a cosa curiosa
però hi havia
660 tonelades
de pes
I Xavier Morato
tu sabies que treballaves
aquí quan éixera
la tabacalera
i que l'estructura
doncs era la que era
Home, a veure
nosaltres
sobretot
No pesa tan al tabac
No, aquí els magatzems
ja et dic
com que es va deixar
d'habitar
el que sí és cert
que l'edifici
no obla
com deia la Rosa
segurament encara es pot veure
les últimes màquines
tenien que reforçar
posant uns vestiments
a terra
de ferro
A baix de baix del soterrani
està ple dels vestiments
que estan reforçant
estan reforçant
totes les vigues
i el primer pis
Sí, sí, sí
o sigui
allà van haver de reforçar
per la maquinària
que venia
No, només
ja que estàs a la tabacalera
simplement per dir
i vull recordar
la meva amana
en Pau Raposi
que fa 4 mesos
que es va morir
amb 97 anys
va ser de les que va fundar
la tabacalera
i va arribar a ser
portera de la tabacalera
jo no amb la Maria Labata
que tu no la devies ni conèixer
No, bueno
l'has sentit
La Maria Labata
i la Carme Moles
van ser porteres
de la tabacalera
i jo per exemple
me'n vaig fer gran
baixant amb la mà
aquí baix a la tabacalera
Aquí baix
Perquè llavors
les senyores
no es quedaven a casa
No, no
La meva avi
em baixava aquí baix
Per això que no la coneixo
a la tabacalera
Això segurament
que la Rosa
també li devia cridar l'atenció
és que clar
és que
nosaltres
estem contents
perquè veiem
que
aquesta fàbrica
aquest edifici
s'està donant
a la ciutat
i estem contents
per això
I tenim molta nostàlgia
que l'edifici noble
s'està fent mal
perquè per exemple
a dalt de tot
doncs
Òptimament
teníem la sala
diguéssim
dels sindicats
i tot això
era
i suposo
que ells
s'ha deuen recordar
era on donaven
d'alletament
a les mames
als crios
Treballaven moltes dones
Allí ens anava jo
O sigui
hi ha que tindre en compte
que aquí
va ser la primera fàbrica
a puntera
i on va haver
la mà d'obra femenina
més important
d'aquí de Tarragona
de tots els temps
o sigui
és que hi ha que fer
un homenatge
amb això
De fet això s'ha tractat
de fer una miqueta
a l'arxiu
amb el plafó aquest
que hi ha a l'entrada
i conservant
tot aquest fons
que heu
portat vosaltres
Estem treballant ara
amb el Jordi Piqué
només he de fer
que es pugui
perquè hi ha que
de fer una exposició
monogràfic
una fotografia
i amb alguns
petits detalls
i després
el dia que es pugui
a veure si podem
La caseta
A veure si podem fer
el centre d'interpretació
Jo la tenia guardada
per vosaltres
la caseta
Sí
Les coses com siguin
aquesta participació
diguéssim
de la dona
en una època
tan temprana
dins del món del treball
perquè inclús
que el Francesc
parlava
dels seus familiars
la meva tieta
va ser
de les primeres
treballadores
que treballaven aquí
la tieta Ramona
i era una cosa
era novetat
novetat
una noia
que treballés
i dintre d'aquest tema
Jo recordo
de petita
les festes
de Santa Rosa
aquí a la Tabacalera
Bueno, no, aquí
Bueno, aquí
Al camp del hockey
a la Tàrraco
a la Tàrraco
a la Tàrraco
a la Tàrraco
al camp del gimnàstic
al Tàrraco
Jo me'n recordo
a l'Eli D
jo me'n recordo
aquí baix
aquí baix
al jardí
però això ja va ser
al voltant dels anys
80, 80, 82
llavors amb el director
que havíem
aquell moment
a la fàbrica
Josep Antoni
Antoni
ara hem sortit
a Satué
a Satué
va a ser
el primer dia
que es va interessar
que la barbena
es fes aquí baix
a la fàbrica
doncs escolta
per vosaltres
que teniu
també aquests records
i aquesta vinculació
amb la Tabacalera
com molta gent
que ens està escoltant
com molta gent
de Tarragona
que coneix això
o la tieta
o l'àvia
no sé què
esteu contents
que ara
part d'això
sigui l'arxiu municipal
sí que estem contents
és que a veure
nosaltres sempre ho hem dit
és pràcticament impossible
no trobar
una persona
de Tarragona
tota la vida
que no estigui vinculat
per això
l'associació
no vam posar
associació
d'extreballadors
de Tabacalera
sinó vam posar
amics de la Tabacalera
per què?
perquè aquí tenim el Rogel
que treballava
la seva tieta
i a la millor
ell és un record
i clar
llavors
ell es pot adherir
a aquesta associació
clàssica
els treballadors
extreballadors
això s'acaba
quan se m'ha d'util
Ja, veig
quin tipus de documentació
vau aportar?
Bueno
el fons més important
això
li tocaria dir
als directors
de l'empresa
els que van estar
que és tot
el fons documental
com deia ell
el que generava
la pròpia administració
del funcionament
de la fàbrica
això és un fons
que estava aquí guardat
que el seu dia
va fer
entre Tabacalera
o Altadis
i nosaltres vam fer
lliurament
de tot el fons
del grup d'empresa
de l'any 1947
fins al 2005
que el vam liquidar
quan ja es va
d'això
i llavors
tota la documentació
més cap aquí
ja dels sindicats
diguéssim
d'època democràtica
del sindicat vertical
havia molt poca cosa
però sí que és veritat
que des de l'any
78-79
amb les primeres eleccions
sindicals
com a sindicats
comissions
l'UGTI
i posteriorment
el TeleCTI
se van entregar
en documentació
que havia al comitè
jo trobo
que el que era
molt important
era per exemple
tots els plànols
de construcció
de la Tabacalera
tota la part històrica
precisament
del començament
de la fàbrica
Quims i tot
els plànols
els primers
abans que
mossèn Serra
i Vilaró
trobés
tota la necròpolis
que la Tabacalera
havia d'estar situada
en un altre lloc
i es va desplaçar
precisament
pel fet
de trobar
totes les restes
arqueològiques
senyors
hem d'anar
tancant aquí
que no tenim més temps
ja veieu
si hauria donat
de si el debat
Quim
tota aquesta aportació
de la fons
de la Tabacalera
jo dic així en genèric
la teniu ja
arxivadeta
i tota ben ordenadeta
o no
s'està treballant
és que clar
és molt dematerial
pel propi volum
el comitè d'empresa
i el
com ha comentat abans
el Javi
el comitè d'empresa
i la passió
d'amics
aquest sí
aquest no hi ha problema
al fons
de la Tabacalera
estem parlant
de més de 6.000 caixes
és un volum
quantificable
en aquest moment
el que estem tancant
precisament
és els planos
que estava referenciada
la senyora Rosell
doncs aquest sí
que l'estem ja
tancant un catàleg
ens han sortit
vora 400 planos
i van des dels
avantprojectes
per tant
estem veient aquesta evolució
del primer emplaçament original
com s'hi va traslladar
hi ha planos d'emplaçament
planos de detalls
aquest sí que l'estem acabant
de...
quants documents has dit?
més de 6.000 caixes
però els teniu aquí?
sí
en aquest moment
estic d'acord
estan depositats
aquí a la planta baixa
això ja és poder dir molt
perquè abans
senyor Barrià
que això no haurien pogut dir
6.000 documents
a l'ajuntament
ja no ens acabien
no ens acabien ja
Núria
Núria
que tindrem en compte
que això el Quim ho sap
i la Rosa també
perquè ho han vist
que aquí no es llançava res
i llavors
amb una nau
tocant el d'això
i es va habilitar
un lloc
on
s'aposava tot
o sigui
tota documentació
personal
de produccions
de despeses
de...
no llançàveu res
que em vaig trobar
els pessebres
eh?
clar
és que
la primera vegada
que es va fer
una neteja a fons
va ser l'any
88-89
que es va treure
un munt de tonelades
de ferralla
i de cablexat
vell dels sòtanos
que està bé
l'últim director
el senyor
Teguirre
em va parlar
de 90 contenidors
de runa
que van sortir
abans que ens donessin
les claus
eh?
Rogelio
però tu això
ja no t'ha tocat
fer-ho eh?
aquest desgrossament
tu ja no
no
ja ens van trobar
això per si
és veritat
que a la fàbrica
pensem que
mai va estar
al 100%
de la seva productivitat
amb la qual cosa
hi havia lloc
i ha estat molt bé
perquè això
s'ha afavorit molt
que es conservesin
tantes coses
doncs senyors
hem de deixar aquí
aquesta taula
jo us agraeixo molt
que hagueu vingut
us he d'agrair també
jo crec que en nom
de tota la ciutadania
tota la feina que heu fet
des dels vostres diferents àmbits
perquè això
sigui possible
i felicitar-vos
perquè hi teniu part
molt important
en el que serà
la inauguració
aquesta tarda
de les noves dependències
de l'arxiu municipal
el Rogelio Jiménez
arquitecte
de l'oficina de projectes
de l'Ajuntament
felicitats
perquè t'ha quedat
molt mono
Rosa Rossell
exconsellera
de patrimoni històric
felicitats també
per la gran pensada
que vas tenir
la gran utopia
de desplaçar
l'arxiu cap aquí
felicitats
no s'ho va creure ningú
quan ho vaig dir
la primera vegada
ni ell s'ho van creure
doncs mira
Francesc Barriac
exarxiver municipal
recordeu
i també senador
de Tarragona
felicitats
per tota la feina
primerenca
de picar pedra
que va fer vostè
i ja havia morat
o gràcies
jo crec que també
en nom de tothom
per dipositar
tots els records
de Tabacalera
en aquest arxiu
gràcies a valtros
per convidar-vos
fem una petita pausa
i continuem
amb més convidats
ja