Ulls esbatenats, boques obertes i un oh a la cara de tots els nens i nenes, diria jo,
que estaven ahir a la plaça de la Font veient com arribaven el rei Carnestortes i la concubina
amb les seves disfresses, amb les seves coreografies, amb tota l'espectacularitat del Carnaval,
a buscar el cetre de la ciutat, el cetre que els dona el comandament, sobretot Tarragona,
durant aquests dies fins dimarts, que ja sabeu què passarà.
Doncs bé, dels qui viuen més intensament la festa de Carnaval, no només els moments concrets,
la setmana concreta, sinó tota la preparació prèvia dels qui disfruten més, fent-se i portant la disfressa,
són els petits. És per això, segurament, pel que triomfa tant el concurs de disfresses infantils,
que un any més, i ja en portem 42, organitza el Club Maginet. L'Anna Mullen és la seva presidenta.
Anna, bon dia. Hola, bon dia.
Al Club Maginet esteu imparables, eh? Perquè ahir veníeu per parlar-nos de la disfressa d'or, no?
Exacte. Bé, com a Club Maginet, no. Venia jo com a presentadora, sí.
Val, val, val, val. Doncs ets tu, que estàs imparables, Anna.
Sí, que em vull partir a trossets, però no acabo de poder, eh? M'acosta, m'acosta.
Tu també et disfressaràs, doncs, aquest carnaval?
Sí, i tant, ja surto a la rua.
Ja tens la disfressa, clar, evidentment, no?
Ah.
Evidentment, ja està tot, tot muntat. Escolta, però, deia jo, els qui més xalen, i tu ens ho confirmaràs, són les criatures, no?
Exacte, són les que més bé s'ho passen. És que jo crec que les disfresses tenen la màgia de que et converteixes en una altra persona.
I això, quan ets un infant, és molt divertit. És la típica foto aquella de la nena amb les sabates de talons de la seva mare, no?
Clar.
Doncs, i porta molta imaginació i poder-te disfressar del teu heroi o de la teva sèrie de la televisió. Això és magnífic.
Organitzeu, doncs, per aquest diumenge, que no havíem dit abans el dia. Aquest diumenge, això serà la sala d'actes de l'antiga audiència, a dos quarts de dotze del migdia.
Per tant, horari infantil, horari familiar. Organitzeu el concurs de disfresses infantils.
42 edicions. Tirem enrere, Anna. Com va començar tot plegat amb el Club Maginet? Perquè 42 anys són molts, eh?
Sí. De fet, va ser de les primeres activitats, perquè ja saps que l'any passat vam fer el 50 aniversari.
Sí, sí, sí.
De les primeres activitats que ens van dur a terme. En un principi es feia a l'Auditori de Ràdio Tarragona, al carrer La Unió, i de poquet a poquet, després vam anar aquí a Paire Martell a la Caixa Tarragona,
després hem passat pel Metropol, hem anat sent tot un seguit de recorreguts i ara som a l'antiga audiència, que a més a més el marc és molt bonic.
Perquè amb tota la pareta aquella al darrere que té l'escenari de pedra, la veritat és que és molt bonic.
Sí, perquè esteu a baix, al vestíbul, diguéssim, eh?
No, a dalt, al Saludactes.
A dalt, al Saludactes, perdona, perdona, Anna, sí, ara. Ara ho estic llegint.
Al Saludactes, però vulguis que no, és tot l'edifici, no?, que és molt bonic.
Sí, sí, i el Saludactes té la gràcia que té els seients i té la capacitat, no?
Perquè quanta gent s'arriba, quants nens participen per l'experiència que teniu d'altres anys?
Home, normalment són uns... entre 50 i 70 nens, depèn de l'any.
Llavors, hi ha hagut anys que n'hem tingut quasi 100,
hi ha hagut anys que n'hem tingut 75 i n'hi ha anys que n'hem tingut uns 50, depèn de l'any.
Tots aquests nens, bé, entre 50 i 100, pel que dius, acompanyats de familiars, de pares, d'avis, suposo, no?
Sobretot les àvies, en aquest concurs tenen molt de protagonisme.
Les àvies, elles.
Les àvies, les àvies.
Sí?
Les àvies que elles cusen i fan un tip de treballar.
Normalment, qui més treballa són les àvies.
Perquè les disfresses, poseu alguna limitació, alguna condició, que tinguin un mínim del, no ho sé,
o que siguin d'alguna cosa concreta, o aquí tot hi val?
Aquí tot hi val.
Sí.
I, de fet, hi ha moltíssima imaginació.
Jo, per exemple, ara no sé què recordi, vull dir, des d'un drac xinès a la categoria de grups,
allò, el típic drac amb tots els nens a sota, que va ser molt impressionant,
a una titella tailandesa amb la seva màscara, vull dir, la veritat és que la gent hi posa moltíssima imaginació.
Pensa que, inclús, com comença a partir de zero anys, hi ha qui disfressa el cotxet.
Què dius, sí?
Sí, sí, sí, sí.
És impressionant veure el cotxet tot disfressat i el nen a dins.
Allò, vull dir, és molt bonic.
És bonic per la imaginació que hi posa la gent, no?
I, a més, jo recordo fa molts anys un nadó, jo diria que era no recient nascut,
però era molt petitet de perla dins una gran nostra, no?
Oh, que xulo.
Molt bonic, molt.
La gent hi posa moltíssima imaginació.
Molt bé.
Escolta, així hi ha nivell, eh?
No podem...
Sí, sí, sí, escolta.
La disfressa ha de ser feta per un mateix, pot ser comprada...
No, no posem condicions.
No posem condicions.
De fet, després hi ha el jurat que ho valora.
És el jurat que realment està format pel rei Carnestaltes i la Concovina,
gent d'altres comparses.
Suposem que també vindrà la senyora Carme Crespo
i després un representant del Club Maginet.
i llavors aquesta gent, clar, com són gent de Carnaval,
ja veuen si està fet o no a mà o és comprat.
Vull dir, es veu de seguida.
No hi ha límit d'edat, dius, des que vaig de néixer?
Fins a quina edat, però?
Fins a 14 anys.
Fins a 14 anys.
Llavors deveu fer diverses categories, suposo, no?
Sí, tenim tres categories.
La categoria A, que és fins a 5 anys.
La categoria B, de 6 a 9 anys.
I la categoria C, a partir de 10 anys, fins als 14.
I després hi ha la categoria de parelles i la categoria de grups.
Val, a part de la individual, suposo, clar.
Individual, parelles i grups.
Sí.
Déu-n'hi-do.
No, no sé, Anna.
Bueno, sí que sé què preguntar-te, que és important,
com ho hem de fer per inscriure's al mateix dia, em sembla, no?
Sí, és pujar a l'antiga audiència,
a les 10.
Això també és molt curiós, perquè sempre veus el papa, l'avi,
que pugen a les 10,
instiuen el nen, la nena, o la parelleta o el grup,
i després ja venen vestits més tard, no?, la canalla.
I llavors, doncs, a partir de les 10, són les inscripcions.
Jo crec que mentre les àvies acaben de vestir-los
i fer les últimes puntades, els avis van a preservar.
Els avis i els papes també anem corrents
a inscriure'ls els nens i les nenes.
No hi ha problemes de capacitat, diguem-ho així.
Vull dir, de moment heu pogut donar,
heu pogut acollir a tota criatura que volgut participar, eh?
Exacte.
No cal ser els primers i acampar a la porta de l'antiga audiència
per apuntar-lo.
No, no cal.
L'únic que sí que s'acaba és quan la categoria,
la inscripció s'acaba quan la categoria puja a dalt de l'escenari.
O sigui, ja quan ja tenim fet els llistats amb l'ordinador,
llavors ja sí que ja diem prou en aquella categoria.
Vull dir que, de fet, és la inscripció també,
inclús es pot anar fent de les...
La primera és la que ho té més justet,
però les altres poden anar a mirar que van arribant.
Els que sí que deuen quedar una miqueta fora
deuen ser els pares, els avis, els espectadors,
perquè m'imagino moltíssima gent.
Sí, de fet, omplim sempre.
És molt bonic, vull dir.
I llavors, bueno, jo també et voldria dir,
i sobretot agrair, fer uns petits agraïments, si em deixes,
és agrair al rei de Carnaval i la concubina,
que realment per ells, jo,
després de tots aquests dies cansats que van,
de tota una rua el dia abans,
que vinguin allí a la seu del dematí,
te prometo que té molt de mèrit,
vull dir, i és molt d'agrair.
I després volia agrair a l'Enric Parés,
que ens fa de locutor i que ho fa molt bé,
i ens fa d'espiquet,
i, bueno, agrair-los i, sobretot,
amb ells els seus esforços que fan.
Què teniu de premi?
Una copa.
Sí?
El que sí, una copa per cada un.
Bé, per cada...
Tres copes per categoria.
Molt bé.
El que sí que fem és que li donem una medalla a cada nen.
Molt bé.
De participació.
O sigui, que tots els nens i nenes,
tots els participants s'enduen la seva medalla.
Guanyin o no guanyin.
i després hi ha les tres copes,
una per cada...
El primer, segon i el tercer de cada...
Molt bé.
De cada...
Ai, de cada categoria.
Sí, sí.
I la mecànica, Anna, com funciona?
Els pugeu a tots a l'escenari per categories?
Els aneu cridant d'un en un.
I han de fer alguna cosa?
Els aneu cridant d'un en un, eh?
Sí, els cridem d'un en un.
I després, bueno...
Farà una mica de passe, suposo, no?
De passe de modes.
Sí.
I llavors els posen al fons de l'escenari.
Així, el jurat té temps de mirar-los amb tranquil·litat.
Mirar bé els detalls i això.
I després, també, quan ja els tenim a tots
a la categoria dalt de l'escenari,
és quan els repartim les medalles
i llavors baixen
i llavors ja comencem a cridar a la següent categoria.
Quant de temps dura, tot plegat?
Doncs ho fem a dos quarts de dotze
perquè algun any havíem volgut començar més tard,
a les dotze,
perquè dius, és que el dia de matí del diumenge
i se'ns anàvem a les dues a l'hora de dinar.
Clar, estem parlant de canalla,
que n'hi ha de canalla, que són molt petits,
que tenen gana,
i al final vam tornar a dos quarts de dotze
perquè aquesta mitja horeta
sol donar unes dues horetes.
I de la primera categoria, que són els més peques,
igualment no se sap el resultat fins al final de tot.
Clar, és que no diem el resultat fins al final
i llavors, a veure,
havíem anys
que anàvem a dos quarts de tres,
clar, no es podia.
Llavors el que hem fet
és intentar concentrar-ho més
i fer-ho una mica més aviat,
ja només pensant en la canalla.
Doncs ja ho sabeu, a partir de les deu diumenge,
a partir de les deu a l'antiga audiència,
inscripcions per aquest concurs de disfresses infantils
que començarà, això, a l'antiga audiència,
a dos quarts de dotze.
No ho sé, algun consell, Anna?
Suposo que és imaginació al poder, no?
Sí, com més imaginació, millor.
Molt difícil ho deveu tenir per triar,
perquè, a veure, una criatura disfressada
és que tots estan estupendos.
I, a més, si dius que s'ho treballen tant...
I, a més, estan tots molt guapos.
Clar.
Molt, molt guapos.
I sí, sí, la veritat és que el jurat no ho té fàcil, eh?
Clar.
A més, a més, també jo suposo que
amb l'experiència d'aquests 42 anys, no?
A veure, cada papa i cada mama
i cada àvia que ha posat aquella puntada
és el millor el seu, no?
De totes maneres,
hi ha hagut anys que hi ha hagut potser
molta diferència
o ha hagut anys d'allò que destaca molt visualment
i llavors, bueno...
Però no és fàcil, eh?
Jo no he fet mai de jurat ni procurar no fer-ho.
Pobre.
Recordes l'any passat?
No la feina els altres, eh?
Recordes l'any passat,
algun dels que guanyés
o dels que recordes allò?
L'any passat va...
A veure, va guanyar una Betty Bob
que anava amb el cap gros,
vull dir, amb tot el cap fet de...
Tota la parafernàlia de paper matxer?
Sí, sí.
Tot fet de paper matxer.
Un altre que recordo,
però penso que va ser de fa dos anys,
era una holandesa
amb tot un carro que portava
des de tulipans
fins a...
Formatges.
Formatges.
Era, era...
De fet, amb totes aquestes disfresses
realment
s'involucren també molt els pares,
perquè clar,
qui fa el muntatge del carro
o qui disfressa el cotxet
moltes vegades són els pares
que potser amb la fusti
totes aquestes coses
són més manetes.
Vull dir,
és un concurs
que involucra una mica tothom, no?
A més,
per el que m'estàs dient,
els complements també són importants, eh?
Sí, sí.
Bueno, perquè...
Bueno, també fan.
Exacte.
A veure,
el que és important
és la disfressa,
però a vegades també
aquest complement
ajuda a la imaginació.
Clar,
i marca la diferència, no?
Exacte.
És el plus afegit
que a vegades busques
per dir, vinga, va, doncs, aquest.
Jo recordo una bossa de pa.
Vull dir,
coses així, no?
Que no te les esperes.
L'any passat hi havia tot un grup,
el que passa que els pares no podien,
no podien,
que era del Mago d'Oz.
Des de la nena petiteta
que anava de Doris,
el...
A més,
que era el pare
que anava d'Espanta-Ocells,
l'avi...
Clar,
evidentment,
els grans no participaven,
però clar,
visualment,
quan arriben...
Això ja no és
a nivell de jurats,
sinó a nivell
de tu que estàs allà
organitzant
tot impacte, no?
Vull dir,
molt bonic.
Els pares venen
disfressats, doncs,
en moltes ocasions, eh?
Sí, sí.
Sí, sí,
sí, poden venir disfressats.
Home,
n'hi ha que venen,
n'hi ha que no,
però nosaltres, sí,
com més serem,
millor, no?
Déu-n'hi-do.
Anna Mola,
ja us ho passeu bé, ja?
Sí, sí,
que no ho passeu,
ho procurem.
Doncs escolta,
per molts anys, eh?
que em portem ja 42
del concurs
de disfressats infantils.
Recordeu,
a l'antiga audiència,
aquest diumenge al migdia,
per molts anys més.
Que us vagin molt bé, Anna.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Vinga, a tu.
Bé.
A l'ha de l'embowo.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Let it rain over me.
A billies a new million,
40 is a new vibe,
40 is a new 30.
Baby, you are rockstar.
La literàna que tu sabe,
marge la cuenta,
no te haga.
Teach me, baby,
a better yesterday.
Freak me, baby,
yes, yes,
I'm freaky, baby.
I'ma make sure
that your pitch
feels peachy, baby.
No bullshit bras.
I like my women,
sexy, classy, sassy,
powerful, yes.
The love,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sol ve!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fuint demà!
tant, però és d'aquelles coses que enganyen
perquè com que ja l'esperem.
Sí, és part de Tarragona,
part del Carnaval de Tarragona, ja és una cosa
indispensable. Va, que et preguntaré
una cosa que no t'he preguntat mai. Va, com va començar
tot plegat? Com va començar tot plegat?
Com va començar tot plegat? Sí, fa això,
fa vuit anys. És una pregunta que molt mal havíem fet.
Ah, que no? No, però sempre hi ha algú
que no està al cas. Pues, torno
a repetir, com sempre ha sigut, vull dir, l'entitat
ara mateix fa 18 anys.
Els Amics de la Part Alta.
Els Amics de la Part Alta.
si era el vuitè, el setè edició, però vuitè any
que es faria, va ser per un desig d'aniversari.
Van començar així, per fer
un acte diferent, per celebrar un desig d'aniversari.
I així van començar. Bueno, dintre
del local, així xerrant,
ja, ja, ju, ju. I com és que no tenim
aquí el concurs, això,
un certamen de drag queens, perquè en altres llocs
està com a més vist, no? Vull dir, ja està més consolidat.
No, podem dir tranquil·lament que el que està millor
vist és a la Tarragona. Sí.
Vull dir, està considerat un dels
millors peninsulars, vull dir,
sí, sí, té una repercussió
fora, molt, molt gran de Tarragona.
I està molt ben consolidat,
per sort. Ara parlem del certamen
en si, que jo li deia concurs i veig
per aquí que és un certamen, ja ens explicaràs
fins a quin punt hi ha el puntet aquest
de competició. Qui sou, els Amics de la Part Alta?
Som una entitat sociocultural que, del casc antic de la Part Alta,
bé, i també de gent de fora, de tota part, que estem involucrats
amb diferents activitats de Tarragona
i fem actes. Més enllà del Carnaval, eh?
Sí, sí, som més que una comparsa de Carnaval.
Clar, s'associa, potser, doncs això a Carnaval, però hi ha altres coses.
Clar, perquè és potser la visió més gran que estàs. Estàs a la rua,
està veient un fotiment de gent
i veuen el cartell que fiquen més de la Part Alta,
però jo realment crec que som una gran família.
No, no, crec.
Som una gran família. Quanta gent
som, més o menys? Doncs a veure, com a entitat,
com a entitat, som quasi
300 i pico, 400 persones.
El que és Carnaval
estaríem parlant d'unes 100 i pico persones.
Quins altres
events organitzeu, el que més impulsem?
Mira, estem fent
drag queens, fent coses per Santa Tecla,
estem fent activitats infantils
durant tot l'any,
amb gent de mitjana, vull dir,
són diferents activitats
durant tot l'any.
On teniu el vostre, la vostra seu social?
Realment en ningú sítio.
Estamos en un zulo,
lo quiero decir ben claro,
estamos en un zulo, escondidos en una parte en Tarragona,
que gràcies a altra entitat
que estem allí dintre, que és amb la qual es parla
fa un moment amb la Naumula,
però que ens anem que anar allà,
perquè amb la crisi aquesta,
ja no es pot aguantar.
No hi ha lloc per tanta gent.
No, no, ja no es pot aguantar
un petit lloguer que s'està empagant
perquè està siguen un any molt dur
per tothom, per tothom i per les entitats.
És normal que estiguin patint molt
i entre el Club Maginet i nosaltres
ja no podem aguantar més.
Llavors, doy esto,
buscamos un zulo por alguna parte de Tarragona
per poder continuar fent...
Però m'estàs dient que el Club Maginet
i vosaltres, que sou dues entitats,
en un únic sostre,
entre els dos no podeu pagar un lloguer?
No, no.
Esto sigue molt dur.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, sí.
I ja dir, jo gràcies a...
Altres diem, moltes gràcies al Club Maginet.
Perquè la idea és que, de fet,
és el que està passant en molts àmbits,
s'estan unint, no?
Unir esforços i unir...
I estalviar-te seus físiques, allò...
Clar.
Bueno, anem tots a compartir pis, per dir-ho així, no?
Clar, sí, sí, és com ha de ser, però...
I si tot i així no arriba, Déu-n'hi-do.
Clar, està siguin cada vegada més dur.
Vull dir, els ingressos que arriben a veure
en les entitats cada vegada són més crítiques.
Llavors intenten aguantar de la millor manera.
Com es financia el concurs,
el certamen aquest de Drag Queens i Drag Kings,
si no te molesta que ho pregunti.
Ho dic perquè estem veient enguany
que hi ha hagut alguns espectacles
que s'han...
Bueno, han passat d'empresa privada, per entendre'ns, no?
Sí, és una...
La producció és una empresa privada, sí.
Vosaltres no.
Nosaltres producimos i dirigimos,
i no som Juan Palomo.
I com us ho feu, també?
Doncs mira, principalment jo vull agrair molt
tot el suport que ens dona Tarragona Ràdio.
Vull dir, Tarragona Ràdio ens ajuda molt,
en molts sentits, en qualsevol tema que necessitem.
Ens fot un cop de mà.
Vull dir, que necessitem això,
doncs ens ajuda.
Però això des del primer...
Vull dir, des del primer dia
que vam començar a col·laborar junts,
sé que està fent un esforç molt gran
Tarragona Ràdio
per seguir ajudant-nos
i nosaltres estem molt agraïts en aquest sentit.
I després tenim diferents empreses.
Una empresa que és també amb imatge,
amb regals i diferents coses
que també s'ofereix,
que també s'ho va ferir.
Vull dir, és Perruqueria Miquel, vull dir...
i després està també el taller TIGAU, vull dir...
Així...
Tenim patrocinadors, per entendre'ns,
que aporten...
Patrocinamigos.
Molt bé.
Jo li dic més patrocinamigos.
Necessitem això,
necessitem això,
necessitem l'altre,
i el més important que tenim
és la gent que tenim a dintel·lentitat nostra,
que surt una barra per fer no sé què,
per a les Draculines.
Per a les Draculines.
Si nosaltres així,
ho diem així carinyosament,
és així.
Muntem Santa Tecla,
Tecla Tapa,
nosaltres,
doncs mira,
per Carnaval no,
però intentarem,
tot això per a les Draculines.
Autofinanciem nosaltres mateixos
amb el suport d'aquells grans amics
que són patrocinadors,
que sempre ho dic jo,
que no són patrocinadors,
són grans amics,
que apollen
i ens donen suport amb aquesta causa,
que és molt important per a nosaltres.
Va per entrades?
a fer opec a entrada?
Sí, clar.
Sí, digue'ns el preu.
Són 6 euros.
Està molt bé,
super popular.
És només per cobrir uns gastos.
Vull dir, no,
és el que sempre hem pensat,
naltos,
ha d'arribar a tothom,
però no hem d'oblidar
que naltos som una entitat
de Tarragona
per fer coses per a Tarragona
que ha de ser molt popular.
Llavors naltos no pensem
en un di...
Bueno,
hi fiquem 10 euros
i que triguem uns diners.
No, senyors.
Naltos fem cobrar 6 euros
perquè és el que ens cobreix uns gastos
i el que ens val real.
que ens valguessin menys,
doncs menys,
que ens valguessin zero,
el cost és zero,
doncs segurament
ja ho vam fer uns anys.
Vull dir,
no pagàvem.
Ahir era gratuïtament.
Llavors,
ara mateix,
6 euros jo crec que és un preu
que és fotut,
depèn per quina gent,
perquè en la situació en què estem estem,
però que entri a tothom,
que pugui pagar a tothom
i que estigui obert
a tot tipus de públic.
Això és el que passarà
al Teatre Metropol
a les 9 del vespre,
dilluns,
un dels últims ja actes
acolorits
del Carnaval
perquè ja dimarts
és dimarts a dol.
Si vosaltres doneu el toc final
abans que
ens posem tots a plorar.
Riurem,
riurem.
Riurem una mica.
A veure,
tu deies,
és que aquest acertament
de Drag Queens i Drag Kings,
escolta,
ja podem dir
que és dels millors
de la península,
que té un ressò
fora Tarragona,
fora Catalunya.
Com és això?
És una...
M'encosta diu,
però primer que ja ho he vist
i ja he vist
i el que he vist
i la informació,
la premsa que s'ha interessat
per a naltros,
vull dir,
ja ho ha dit ella mateixa.
Vull dir,
la premsa nacional
que hem tingut,
Televisió Espanyola,
Telecinco,
diferents diaris
i tot,
vull dir,
han sigut...
A naltros a casa nostra
tenim un gran problema
aquí a Tarragona,
que no sabem apreciar
el que tenim.
Vull dir,
estem parlant d'això,
estem parlant d'un carnaval,
estem parlant d'un terracó viva,
estem parlant...
Clar,
com ho tenim aquí,
no ens donem compte
que tenim...
Però és el que passa
en els llocs,
que sembla que el de fora
sigui millor.
Llavors,
a naltros,
per exemple,
ens han tingut que demostrar
què és el que tenim aquí
i ens ho han dit
gent de fora.
Veig gent de fora
i diu,
ostres,
que xulo això, no?
I després els mateixos concursants
que estan concursant
de diferents parts.
Clar,
d'on venen?
Doncs venen de tota Espanya.
Sí?
De l'àmbit nacional.
Us ho pensàveu
quan vau començar?
Què va?
Això s'ha anat fent popular,
no?
Què va, què va?
Sí,
jo tinc a agrair molt
a les sis persones
que van començar.
Vull dir,
que va ser com un...
un riure.
Vull dir,
hòstia,
doncs sí,
doncs m'agrada,
doncs no sé què,
doncs el Ramon del Saralú
aquell any,
vull dir,
que tenia el Saralú.
Sergi,
no te preocupes,
que os ayudamos a todo,
qué tal,
esto.
I érem sis.
Vull dir,
i eren sis dracs
que estaven participant.
Era molt simbòlic,
vull dir,
el premi i tot.
i agrair a aquests sis persones,
això estic molt agraït,
vull dir,
aquests sis dracs.
Després també la involucració
que es va tindre el Pep Escoda,
la Cristina Repullo,
vull dir,
aquells primers anys,
vull dir,
l'Enric Parés també en aquell moment,
vull dir,
dintre d'un món del Carnaval
van tindre un suport molt gran
de diferents gent del Carnaval,
de l'àmbit de la fotografia,
de la imatge,
i va ser una mica
ja, ja, ja,
ja, ja,
ja, ja,
i van començar
doncs amb el primer any,
el segon any
van ser,
van ser,
crec que dos més,
i el tercer any
va vindre el primero nacional.
El tercer any, eh?
El tercer any.
La dictata que a Tarragona
fan alguna cosa.
Vam estar parlant
que vino uno de Murcia,
ui,
de Murcia.
Perquè abans de què es nodria
el concurs
de gent d'aquí
de la demarcació
o de Catalunya?
Sí,
a veure,
està oberta,
a veure,
la idea era
que es fos una miqueta
també una activitat més,
un acte més
també per les comparses.
Clar.
Vull dir,
està la disfressadora,
està la rua...
I que les comparses
tinguessin la seva representació.
Vull dir, clar,
era el més fàcil,
vam pensar en altres.
Però, clar,
a les comparses
li s'agrada veure-ho
i potser jo també ho entenc.
Van dir,
un dia que poden descansar.
Ah, efectivament,
jo puc arribar a entendre.
Que ens mantin la festa.
Aquest any
n'hi ha bastantes comparses
que participen al concurs.
Sí,
però escolta,
te diré una cosa,
fer una drag queen
o drag king
amb condicions,
amb tota l'espectacularitat
d'aquesta mena de disfresses.
No sé si està a l'abast de tothom.
Vull dir que això
és una disfressa
molt especialitzada,
crec jo,
amb una coreografia.
Un playback,
una fica de macena.
Qualsevol cosa no serveix.
No estem parlant del tratge.
Vull dir,
estem parlant
que quan s'està valorant tot,
s'està valorant
la fica de macena,
la cenografia,
un playback.
Mínimament una persona més
ja el primer que tingui.
Efectivament,
efectivament,
vull dir,
un vestuari,
un...
Hi ha moltes coses en comú.
Diguem-ne,
és un actor
que està a dalt d'un escenari
i que ha de estar representant
una cosa una miqueta psicodèlica,
una miqueta andrògina.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Per cert,
tenim molt assumit,
bé,
més o menys,
no?
El que és una drag queen,
què és un drag king?
Per lo mismo,
però con chica.
Una chica.
Sí.
El que passa que no tinc idea
d'imatge.
és el que estàvem parlant.
Són coses andrògenes.
D'acord.
Però l'estètica seria igual
espectacular.
És més masculina.
L'estètica és més masculina.
És molt més masculina
i el físic,
la fica de macina
del començament
pot arribar a ser
molt més masculina.
Hi ha els exemples
que poden portar un bigot
i portar això.
D'acord.
I després acaben
amb la transformació
que és la més canyera,
la més folclòrica.
Sergi,
quanta gent tenim enguany
apuntada al concurs
i d'on ve?
A veure,
és impressionant
la convocatòria
que hem arribat a tindre
des d'any passat
ja va ser molt important
i aquest any
ha sigut impressionant.
S'ha hagut de fer
una petita selecció,
no una petita,
bastant selecció,
fins que ens hem quedat
amb 16 participants
i perquè,
en teoria,
volíem 12 o 14,
però hem quedat
amb 16 participants
de 39
que s'han inscrit.
Ah,
ostres,
què passa?
No podeu donar
sortida tant?
No,
és molt...
A veure,
estem parlant que
l'espectacle
ha de donar
un temps
i tots són fantàstics,
però tot
ha de tenir
un principi
i un final.
Si no li fiquéssim final,
vull dir,
amb 39...
A més ha de ser
que la mida justa
perquè tothom
es pugui lluïn.
Efectivament.
16 participants.
16.
D'on venen?
Venen de...
Venen de Madrid,
de Castelló,
de Múrcia,
t'estic dintre noms,
de Tarragona,
d'un poble molt llunyà
que crec que és Reus
o alguna cosa així,
no ho sé.
A Reus hi ha drag queens
també?
Sí.
I els deu deixar participar?
No ho sé,
no ho sé,
perquè és que,
bueno,
tinguin que aixecar els barris.
Vull dir,
els barris...
Sergi, Sergi.
Ui, Reus...
No me creus polèmiques.
Reus,
Reus,
vull dir,
s'ha d'aixecar
d'alguna manera o una altra
i què millor manera
que feu a Tarragona.
Clar,
ajudeu en aquest sentit.
Molt bé.
N'hi ha de molt,
de moltes parts
de Catalunya,
de Tarragona
també n'hi ha en aquest any.
I n'hi ha comparses
que estic molt content
i molt agraït
a aquestes comparses.
Què vols dir, però?
Comparses que...
Comparses de Carnaval
que participen
al concurs de drag queens.
Però tota la comparsa en si?
No.
És com la disfressa d'or.
Val, molt bé.
S'ha presentat a la disfressa
i no es presenta
tota la comparsa.
Té una representació
de comparses.
Molt bé.
I torno a repetir,
estic molt agraït.
Molt agraït.
Què doneu de premi?
És un certamen
perquè, a veure,
molt xulo és l'espectacle
i tot plegat, no?
Però hi ha un premi
al darrere,
és un concurs també.
Sí, sí, sí.
Mira,
el primer premi són 800 euros
i un viatge a Tenerife
per dues persones.
Molt bé.
400 euros
i 300 euros.
un lot també de maquillatges.
Tenen diferents regals
dintre dels actes.
Tothom.
Molt xulo.
Escolta,
què recomanes a la gent
que vulgui venir?
Les entrades van que volen, no?
Potser que ens afanyem.
Ja no n'hi ha.
Ja no hi ha entrades?
Ja han volat, doncs?
Sí.
Per sort,
per sort que van altres.
Clar.
Per sort.
A veure,
jo reconec que l'espai del teatre
és justet.
No és molt justet.
Però, clar,
la infraestructura
que es dona al teatre,
la comoditat
i el clamor
que dona al teatre,
al teatre, vull dir...
És molt maco, vull dir...
I és el que diuen
els que venen a participar de fora.
Dicen,
és que nos ponemos unos tacones
encima de unas taules de teatro.
Tarragona ha pogut
donar l'oportunitat aquesta
de fer un espectacle
amb un teatre
sense condicions,
sense miraments
i sense res.
I jo potser
que és aquesta l'essència
que aquest concurs
sigui tan ampli,
tan,
diguem-hi,
tan maco
cap a nosaltres.
Tu ja deus haver vist
una miqueta,
ja que heu fet la tria
de 36 i 16,
ja has vist una mica...
Hi ha coses molt, molt xules.
Però més que altres anys
de dir,
hosti,
no us ho perdeu.
Més que altres anys,
aquí d'anys per anar per totes
n'hi ha moltes.
Sí.
També tenim uns...
Nosaltres,
el que fem també
d'aquests que participen,
també donem una miqueta
d'oportunitat
als nous que comencen.
llavors n'hi ha
dos o tres
que són fantàstics,
perfectes,
però no porten
el glamour
i no porten
tot a l'escenografia
i tot
perquè estan començant.
Nosaltres també volem
donar l'oportunitat
a aquests nanos
i a aquestes noies
que estan començant
i que tinguin l'oportunitat
de ficar-se unes botes
a dalt d'un escenari
i després
tota l'altra remesa
tan gran,
doncs n'hi ha coses
que és que...
Sorprendent moltes coses,
sí, sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
N'hi ha coses molt xules.
Això serà
el concurs
el certam en baixa
de Drag Queens
i Drag Kings
el dilluns,
darrer acte colorit
del Carnaval d'enguany,
dilluns a les 9
al Teatre Metropol.
Ja no queden entrades,
els qui la tingueu
que en gaudiu moltíssim.
N'hem parlat
amb el Sergi Carrillo
dels Amics de la Part Alta.
Sergi, felicitats
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.