El Mercader, el despertar d'una nova Barcelona,
és la nova novel·la de Colla Valls.
De fet, ja la coneixem per altres novel·les,
però la seva primera novel·la va arribar l'any passat,
o fa dos anys, si no m'equivoco,
La princesa de Jade, que a més a més va guanyar el Premi Néstor Wuhan
de novel·la històrica, ara arriba i forta amb el llibre El Mercader.
A més a més, en castellà ja s'editarà la segona edició del llibre,
està tenint una molt bona acceptació de la crítica dels llibreters,
que de moment estan molt contents.
Colla Valls, bon dia.
Bon dia.
Contents, oi que sí?
Molt contenta, feliç.
No sé si us esperàveu aquest èxit, aquest gran acollir que ha tingut la novel·la,
o que està tenint la novel·la, vaja.
Bé, sempre aspires a que sigui, a que succeeixi,
que jo estic convençuda que si el lector s'hi ha tants, s'hi queda enganxat.
Però bé, hi ha molts llibres i d'alguna manera s'hi ha d'arribar.
Jo he tingut molta sort, perquè amb la princesa de Jade,
ha d'haver fet una bossa de lectors molt fidels, molt entusiastes.
I bé, allò que ja esperaven, la segona novel·la.
I aquests, doncs, suposo que han sigut els primers que han donat el primer impuls
i després la gran aposta d'edicions.
Una novel·la també històrica.
Què s'hi trobaran els lectors al Mercader, Colla?
Al Mercader s'hi trobaran una mirada enrere,
al segle XIV, a la Baixa Etat Mitjana,
que té uns paral·lelismes molt, molt, molt evidents en l'època actual.
És una família que, en Jaume Miravall,
que va buscar la seva gran oportunitat a la ciutat,
que treballant li podria donar un cert estatus,
perquè ell li donaven la ciutadania si podies demostrar que treballaves un any.
és una parella que ve d'arreus, que és la meva ciutat natal.
I bé, es troba en una situació, doncs, més o menys complicada.
Els començaments sempre són difícils,
però a mesura que va avançant el temps, doncs, les coses es compliquen més.
Arriba al 1300.
Aquesta novel·la va al 1320, al 1349.
Al 1331 ja sabem que va haver-hi la primera gran crisi.
A Barcelona es moria de fam.
I llavors es troben amb Jaume Miravall,
la seva esposa Elvira i la seva germana Margarida,
que han anat amb ells, i que creen una família.
I és un evolucionar i un involucionar, en alguns sentits,
en aquesta època convulsa,
on, bé, com ja sabem, en totes les crisis,
de tots els tipus, les econòmiques, les morals, les socials,
doncs, alguns hi surten guanyant i els altres, doncs, hi surten perdent.
De fet, hi podem trobar aquestes dues cares de Barcelona,
m'imagino aquesta cara de Barcelona com a món d'oportunitats,
però també aquesta cara de Barcelona pobra, de misèria, fosca...
Sí, sí, bàsicament és aquest, el tall de novel·la, no?
Bé, una Barcelona deprimida.
I aquest personatge, d'alguna manera, la seva força li ve, doncs,
de la seva passió i del seu somni, no?
De fet, això va sorgir realment d'un somni que va començar amb una curiositat.
jo estava construint amb un parent llunyà a l'arbre genealògic de la meva família
perquè no vaig conèixer els meus avis i potser per això em vaig sentir parlar molt,
no?, de l'avi Magí, que era forner, de l'avi Josep, que era mercader.
Jo vinc de família de mercaders, els meus pares, els meus avis, tota la meva família.
Jo penso que és molt més que un ofici ser mercader, no?
És una manera d'estar, de funcionar.
Bé, llavors, amb tot aquest estudi que fèiem amb el meu parent llunyà Teodoro,
ell va trobar una tesi doctoral d'en Víctor Hurtado,
que és una família de mercaders catalans al segle XIV, als Mitjavila.
Llavors me va dir, escolta'm, és que tenim això, tenim tants paral·lelismes,
i ens hi vam posar, ens hi vam posar, de veritat.
I jo vaig somiar aquella nit, doncs, que tota aquella família que jo havia projectat,
molt enrere, formava en part, i, bueno, en somnis, ja saps que realitat i ficció es barregen,
i vaig pensar, això, és una novel·la que vull escriure, no?
I aquí està.
I aquí està.
I aquí està.
Perquè, de fet, ho diuen les crítiques i llegint el llibre també es veu molt bé,
que la feina que hi ha al darrere, tota la feina de recerca,
de buscar tots els detalls minuciosos, d'explicar bé com era la vida d'un mercader.
I, de fet, ho has explicat moltes vegades, que vols que la gent ho hori al llibre,
que hi trobi aquesta essència, oi?
Sí, sí, ja em coneixeu.
Jo penso que és una novel·la molt orgànica, molt, molt orgànica.
Jo penso que hi ha dos processos importants d'escriptura, no?
Un de fora cap endins, que és aquell amb el que et tanques, en solitari,
amb una actitud reflexiva i d'estudi, per ser molt rigorosa en la història, no?
I per aprofitar tot allò que els grans historiadors i estudiosos,
mitjançant anys i anys, i que jo els agrairé eternament,
doncs el seu llegat, no?
I després has de deixar el temps suficient i la tranquil·litat suficient
perquè això passi pel teu sedàs, perquè vagi fent solatge, no?
I escriure des de l'estómac, no?
Escriure des de l'estómac com un animal, com un gat, no?
Un gat que sembla que no hi sigui, que no fa soroll, un gat,
però que està atent absolutament a tot, no?
Escoltar, estar amb la mirada atenta a un objectiu,
tant si és un ratolí, com si és una pilota, com si és una ploma d'au, no?
I anar a la recerca de la pressa, no? A la captura.
I és una mica així com va anar preparant-se, no?
Adubant-se aquesta novel·la.
I la segona part és aquesta.
Quan jo ja tinc tota la informació,
a mi no m'agrada ser exhaustiva en descripcions,
m'agrada, o el meu gran repte és mostrar més que dir, no?
Llavors és caminar com un gat per aquells carrers
i pensar què oloren, què senten.
I hi ha moltes, moltes, molts símbols també, no?
Com per exemple les campanes, no?
Les campanes que cada vegada toquen més a mort i menys a festa, no?
I tot això produeix una sensació als ciutadans, no?
O els cops de martell a la pedra perquè estaven construint l'església del mar,
aquella obra impensable per aquells moments, no?
I l'església de Santa Maria de les Enes anava sent engolida
per aquestes verticals impressionants cap al cel.
Tota la polsa aquella que es vivia al barri de la Ribera,
tots aquells habitants d'allí.
Parlaves abans que té molts paral·lelismes a l'època actual,
vaja, un mercader amb un somni,
on hi posa tota la força, tota la voluntat per aconseguir-lo,
potser ara és un moment d'aquells on la gent emprenedora,
la gent amb iniciativa, amb ganes,
pot aconseguir també el que es posi al davant, no?
Sí, jo penso que el paral·lelisme més gran és que ens hem de reinventar.
Podem fer moltes coses davant d'aquesta situació, no?
Evidentment estar informats, evidentment prendre part,
però després d'això ja la situació de dir
el que teníem doncs serveix i ens hem de reinventar
perquè volem seguir tirant endavant
i és com aquell moment, no?
El mercader és una mirada atenta,
un moment crucial de la nostra història
en què es va obrir el comerç per la Mediterrània, no?
I aquesta situació el que va permetre
és trencar un període de dependència i de crisi.
Doncs jo penso que ara és un moment com aquest, no?
Hem de dir qui som, què volem,
agafem forces, ens ho creiem,
ens reinventem
i és una mica un homenatge en aquests avantpassats
que jo dic a l'avi Magia, a l'avi Josep,
però en tots aquests avantpassats
que van ser els grans gegants
de l'astocí i de l'enginy
en què vam aixecar un país.
És la segona novel·la històrica
i m'imagino que potser ara
no és moment de pensar en una tercera
o sí, no sé si ja...
Sí, està escrivint-se.
Ja està escrivint-se ja, eh?
No podem avançar res, imagino,
però vaja, treballant, eh?
Treballant.
Sempre treballant, sí.
I imagino que ara, vaja,
presentacions per Sant Jordi,
la coia serà Barcelona signant llibres,
però demà a Tarragona.
I a més a més,
no una presentació qualsevol,
serà una cosa especial, coia.
Sí, és una cosa especial
perquè jo ja us ho he comentat moltes vegades,
soc un gul de mal seient
i em bellugo en molts àmbits.
Penso que un completa l'altre
i que tots els artistes
tenen una mirada diferent
i que sumada pot donar una cosa molt interessant, no?
Llavors demà ho fem al Teatre Magatzem.
Esteu invitatíssims
perquè de veritat que serà una peça deliciosa
que està feta en molta professionalitat,
la dirigeix Vicenç Canyón.
Tocarà el vibràfon en directe
en Francesc Viragany, en Paco,
i després hi ha cinc actors en escena magnífics.
Deixeu-me que digui el nom
perquè de veritat que s'ho estan treballant molt.
És Rosa Bosch, Rosa Rovira,
Judit Morlà, Anna Cosell i Pau Gavaldà.
Ells el que faran no és una teatralització de la novel·la
perquè això seria molt costós, molt llarg
i no ho desestimem,
sempre somiant que podem anar més,
però faran una peça escènica i per això exquisida
on els personatges,
alguns dels personatges principals de la novel·la,
faran reflexions en veu alta
en relació al que planteja la novel·la.
Per exemple, comerciar amb el dolor,
o per exemple, la gran història d'amor,
diverses històries d'amor que hi ha en la novel·la.
I el percussionista, un Francesc Viragany,
ens acompanyarà en diverses peces.
Algunes vegades no seran peces en solitari,
sinó que s'ha una veu més que entra a dins
i que ens recorda aquests cops de martell
que van marcant els batecs del cor també
dels personatges de la novel·la
o que els timbals de Setmana Santa
que quan comencen a anar més de pressa
empenyen a seguir caminant.
I finalment vindrà en Jordi Llavina
a fer un testet de la novel·la,
a presentar-nos-la
i una copa de cava per celebrar-ho.
Treballar-ho, literatura, amistat i art.
Per tant, demà un acte molt especial,
el Teatre del Maguetzem, demà dijous a la tarda.
Abans ho deia la colla,
ja amb la primera novel·la
vam fer una bossa de lectors important,
però això s'ha de mantenir,
s'ha de fidelitzar
i de fet la colla ho fa molt a través d'internet,
les xarxes socials, Facebook,
on sempre està allà.
Imagino que és important aquest feedback
amb els lectors, colla.
A mi m'apassiona.
A mi m'agrada molt la comunicació,
m'agrada moltíssim.
Llavors soc molt dual,
tota aquesta primera part de reflexió,
de solitud,
doncs en gaudeixo moltíssim.
Però després, cada vegada
que un lector llegeix la teva novel·la,
torna diferent.
Perquè cada un fa la seva interpretació de la novel·la,
depenent en quin moment la llegeix,
de les seves experiències prèvies,
dels seus coneixements,
de mil coses, no?
I jo aprenc molt.
I a més a més,
a veure, sense ells
no tindria cap sentit això.
Per tant, jo penso que els hi dec.
Què et diuen els lectors?
Que estan enganxadíssims.
Que estan enganxats, oi?
És que he plorat tant
i cada un es queda una mica amb un personatge.
Llavors van canviant
perquè són personatges que evolucionen
o que evolucionen de vegades, no?
O en una escena.
I a mi això,
la veritat és que em fa molt feliç.
És el millor reconeixement aquest,
quan tens el llibre,
damunt de la taula, sí?
Sí, sí.
Deix de ser teu per tornar a tu.
És com els fills, no?
Que marxen de casa,
sempre acaben tornant,
però tornen diferents, no?
Doncs és un gaudi molt important.
És un regal.
El despertar d'una nova a Barcelona,
el darrer llibre de la Colla Valls,
el trobareu en català i en castellà,
a edicions B.
I, de fet,
segurament serà un dels llibres d'aquest Sant Jordi,
això ho esperem.
La Colla serà a Barcelona
signant llibres el dia 23,
però demà, recordeu,
aquest acte especial,
diferent,
una presentació de llibre diferent
al Teatre al Magatgem de Tarragona,
a la Cooperativa Obrera,
al Teatre al Magatgem de Tarragona.
Colla, moltíssimes gràcies per haver vingut.
Gràcies a vosaltres.
I molts èxits amb el marcader.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.