Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
suficients, des d'iniciativa, creuen que això s'ha de fer un pas més en aquest sentit?
Bé, a veure, amb el tema de les infraestructures, nosaltres sempre tenim el mateix debat,
i és a dir, que quan es parla d'infraestructures, es parla d'aquestes grans infraestructures
que jo no nego que siguin necessàries per a la competitivitat i l'economia,
però s'olvida aquelles infraestructures quotidianes que articulen la mobilitat quotidiana
de cada dia de mils de persones, i d'aquestes no se'n parla.
I aquestes són les que al final també són necessàries per a la competitivitat del país.
Per tant, aquí al camp de Tarragona sí que tenim els grans problemes que tothom en parla
del corredor i el tercer fil. A veure, el tercer fil nosaltres ho veiem
com una mesura provisional i transitoria, perquè ja se sap que si es posa el tercer fil
això afectarà els trens de passatgers, afectarà les freqüenges,
per tant, entenem que el tercer fil és transitori, que per tant el que s'ha de reobrir
és la línia Reus Roda i on s'ha d'invertir per fer realment la línia de mercaderies,
que a més és molt més segura i fa que les mercaderies no passin pel centre de les ciutats
ni hipoteca al treure el tren de les façanes litorals que estan afectant.
Aquest és un tema. L'altre tema, amb l'A27 ho hem dit també 40 vegades,
nosaltres l'entenem com una via que té sentit fins a Montblanc per articular
el que és la mobilitat entre les comarques del Camp Conca i Tarragonès,
però que a partir des de Montblanc a Lleida tenim una autopista a dos preciosa,
infrautilitzada, i el que s'ha de fer és una gestió dels peatges,
o bé llibar a Orovineta, buscar, perquè hi ha mecanismes de gestió dels peatges
des de Montblanc a Lleida i no tornar a reduplicar autopistes i autovies,
perquè som el país d'Europa que té més quilòmetres d'autopista i autovia per habitant.
I això, aquí sí que hem d'aplicar l'austeritat, perquè això sí que és malmetre,
i això sí que és malmetre a diner públic.
L'austeritat no l'hem d'aplicar ni als llits, ni als col·legis, ni a la salut,
ni als serveis socials, ni a les cuidadores.
Aquí és on hem d'aplicar l'austeritat, perquè no cal redoblar vies que són innecessàries.
És possible, creu, apostar pel corredor mediterrani i al mateix temps pel tren convencional?
A veure, jo crec que el corredor del mediterrani,
quan dieu el tren convencional us referiu al tren de passagers cada dia...
El de proximitat, el que agafa la gent del guia.
El de proximitat.
Nosaltres entenem que el Pla Nacional d'Infraestructures ja donava la solució a aquestes qüestions.
Hi havia uns trens que nosaltres diem trenvies de superfície,
que són els que articulen la mobilitat, diguéssim,
els que articulen la mobilitat de l'àrea metropolitana,
amb molta freqüència, en rapides, com existeixen a moltes àrees metropolitanes.
a Lyon, altres ciutats d'Europa,
i que aquestes poden aprofitar part del tram de les vies existents
i després tindríem el que és la gran distància, amb Amplauic,
amb Amplauropeu, que és el corredor.
I jo crec que amb els sistemes d'intermodalitat, interconnectivitat,
i aquí no us descarto tan bé que en aquest sistema d'intermodalitat
pugui entrar, en aquest combi, pugui entrar també els autobús,
el transport per carretera.
El tema és fer la mobilitat sostenible i evitar que la gent
utilitzi el cotxe individual per fer mobilitats dins del territori,
i després tenir un sistema ràpid per el que són les mitges i llargues distàncies.
Per tant, nosaltres entenim que sí, que si es fa imposant per davant
els interessos de les persones, sí que es pot fer.
El que passa és que falta la voluntat.
I amb temes de mobilitat, de mobilitat sostenible, no en veiem massa de voluntat.
La voluntat la veuen també amb el trenvia Lleuger del Camp, el trencamp.
Creuen que serà possible, pressupostàriament, tirar-lo endavant?
A veure, pressupostàriament es fa, és com si el pressupost no deixa de ser
una declaració de voluntats i de prioritats.
En un pressupost, cada força prioritza allò que creu més important.
Nosaltres creiem que si es vol fer, hi ha suficients diners,
perquè estan duplicant autovies i autopistes que són molt més cares.
I aquesta és una proposta que en les primeres fases parteix d'unes infraestructures
que ja estan fetes, d'unes vies, d'unes estacions que es poden aprofitar.
I l'únic que es tracta és d'augmentar les freqüències, de posar més convois
i sobretot de fer complir a Renfe i a DIF els seus compromisos.
En aquests han dit, jo m'he fartat de fer preguntes que es poden revisar.
M'he tipat de fer preguntes al conseller Racudé, de fer preguntes a la Comissió de Territori
pels incompliments continuats.
Per exemple, amb els convois nous que ens havien d'arribar aquí a Tarragona,
que havien d'arribar el 2010, els 4-4-9, vull dir, trens nous,
que resulta que han arribat a tot Espanya i a un dels llocs que hi ha les línies
amb més trànsit no han arribat.
Per tant, creiem que al final és una qüestió de voluntat política
i que sí que es pot redimensionar.
I, de fet, ja hi havia un estudi que la baratia i anar-lo fent per trams.
I, a més, aquesta és la solució a llarg termini,
perquè no oblidem que la propera crisi, que ens trobarem davant del pic oil,
que ens trobem amb tot el tema d'emissions de CO2.
I, per tant, hem de pensar en una mobilitat que no es basi en combustibles fossis,
electrificar-la via tren, etcètera.
Això és el futur.
Tot l'altre és invertir en pan per avui i hambre per amanyana.
És una qüestió, per tant, de model, diria, de tenir molt clar model.
Ara es parla molt de Smart City, de Ciutat Intel·ligent.
Tenir un model ben clar en aquest sentit, en aquesta línia?
Clar, és que en temes, com en tot, la política s'ha d'avançar,
ha de fer previsions.
I el que no pot ser és que tu facis la política basant-te, no sé,
per exemple, el pla d'energia que ha fet Convergència i Unó,
que el va aprovar, que hem fet al·legacions,
un pla, el pla d'energia 2020, en què, per exemple, no es parla de l'energia nuclear,
perquè diu que, com que en l'escenari 2020 encara hi haurà parells,
encara hi haurà les nuclars, que encara hi hagi,
no pot ser que no vagi més enllà,
perquè els plans es fan per anticipar-te,
per preveure escenaris de futur i poder-te anticipar.
Si sempre vas per darrere, doncs ens passa com ens passa a Catalunya i a Espanya,
que sempre ens pilla el brau.
Mira com a Alemanya ho han tingut molt clar,
escenari de tancament, electrificació,
perquè saben que a la propera crisi,
perquè no volen estar depenent dels combustibles fòssils,
perquè saben que això els grava un tant percent molt alt del PIB,
igual que aquí,
i perquè això depèn d'importar les energies,
aquestes matèries primes,
de països en què geopolíticament hi ha conflictes,
i per tant no tens tu sobirania energètica,
tant que parlem ara de sobirania no la tens,
i estàs en dependència de tots aquests països,
per tant hauríem de fer un pla que ens avancéssim a tot això,
i clar, és tenir el model clar, efectivament.
Ordinci Grau, som a la ràdio, per tant els ulls no ho veuen,
ja ho explico jo,
porta una xapa a la solapa que posa nuclears, no gràcies.
La porto sempre, des de fa un munt d'anys,
des dels anys 80,
ara hi ha temporades que me la poso més,
que me la poso menys,
el Parlament procurava portar-la sempre,
perquè era una manera d'estar denunciant al Parlament,
que és un tema que el govern no n'ha volgut parlar,
malgrat jo he preguntat,
al meu grup hem presentat mocions,
hem presentat resolucions,
no n'hem volgut parlar,
hem demanat la compareixença
de la directora del Consejo de Seguritat Nuclear,
hem demanat què ha passat amb els estrets test,
ningú ha informat, ningú ha explicat,
i al Congrés ho passa el mateix,
per tant era una manera de denunciar
i de dir-los als nostres companys diputats,
de Ciu,
que aquest tema també era important
i que si parlem de sobirania,
hem de poder parlar de sobirania
en tots els àmbits,
no només amb la relació amb Espanya,
sinó també, per exemple,
en relació amb el model energètic que volem.
Li sembla que parlem en un parell de punts més
a nivell d'actualitat,
a nivell de Tarragona, ciutat,
tenim dues situacions,
una és el complex Sant Jordi,
que sembla que no arrenca,
no sembla,
de fet no arrenca,
i l'altra és el mercat central,
que estem fent obres,
van a bon ritme,
hi ha diners compromisos per part de l'Estat,
que tothom garanteix que vindran,
però no acaben d'arribar.
Algun comentari respecte d'alguna d'altres qüestions?
Mira,
el primer comentari que se'n ve a mi,
perquè tu has citat aquests dos equipaments,
podríem citar l'altre,
l'altre dia parlàvem gent de la direcció del museu,
podríem parlar de l'arqueològic,
podríem parlar de l'EOI,
podríem parlar de la tabacalera,
és a dir,
jo ho he dit alguna vegada,
em penso,
que jo a Tarragona tinc la sensació,
a la ciutat del dia de la marmota,
que sempre anem parlant de les mateixes coses
que no s'acaben de resoldre.
En el cas del complex Sant Jordi,
inclús jo tinc presentada una proposta de resolució
que no va arribar a entrar
perquè es va desfer el Parlament abans,
perquè Convergència va convocar eleccions,
però el president, perdó,
va convocar eleccions
quan a ells els hi va interessar,
però evidentment nosaltres demanàvem una solució,
perquè el que no pot ser és que un equipament
que estigui al centre de la ciutat,
que a més és un equipament que fa falta,
que a més donava servei, per exemple,
i això ho conec molt bé
perquè jo vaig estar uns anys de professora
a l'Institut Vidal i Barraquet,
que és l'Institut Públic,
que al costat utilitzàvem aquest equipament per fer esport,
és que no es pugui arribar a trobar una solució.
Clar, sempre el problema és com en els equipaments,
com en els col·legis que hi ha pendents
de construir a la ciutat, no?
La resposta del govern sempre és la mateixa,
no, hi ha diners.
Clar, la nostra és,
sí que hi ha diners per el que vostès volen
i no hi ha per altres coses.
Per tant, són aquestes obres pendents.
I respecte al mercat,
jo suposo que és una obra que ha tingut els seus problemes,
però que també en els pressupostos
hi ha una part que són pressupostos generals de l'Estat
i, per tant, ja sabem com ha tractat,
com sol tractar el govern del PP Catalunya
i en aquests últims pressupostos
encara molt més, ho hem vist, no?
El menys teniment i la manca d'inversió,
ja reiterada, però que aquí ha sigut escandalós.
Obrim el segon bloc.
Especial Eleccions.
Debat Nacional.
Ai, aquest deu passar-me una mica per sobre, eh?
No, no, no, no.
No volíem parlar més de temes més en concret
de Tarragonins i de la nostra marcació,
perquè l'Estat Dependent Nacional està sobre la taula.
Sí, i tant.
I, a més a més, no fa gaire,
Joan Arrera, el cap de llista per Catalunya,
ha proposat un acord nacional
per l'exercici del dret a decidir
de cara a la propera legislatura.
Bé, no és que ho hagi proposat Joan Arrera.
De fet, en l'últim debat del ple del Parlament,
quan el president Mas anuncia que convocarà eleccions
i es fa el debat de política general,
nosaltres presentem una proposta de resolució
en què instem al govern
a que l'exercici del dret a decidir
es faci a la propera legislatura.
Finalment, la nostra proposta
no la vota ni la vota a Convergència ni la vota a Esquerra
i, en canvi, la proposta que surt votada,
que nosaltres sí que la votem,
perquè estàvem d'acord era
que el poble a Catalunya es podrà exercir el dret a decidir
o es convocarà a una consulta,
prioritàriament,
i vull fixar l'accent en aquest prioritàriament
en la propera legislatura.
Per tant, nosaltres cap problema.
Si nosaltres anàvem més enllà,
nosaltres creiem que ha de ser en la propera legislatura
en què es planteja aquesta consulta, referèndum,
ja buscarem la fórmula,
per moltes qüestions,
perquè és un tema que s'ha de resoldre,
perquè el país s'ha mogut,
perquè el país,
després de la sentència de l'Estatut,
després de tota la negociació de l'Estatut,
la ciutadania vol exercir
aquest dret a decidir,
i perquè creiem que per poder negociar
amb el govern espanyol
amb les mateixes condicions d'igualtat
necessitem un estat
per poder negociar d'igual a igual,
i després ja veurem què passa.
Després no cal que em preguntis
perquè està obert,
i per tant,
després ja veurem.
D'entrada és el dret a decidir.
Què li han de preguntar als ciutadans?
La pregunta,
què s'ha de fer?
A veure,
aquí dependrà de...
Jo entenc que s'hauria de fer,
potser ni una,
potser el model que proposaven a Escòcia,
fins i tot dues preguntes.
A mi el que no m'agradaria
és una pregunta tancada,
que anés en el sentit d'independència,
sí o independència no.
M'agradaria que fos una pregunta
més oberta,
o potser dues,
en què tothom pogués participar
i es pogués trobar.
Com ho hauríem de preguntar?
quin és el model,
quin és,
si volen,
un estat,
un estat,
quin és el model de relació
amb Espanya,
per exemple,
fins i tot,
com volen augmentar
el tema financer.
No sé,
és una qüestió
que estarà per veure,
però el que no m'agradaria
és que fos una pregunta
molt tancada,
o només una pregunta
que digués independència,
o no,
perquè crec
que no afavoriria,
no afavoriria,
a més,
les tesis més soberanistes.
Vostès estan
per la via federalista?
No,
nosaltres,
a veure,
no per la via federalista,
a veure,
no et dic que no,
nosaltres estem pel dret
a decidir,
i a partir,
a partir que la ciutadania
expressi la seva voluntat,
a partir d'aquí
ja veurem
quina és la via.
Ara no ho podem dir,
perquè dependrà
com evolucioni el poble.
Mira,
fa dos anys,
que fa dos anys,
quan la manifestació
del 2010,
ningú hagués pensat
que es votaria
majoritàriament
el poder fer
el referèndum
o la consulta,
fixa't en un any i mig,
en dos,
que després s'han anat les coses.
Per tant,
nosaltres estem
a que primer
es pugui exercir,
o sigui,
es pugui fer
aquesta consulta
i després,
un cop tinguem
aquesta consulta,
aquest procés
constituem,
ja veurem
quin serà el model.
Llavors,
a partir d'aquí
ja veurem
quin serà
el model
de relació.
Hi haurà
un full de ruta,
perquè no oblidem
que entre mig,
entre mig,
Espanya haurà,
el govern d'Espanya
haurà de contestar,
haurem de veure
quin procés
acabem fent.
I el model,
no sabem
quin podrà ser,
serà a l'estat
i aquest estat
ja veurem
si acaba sent
un estat d'Europa,
si acaba
confederant-se
amb la resta
de...
Ja ho veurem.
Però ara,
dir-ho ara
en aquest moment
és, creiem,
que és arriscat,
que no es pot dir.
Nou bloc
de preguntes.
Especial Eleccions
Salut i Educació
No fa diverses dies,
algunes setmanes
a Hortència Grau
ens convocaven,
també va vindre
Joan Herrera,
davant de l'escològues
de Xirinac
on posaven de manifest
des del seu paret
que la política educativa
del govern
havia fracassat
i no estaven
per un model
de qualitat
de l'ensenyament.
Això ens ho deien
davant de l'escola
o la Xirinac
si ho posaven
com a paradigma
d'aquesta situació.
Sí,
bueno,
podíem haver posat
l'olga Xirinac
o qualsevol
dels barracots
que hi ha
a la ciutat.
A veure,
la qüestió
és que
creiem que
l'educació pública
amb aquests
21 mesos
de govern
de Convergència
i Unió
amb el PP,
perquè els pressupostos
els han aprovat junts,
l'escola pública,
l'educació pública
ha sofert
un dels més grans
atacs
que no havia sofert
amb tots els anys
de democràcia.
I això per què?
Això no només
per la política
indiscriminada
de retallades,
que ha sigut brutal
i que ha fet
que es destruís
molta ocupació pública.
No tinc ara aquí
les xifres,
però només aquí
hi ha la demarcació
del Camp de Tarragona,
100 i escaig
professors menys,
mil i escaig
alumnes de més.
Per tant,
això,
les condicions
de qualitat
sí que es veuen
aquí
marmades.
A veure,
és de lògica
que quan la consellera
diu
en menys
farem més,
això,
algú que hagi,
vull dir,
ningú s'ho creu,
ningú s'ho creu
perquè és impossible
menys fer més.
Per tant,
aquí,
aquí sí que
nosaltres diem
que hi ha hagut
un atac,
però a més
un atac
que ha anat
a perjudicar
com sempre
els més febles,
no?
Els més febles
de l'eslabor.
I per exemple,
tot el tema
de beques menjador,
el tema
de beques
a l'escola Bressol,
el tema
del finançament
de les escoles Bressol,
amb una desialtat
envers els ajuntaments.
Tu no pots
dir-li als ajuntaments
a començament d'any
que creuen
que tindran
una quota
de mil i escaig euros
per alumne
any
per l'escola Bressol
i a meitat
de la partida
canviar les condicions
i dir no,
ara només us donaré
800 euros
perquè els ajuntaments
ja han fet
el seu pressupost
o tota la qüestió
d'eliminar
unitats de suport
a l'educació especial,
atenció a la diversitat
i la sisena hora
o sigui,
la sisena hora
que fa
que al final
un alumne
de la pública
i de la concertada
al final
de la seva escolaritat
acabaran tenint
un diferencial d'hores.
Per tant,
entenem
però mentre fas
tot això
mentre fas
tot això
estàs donant
concerts,
estàs fent
concerts econòmiques
en aquest cas
aquí a Tarragona
escoles de l'Opus
que s'agreguen
nens i nenes
o estàs fent
estàs donant
molts milions
a escoles d'elit
mentre dius
que no tens diners
per beques menjador
o per beques
d'escola a bressol
o augmentes
la ràtio
a les aules.
Per tant,
nosaltres creiem
que aquesta no és la via
i demanem
tornar als principis
del Pacte Nacional
per l'Educació.
Hi ha una aplicació
de l'ALEC
que no discrimine
l'escola pública.
Com ho farien
vostès
com a alternativa
a aquestes retallades?
Què proposarien
des d'iniciativa?
A veure,
nosaltres des de...
Clar,
no podem donar
les alternatives
a la retallada
si no parles
de política
d'ingressos.
Perquè, clar,
per poder gastar
i això ho saben
tothom,
totes les famílies,
si has de gastar
és de poder
tenir ingressos.
Clar,
aquí està
el kit de la qüestió
en què el mateix
president
reconeixia
que és que
no tenen ingressos.
Clar,
la política
d'ingressos
passa
per una part,
passa per,
evidentment,
el tema
de les relacions
amb el govern espanyol
aquí ens han de pagar
tot el que ens deuen
i aquí hem de
també hem de
millorar el finançament,
hem d'anar,
que per això
dèiem-lo de l'Estat,
però després
hi ha totes
unes polítiques
d'ingressos
de política fiscal
que nosaltres
hem presentat
i que ens les han
rebutjat totes
i algunes
inclús les havia anunciat
el president
al començament
de la legislatura.
El president
parlava d'un impost
sobre les grans fortunes.
Sempre estan dient
que no tenen marge
per moure,
per fer política fiscal
i no és veritat,
l'Estatut
dona marge,
o sigui,
ells tenen,
igual que han tingut marge
per eliminar
l'impost de successions
a les 400 famílies
més riques
que suposa
molts milions
o tenen marge
per, ara mira,
han tingut marge
per posar la taxa
per exemple
d'establiments turístics,
clar que hi ha marge
per fer una política fiscal,
per tant nosaltres
parlem
en el nostre programa
portem tota una sèrie
d'impostos
basats
amb el principi d'aquí
qui més guanya,
qui més té paga,
amb la persecució
del frau fiscal
que faria augmentar
els impostos,
amb el tema
de la modificació
de l'impost de successions,
amb el tema
d'agravar les rentes
de capital,
no com ara,
que no estan gravades,
sinó les del treball
i a partir d'aquí
poder gastar
i poder gastar
i sobretot
el dèficit,
clar,
nosaltres aquí
vam,
el president va dir
més,
nosaltres encara rebaixarem
el dèficit més
i amb menys temps,
no,
estem parlant
de renegociar,
d'enlentir,
tornar el dèficit
i dedicar
els diners
a les polítiques
socials,
fer un pla
a vuit anys
fins que ens acostem
a la mitjana
comunitària
amb polítiques
socials,
educació,
salut,
serveis socials.
Precisament de salut
amb aquestes mesures
que ara proposava,
es podria frenar
la retallada
en matèria sanitària
i garantir
el sistema de qualitat?
És que de fet
es podria garantir
però és que a més
en salut tenim
un doble problema,
tenim el problema
de les retallades
i tenim el problema
de l'opacitat
i la manca
de transparència
que ha fet
que hi haguessin
molts casos
de,
bueno,
presumptament
perquè ara estan
sota judici
alguns casos
de corrupció
o de males pràctiques
en salut,
per què?
Perquè el sistema
és opac,
perquè avui dia
el sistema
de tots els proveïdors
que formen part
de la xarxa
de salut pública
és un sistema opac
en què la ciutadania
no pot tenir.
Per tant,
aquí portem
tota una sèrie
de mesures
que van
des de la racionalització
de la despesa
farmacèutica
a la no duplicitat
d'estructures
al rendiment
de comptes
d'aquells
proveïdors
privats
que presten serveis
en el sistema públic.
Tota una sèrie
de mesures
a la no duplicitat
d'estructures
a la racionalització
de càrrecs
intermitjos
i de càrrecs
directius
gerencials
etcètera.
Vull dir,
això portem
propostes
molt concretes
que farien
que no calgués
ni tancar
quiròfans
ni reduir
urgències
ni tancar
caps.
Per una racionalització
del que ja tenia
i realment
fer un sistema públic
de qualitat
i sobretot
amb despesa farmacèutica
teníem una proposta
de llei
que no eliminava
l'euro.
O sigui,
no calia fer
l'euro per recepta
ni el copagament
perquè el que feia
és racionalitzar
la despesa farmacèutica
i posar límits
a els beneficis
de les grans
indústries farmacèutiques.
Ens queda un parell
de blocs
tot i que un
ja me la resposa
abans
perquè volíem
preguntar-li
sobre les relacions
que hauria de tenir
el futur govern
de la Generalitat
amb l'Estat.
Més o menys
ja ens ho explicava,
però anem
si li semblem
un altre bloc
interessant també
que són
les receptes
que ara escoltarem.
Especial eleccions
receptes per la crisi
doncs això,
receptes per la crisi,
bé,
les dades d'atur
parlen per si soles
i hi ha moltes famílies
que ho passen malament,
com ho podem encarar això?
Mira,
les receptes per la crisi,
ara estava pensant
en un llibre molt bo
que ha escrit
el Garzón
i el Vicenç Navarro
que diu
hi ha alternatives
i que de fet
va ser un hashtag nostre
de precampanya.
Clar que hi ha alternatives,
el que passa
és que hi ha que canviar
per començar a canviar
moltes coses del model.
A veure,
hi ha receptes
per la crisi
perquè aquesta crisi
l'estan pagant
els que no l'han produït
i per tant
el primer
és fer una bona diagnosi.
Les receptes aquestes
passen.
Primer,
cal fer una auditoria
del deute
perquè hi ha una part
del deute
que nosaltres entenem
que no és lícit
o legal.
Hi ha diners
perquè igual que hi ha diners
per salvar els bancs,
hi ha diners
que s'estan esmerçant
en pressupost militar,
en la Casa Real,
amb ajudes a l'Eglésia.
Per tant,
nosaltres diem,
com deia,
el Keynes,
no?
És que aquí
està tot inventat.
El Keynes deia
en temps de crisi
és des del públic,
des d'on s'ha d'invertir,
on s'ha de crear treball,
s'ha de crear ocupació
perquè el privat no pot.
Per tant,
nosaltres entenem
que les receptes
passen per augmentar
els ingressos,
per crear ocupació
i l'ocupació
la pots crear
des del sector públic,
justament des d'on
l'han estat desfent.
I sobretot,
tu pots millorar
els ingressos.
Si millores els ingressos,
podràs després
gastar amb aquestes
polítiques socials
i crear ocupació,
perquè tots aquests diners
que t'estàs gastant ara
en pagar subsidis
d'atur,
te'ls podries gastar
en generar ocupació.
I n'hi ha molta.
I on hi ha
nínxols d'ocupació?
Doncs en el que
nosaltres anomenem
el New Green Deal
amb l'economia verda
i hi ha nínxols d'ocupació
i el que és atenció
serveix a les persones.
Clar,
el que no pot ser
és que anem enrere.
És que la primera
destrucció d'ocupació
hagi sigut l'estat,
tant l'estat espanyol
com aquí a Catalunya
el govern.
El govern ha anat
destruint ocupació.
Per tant,
creació d'ocupació
en els sectors públics,
atenció a la persona,
creació d'ocupació
en els nous nínxols,
energia,
mobilitat,
amb agricultura,
amb rehabilitació
i després
política d'ingressos
per tenir diners
i fer aquesta auditoria
del deute
per veure
a quina part tornem
i a quina part
no tornem
perquè és il·legítima.
El que no pot ser
és que s'estiguin
salvant els bancs
i s'estiguin...
O sigui,
ara sentia,
no?
S'estiguin salvant els bancs
que han fet pràctiques,
diguéssim,
legals i fins i tot
russant la il·legalitat
i s'estiguin
desaussiant les persones
sense que tinguin
el dret
de quedar-se al seu habitatge
quan hi ha
la proposta
de lleis d'adhesió
en pagament
i quan l'habitatge
és un dret
reconegut a la Constitució
i a l'Estatut.
Per tant,
hi ha receptes
per sortir de la crisi
però impliquen
enfrontar-se
als poderosos.
En tornem a parlar,
Hortense Grau,
tornem a convidar-la
de fet
a la recta final
de la campanya electoral.
Vostè descansa
algun dia a partir d'ara?
No,
però ja fa dies
que no descancem.
Ja porta velocitat
de creuer,
no?
Sí,
ja anem ara aquí
a tope
perquè aquesta campanya
ha sigut un pim-pam.
l'emblacem
a la darrera setmana
de campanya,
la darrera setmana
abans del 25N.
També poder tornar,
no aquí al s'estudi,
sinó a algun lloc
des de l'exterior,
ja en parlarem
i poder parlar-nos
també una mica més
en profunditat
sobre el seu programa electoral.
Gràcies
i fins a la propera.
Gràcies a vosaltres.