Fins demà!
En aquest cas també no anem d'excursió com ens proposava la Bàrbara Bastenàvons,
sinó que ens quedem asseguts a les butaques del Teatre Metropol.
Això quan? Doncs dissabte, dissabte dia 2 de juny, aquest dissabte dos quarts de 7 de la tarda
per assistir a un espectacle que es diu Pau, la vida de Pau Casals
i que forma part, és l'últim de fet ja dels espectacles del Metropol Familiar.
Parlem d'aquesta obra que ja veieu, ens parla de Pau Casals,
però a través d'uns personatges fets amb fusta, diria jo,
a través de Titelles, en parlem amb un dels membres de la companyia Foraniteatre,
l'Enric Rovira. Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Aclarim una miqueta qui sou, qui sou Foraniteatre, que em sembla que sou de casa, no?
Sí, Foraniteatre, som una companyia del Camp de Tarragona,
perquè estem a Finca Tóvinyana, i som l'Arnau Colom i l'Enric Rovira.
I llavors portem ja set anys creant espectacles de creació
on jugàvem amb diferents tècniques, entre ells els objectes ominots o titelles,
la música en directe i el gest, o a vegades enfocat des del pallasso.
Ha especialitzat, doncs, en produccions de teatre familiar?
Sí, podríem dir que sí.
Sí, sempre els nostres espectacles diem que és familiar
perquè el públic a qui estaria dedicat serien els infants,
però sempre té moltes capes a la dramaturgia dels espectacles
perquè els pares també els gaudeixin, no?
Com és que vau triar Pau Casals com a protagonista d'aquest nou espectacle?
Bona pregunta.
Doncs bé, vam triar Casals perquè, primer, jo soc del Vendrell,
i llavors, doncs, bé, és una figura que sempre ens havien explicat.
I a l'hora de poder fer un espectacle, doncs, enfocat als infants,
vam creure que era interessant, doncs, que poguessin conèixer
aquest personatge català per tot el que ell representa, no?
Que és, doncs, la defensa de la pau, l'estima per la música,
molts valors que té de cara als seus pares,
respecte a la mare i al pare.
I, bé, es va semblar molt interessant, doncs, agafar-lo per fer un espectacle.
Fa molt de temps que el teniu muntat, l'espectacle,
perquè formeu part de Cultura en Gira.
Sí, hem estat a Cultura en Gira i, home, ara l'espectacle ja ha aviat farà dos anyets
que el vam estrenar i, doncs, molt contents perquè el podem anar representant
per molts, molts esquistats i pobles de Catalunya.
Quin és el fil argumental? Perquè hi ha les titelles.
No sé si partiu des del Pau Casals quan era un nen i va avançant en la història de la seva vida.
Avui, és cronològic o com ho expliqueu?
Sí, sí. El fil argumental és, com t'ho vés dit, cronològic 100%.
Vam agafar moltes biografies a l'hora de crear la dramatúrgia
i, doncs, vam anar agafant els trets instintius que totes d'elles anaven remarcant, no?
Comença quan ell és infant i veiem, doncs, com estima per la música,
com coneix la música a través del seu pare,
com comença a tocar l'òrga del vendrell, quan té 9 anys,
quin és el seu primer instrument, que és la carbasseta,
que és un instrument fet amb una carbassa i una part del mig.
Després, quan ell comença a anar a diferents ciutats a estudiar,
com pot ser a Brussel·les, Barcelona, París...
Després, com ell, cada vegada, a mesura que es va fent més gran,
agafa una càrrega més forta i un discurs més fort
de cara a la nostra vivència, a la Pau...
Perquè, bé, també hi ha un moment que tractem el tema de la guerra civil, no?
L'època de guerres, llavors, ell és quan es reafirma
en el seu discurs antibalicista.
I, bé, hi acabem una mica amb el famós discurs de l'ONU,
on ell remarca que és català
i que la música és un llengüatge universal
que hauria de fer que tots els pobles del món soníssim, no?
Home, tracteu més enllà de la seva figura,
o a través, de fet, de la seva figura,
tracteu temes, doncs, sí, no?, de caire històric.
No sé, a partir de quin edat recomaneu l'espectacle?
Nosaltres acostumem a dir de 6 a 12 o 9.
Vull dir, clar, quan són molt petits,
la canalla també els agrada,
perquè ho hem fet amb escoles, per exemple,
que començàvem als 3 anys.
I, clar, com que és un espectacle molt visual,
hi ha molts titelles, hi ha molts canvis de llum,
i hi ha la música en directe,
els infants queden captivats i els agrada.
Però a nivell com més de comprensió de la dramatúrgia
i del que realment està passant i del missatge,
doncs, és important que ja siguin més grandets,
cap a 6 anys, i llavors ens hem amunt,
perquè també és molt curiós,
perquè és un espectacle que agrada molt també a la gent gran.
Sí, no?, ja m'ho imagino, això.
Però gent gran que t'hi ha vist, eh?,
perquè ens hem trobat en diversos llocs que hem anat a actuar,
que, clar, ens tracta una època molt forta,
que és tota aquesta època de la guerra,
i gent que ho ha viscut, doncs,
em sent molt representat,
i llavors ens agraeixen que estiguem donant aquest discurs de pau
en aquests moments i de cara a la canalla, no?,
i és maco.
Ens hem explicat, vaja, el fil argumental i tot plegat,
però ens falta fer-nos una mica la idea
de com es posa això en escena.
A veure, ho feu amb diferents titelles?
quantes titelles, sí, conformen l'espectacle?
Sí, l'espectacle està conformat per uns 25 titelles.
Déu-n'hi-do.
Hi ha 5, sí, bastants,
perquè, clar, tota una biografia, doncs, dona per bastant, no?
I a part la del mestre, que va tombar molt
i va conèixer molta gent.
Déu-n'hi-do.
I està enfocat en que, bueno,
a l'escenari veurem un teatre plàstic de marioneta xeca.
Sí, què vol dir, això, que m'ha fet...
M'ha picat la curiositat.
Això és perquè, bé, el company d'Arnau,
doncs va estar d'Erasmusà a Xèquia,
jo també hi vaig anar,
i allà ens vam empapar molt, doncs,
de la seva manera de treballar
i de com enfocaven ells el món dels titelles,
i llavors, per això, té una mica d'aquest llegat.
No t'ho vam viure allà.
Però, per als qui no sabem,
com és aquest teatre clàssic de marioneta xeca?
El teatre, en el fons, és perquè té una estètica molt clàssica.
Tenim un teatre de punta i baixa,
i nosaltres estem canviant escenes,
i...
Et perdem.
Et anem perdent de cobertura, Enric.
Ai, ara que ens ho explicava, això tan interessant,
del teatre clàssic de...
de com és el teatre clàssic de titelles
a l'estil de la República Xeca.
Ara hem perdut l'Enric Rovira.
Jo crec que consisteix a això,
amb una marca de teatre, doncs,
com a molt a l'estil clàssic, molt antic,
i em sembla que consisteix també en que el titallaire,
el manipulador, es veu tota l'estona,
la titilla, pel que veiem a la imatge,
la titilla està enganxada per un filoferro,
i es manipula des de dalt.
Ah, exacte.
És això, Enric, que hola.
És això, sí.
I el titallaire es veu.
Sí, en aquest cas, nosaltres estem sempre vista
i se'ns veu manipulant.
Fem realment una barreja,
perquè els xecs es manipulien des de dalt
i nosaltres ho manipulem a mitja.
però, bueno, sí,
he estirat amb el xec.
Estic veient, és que clar,
jo tinc al davant una fotografia de l'espectacle.
Les titelles estan fetes per l'ocasió.
Tenen unes cares molt expressives i molt xules.
Sí, sí, sí.
Totes són de construcció pròpia.
La companyia, una de les característiques que té
és que sempre ens acostumem a fer
totes les scenografies, els titelles, les músiques,
tot el que surtin als nostres espectacles.
I en aquest cas, sí,
tenen unes expressions molt vives
i molt característiques del personatge, no?
A més, per si això fos poc,
abans ens ho introduïa l'Enric,
teniu música en directe,
teniu un violoncialista
que anirà acompanyant la història.
En Denis Navarro, sí.
Sempre és una de les eines, també,
que juga a fora ni teatre,
que és portar la música en viu.
i en aquest cas, clar,
a l'altra classe de la vida de Pau Casals,
gran violoncialista,
doncs vam pensar que era idònic
a un violoncialista en directe
que va acompanyant les escenes
amb diferents músiques
que, bueno, que normalment moltes Casals
interpretaven els seus concerts.
Quant de temps dura l'espectacle?
Perdona, quant de temps?
Sí, quant de temps?
Són uns 50 minuts, 50-55.
Ho dic perquè això,
quan es tracta d'espectacles familiars,
infantils, a vegades s'ha de tenir en compte també.
Sí, és molt important.
50 minuts és un temps fantàstic
per al teatre infantil.
Molt bé.
Doncs, Enric, em sembla que ja t'ho hem preguntat tot.
Jo m'he quedat amb moltíssima curiositat
per veure aquest espectacle,
que, a part de ser una biografia
i d'explicar moments de la vida i de la història
de Pau Casals i de casa nostra,
a part sembla que és un espectacle també molt cuidat,
pel que dius, molt cuidat.
Sí, molt cuidat i molt divertit,
perquè també sembla que una biografia
de bones de primeres, home, és densa
i especialment la de Casals,
però totes les situacions que es troben
doncs sempre li donem un tomet
una miqueta de divertiment i això
que fa que la gent queda encantada.
I d'aquí només convidar a tothom
que es vingui a veure al Metropol
i esperem que agradi molt.
Jo suposo que sí, nosaltres en tenim moltes ganes.
doncs, Enrique Rovira, de Foraneteatre,
ens veiem al Metropol dissabte.
Això mateix, moltes gràcies.
Una abraçada, gràcies.
A vosaltres, adeu.