Les entranyes de la Plataforma Casablanca
10.30 AM, punt de trobada, aeroport de Reus.
Una delegació de periodistes, la majoria de ràdios,
ens trobem amb els responsables de la companyia Repsol
disposats a conèixer in situ la Plataforma Casablanca.
Un lloc per nosaltres desconegut fins al moment,
tot i que tenim una estranya sensació.
És com si estiguéssim a punt de posar cara a un vell conegut,
com va dir una de les companyes després de la visita.
10.45 AM, ens pesem, facturem equipatge
i omplim formularis de seguretat i registre.
El pes és important.
No hem de perdre de vista que en pocs minuts
serem a bord d'un aparell que vola
i la càrrega s'ha de calcular molt bé per evitar ensurts.
Això és només un preàmbul del que descobrirem més endavant
i és que les mesures de seguretat se les prenen molt seriosament.
10.50 AM, creuem el punt d'embarcament de l'aeroport
i ens condueixen a una sala VIP.
Com a qualsevol que vola,
i això ens recorda que som lluny de les respectives redaccions,
passem per la zona d'embarcament de passatgers.
Ens sentim turistes per uns minuts
i arribem fins a la sala VIP,
on el sentiment és més aviat de sentir-nos privilegiats.
Privilegiats de tenir la sort de fer una feina
que de tant en tant, de tant en tant,
ens regala una experiència com aquesta.
11.15 AM, ens vestim amb un monocorporatiu de Repsol,
botes de seguretat i esmorzem.
Ja havíem dit amb anterioritat els respectius números de peus
que encaixen a la perfecció.
A més, ens enfondem en una mena de monocorporatiu
i veiem clar que a les properes hores passarem calor,
de fet, molta calor.
Per cert, si mai us trobeu sense mitjons
i us heu de calçar unes botes de seguretat,
heu de saber que en un aeroport es poden solventar aquestes futileses.
11.30 AM, un dels responsables de Repsol,
ens projecta un PowerPoint sobre els orígens,
l'actualitat i el futur de la plataforma.
Aquí reculem fins a l'era dels dinosaures,
més o menys entre 65 i 250 milions d'anys enrere.
Aprendem com es forma el petroli
i la diferència entre la roca mare i la roca magatzem.
A la primera es forma el petroli en l'època dels gegants carnívors.
A la segona es va dipositant amb el pas dels anys
i els canvis de versió a la placa i a les falles.
També descobrim que a uns 3.000 metres de profunditat,
aquestes roques anomenades masosoiques
tenen l'aspecte que podríem veure, per exemple,
al massís costaner del Garraf.
Només una altra dada, ja aquesta més contemporània.
La plataforma Casablanca, construïda el 1981, fa 31 anys,
ha extret de fins al moment 200 milions de barrils
del preuat or negre.
La punta de producció, l'època podríem dir daurada,
va ser als anys 80, quan s'explotava el camp Emposta,
un camp que ha donat a 55 milions de barrils.
El pou més productiu, però, ha estat el Casablanca,
amb 146 milions de barrils.
12-15 AM.
El pilot de l'helicòpter ens detalla les mesures de seguretat a bord
que cal saber per pujar a la nau.
Enric Jalón ens dona quatre normes bàsiques de seguretat.
Per exemple, ens mostra un aparell anomenat Air Pocket,
un aparell que ens permetrà respirar un parell de minuts
en cas de caiguda al mar.
Amb totes les probabilitats, ens diu, són molt baixes.
Més encara amb aquest model d'helicòpter,
un Augusta Westland 139, fabricat a Itàlia,
i que dins del món del petroli és un aparell de referència.
Ja s'han venut més de 500 unitats a tot el món.
Aquesta màquina es va dissenyar, diguem,
és de la casa Augusta Westland, es fabrica a Itàlia,
i es va dissenyar especialment pel món del petroli,
pel món de l'offshore.
El gran vantatge que té aquesta màquina és que compleix tots els requisits,
diguem, d'aeronau comercial de transport de passatgers,
és a dir, que en qualsevol falla de mecànica, diguem,
sempre ha de tenir les prestacions necessàries i suficients
per continuar volant.
En qualsevol hipotètic fallo de motor o de qualsevol altre sistema,
la màquina compleix tots els requisits per poder continuar volant.
I per això ara s'està utilitzant a tot el planeta.
Dintre del món del petroli és la màquina per excel·lència ara,
tant a les plataformes del nord com a les plataformes del golf pèrsi,
que és la màquina que ja...
Pensa que hi ha gairebé 500 helicòpters d'aquest model venguts ja,
o sigui que és moltíssim.
Tot el tema d'orientació és via GPS, via FM, etc.
O sigui, tot és programar, la màquina.
O sigui, són màquines, diguem, que tota la tecnologia que porta és tot programable
i no hi ha pèrdua, per dir-ho d'una manera.
Bueno, és una feina bastant rutinària i es podria equiparar com el pont aèri Barcelona-Madrid,
més o menys, perquè sempre anem al mateix lloc i tornem del mateix lloc.
És una ruta senzilla, diguem, és una feina bastant...
Diguem, dit al món dels helicòpters, bastant senzilla.
O sigui, no té... L'únic inconvenient que té és que és això,
estem volant sobre l'aigua i, diguem, l'emergència és una mica diferent.
12-25 AM.
Un transport ens porta fins a la zona on ens espera l'helicòpter.
Amb la lliçó de seguretat ja ben apressa,
ens recullen per dur-nos en dos torns a la zona on ens espera l'Augusta Wetsland.
L'emoció i els nervis també van en augment,
especialment per aquells que fins al moment no ensem enlairet mai en un aparell amb rotor,
que som gairebé tots.
12-30 AM.
A peu d'helicòpter ens posem els salvavides i l'air pocket.
Seiem, ens cordem els cinturons de seguretat
i ens posem els cascs de protecció auditiva.
L'air pocket és aquell aparell que dèiem que ens permetria respirar un parell de minuts sota l'aigua.
El portem penjat al coll i mirant-lo de fit a fit.
M'imagino com seria capaç d'activar-lo en una hipotètica caiguda.
De seguida, però, aquests pensaments s'esvaeixen
en veure la cara dels companys periodistes
i que, a jutjar per les seves expressions,
arribo a la conclusió que tenen també cabòries molt semblants a les meves.
12-31 AM.
L'helicòpter s'enlaira des de la base de l'aeroport de Reus
després de cedir el pas a un altre aeronau.
Amb aquest so de fons és impossible escoltar res.
A més, ens hem hagut de posar la protecció auditiva.
Així que els propers 20 minuts estarem aïllats del món.
Això sí, amb un dels sentits, el de la vista, ben despert.
Veiem el parc temàtic des de l'aire, Port Aventura,
part del Polígon Sud, el Port i el Cap de Salou,
descobrint piscines a llocs on des de terra
no haurien dit mai que hi eren.
12-34 AM.
Deixem terra ferma i la nau ens porta mar endins.
El pilot busca les coordenades.
40 graus, 43 minuts, longitud nord.
Un grau, 21 segons, latitud est.
Ara ja no hi ha marxa enrere.
La ruta ens durà fins a Casablanca.
L'emoció va increixent.
Comprovo amb certa sorpresa que l'helicòpter
no s'enlairat de forma vertical
com seria d'esperar que ho fes.
Ho ha fet com un avió,
seguint longitudinalment la pista
per anar agafant velocitat,
de forma, això sí, molt més ràpida que el seu cosí germà.
12-37 AM.
Els nostres peus, després de deixar part del Polígon Industrial Sud
i una panoràmica del Port i Port Aventura enrere,
només veiem mar.
Amb una impressionant catifa de mar a sota,
és un bon moment per deixar-ne la ment,
que faci la seva.
No passen gaires minuts, de fet,
que a tots ens canvia la cara.
Veig simplement cares que no em són desconegudes.
Són les dels meus companys,
però en aquest perci instant
és com si tot d'una els haguessin donat
una píndola de felicitat.
12-39 AM.
Dalt l'helicòpter,
un dels passatgers es comunica
a través d'un auricular amb micròfon incorporat
amb els pilots.
La resta, estem insonoritzats
i ens comuniquem amb gestos.
Sembla increïble el que es pot arribar a dir
amb un gest o amb una mirada
acompanyada d'un parcís moviment de les mans.
Aquesta mena de comunicació no verbal
funciona a la perfecció a bord
i això que la majoria ens guanyen la vida
en el nostre dia a dia
amb el verb i la paraula.
Clar que, allà dalt, a sobre del mar,
veiem petits vaixells
que sembla que juguin a enfonsar la flota.
Som anys llum de la nostra rutina diària.
12-55 AM.
20 minuts després d'enlairar-nos,
l'helicòpter,
amb 10 passatgers i dos tripulants a bord,
aterra a l'heliport de la plataforma Casablanca.
Veure la plataforma des de l'aire
també és tota una experiència.
De lluny sembla un insecte mecànic gegant
tret d'una pel·lícula de ciència-ficció.
Ha d'acostar-nos-hi, però,
l'insecte va agafant matisos
fins que tot d'una transmute
en una gran estructura de ser
de més de 8.000 tones de pes.
I aquí em pregunto com la deuria emportar
fins on és, fa 30 anys,
amb una flama a un dels extrems
i una petita superfície a la part superior
on l'aparícia del nostre pilot
ha fet aterrar l'altre mole de metall amb aspes.
12-58 AM.
Deixem els salvavides,
els cascs de protecció i l'air pocket
i ens condueixen a la sala de recepció.
El primer contacte amb el fer de la plataforma
es fa una mica estrany.
Dóna la impressió que s'haig de moure tot
quan aquesta està totalment estàtica.
De fet, del nivell del mar en avall
hi ha 140 metres d'una estructura tubular de ser
que en el seu extrem està clavada al fons marí,
uns 90 metres més.
De la superfície en amunt són 78 metres d'altura
i 30 x 64 de planta.
Una i 10 PM.
A la sala de recepció visualitzem un vídeo
amb explicació inclosa sobre la seguretat a la planta.
La plataforma es va dissenyant al seu moment
fa més de 3 dècades per acollir a 32 persones,
tot i que en condicions excepcionals
n'hi pot haver fins al doble.
Això sí, ni una més.
Això es deu a la capacitat dels bots salvavides,
on hi ha lloc i menjar només per 64 persones.
Només s'ha arribat a la plataforma,
el primer que ens han donat ha estat una targeta d'embarcament
on hi figura el punt de trobada per cada persona
i la ruta de seguretat i evacuació,
una ruta dirigida cap a un dels dos bots,
d'un quiraner color taronja,
i fixats els laterals de la plataforma són l'1 i el 2.
Una 30 PM.
Cascs, guants i ulleres de seguretat.
Ens disposem a conèixer les entranyes de la plataforma.
Primera norma a aplicar.
Una mà sempre a la barana.
Això en baixar per les sinuoses escales metàl·liques laterals,
amb el mar obert a un costat
i soroll i un gran nus de canonades,
bombes i vàlvules a l'altra.
Una 35 PM.
Arribem fins al punt més baix,
cota 7, cap de pou,
on ens expliquen les canonades
que arriben des de cadascun dels pous
que s'exploten a Casa Blanca.
Convén explicar que la plataforma està dividida
per sectors convenientment delimitats
per facilitar així instruccions i mobilitat
dels operaris de planta.
L'estructura es divideix en tres grans blocs.
Són el d'acomodació,
amb les habitacions, oficines, cantina
i sales de descans.
El de producció,
on se separen les tres fases del cru,
petroli, gas i aigua
i el de perforació,
on de fet som ara,
on hi ha els caps dels pous.
Fins a aquest sector
on s'hi ha acompanyat
l'enginyer responsable de la plataforma,
Porfirio Antolin.
Aquest és Casa Onge
i aquest és Casa Donge.
Aquests són dos pous satèl·lits.
Hem baixat perquè veieu
realment per on ve.
Sempre tot arriba,
des d'aquí,
des de baix,
cap dalt.
I els tubos aquests
que veus tan grans,
que els porats serien els dos,
que es diem naltros,
per dins,
quan arriben a dalt
veurem que pullen les tuberies
que són les línies de producció.
Aquí tenim 140 metres
de profunditat.
El que és,
a grans de mar,
a nivell 0,
fins a baix,
on es clava el jaquet,
o sigui,
les potes,
són 140 metres.
I des de terra del mar,
a baix,
n'hi ha 90 metres clavat.
Això és cota 7,
cota 11
i a dalt
tenim la cota 15,
que és on estem,
la planta de producció
i el que és
l'àrea de serveis
i...
el cap de poc.
1 a 45 pm.
Pugem un nivell,
on coneixem
les múltiples vàlvules
de seguretat
i el procés de separació
dels productes fuel,
petroli i aigua.
Hem de dir que,
a diferència del que
un es pugui imaginar,
pujar a una plataforma
no es veu enlloc
a taques de petroli.
Ens ensenyen,
de fet,
un grup de vàlvules
o grans aixetes
per entendre'ns
que en cas d'una suposada
fuita
com la que es va viure
l'any 2010,
permetria tancar
el flux de cru
i minimitzar
l'impacte
i el vessament.
Més endavant,
també veurem
que el que s'extreu
del fons marí
s'assembla més aviat
a l'oli
que no pas
al xavapote.
Abans hem vist
per on pujava el cru
i, clar,
només hem vist lènies.
Ara veiem
tot un sistema
de vàlvules
de milàmetres
més grans,
més petits
i això nosaltres
és el que diem
el crim astrí,
l'arbre de Navidad.
Està format
per una sèrie
de vàlvules
automàtiques
i manuals.
A veure,
quan se comença
una perforació
se comença
amb un diàmetre gran,
que seria aquest,
20 pulsades,
22 pulsades.
Clar,
per això
tu no pots començar
a perforar
2.000 metres
amb 4 forçades.
Això no arribaria mai,
o sigui,
és impossible,
pràcticament,
això.
A més,
comences,
faries X metres,
continuaries
amb un diàmetre
més petit
i entre mig i mig,
entre mig i dos,
aquestes,
diguem,
línies,
tu vas cementant.
Clar,
això ja tens una barrera,
és complicat que surti.
A continuació,
això,
ficaries una altra,
o sigui,
ja tens una altra barrera.
i així has d'arribar
a aquesta línia
que seria
7 pulsades
i diria
la de producció
de 4 pulsades.
O sigui,
que ara mateix
tens ahí
3-4 barreres
que és molt complicat
que arribi a perdre
i això.
Jo diria
que és gaire impossible,
no?
Unes 50 pm.
La següent parada
ens permet veure
in situ
com se separen
els diferents elements
que surten
en cada extracció.
En aquesta zona
se separen
els 3 components
que dèiem abans
que puixen
del fos marí,
petroli,
gas i aigua.
No cal dir
que tot s'aprofita.
Una part del gas
serveix per generar
part de l'energia elèctrica
de la planta
i la resta
es crema a la torxa.
L'aigua
es reinjecta
al jaciment
un cop ajacida
apurada
i el petroli
és conduït
a terra ferma
al pantalà.
Això per una canonada
de 42 quilòmetres
de la que parlem
més endavant.
Aquesta aigua
una vegada
se separa
del procés
cru,
aigua cru-gas
a l'aigua
on veiem
aquesta planta
que veiem,
aquest tanque
que veiem
de color groc
i alimenta
3 bombes
que veurem
ara quan passem
cap allà.
I el que fan
les bombes
és reinjectar
l'aigua
a la formació.
No tens que processar-la
ni llençar-la
al mar.
O sigui,
hi ha plataformes
que el que fan
és processar-la,
arribar a 10,
entre 10,
12 ppnx
per millón
per parts
i ho poden
botar al mar.
En aquest cas
nosaltres
això
el que fem
és reinjectar-lo
amb el qual
no has de llençar
res al mar.
Amb el gas
una part
la cremen
a la torxa
i una altra part
produïm
energia.
Nosaltres
tenim un dels generadors
amb gas
i normalment
va al 60%
de capacitat.
Està un de gas
i un de 10
en aquests moments,
un al 40%
de la potència
que necessitem,
són uns 1.800
kilovats
ara mateix
i l'altre
amb gas
que està
al 60%.
Un a 55 pm.
Seguim el camí
del cru
per una autèntica
amalgama
de canonades
de diferents colors.
Del que s'extreu
actualment,
almenys en el cas
del Pou Casablanca,
gairebé un 80%
és aigua,
com ens ho explicava
Álvaro Méndez,
que és el supervisor
de producció.
d'aquí tenim un 80%
d'aigua.
Aún que parezca
que no és 80%,
aquí el que se mide
és el doble,
perquè abans
d'aquí va amb
una quantitat
d'un líquido
que està en la muestra
per a que
se haga una
mejor,
com se dice,
romper la emulsió.
Llavors,
el que vemos
en este pozo
és que el porcentatge
que té d'aigua
és molt alto,
cerca d'un 80%.
tots els poços
que tenim aquí
tenen un corte
d'aigua
bastant elevado.
Iztos ho facem cada dia
per a controlar
la quantitat d'aigua
que tenim
en cada pozo.
És molt important
per a nosaltres
saber el que
produeix cada pozo
i això se fa
també medint
la quantitat d'aigua.
Sí,
este és de Casablanca,
de Casas 2017.
En cada pozo,
cada dia,
se cogen muestras
per a sabermos
la quantitat d'aigua,
la quantitat d'aigua,
per a tenir un control
de tota la nostra producció.
El bueno
de Casablanca,
entre comillas,
és buquerón,
és el que produeix més,
és la joya de la corona.
En crudo,
produeix entre
uns 800 barils
diarios,
de crudo.
En total,
amb líquido,
estarà alrededor
de los 9.000,
10.000 barils.
No,
això és perquè,
amb el passar del temps,
això passa amb tots els poços,
hi ha un declínio,
no?
Empeixen a deixar
de producir tant de crudo
i del llacimiento
va a aparecer agua.
Llavors,
amb el passar del temps,
deixem de tenir
una gran cantidad de crudo
i passam al revés,
a tenir una gran cantidad d'àgua.
Quan un pou és nou,
com és el cas
dels que es començaran
a explotar
el mes d'octubre,
la pressió de sortida
és prou gran
perquè el producte arribi
per decantació
fins a la plataforma,
això sense necessitat
d'utilitzar bombes.
A mesura,
però,
que es va buidant,
això es fa necessari.
Les pressions
amb les que es treballa
de la plataforma,
de fet,
són molt altes.
Si miréssim allà,
són aquestes línies,
aquelles línies marrons,
i passen per aquests tubos
que en realitat
són intercanviadors,
són enfriadors.
per un costat
passa el cru
i per l'altre costat
passa l'aigua
i refredem
el que és el cru.
D'ahir passarem
aquests tancs,
aquests tancs,
dic tancs,
realment nosaltres
els diem
primera etapa.
Primera etapa
i segona etapa.
A la primera etapa
treballem
amb 50 PSI
de pressió
amb una temperatura
entre 68 graus,
70 graus.
I per què treballem
amb això?
Doncs que són
les condicions ideals
perquè faci la interfàs.
necessiten aquesta pressió,
necessiten aquesta temperatura.
És quan,
al fer l'interfàs,
separen els tres productes,
aigua,
cru
i el gas.
D'aquesta primera etapa,
una vegada
que està feta
aquesta separació,
passaria a la segona.
Ahir acabaria ja
de separar-se.
Aquesta segona etapa
funcionen igual,
però a 12 PSI.
La pressió necessària
per acabar
de fer la separació
i doncs veiem
el tanc,
aquell gran que n'hi ha,
que és el tanque
d'amacenament,
o d'estocatge
o, com dient nosaltres,
se'n surge.
I una vegada ja
ho faríem passar
per aquest sistema allà,
que és el sistema
de metireng,
on comptarem
els barrils
que enviarem ja
per l'oleoducte a terra.
2PM.
Arribem fins al punt
on surt
l'oleoducte subaquàtic
de 43 quilòmetres
que transporta
el cru
fins al pantalà
de Repsol,
a la costa.
Aquest mateix any,
al gener,
la companyia Repsol
va inspeccionar
l'oleoducte,
la canonada
que coneix
la plataforma
Mamoll de Pilons
del Port.
Va contractar
un vaixell noruec,
l'Escandi Olímpia,
un vaixell que va supervisar
amb videocàmeres
la canonada.
A més,
van fer el mateix
amb les instal·lacions
submarines
dels Pous Casablanca,
Rodavallo i Xipiron,
sense detectar
cap anomalia.
A més,
periòdicament,
envien una mena
de tap
en forma de raspall
i uns detectors
per verificar
el bon estat
de l'oleoducte.
En altres,
cada mes,
el que fem és,
això que deia
un que era
perdonat allà,
realment,
si és veritat,
això són els pics.
N'hi ha diferents,
per exemple,
aquest que veieu
amb aquests
trossos de ferro,
realment és
un magnètic,
són imants.
Aquest és
el que nosaltres
diem un brus,
perquè porta
i després n'hi ha un altre
que serien només
els discos aquests
diferents,
és un estàndard.
I això,
què fas?
Això cada mes
enviem un,
surt d'aquí
i l'enviem cap a terra.
A l'interior
de l'oleoducte
es produeixen
parafines,
les parafines
es peguen,
i si no enviessis
cada equis temps
un pic d'aquest,
al final
s'hi iria tancant.
Cada quatre anys
nosaltres fem
una expressió exterior
amb un barco
i fem una interior,
amb un pic intel·ligent.
Realment,
serien
similats
a això,
però
d'uns dos metres
i escaig
de llarg.
Dos deu
PM.
En el seu moment
d'aurat,
la plataforma
va arribar
als 40.000 barrils.
La plataforma
és una de les més senzilles
pel que fa al seu disseny.
Es va fer
amb una capacitat
de 60.000 barrils.
El seu màxim
de producció
van ser els 40.000
dels anys 80,
quan a banda
de Casablanca
també s'explotava
el pou en posta.
Un pou
que va donar
força a producció.
Actualment
treuen uns 2.000
barril diaris
que a l'octubre
podrien passar
als 10.000.
Això vol dir
multiplicar pràcticament
per 5
amb la incorporació
de dos nous pous,
Lovina i Montanazo.
Amb el seu bon moment
van arribar
a 45.000 barrils.
Si bé on hi ha...
Ara com hem passat
que hem anat
al cap de pou
heu vist que aniria
allà treballant
i n'hi havia
dos tancs més fets.
Realment
això és la planta
de Montanazo
que amb el seu dia
es va fer
justament
per un d'aquests pous.
L'hem fet servir
per un altre pou
que es diu
Galavallo
i ara estem actualitzant
i revisant tot
i canviant
precisament
perquè produirem
per ahir
aquests dos pous.
2.15 pm.
Ens parlen
dels nous pous
que s'exploraran
a l'octubre,
Lovina i Montanazo.
La intenció
ens expliquen
és que a l'estiu
es remolquin
els aparells
que ara ja estan a terra
i es puguin conduir
fins a la zona dels pous
a diversos quilòmetres
de Casa Blanca
i a 600 i 700 metres
aproximadament
de profunditat.
L'objectiu
és que a l'octubre
com dèiem
ja estiguin en producció.
Si tot va com a d'anar
seria
finals d'octubre
i principis de novembre.
La idea és
a finals d'octubre
de posar-los a produir.
Falten encara
alguns treballs,
no gaire,
haurà de vindre
un barco especial,
tirar el cop flexibre allà,
connectar
amb el cap de pous,
bueno,
falta una miqueta.
Aquests dos pous
les previsions
són 7.000,
o sigui,
tot va bé
entre 9.000 i 10.000
barris passarem al dia.
Multiplicarem
pràcticament per 5.
2.20 PM.
Arribem al cor
de la plataforma,
la sala de control
que també s'adequarà
als estandards
del Mar del Nord.
La plataforma ha obtingut
recentment un certificat
que li permet allargar
10 anys en la seva vida.
Per aconseguir-ho
és tan necessari
fer tot un seguit
de millores
i encara n'han d'arribar més.
Una mica,
l'objectiu final
és adaptar
la tecnologia
als estandards
de producció
de les plataformes
del Mar del Nord,
de Noruega.
Ara, però,
ja hi ha alguns
dels sistemes
de sala de control
que ja han fet
al salt
de l'analògic
al digital.
Álvaro Méndez
és la supervisió
de producció.
Aquesta és la sala de control,
és el cor a la nostra plataforma.
En aquesta parte
llega al nostre operador
de control
tot el que passa
al entorn de la plataforma.
Tot el que són alarmes,
coses que poden passar,
aquí s'han d'interrar
perquè ell pugui ser
com un cor a la nostra plataforma
que da l'ordre
i després comunica
a operadors
o a qui sigui
de alguna cosa
que està passant
en tota la plataforma
para que la gent
se dé cuenta
de tot
i que no hi hagi
ningún problema.
Hi ha separadores
que poden tenir
alto nivel
de crudo
i alguna cosa
i això dà
tot unes alarmes
que poden veure
que aquí
en aquesta parte
suena una alarma
i aquí
el operador
de control
pode veure
la alarma
i d'one és
esa alarma
perquè sempre
este enterat
de tot el que passa aquí.
En aquesta parte
aquí controla
tot el que són
alarmas de fuego
que hi ha
en la plataforma
o de gas
salen en aquest panel
con una luz
en rojo
i el operador
per megafonía
dice a tota la plataforma
d'one és la alarma
per a que podamos ser
ràpidus
i eficazes
acudir a aquest
lloc.
en altra parte
el controla
també
tot el que són
els generadors
que tenim aquí
en la plataforma
que donen la energia
a aquesta plataforma
que són dos
de diesel
i un de gas
i controla també
com havia dixit
al principi
tot el que són
els separadors
d'on tenim
el crudo
i facem la separació
d'aigua
i de gas
tanto las primeras etapas
como las segundas
como el surge
donde acumulamos
el crudo
también puede
a través de ese cuadro
que ves ahí
al fondo
saben
cada uno
de ellos
donde está
cada pozo
para que no haya equivocaciones
y siempre sepa
donde estamos
operando
El cap de comunicació externa
de Repsol
Josep Bertran
que ens ha acompanyat
durant tot el viatge
ens explica
que la propera vegada
que ja anem
la sala de control
ja tindrà
tot un altre aspecte
Les inversions
que estem fent
per adaptar la plataforma
a la producció
dels nous pous
i a la remodelació
de la plataforma
està previst
que això també
es modernitzi
i ara mateix
és suficient
pel que està fent
però com que
aspirem a
portar la plataforma
als estàndards
de les millors
plataformes europeus
doncs això també
ho canviarem
de manera que si
d'aquí uns mesos
repetim la visita
ho haureu canviat
2.25 pm
ens situem
davant la torre
de perforació
de la plataforma
La torre de perforació
és un dels elements
emblematis
de qualsevol plataforma
tot i que aquesta
s'ha fet anar
més aviat poc
amb tot
a contemplar-la
de prop
i impressiona
Això que tenim aquí
de vaga
és la torre de perforació
quan es fa la perforació
el que fem anar
és
tots els equipes
que n'hi ha aquí dalt
la unitat hidràulica
el top drive
és realment
el que puja
i baixa
totes les línies
el que guira
i això que tenim aquí
atràs
tot aquest container
és
des de on
vamos a controlar
las cabezas submarinas
las bombas
cuando se tenga que poner
y todo el sistema
de apertura
y cierre
de válvulas
2.30 pm
podem veure
la nova i sofisticada
sala de control
dels dos nous pous
obra
d'una empresa
d'enginyeria noruega
com ja hem dit
en altres ocasions
els noruecs
es dedicaven a pescar
i exportar-se al món
fins que van descobrir
el petroli
ara són líders mundials
en aquesta matèria
i tot un referent tecnològic
jo vaig estar allí
quan vaig anar a fer
el saquet
i són diferents
jo penso que
vamos
el que jo vaig veure
i està a la vista
que realment
per no ser un país
fa 30 o 31 anys
petrolero
la veritat és que
han desenvolupat
aquesta tecnologia
i s'ha de reconèixer
que sí
que s'han ficat
les piles
vamos
2.42 pm
ens recorden
que fa 30 anys
la plataforma
es va construir
amb uns materials
molt resistents
que ara no es troben
va costar
40.000 milions
de pessetes
40.000 milions
de les antigues pessetes
no cal dir
que són molts diners
i encara ho eren més
ara fa 30 anys
els materials
que se va utilitzar
es van fer servir
per la construïcció
de la plataforma
que evidentment
van ser materials
de molt alta qualitat
materials
per ser
durar
a través dels anys
i entre ells
podríem dir
el copreníquel
que són
les línies
que fan servir
per a l'aigua
de refrigeració
tant de la produció
com d'uns altres equips
o
el que és
l'estructura
o
la xapa
del terra
que estem parlant
d'un B12
que és un acert
amb un tratament tèrmic
que fins ara
encara no han tingut
cap problema
amb el qual
estem parlant
d'un material
de molt bona qualitat
2.45 pm
passem per un punt
des d'on podem veure
les noves càmeres
per detectar
vessaments
pioneres al món
el 22 de desembre
de 2010
la plataforma
va viure
un dels seus pitjors
malsons
amb el vessament
de cru
que va obligar
Capitania Marítima
a activar
el pla nacional
de contingències
per contaminació
marina accidental
per evitar episodis
com aquell
es va engegar
tot un pla
amb una comissió
de seguiment
de les actuacions
inclosa
i que també preveu
la instal·lació
d'unes càmeres
als laterals
de la planta
amb un sofisticat
també nocturna
amb infrarrojos
Casa Blanca
es convertirà
de fet
ja ho és hores d'ara
en l'única plataforma
del món
amb aquesta tecnologia
una càmera
amb dos cossos
una
que és la que
detectaria
la diferència
de colors
en aquest cas
de dia
i l'altra càmera
és una càmera
infrarrojos
per detectar
alguna fuita
en cas
que sigui esperant la nit
és la primera vegada
que se fica
i se provarà
en una plataforma
o sigui
s'instal·larà
no n'hi ha cap
plataforma
en el món
que tingui aquest sistema
la idea és
estar més a prop
que a la vegada
i no més a prop
estar al mateix nivell
de l'estàndard
de solidaritat
de les plataformes
del marit
diguem que ara mateix
és el top
250 pm
entrem
a la zona
comuna de mòduls
ens posem uns protectors
a les botes
com els quiròfans
i anem cap al menjador
a l'interior
d'aquests mòduls
gairebé tot és metàl·lic
sabant això sí
les diferències
podria semblar
un submarí
per la distribució
d'escales
portes
i comportes
amb tot
si està prou bé
els lavabos
i les dutxes
són molt funcionals
i també hi ha
una zona de vestidors
i naturalment
les habitacions
255 pm
escollim entre un menú
amb diversos plats
d'entrants
un segon plat
i postres
a bord de la plataforma
hi ha 3 cuiners
com no podria ser
d'altra manera
algú s'havia d'encarregar
a bord de la plataforma
dels àpats
són 3 cuiners
un dels quals basc
i la veritat
és que tenim
la impressió
de ser en qualsevol bar
de menú de terra ferma
no tindria res a envejar
una de les poques diferències
és que aquí
un cop s'ha acabat
has de buidar
el que ha quedat el plat
en un contenidor especial
de fet podríem dir
que tots els residus
de la plataforma
Casablanca
els processen
amb molta cura
perquè com us podeu imaginar
tot ha de tornar
a terra amb vaixell
un vaixell de suport
que té la plataforma
3.10 pm
escoltem per megafonia
que en 5 minuts
s'enlairarà l'helicòpter
abans però
encara hem tingut temps
de xerraran
estar més amb la tripulació
i de prendre amb ells
un cafè
a la zona comuna
del mòdul d'acomodació
3.15 pm
ens acomiadem
dels que ens han acompanyat
i sortim en direcció
a la primera sala
on tornem a col·locar-nos
els salvavides
els cascs de protecció
i l'air pocket
abans de marxar
amb la darrera llambregada
m'imagino com deuen ser
les vides
de la trentena de persones
que hi treballen
tots homes
abans ens havien explicat
que si estaven 14 dies
per tornar
després
14 dies a casa
14 dies sense festius
ni dissabtes
ni diumenges
de fet
els diumenges
s'acostuma a fer simulacres
a la plataforma
en el temps lliure
ara una estona
el gimnàs
ara el solarium
que és l'aeriport
això anant alternant
les visites
a les sales de tele
dues de les quals
també habilitades
per fumadors
a la plataforma
no s'hi poden portar
fonts d'incandescència
això clou
encenedors i llumins
i per fer fotos
cal d'un aparell
que detecta
pitant
les acumulacions
de gas
3.20 pm
pugem a l'helicòpter
deixem l'equipatge
a la bodega
i ens situem
als nostres seients
el bomber de la plataforma
revisa
que tot estigui ok
em miro les cares
de les companys
i les companyes
i veig que l'experiència
de volar
i visitar la plataforma
ens ha queixat
a tots
per igual
les ànimes
és com si tot d'una
haguéssim recuperat
una llibertat
que creiem nostra
però que ara veiem
que la rutina del dia a dia
feia temps
que ens havia après
3.25 pm
l'helicòpter
amb un pilot diferent
fa el camí de tornada
ens acomiadem
visualment
de la plataforma
estem excitats
el vol de tornada
ha estat molt millor
que el de nada
com ja sabíem
al que anàvem
hem pogut gaudir
més del vol
de les vistes
i d'un paisatge
que mos trigarem
molt de temps
en poder tornar a veure
3.30 pm
tot torna a ser mar
i es fa el silenci a bord
tots tenim la mirada perduda
com si acabéssim
de fer una gran descoberta
tots coincidim
en que l'experiència
ha estat molt enriquidora
ara ens fem una idea exacta
de com és la feina
en una plataforma petroliera
es va poder conèixer
els processos industrials
de portes endins
també hi ha algun company
que recorda
que malauradament
no totes les companyies industrials
dels polígons tarragonins
apliquen la mateixa política
de transparència
i portes obertes
i portes obertes
així doncs
encara ens queda
molt de camí
per recórrer
per acabar
només una dada
la plataforma
gasablanca
només produeix
al voltant
de l'1%
del petroli
que consumim
a nivell
de l'estat espanyol
la resta
la comprem a fora
3.45 pm
aterrem a l'aeroport
de Reus
després de veure
novament
una perspectiva
de la costa tarragonina
que molts dels presents
no havien pogut veure
fins al moment
3.55 pm
el transport
ens retorna
a la sala VIP
on ens traiem
la indumentària corporativa
i ens acomiadem
amb un
fins la propera
amb ganes de repetir
i conscients
d'haver descobert
un petit món
en aquest món nostre
de cada dia
lluny de la rutina
fulle
d'haver
fée
clôt
fe
SI
lluny
...