Fins demà!
La medalla d'or, la màxima distinció del consistori, una distinció i un reconeixement que avui ens serveix a nosaltres també per donar a conèixer a l'audiència com funciona el Parc de Bombers de Tarragona.
El seu cap, des de farà un any, aviat farà un any, és el senyor José Núñez, que ens acompanya en directe aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
José Núñez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Suposo que vostè i els companys estan contents, no?
Sí, agraeixo per aquesta distinció, com ha dit vostè abans, distinció màxima que ha otorgat l'Ajuntament de Tarragona al cos de Bombers per totes aquestes 153 anys.
153 anys de vida, des del 1858, no?
Sí, sí.
Aquesta seria la data de fundació.
Expliqui'ns una mica com funcionen vostès, perquè vostès pertanyen al cos dels bombers de la Generalitat, però aleshores el Parc de la ciutat de Tarragona com funciona en aquest organigrama?
Sí, el Parc de Bombers de la ciutat de Tarragona té un col·lectiu de 59 bombers operatius professionals i sis persones que estan en segona activitat per temes de salut i d'accidents de treball.
Aquesta persona està dividida en quatre torts de treball, que treballen 24 hores al dia, 365 dies a l'any.
Aleshores, els 59 bombers del Parc de Tarragona pertanyen al cos general de bombers de Catalunya?
Sí, sí, afirmatiu. És un conjunt de bombers que tenim a tota Catalunya i el Parc està ensamblat dintre dels parcs de bombers que té la Generalitat a la resta de la comunitat.
Aleshores, treballen bàsicament només a la ciutat o moltes vegades surten fora?
Donem abast a tot el conjunt de la zona de Catalunya. Precisament la setmana passada hem anestat els focs forestals que va veure a Lleida i a Girona.
És a dir, que si cal anar, com la setmana passada, en un cas d'urgència de tants focs forestals al Pirineu de Lleida, vostès, com que pertanyen al cos general dels bombers de la Generalitat, hi han d'anar.
Sí, sí, sí.
Si requereixen les necessitats.
Sí, sí.
Però a nivell de ciutat de Tarragona, bàsicament, quines són les seves feines? Amb què es troben en el dia a dia?
El parc de bombers de Tarragona és un parc que té al voltant de 2.800 o 2.900 sortides anuals, que són moltes sortides.
És quasi de les que més sortides té de tota Catalunya. Desgraciadament, l'augment de focs de vivenda en aquesta última període s'ha incrementat molt.
Hem tingut persones mortes també en diferents incendis. I donem abast a incendis d'habitatge.
Incendis industrials, focs forestals, accidents de trànsit, accidents laborals, assistències tècniques urgents, com poden ser obertures de pisos en persones dintre de la vivenda.
I una sèrie de pràctiques i assistències no urgents que contempla el cos de bombers.
A més a més de la feina que fan cada dia els bombers al parc, com poden ser tot el material que tenen tant al parc com als vehicles,
cada dia revisar, funcionar, fer pràctiques i fer diferents funcions al dintre del parc.
Entre 2.800 i 2.900 sortides a l'any.
Sí, sí.
I diu que això és molt, o que és de les més altes a Catalunya.
Sí, sí. Jo crec que si no som dels primers parts de bombers de Catalunya, estem més així.
I això té alguna causa, alguna raó?
Bé, la zona perifèrica de Tarragona és molt gran.
Són l'únic part de bombers que té la comarca del Tarragonès, de professionals.
Donem cobertura tant a la ciutat de Tarragona com a Salou, la Pineda, Altafulla, Torredembarra, Alcatjar, Constantí i tot el conjunt de poblacions del Tarragonès.
Cosa vol dir que l'abast de la nostra actuació és molt gran.
El parc de bombers de Tarragona té també el número màxim de focs periurbans, de vegetació urbana,
i perquè, bé, degut a la zona, que és una zona molt gran,
n'hi ha molts de focs de matoll que no tenen gaire importància per el que crema,
però sí que té una certa importància perquè deixa sense cobertura moltes vegades el que és la zona concreta per altres serveis
i han de vindre a treballar la zona perquè així ho contempla el cos de bombers de la lletat,
parts de bombers del voltant, com potser Valls, Reus o Cambrils.
Podem dir, doncs, senyor Núñez, que el parc de Tarragona-Ciutat ha de cobrir una zona especialment complexa
perquè, per exemple, té moltes zones segurament buscoses i molt a prop de zones urbanes,
i en el mateix cas de Tarragona és evident, i també té polígons industrials petroquímics.
Això vol dir que és una situació complexa per a un bomber professional?
Sí, el parc de bombers, a més a més, té uns dels quatre furgons de risc químic que té Catalunya.
Va ser l'any 92 quan va vindre aquest furgó, últimament s'ha posat un de nou,
però sí que és un dels pioners, dels parts de bombers de pioners, en temes de risc químic,
i donem cobertura al que és tot el complex petroquímic que té la ciutat de Tarragona,
però també donem cobertura a tota la província de Tarragona perquè té altres poblacions que tenen risc químic.
Com és aquest furgó de risc químic que diu?
Bé, és un vehicle adaptat amb molt de material per accidents químics,
tant a carretera, en cisternes, com per treballs d'accidents químics a la petroquímica,
i té diferent material per fer trasbassaments de líquids, de matèries perioses,
com taponaments i diversos materials per aquestes activitats de risc.
Ara que parlem d'això, en fan habitualment, m'imagino, pràctiques, exercicis, simulacres,
situacions de risc d'aquestes característiques?
Sí, normalment quasi cada setmana els bombers del parc fan pràctiques de risc químic.
Hi ha també una pràctica conjunta en el parc de Mollerussa, de Lleida, a la regió de Lleida,
que són pràctiques que es donen des d'operacions, a l'àrea d'operacions,
i el que es fa és treballar conjuntament en altres parts que tenen furgó en aquestes feines.
També el parc de Tarragona té un gran número de bombers que són formadors en riscos tecnològics
i donen aquesta cobertura i aquesta sensació que dona saber, com a mínim, treballar en risc químic.
I li anava a preguntar precisament si, clar, per les característiques de l'entorn de Tarragona,
alguna part o tots els bombers del parc, aquests 59 que ens deia professionals,
tenen una formació especialitzada o una part com a mínim concreta per afrontar un risc que tenim,
un perill que tenim, que pot ser un accident químic.
Sí, els bombers de Tarragona, per la seva complexitat de la zona,
tenen certa formació i estan molt al dia en temes de risc químic.
Se treballa, intenta treballar des de la direcció general en aquests temes
i jo crec que estem en un bon lloc de treball a nivell estatal i a nivell europeu.
Aleshores, fan, per exemple, pràctiques dintre de les mateixes instal·lacions industrials?
Tenim el parc de bombers de Tarragona, jo crec que a data d'avui,
un dels millors camps de pràctiques de risc químic.
Dintre del que és el mateix parc de bombers, hem fet, gràcies a la coordinació
i a la cooperació d'empreses del complex pedroquímic,
un camp de pràctiques que té una cisterna, cisterna de líquids de mateixes perilloses,
un rac i diferents elements per fer pràctiques de risc químic.
Al marge, però, d'aquesta qüestió, no sé si aquest, per cert senyor,
seria el cas més greu de més risc que comportaria per la feina d'un bomber.
Seria aquest?
Sí, jo crec que justament el risc químic és un risc que no tens al teu abast.
Dóna certa prudència a l'hora de treballar en això.
Jo crec que potser que sigui de lo pitjor que es pugui trobar un bomber.
Al marge, però, d'aquesta qüestió de la qual ja hem parlat,
recuperant aquella xifra que ens donava de tots els serveis que es fan al llarg de l'any,
quina és la tipologia més habitual?
Encara que sigui poc important, però què és el que més han d'atendre habitualment?
Desgraciadament, són els focs de vegetació periurbana,
que l'any passat van estar a prop de 1.400 serveis d'incendis de vegetació forestal i no forestal.
Aquests casos, moltes vegades, es produeixen o gairebé sempre per imprudència de l'ésser humà?
Sí, la gran majoria són cremes que es fan i es deixen al camp.
I una gran majoria també són imprudències i, moltes vegades, cremes de nens i gent que vol fer la seva.
Incendis en pisos, en habitatges?
Sí, tenim molts.
Aquest moment que sembla que hi ha hagut darrerament, creu que té alguna causa, alguna raó?
Jo crec que, principalment, hem tingut un hivern molt cru, molt de fred.
Ha sigut, jo crec que també una causa important, molt important, dintre del que és el camp d'incendis d'habitatge.
I potser també que sigui que, bé, no tenim tota la prevenció que hauria de ser a l'abast de tothom, aquesta prevenció que jo crec que és el començament de tota extinció comença per una bona prevenció.
I, bé, ha pujat una mica, bastant, aquests dos mesos.
Hem tingut, si no recordo mal, al voltant d'entre 24 i 25 focs de bebenda, des del gener del 2012, i entre 3 i 4 focs de pàrquing importants a la ciutat també.
Està parlant només de la ciutat de Tarragona, ara?
Ciutat de Tarragona i zones d'influència del parc, de bombers.
Creu que aquí ens falta, al conjunt de la població, ens falta conscienciació sobre tenir les instal·lacions de casa, tenir-les correctament, no?
Sí, jo crec que falta molta de prevenció, falta molta d'informació a la gent del carrer.
S'hauria de fer una campanya, jo no sé si des del conjunt d'empreses de la comunicació, públiques, privades,
jo sé que en altres estats se fa i tenen bona repercussió dintre de la població.
I jo crec que s'hauria de fer alguna cosa semblant, que és donar a la gent quatre paràmetres de seguretat.
Els bombers poden tenir moments de feina a punta i després poden tenir dies segurament molt tranquils.
Quan no hi ha aquella feina urgent que han d'atendre un servei, quin és el tipus de feina que fan de manteniment de les instal·lacions, dels vehicles, de tot el material que tenen?
Fan pràctiques, què fa?
Sí, el començament de l'horari del bomber comença, que són 24 hores seguides de treball,
comença pel matí a les 8 del matí, concretament a la part de Tarragona,
es comença amb una verificació de totes les vehicles, tot el material, posta en funcionament,
que això pot trigar tot el matí, pràcticament.
Es fa pràctiques pel matí també, després ve el dinar, el dinar que s'intenta que sigui abans de les 2 del migdia,
perquè és una hora problemàtica i ara que comença la campanya forestal i d'estiu és important.
A la tarda n'hi ha un conjunt de persones que es dediquen també a fer pràctiques,
també es fa esport dintre del parc, la gent intenta mantenir l'estat físic
i quan arriba a la nit tenim un descans i l'espera que fa el bomber,
perquè no se deixa de la mà que moltes hores són d'espera i d'espera que passi qualsevol cosa per estar al 100%.
Els torts sempre són de 24 hores?
Els torts són de 24 hores, tots els bombers de Catalunya fan 24 hores.
I això físicament, psicològicament i personalment?
Personalment és un dia que estàs fora de casa, que perds el contacte amb la família,
és un horari que està establert per la direcció general, no sé si és el millor o el pitjor, és el que tenim.
I potser que sigui l'estiu, que sigui un horari dur,
perquè moltes vegades s'ha d'anar d'un lloc a un altre i no tens ni l'horari del menjar ni del descans.
Deia que són 59 bombers professionals.
Després tenen un grup de persones, d'alguna manera, de reforç per possibles moments puntuals de l'any?
O com funciona?
Sí, a l'estiu s'agafa, de la campanya forestal, s'agafen gent que treballa a la campanya forestal,
que es diuen auxiliars forestals, que fan de reforç per tot el que és el tema d'incendis de focs al bosc.
I dins els bombers hi ha grups més especialitzats per afrontar determinades tipologies de serveis que han de fer?
Sí, tenim dintre del cos de bombers dos grans grups de bombers especialitzats en temes,
que són el GRAF, que és el grup de recolzament d'incendis forestals,
i tenim el GRAE, que és el grup de rescat en diferents metodologies,
com potser el rescat de muntanya i el rescat sud-aquàtic.
Dèiem al principi de l'entrevista que els bombers eren notícia aquests dies, els de la ciutat de Tarraona,
perquè havien rebut aquesta distinció de l'Ajuntament, aquesta medalla d'or.
Se senten, a més a més, després en el dia a dia, molt, no sé si dir-ne estimats o valorats per la gent?
Sí, jo crec que està canviant una mica aquest carinyo, aquesta estimació per part de la població al cos de bombers.
Som gent, jo crec, valorada a nivell de la població, perquè estem per tota la resta de la població quan es necessita,
i jo crec que n'hi ha una gran quantitat de gent, per no dir quasi tots, que valorem molt aquesta estima de la gent del carrer.
Creu que abans no passava, potser? O no tant?
No tant, jo crec que va haver-hi un antes i després, que es diu, que no sé si va ser quan va passar el de les Torres Gemelas a la ciutat de Nova York,
i va ser un canvi, no sé si substancial, però important d'estimació al cos de bombers en general.
És una feina de futur, per cert? Ara que amb tanta crisi econòmica hi ha gent que pot buscar sortides laborals?
Falten bombers en aquest país o no?
Jo crec que falten bombers, falten còmanaments i falten molta gent.
El que passa és que, desgraciadament, estem sommesos a aquesta crisi a nivell mundial,
i aleshores això repercuteix en la nostra situació laboral perquè tenim retallades, com tothom.
No es poden agafar més bombers, suposo.
Exactament, i ara per ara estem coberts, estem dintre dels paràmetres de seguretat,
però jo crec que a nivell autonòmic falten places.
Suposo que d'aquí a un parell d'anys es podran cobrir, quan la situació econòmica com a mínim billori una mica.
I com a feina de futur, jo crec que és una feina de futur, és una feina, a més a més, que va a l'alça.
El que passa és que, desgraciadament, costa molt entrar dintre d'ocasió al cos de bombers.
Perquè quins requisits? Què cal ser per ser bomber?
A part de ganes, sí que t'agradi, però què més?
Les places de bombers, tota la posició és una posició molt dura,
és una posició que has de tindre, per entrar allà has de tindre certes coses,
com és el carrer de conduir de camions,
el nivell de físic és molt alt,
i el nivell que demanen ara per entrar a nivell cultural també és molt gran.
El curs està al voltant dels 4 o 5 mesos,
i 3 o 4 mesos de pràctiques a diferents parts de bombers,
entre ells el part de bombers de Tarragona,
que és un dels que més forma bombers de Catalunya.
Requisits físics, m'imagino que, clar...
Molts.
Per dir-ho clarament, han d'estar molt en forma, no?
Sí, sí, a nivell físic és molt alt.
La gent, em sembla que l'última remesa de bombers que va entrar,
la nota mitjana va estar en torre al 9,
o sigui, tothom que va baixar del 9 no va entrar.
No sé si dir-ne que el millor de la feina de bombers
que cada dia no sap què farà, no?
Sí, jo crec que el millor...
És com un dels al·licients que pot tenir la feina.
Sí, sí, en aquesta feina mai saps el que te trobaràs,
i incendis no són tots iguals,
i mai saps el que te trobaràs,
i és així, és una feina que a mi m'agrada molt.
Estic de bomber perquè m'agrada aquesta feina,
i repetiria, i vaig iniciar un altre treball
per entrar al cos de bombers,
i el que més m'agrada és que cada dia que entro de guàrdia
me trobo coses diferents.
A nivell personal ja per acabar,
i buscant fins i tot una certa anècdota,
recorda potser el pitjor servei,
el moment en què s'ha trobat amb més dificultats
fent la feina de bomber?
Bé, com a ser molt dur va ser el rac d'enpetroll.
Vostè hi era?
Sí, era el 86 i era, i era aquell dia,
era aquella nit,
i vaig estar les dues vegades que va passar,
l'any 87 i l'any 90, em sembla que va ser.
Vaig ser també el Robert Marek,
quan em va petar també,
però el que em va quedar més gravat
en tota la meva carrera
va ser un incendi de foc de vivenda
al carrer Sant Pere del Serrallo,
que va morir un nen de 6 anys,
i em va quedar marcat
perquè va morir el nen,
va morir al cap de 6 mesos,
no va poder aguantar la vida,
i m'ha marcat una miqueta,
a part d'accidents de trànsit,
però això em va marcar
perquè van lluitar per salvar aquest nen
i no van lograr.
En fi, recordant malauradament un servei
que malgrat la feina dels bombents
doncs acaba de manera tràgica,
volem també avui recordar
i homenatjar des de Tarragona Ràdio
el parc de bombers de la ciutat de Tarragona,
format per 59 professionals
i que avui representa el seu màxim responsable,
el seu cap, que és el senyor José Núñez,
i aprofitant això,
que la setmana passada l'Ajuntament
els va concedir la medalla d'or de la ciutat.
Senyor Núñez, moltes gràcies
per venir a aquesta entrevista a Tarragona Ràdio.
Bona feina, molta sort,
i en fi, felicitats un altre cop per aquesta medalla.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau, bon dia.