Bona nit
Són engralles, no estan soles, estan embolcallades, ja ho veieu, sota aquest núvol, aquest coixí d'atenció, d'emoció.
De pell de gallina és la música, la banda sonora que acompanya el curtmetratge del David Oliete, Som Castells.
David, bon dia de nou.
Bon dia, bona hora.
El David Oliete va venir aquí per presentar aquest curtmetratge.
Després va venir fa qüestió d'una setmana o dues, més o menys, a explicar-nos que l'havien seleccionat
per anar, per participar en un festival de cinema a Seul.
I ara ha tornat de Seul, de Corea del Sud, amb el segon premi sota el braç.
Doncs sí.
Està bé, no?
Home, i tant.
Ja era un premi anar-hi.
Només que me'l seleccionessin, que són eleccions i els som castells, per anar tan lluny, ja era un premi.
I si a més a més tornes amb un altre premi, doncs mira.
Genial.
Contentíssim.
Mentre anem parlant, segur que us pica la curiositat, si encara no l'heu vist, que l'heu vist moltíssima gent.
Quantes entrades has tingut?
Doncs ara fa dies que no ho miro, però jo crec que ja supera les 18.000 visites, no sembla.
Doncs si voleu saber de què estem parlant, són 5 minuts de curtmetratge, que val molt la pena.
Es diu Som Castells i el trobareu, mira, més fàcil, no cal ni que fiqueu buscador, somcastells.cat.
Sí.
Molt bé, ell el podeu reproduir i veure de què estem parlant.
Te'n vas anar a Seul, vas dir, home, ja m'ho compacto a les poques vacances que tinc, ja m'ho apanyo i me'n vaig a veure què.
Què tal és, Seul?
Doncs una ciutat molt, molt, molt xula.
Sí.
Molt moderna, és molt gran, això sí, és molt gran.
El metro sembla que no s'acabi mai, són quilòmetres i quilòmetres de metro.
Arriba a tot arreu, la comunicació és fantàstica.
La gent és molt maca, em va sorprendre molt, sobretot, potser el factor que més em va sorprendre d'aquests dies allà, va ser l'anglès, l'idioma.
Jo m'esperava una ciutat moderna, que ho és moltíssim, i m'esperava una ciutat, doncs, que l'anglès, doncs, amb els estrangers, sobretot, doncs, estigués bastant accessible per tothom, no?
I em va sorprendre molt que no, que no és així, que sí que hi ha molta gent jove que el parla, però és complicat a vegades la comunicació amb els restaurants, i és bastant curiós alhora, eh?
Vull dir, suposo que és pel fet que no ho necessiten gaire, no? Suposo.
És un país molt desenvolupat, que suposo que dins del mateix Corea, ja, amb el mercat que té intern, ja fa amb el coreà, diguem-ne,
i no té una necessitat vital de tenir l'anglès com un idioma important, no?
I, bueno, sempre t'acabes relacionant i fent-te entendre, eh?
Hi havia gent de tot el món, però, o feia molt la sensació de molts coreans?
Doncs, molts coreans. Realment, no sé si va ser per l'època que hi vaig anar, però, en molts moments, em vaig sentir dels pocs occidentals de la ciutat.
I és una sensació molt xula, eh, també.
I com som? Vas tenir contacte amb ells? Perquè tu allà tenies algú que t'esperava, que feia com d'anfitrió?
Sí, bé, ens van venir a recollir a l'aeroport i, bé, ens van ensenyar on estàvem allotjats, i a partir d'allà està.
O sigui, a partir d'allà vam fer vida pel meu compte i sí que ens trobàvem a el que era el festival, els dies de festival,
les projeccions de l'entrega de premis, la inauguració i aquestes coses, però, no, no, allà la vida era pel meu compte.
Quin tipus de festival era, David?
Era un festival de cinema de curtmetratges, és bastant important dins el sud-est asiàtic,
i bé, hi havia bastantes produccions de tot el món.
Hi havia un parell de produccions més espanyoles, i la resta eren des de...
Hi havia unes quantes coreanes, però no eren les majoritàries, hi havia des de holandesos, francesos, polacs,
de tot arreu, hi havia moltes produccions. Era molt xulo, l'ambient era molt maco.
Vas veure altres projeccions, altres curtmetratges.
De què anaven? Perquè no hi havia una temàtica concreta.
No, no, o sigui, l'únic factor que unia totes les produccions de la meva categoria
és que estaven rodades amb les càmeres reflex d'SLR,
que són càmeres reflex de fotografia que també graven en alta definició en vídeo.
Era l'únic factor nexa comú de totes les produccions.
En quant a temàtica, no hi havia cap tipus de punt comú,
o sigui, hi havia tot, des de documental pur i dur fins a ficció, fins a animació,
i hi havia una mica de tot. I suposo que, a banda del fet casteller,
suposo que el que els va atraure també del Som Castells era una cosa molt diferent a la resta.
Sí, en quin sentit?
Jo crec que en tot una mica, ja no només del punt de vista emocional,
sinó que jo crec que és una peça que potser sí que és diferenciadora respecte a altres,
que emocionalment t'afecta d'alguna manera.
sinó també que per ells és una cosa molt diferent.
I veure tanta gent involucrada en una cosa com aquesta...
Jo crec que els va sorprendre bastant positivament.
I va ser bastant bonic. Molta gent em va preguntar coses.
Sí, què et deien? Què et preguntaven després?
Doncs bé, s'interessaven bastant per quant de temps feia que això es feia,
que els castells es feien.
Molta gent em va preguntar...
Es va interessar fins i tot de venir a Catalunya a veure'ls.
Ah, sí?
Sí, molta gent em va preguntar quina era les millors dates per veure això.
Home, doncs mira, 16-16 d'octubre, no?
Sí, els hi vaig dir, mira, si vols venir, el millor moment per vindre és d'aquí a una setmana, si vols.
Ara què?
I, ostres, van quedar una mica parats.
Van dir, home, una setmana potser una mica just, no?
Però realment sí, més de dues, tres i quatre persones m'han preguntat
que a veure realment quant era la millor data per venir a Tarragona o a Catalunya.
Et vas trobar molta gent que no sabien el que era als castells?
Sí, sí, molta gent.
Pràcticament, te diria que la majoria.
La majoria de gent no ho he vist mai.
També va sorprendre el fet de la realització de com estava filmat.
Sí.
Amb una sola càmera, no?
Perquè tal com és el Som Castells, sembla que hi hagi un desplegament humà i mil càmeres filmant.
Sí, molta gent després de veure el curt, clar, era la primera vegada que veien castells
i el curt era el seu primer input, no?
I molta gent em va preguntar que, o tenien la sensació, parlant amb ells, m'explicaven que ells es pensaven que cada castell tenia una duració d'aproximadament uns 20 minuts,
que trigaven uns 20 minuts a fer un castell.
I quan els vaig dir que no, que era una cosa més de pujar i baixar, diguem-ne, una cosa curteta, es van quedar bastant sorpresos.
No ho sé, es pensaven que era una cosa de més, molta més cocció, molta més lenta i de més duració.
Clar, perquè penseu que el Som Castells tampoc és que t'expliqui cronològicament com es fa el castell, sinó que jugàvem imatges, no?
Amb diferents imatges i amb sensacions.
Sí, també es pensaven que eren 8 càmeres, això que deies, no? 8 o 9 càmeres diferents.
I no, és una sola càmera movent-te per allà enmig i també, bueno, es van quedar una mica sorpresos, també.
Què t'has emportat de premi? En què consisteix el segon premi?
Doncs una aportació econòmica i un trofeu a la Mar de Xulo, que ja el tinc a l'habitació.
Fa com il·lusió, no?
Home, i tant, i tant, i tant, molt xulo.
El primer premi, a qui se'l van dur?
El primer premi se'l van portar precisament un noi de Madrid.
Era un cormentatge també bastant xulo, era bastant original.
Era un nen saltant a un penya-segat, vist a càmera enrere, no?
I es veien el nen pujant així d'esquena i caminant enrere.
Era original, era bastant curiós, estava xulo.
Però sí, sí, un noi de Madrid vam guanyar el primer premi.
Experiències, va, que vas patir en el bon sentit, eh?
Que vas tenir a segur. Quants dies vas estar?
Doncs vaig estar-hi 8 dies, que, bueno, a la ciutat 7,
perquè, bueno, el primer dia viatges i arribes, tens un dia de vol fins allà, quasi.
7 dies i experiències, bueno, moltíssimes.
Sobretot el menjar, potser el més diferent.
Per què, què?
Perquè són coses que aquí no estem acostumats.
És molt bo, eh? És menjar molt bo, molt diferent.
Sovint, potser una mica picant, depèn de si t'agrada o no el picant.
Però digue, per exemple, ingredients o plats o coses.
Per exemple, el kimchi és el seu menjar predilecte, diguem.
És un menjar que te'l serveixen amb un platet molt petit.
És una cosa que te la serveixen sempre.
Tu demanes el que demanis, sempre et serveixen kimchi,
que és com una espècie de ceba amb una salsa picant.
i, bueno, té un, diguem-ne, una textura curiosa.
Sí, és bastant, és molt diferent d'aquí.
Però és una cosa que allí s'ho mengen com si aquí menjéssim, no sé,
que et diré, pa.
Sí, és una cosa que els acompanya sempre amb els seus menjars.
I te'l serveixen...
Com una ceba?
Sí, és una espècie de ceba, no sé com definir-t'ho.
És una textura molt rara, sí, amb una salsa vermella molt picant.
Està molt bo, eh?
Però és diferent, té un gust molt diferent aquí.
Carn, peix, arròs...
Sí, sí, sí, sí.
De tota una mica.
I cuinat amb soquet.
M'imagino algo oriental.
Sí, exacte.
Tossets, tot a trossets petits.
També molt de verdures, molt de sopa de soja, molt bona.
Sí.
I sí, normalment, ja et dic, tu demanes el que vols per menjar,
et fas entendre com pots.
Moltes vegades sempre que ajuden les imatges a la carta
i ells et serveixen el que demanes
i, a més a més, un petit bol amb kimchi i sopa de soja o verduretes.
Beguda?
Beguda, tenen el sojo, que és la seu, diguem-ne,
anava a dir, com el xartrés aquí.
Potser no ben bé tan, tan, tan, tan popular com aquell xartrés,
però sí, és el seu.
Ells anomenen el seu vodka coreà.
És una becuda alcohòlica que ells la beuen.
No és molt forta, tampoc.
La beuen a vegades per acompanyar,
per acompanyar, potser és la més popular.
Ah, però per acompanyar, com si nosaltres bevem vi, per exemple.
Sí, exacte.
No al final per fer el xupito, sinó per acompanyar.
Bueno, depèn, depèn, una mica de tot.
M'he trobat gent de tot, que el fa servir al final per acompanyar el que ja has menjat
o simplement durant les menjades, una mica de tot.
Quin temps feia?
Molt bo.
T'he de confessar que quasi no torno, perquè no sé si hi van arribar notícies,
però un tifó que es deia Samba va estar per Japó
i va arribar a Corea del Sud, crec que va ser el dia abans de marxar a nosaltres,
i realment va fer bastant desdestrosses.
A Seul no va arribar molt, aquell dia va ploure molt, moltíssim, molt de vent,
però sobretot va afectar la costa és de Corea,
i quan va arribar a Seul ja està una mica més debilitat el tifó.
Però realment vam patir sèriament per si podíem agafar...
Per la tornada, no?
Sí, sí, sí.
Però bé, en general, tots els dies va fer molt bon temps.
No feia un sol esplèndid, cosa que també s'agraïa,
perquè segur que la temperatura allà és bastant extrema,
crec que l'estiu ha de fer molta calor i a l'hivern fa molt de fred,
i el setembre és una època fantàstica per anar-hi,
i bé, en aquest sentit, vam estar a sort perquè el temps ens va acompanyar,
excepte aquest dia de pluja del tifó Samba, que quasi no tornem.
Però al final, res, tal qual va arribar va marxar,
va ser un dia de molta aigua, però l'endemà ens va a aixecar,
un dia esplèndid, sí, sí, m'ha semblat estrany.
Déu-n'hi-do.
10 milions d'habitants em consta aquí,
i en tota l'àrea metropolitana 24 milions i mig,
segons estem mirant, vull dir, molta gent, eh?
Molta gent, molta gent, però tampoc et dona la sensació allò de molt d'agòvio,
és una ciutat molt extensa, que per arribar als llocs t'estàs estona,
o sigui, jo m'he arribat a estar una hora i quart per anar a dos llocs bastant distants de la ciutat,
però sense estar als extrems, vull dir, que encara podies seguir amb el metro estoneta, estoneta.
I és el que et deia, molta gent, una ciutat molt gran, molt xula per caminar-hi,
el que passa que, bé, que s'està una mica mentalitzat que si vols anar caminant,
que a mi m'agrada molt anar-hi caminant, més que anar amb metro,
necessites molt de temps, i a vegades per qüestions de temps no pots anar-hi caminant
i has d'agafar el metro, però bé, és molt xula la ciutat.
Si anem a fer el turista, un reconet que descobrissis, o no reconet, eh?
Alguna cosa imprescindible que s'hagi de veure a Seul?
La torre, hi ha una torre que es diu Entauer,
perquè és una torre que està a una petita muntanyeta
que es veu tot Seul des de dalt, jo recomano anar-hi la nit,
és més xulo i més bonic veure la ciutat tota il·luminada
perquè et fas una mica la idea, no?, de l'extensa que arriba a ser.
I si no, també els temples, els temples són molt xulos.
Hi ha un temple, una ciutat tibetana molt xula, budista,
bé, no és més que tibetana, budista,
i que et recrea una mica, doncs, la vida allà de fa uns anys, no?,
i va ser molt xulo, també.
Molt bé.
I ens reconeix molt.
Això és la part turística, eh?, que també li volíem preguntar al David,
perquè del documental hem parlat molt.
Sí, i també caminar pels mercats, els mercats de la ciutat,
són mercats molt autèntics, suposo.
Què venen, què venen?
Tot el que vulguis.
Menjar avui, alimentació i qualsevol cosa.
Tot el que vulguis, tot el que vulguis.
Sí, són mercats gegants a peu de carrer,
que són passadissos molt estrets per les botigues, tot penjant,
molt d'estoc, diguem, moltes coses,
i des de menjar fins a obreres de sol, roba, el que vulguis.
Preus, què tal està, seu, el de preus?
Home, una mica més barat que aquí.
Sí, en general és bastant barat, no és car.
La tecnologia sí que és, normalment, si és nova,
per exemple, temes de fotografia i càmeres i òptica,
si és de primera mà, si és nou,
més o menys el preu és el mateix.
El que sí que et pots trobar és molt, molt bons equips
o molt bons articles de segona mà,
que estan en condicions molt bones
i que el preu és gairebé la meitat del que val aquí, això sí.
Vas comprar alguna cosa d'aquestes?
Sí, alguna coseta.
Alguna coseta, algun regal.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Diries que és una ciutat que està especialment avançada al cinema
o fan aquest festival com el podria fer a qualsevol altre lloc?
Doncs jo et diria que sí,
però jo crec que t'ho dic perquè vaig enganxar la setmana al festival,
que a més a més, a banda de les projeccions dels curtmetratges
i les pel·lícules, el que és el festival en si,
al metro també feien projeccions dins del metro
de curtmetratges de competició,
feien alguns moments, actuacions puntuals
a diferents indrets de la ciutat
on feien també talos rodones i projeccions,
però clar, tampoc et sabria dir si en general
durant tot l'any és una ciutat molt apocada al cinema
o simplement va ser aquesta setmana.
Jo, pel que et puc dir aquesta setmana,
et diria que sí,
perquè hi havia moltes coses,
gent molt jove involucrada en activitats culturals
i, bueno, és molt maco.
Bueno, ciutat molt tecnològica,
ja ho deies, com a molt moderna,
amb grans gratacels.
Sí, al metro la gent,
aquí parlem que cada cop la gent està més enganxada
als iPhones i...
I allà què, bogeria?
Allà és cent vegades més aquí.
Però gent gran fins i tot.
Sí, gent gran sobretot, però sobretot als joves.
Si entres al metro i és molt curiós veure que tothom,
tothom, tothom,
té un telèfon a les mans,
un iPad, una tablet...
I ho està utilitzant, no?
Auriculars, música, tot, tot, és al·lucinant.
Per tant, hi ha poca relació social, diries, entre ells?
Home, a simple vista és a fora, sí.
Veus que hi ha, sobretot al transport públic,
és quan potser t'hi fixes més,
hi ha pocs grupets de gent que viatja junts,
no sé, és la sensació que vaig tenir jo,
hi ha molta gent que va pel seu compte,
o potser van junts i cadascú està amb el seu telèfon,
no ho saps, eh?
I potser estan parlant a WhatsApp.
Sí, sí, exacte.
Però, ostres, això sí que em va sorprendre molt,
perquè aquí ens pensem que estem enganxats i que ho estem,
però vas allà i veus que és una animalada.
O sigui, tothom, tothom està enganxat.
Jo crec que el David fa poquet que ha tornat,
encara ho ha de païr moltes coses,
però si haguessis de fer una peça, un crometratge o una pel·li
o alguna cosa sobre algun aspecte d'aquest viatge,
què faries?
Jo et diria, no sé si amb audiovisual,
però en fotografia, això que comentava del metro,
em va sorprendre molt la gent enganxada a la tecnologia
i vaig fer un petit...
Ara he de mirar com a l'enca de les fotos,
perquè no he tingut temps de mirar-ho.
Vas fer com un report fotogràfic.
Sí, el primer dia vaig veure que em sobtava molt l'atenció això,
la gent enganxada als telèfons, a la tecnologia, a la música,
i a nivell fotogràfic sí que he fet un reportatge
una mica mostrant això, perquè és bastant al·lucinant,
a tot moment.
I fins i tot és curiós perquè les pantalles del metro
també et posen vídeos avisant-te que no et colis,
que no sé què, i un d'ells és que quan caminis
no caminis amb el telèfon a la mà,
perquè pots tocar...
és bastant curiós, sí, sí, sí, sí.
Però és divertit, és divertit.
Bona experiència, que mira, potser no hi haguessis anat,
si no fos per l'excusa aquesta.
Doncs dic la veritat, segur, a mi m'encanta viatjar
i no li faria un lletge a cap ciutat al món, probablement,
però...
No la tenies en la llista de prioritats.
Sí, potser no tindria les cinc primeres ciutats
a les que aniria, però realment em va sorprendre
bastant positivament, la veritat.
Què feies mentre projectaven el teu documental,
el Som Castells?
Estaves fixat, estaves allò atent, a veure com s'ho mirava la gent?
Sí, sí, la veritat és que sí.
Sí, no? Miraves les cares, a veure què.
I vaig prestar bastant poca atenció al Som Castells.
Clar, ja et ho sabies.
Allà, sí, una mica.
I estava bastant atent a les reaccions del públic, no?
Però el que passa és que són una mica...
Són molt freds, són molt freds.
El dia de la projecció de la meva categoria,
que vam projectar el Som Castells i la resta de curs...
No ho sé, després parlant amb altres directors occidentals,
ho vam comentar i tots vam estar una mica d'acord.
Ens va sorprendre molt que no aplaudien,
no reaccionaven massa després de cada projecció.
Normalment en un festival, quan projecten curs un darrere l'altre,
doncs, bueno, es comenten coses, s'aplaudeix després, o no ho sé.
Perquè això era projecció passis per al públic en general, eh?
Sí, és a dir, exacte, era públic obert, sí, sí.
Hi havia bastant de gent al teatre,
que ens va fer en un teatre, en un auditori.
I era això, ens va sorprendre parlant amb altra gent,
doncs, que bé, que la gent no reaccionava,
no aplaudia massa, no que no els agradés,
sinó que és la seva manera de...
bé, de veure-ho i de disfrutar de les projeccions, no?
Al final, sí, a l'entrega de premis,
sí que suposo una mica els occidentals,
sobretot, hi havia bastants francesos,
van incidar una mica més a aplaudir aquestes coses,
i sí que ja la gent es va...
no desfarmar l'eufòria, no?,
perquè som bastant tranquil·lots,
però sí que vas diferent.
Però això, el dia de projecció sí que va ser una mica estrany,
perquè hi ha com molt silenciós tot, no?
Et van entregar el premi,
vas pujar a l'escenari,
vas dir algunes paraules?
Sí, em va tocar dir algunes paraules.
En anglès o com us vau comunicar?
Sí, sí, en anglès, en anglès, en anglès.
I, bé, simplement vaig dir que aquest no era un premi meu,
sinó que era un premi de tots els castellers
i de tota la gent que està posada a Catalunya
i amb els castells,
i que és molt maco que una cosa com aquesta
hagi arribat tan lluny
que, a més a més, els hi doni un reconeixement, no?
I realment em va enfelicitar molt, molta gent,
perquè els hi havia no només agradat, sinó emocionant, no?
I això és molt xulo.
Què en sortirà d'aquest premi a Seul?
Tens el premi, tens l'estatueta,
tens aquesta aportació en metàl·lic,
que potser et serveix per fer algun altre projecte...
Bueno, m'ha servit per pagar-me el viatge, bàsicament.
Ah, però ja està.
Contactes?
Sí, contactes.
Sempre em vaig contactar amb bastants directors,
amb un distribuidor per allà,
però, bé, de moment no hi ha res tancat de res
i ara mateix encara estic...
Vaig arribar a fer relativament poc,
s'han acabat les festes,
estic encara tornant a la rutina
i disfrutant això,
perquè encara, suposo que quan passi el temps
m'adonaré a compte encara més
de la importància que ha tingut això, no?
David, què fem ara amb el Som Castells?
Quines altres passes pot seguir aquest curtmetratge?
Bé, el concurs de Castells
es projectarà a plaça.
Molt bé.
Així que si algú no...
Abans? Quin dia?
Crec que es projectarà els dos dies,
el dissabte i diumenge.
Abans?
Sí, em sembla que sí.
Per anar fent ambient, no?
Anar fent caler.
Sí, i a partir d'aquí, doncs, no ho sé,
potser intentarà treure'l cap a un altre festival,
a veure si hi ha sort i ja està.
Jo crec que el camí del Som Castells ja...
Sí?
Sí, ha estat molt xulo
i ojalà tant de bo sigui més llarg, no?
Però les coses no són per sempre
i això...
Els reconeixements aquests estan superbé
i la gent ja el té al cap,
el Som Castells, això és el més xulo
i ja estic molt content
per tot el que he aconseguit,
que no m'ho esperava gens, òbviament.
Doncs, escolta, proper projecte?
No ho sé, temps, tant i temps.
Tinc coses al cap,
però a vegades em falta temps
per tirar-los endavant.
Llavors, a veure si tinc temps i...
Per serà vídeo, foto...
Bé, em ronden coses de les dues coses,
vull dir, sí que tinc al cap alguna idea
de fer una peça audiovisual
i fotografia, sí, fotografia sempre en vaig fent.
El que passa és que per fer coses de vídeo
sí que necessites ja no només el temps
de rodar i de gravar les coses,
sinó que després necessites un temps bastant llarg
o mig llarg per editar-ho
i per posar-ho bonic i per acabar-ho.
Però bé, sí, segur que surten coses.
Esperem que sigui aviat, eh?
Sí, segur.
Que tenim ganes que tornis.
Segur, segur.
A veure, somcastells.cat.
Sí.
Somcastells.cat.
Si el voleu veure cinc minutets
en què se us posaran els pèls de punta
per als qui no esteu acostumats
tant al fet casteller
i als altres jo crec que també us obreu
fins i tot reconeguts
en algunes de les escenes.
David, alguna paraula que hagis après en coreà?
Ah, sí.
Gamsahmida.
És gràcies.
Ah, torno a dir.
Gamsahmida.
No sé si la dic bé, eh?
Jo crec que sí.
Jo soc capaç de rebutir-ho.
No, perquè ja depèn de quina accentuació ho fas,
vol dir una cosa o una altra,
és complicat.
Sí, sí.
Val.
Però bueno, ens ho vam fer entendre.
David Oliet, escolta, felicitats per aquest segon premi.
Ja era un premi, com dius tu,
haver estat seleccionat,
doncs a més, segon premi val la pena.
Recomanem aquest documental
i esperem tenir-te aquí aviat
per parlar de nous projectes.
Encantadíssim.
Quan vulgueu.
Gràcies.